Pons i Tugores, Maria Magdalena

Biblioteca Digital de les Illes Balears

PISSARRA 83 ÍOO anys de Rondalles 
EL DIMONI 
A L E S RONDAVES 
MA\ L·L·ORQ, UINES 
Maria Magdalena Pons i Tugores 
La nostra cultura 
popular està farcida de 
referències al dimoni. Es 
present en festes majors, 
narracions, i també en els 
refranys i les dites popu-
lars. 
Quan ens represen-
tam aquest ésser, el primer que ens ve al 
cap és la forca, la coa i, sobretot, les ba-
nyes; no gaire cosa més. Però a les ronda-
lles podem comprovar que aquest perso-
natge és molt més que això: és un símbol i 
a més a més té diferents formes d'aparèi-
xer, d'actuar... 
La figura del dimoni, tal com la conei-
xem avui, té el seu origen a diferents cultu-
res i s'ha anat conformant gràcies a les in-
fluències de diversa procedència que ha re-
but amb el temps. 
Ja els etruscs tenien una mena de déu 
del món subterrani, comparable a les divi-
nitats ignies d'algunes cultures que servi-
en per explicar fenòmens com els volcans o 
moviments de terra (alguns ja mostraven 
trets físics semblants als del dimoni 
contemporani). 
Però és a les religions que contraposen 
el Bé i el Mal (islàmica, jueva i cristiana) 
on la figura del dimoni agafa un major 
protagonisme: és el principi del Mal. Al 
cristianisme, el dimoni és el príncep dels 
àngels rebels i governa l'infern: és la con-
traimatge de Déu en el cel. 
L'infem, lloc terrible, fosc i amb olor 
de socarrim, sorgeix de la idea d'aquest món 
subterrani i obscur com a regió de càstig 
per als pecadors difunts, relacionada amb 
els llocs on es cremaven els sacrificis; però 
també de l'observació de fenòmens volcà-
nics, que proven l'existència d'un foc sub-
terrani. A les rondalles, normalment s'hi 
accedeix a través de coves molt fondes i 
fosques o forats que arriben fins ben endins 
de la terra1. 
Aquest dimoni és un ésser 
grotesc, caricaturesc, gens 
sinistre, i amb uns trets que 
el fan propici a ser enganat, 
fins i tot podríem dir que és 
innocent, ingenu. 
Es presentat com una figura 
a la mesura de l'home, amb la 
qual es pot discutir i jugar 
En una època en què la religió infonia 
la por, el terror cap a la condemna eterna 
representada pel dimoni i l'infem, el poble 
transforma aquest personatge en un ésser 
que pot ser burlat i vençut. Representa la 
possibilitat de vèncer les dificultats i ens 
mostra que és possible guanyar la por. 
Aquest dimoni és un ésser grotesc, ca-
ricaturesc, gens sinistre, i amb uns trets que 
el fan propici a ser enganat, fins i tot podrí-
em dir que és innocent, ingenu. Es presen-
tat com una figura a la mesura de l'home, 
amb la qual es pot discutir i jugar. No obs-
tant això, el dimoni no és vençut sense més 
ni menys, sempre hi ha un rerefons moral. 
Tot i que és caricaturitzat, encara és el sím-
bol del Mal a qui només es pot vèncer amb 
el Bé. 
El nostre dimoni, també anomenat Ba-
nyeta Verda o Barrufet, és un dels perso-
natges de les rondalles descrits amb més 
detall. 
D'una manera general podem dir que 
es caracteritza per ser un ésser lleig, pelut, 
normalment de color vermell o verd i a ve-
gades cobert amb una capa negra. Algunes 
parts del seu cos són agafades del boc, com 
les banyes i els potons (encara que poden 
ser forçats com els d'un gall). Les banyes 
són una característica de les divinitats en 
forma de bou, representen la força i l'agres-
sivitat. Aquest símbol, aplicat al dimoni, 
representa el seu poder infernal. Amés d'ai-
xò, té altres atributs d'animalot ferotge com 
són la llarga cua, les orelles punxegudes, 
les dents esmolades, les arpes amb llargues 
ungles i les ales de rata pinyada. 
Per altra part, gairebé sempre ens el 
mostren acompanyat d'una forca, treient foc 
pels ulls o pels queixals, envoltat de fum i 
amb olor de socarrim i sofre, símbols 
d'a quest poder maligne de procedència sub-
terrània2. També es pot presentar d'altres 
formes per enganar la gent (generalment 
com un homenot estrany, de mal aspecte), 
però així i tot, de davall la disfressa li solen 
sortir la cua o les banyes, cosa que delata la 
seva identitat. 
L'infem és una espècie de regne gover-
nat pel dimoni gros, l'ésser més vell i do-
lent de tots, que és diferencia de la resta per 
la seva grandesa física. A les rondalles sem-
pre apareix la imatge d'aquest dimoni as-
2 2 • octubre - novembre 96 
ÍOO anys de Rondalles PISSARRA 83 
segut a un tron de foc i envoltat per un estol 
d'éssers inferiors, que estan al seu servei i 
cada vespre li han de donar compte de les 
malifetes que han fet durant el dia3. 
Però també trobam una imatge més 
humanitzada del nostre personatge: el di-
moni com a cap de família. La dona del di-
moni, que és set vegades més llesta que ell, 
i la seva filla, que encara és set vegades més 
llesta que la mare, són éssers humans, tot i 
que tenen poders màgics. Són persones 
bones que ajuden l'heroi a escapar, ama-
gar-se o fer les feines que aquell li ha ma-
nat. Al nostre aplec el personatge d'esposa 
0 filla surt més vinculat al gegant, figura 
equiparable en alguns aspectes a la del di-
moni. 
En Barrufet es caracteritza per les se-
ves aparicions al món dels vius, amb la fi-
nalitat de posar el mal entre les persones i 
captar ànimes per endur-se'n a l'infern. Al 
recull de rondalles de Mn. Alcover, aquest 
personatge apareix de les següents mane-
res: 
Pot presentar-se per invocació d'algun 
curiós que, desprovist d'objectes beneïts, 
es dirigeix a un lloc determinat i l'invoca 
llegint el Llunari* a l'enrevés. El dimoni 
apareix de manera espectacular, sol o amb 
un estol de dimonions, envoltat de foc i fum 
1 acompanyat de renous estranys. 
També es pot presentar per fer un pacte 
amb algú que li promet la seva ànima, o 
amb menys freqüència la d'un fill, a canvi 
de quelcom molt desitjat. Principalment són 
matrimonis que no tenen fills i els desitgen 
per sobre de tot5. 
El dimoni compleix la seva part del pac-
te i, passat el període de temps estipulat 
(sempre un nombre d'anys simbòlic) com-
pareix per cobrar la seva feina, tot i que so-
vint és el mateix heroi que s'hi presenta vo-
luntàriament en un acte de valentia. Aquest 
sempre el venç i torna a casa sa i estalvi, 
únicament guanya el dimoni quan s'ha pac-
tat per avarícia 0 per fer alguna mala acció. 
Aquest ésser sempre es passeja pel món, 
a l'aguait, per poder recollir ànimes. Per 
això, sovint apareix per pròpia voluntat, 
sense ser invocat ni que ningú l'anomeni. 
Apareix transformat perquè la gent no el 
pugui reconèixer i d'aquesta manera els 
engana perquè vagin pel mal camí6. 
Però no sempre és el dimoni que s'apa-
reix, trobam rondalles en què l'heroi va a 
cercar-lo a l'infern. A vegades es tracta 
d'una prova que ha de realitzar per aconse-
guir algun objectiu, però generalment, és 
enviat a l'infern a cercar el dimoni, o una 
determinada persona, enganat per algú que 
vol desfer-se d'ell7. 
Podríem parlar d'altres tipus d'aparici-
ons, però ja ens hauríem de centrar en ca-
sos de rondalles concretes. 
En definitiva, el dimoni sempre actua 
amb el propòsit d'endur-se'n l'ànima dels 
condemnats a l'infern i, sovint, ens mostra 
com ha de treballar per aconseguir que les 
persones pequin i es condemnin: posa mal 
entre la gent, roba en nom d'innocents, 
tergiversa les paraules per crear malente-
sos i, sobretot, recorre a la temptació, A més 
a més, desaconsella les pràctiques religio-
ses sempre que pot. 
Però el dimoni de les rondalles sempre 
acaba essent vençut, tant per les persones, 
com pel seu màxim enemic: el Bon Jesús. 
Una manera de vèncer el maligne és 
l'engany. Principalment és enganat gràcies 
a l'astúcia i l'enginy d'homes i dones, però 
també l'engana el Bon Jesús i, fins i tot, els 
animals, cosa que accentua la manca 
d'intel·ligència que el caracteritza8. 
També pot ser vençut amb el joc. So-
vint es troba amb un heroi que posseeix unes 
cartes màgiques i, per guanyar-li l'ànima, 
acaba perdent totes les que ell havia acon-
seguit aquell dia9. 
Altres vegades l'heroi arriba a un pacte 
amb el diable, una mena de pacte que no té 
les mateixes característiques dels que hem 
estudