Caldentey, Gabriel

Quirós Madariaga, Beatriz

Biblioteca Digital de les Illes Balears

Biel Caldentey Ramos
Responsable de l'Àrea d'Internacional de la Confederació de STEs-i 
Beatriz Quirós Madariaga
Responsable de Política Educativa de la Confederació de STEs-i
El IV Congrés de la Internacional de l'Educacióva reunir entre el 22 i el 26 de juliol a unes1.500 persones, entre delegats i observadors
de més de 150 països, a Porto Alegre (Brasil, R.
Grande do Sul). La  magnitud de l'esdeveniment s'e-
xemplifica amb aquestes xifres. Primer que res cal
ressaltar l'organització gairebé perfecta des de la
perspectiva burocràtica. Efectivament és un congrés
rígidament burocràtic en les formes i gairebé en el
fons.
La ubicació física de la nostra petita delegació
integrada per dos delegats, que per atzar i ordre
alfabètic en anglès va correspondre entre Portugal (al
davant)  i USA (al darrere). En efecte, el poder deter-
minant de la IE estava a les nostres espatles.
El contacte directe i la feina realitzada al llarg
d'aquests anys ens han permès de forma incipient
recuperar imatge i presència. Per a això, ha contribuït
la nostra presència als FÒRUMS MUNDIALS
d'Educació i Social, la feina a Amèrica Central de
programes de cooperació i capacitació docent
realitzada per l'STEI-i, els contactes amb personalitats
del món intel·lectual i sindical d'Amèrica llatina, a
través de la CEA, Pablo Gentili, etc. En l'àmbit
europeu, la presència puntual en algunes reunions
orgàniques -CSEE- i el treball anterior i posterior
realitzat al Fòrum Social de París han anat trencant el
monopoli de la presència internacional del moviment
sindical de l'ensenyament de l'Estat espanyol reduït al
bisindicalisme imperant.
"...la sensació objectiva és que 
el 99% de les qüestions estan
cuinades des d'abans o durant 
el Congrés. El marge d'imprevisió 
és escàs..."
Esmentàvem el caràcter "burocràtic" del IV
Congrés de la IE, per la qual cosa explicitarem alguns
exemples i fets que  ho posen en relleu. En l'aspecte
positiu, una organització gairebé perfecta que se
sustenta en el treball incansable i eficient dels funcio-
naris de la IE -desplaçats des de Brussel·les- Aquest
equip i esforç garanteixen el Congrés des del punt de
vista logístic i metodològic.
El sistema de votació de les resolucions és a mà
alçada, per intervenir cal omplir una fitxa i entregar-la a
la taula i esperar pacientment el torn a favor o en
contra, la sensació objectiva és que el 99% de les
qüestions estan cuinades des d'abans o durant el
Congrés. El marge d'imprevisió és escàs i aquest es va
produir en la discussió i votació d'algunes resolucions. 
Cada delegat equival a un vot en les esmentades
votacions; no així en el cas de les candidatures, que
es regeix pel vot ponderat de cada organització en
funció del nombre d'afiliats declarats i que cotitzen de
manera efectiva.
El poder determinant dels sindicats d'USA es posa
de manifest pel seu pes en el vot ponderat, gairebé el
40
PISSARRA novembre/desembre/gener  2004 - 05
El IV Congrés de la Internacional
de l'Educació
Foto cedida per Reies
30% del total, sent la NEA -amb 398 vots- i l'AFT -amb
123- les dues organitzacions més poderoses.
Dominant la seva zona, amb el contrapunt de la CTF
de Canadà -amb 42 vots. Podríem destacar a la zona
Àsia-Pacífic: AEU (Austràlia), amb 31 vots, i JTV
(Japó) amb 52 vots. A Àfrica tenim a NUT (Nigèria)
amb 84 vots, GNAT (Ghana), amb 31, i el SADTU
(Sud-àfrica), amb 27 vots. A Llatinoamèrica no
destaca cap organització quant a vots, sent la CNTE
(Brasil) amb 9 vots i la CTERA (Argentina) amb 5 vots
les organitzacions més representatives pel volum d'a-
filiació.
En l'àmbit europeu destaquen GEW (Alemanya),
amb 39 vots, LARAFOR (Suècia), amb 36 vots, i en el
cas del Regne Unit, NASUWT, amb 43, i NUT, amb 46
vots.
El total de delegats teòrics era de 1.135, i els vots
ponderats de 1.761.
L'única votació que es va efectuar al llarg del
Congrés amb l'esmentat sistema va ser per triar els 10
membres de les cinc zones en què es divideix la IE;
no va ser necessari en el cas de la candidatura als
càrrecs de president, vicepresidents i secretari
general, en haver-hi el mateix nombre de candidats
que llocs a ocupar.
La llista per als càrrecs de president, vicepresi-
dents i secretari general es va conformar així:
- Thulas Nxesi -SADTU (Sud-àfrica), president
- Juçara Dutra Vieira, CNTE (Brasil), vicepresident
- Sandra Feldman, AFT (USA)
- Patrick Gonthcer, UNES (França)
- Susan Hopgood, AEU (Austràlia)
- Omar Abdulwahod, NUT (Nigèria)
- Ferdinand Van Leeuwen, AOB (Holanda), com a
secretari general
La dada més destacable és l'orientació ideològica
més esquerrana del president electe, que substitueix
a Mary Hatwood Futrell, de la NEA, encara que això
no ha de fer-nos creure que globalment la IE ha donat
un gir a l'esquerra. De fet, la IE s'ampliarà amb la
presència de sindicats pertanyents a la Confederació
Sindical Mundial de l'Ensenyament (CSME) d'orienta-
ció democratacristiana.
"...la inèrcia burocràtica és més
conservadora i procliu al pacte
amb els poders imperants en el
sistema capitalista globalitzat."
Els principals objectius de la IE són donar suport a
la causa de les organitzacions de les treballadores i
dels treballadors de l'ensenyament promovent els
interessos materials de la professió docent i les
condicions de benestar laboral i educatiu, denunciant
la conculcació dels drets sindicals i humans que es
produeixen en nombrosos estats.
El lema principal del Congrés era "L'educació per
al progrés global".
L'orientació formal era progressista: l'educació
com a dret, l'educació com a inversió per al progrés
humà, social i econòmic, la lluita per la consecució  de
millores en l'educació i la professió docent i la seva
contribució al progrés global de la societat. Un rebuig
frontal a l'educació com a mercaderia i als processos
creixents de privatització.
Contradictori amb aquestes proclames i orienta-
cions ideològiques varen ser les "invitacions" i inter-
vencions de representants d'organismes internacio-
nals com el Banc Mundial.
Els compromisos adquirits -amb l'aprovació de les
resolucions i ponències- va en la línia de la denúncia
a escala global i local del neoliberalisme educatiu, la
41
2004 - 05 novembre/desembre/gener PISSARRA
Intervenció de Biel Caldentey defensant la resolució de
condemna de l’agresió feta per Bush a Iraq (foto Reies)
defensa de l'educació pública de qualitat per a tots i
totes, el rebuig de la mercantilització de l'educació, la
lluita contra la SIDA, la defensa dels drets dels gais i
lesbianes, etc.
Malgrat aquesta orientació progressista en els
continguts, la inèrcia burocràtica és més conservado-
ra i procliu al pacte amb els poders imperants en el
sistema capitalista globalitzat.
Una resolució en què els representants dels
STEs vàrem tenir un protagonisme rellevant va ser
sobre la condemna de l'agressió del Govern USA a
Iraq -guerra imperialista. En un moment donat, davant
una resolució inequívoca de condemna de la Guerra
d'Iraq com a agressió imperialista i il·legal, es va
suscitar un ampli debat que, protagonitzat d'una
banda pels distints representants del moviment
sindical d'USA, que pretenien -i tenen molt de poder
en vots i en finances en la IE- rebaixar la condemna i
gairebé justificar la guerra com una conseqüència
lògica davant la dictadura de Saddam Hussein,
esquivant el caràcter il·legal, immoral i imperialista de
l'esmentada intervenció  bèl·lica.
"...la nostra intervenció de
denúncia  del caràcter imperialista
i il·legal del govern d'USA va ser
molt aplaudida  pels representants
de nombroses delegacions..."
Es va polaritzar el debat, va haver-hi dues
votacions ajustades i, finalment, va sortir la resolució
de condemna inequívoca de la Guerra d'Iraq, la nostra
intervenció de denúncia del caràcter imperialista i
il·legal del govern d'USA va ser molt aplaudida pels
representants de nombroses delegacions, especial-
ment llatinoamericanes.
Per finalitzar aquesta breu crònica del Congrés
hem d'esmentar la gran acollida que ens varen
dispensar, tant les autoritats locals del municipi de
Porto Alegre -governat per una coalició entorn del PT-
com el sindicat amfitrió CNTE de Brasil. Són destaca-
bles les intervencions inaugurals de Juçara Dutra
Vieira, presidenta de la CNTE -l'organització de Brasil
afiliada a la IE i amfitriona del Congrés Mundial-, que
representa a més de dos milions d'educadors del
país. En la seva intervenció va destacar la importàn-
cia simbòlica de celebrar el Congrés de la IE a la
ciutat de Porto Alegre, i en aquest particular moment
de la història de Brasil després de l'elecció del líder
del PT Lula. "La globalització pot significar exclusió,
pobresa i analfabetisme", va dir. "Davant la globalitza-
ció, el dret a l'educació es torna encara més
important. Per això és necessari reconèixer que els
drets tenen costos socials. Els sindicats com la CNTE
tenen la responsabilitat d'assegurar que el govern
brasiler reservi recursos per protegir el dret a
l'educació. És un honor, així com una responsabilitat
per a la CNTE, acollir aquest esdeveniment, atès que
la presència de més de mil docents compromesos
amb el mateix objectiu impressionarà el president
Lula". 
En la intervenció del president de Brasil, Luis
Ignacio Lula da Silva, destacam una de les seves
idees: "Brasil no sols desitja exportar primeres
matèries, sinó que també volem exportar coneixe-
ment. Tota inversió en educació es inversió en el
futur. Cap ser humà és ximple. Tots els éssers
humans poden desenvolupar-se si se'ls dóna l'oportu-
nitat". 
Paraules amb les quals ens sentim plenament
identificats perquè parteixen d'un plantejament pro-
gressista i d'esquerres davant una educació per a
totes i tots sense exclusions. 
42
PISSARRA novembre/desembre/gener  2004 - 05


El IV Congrés de la Internacional de l'Educació

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2004_n0/118_p040.dir/Pissarra_2004_n0118_p040.pdf

El IV Congrés de la Internacional de l'Educació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears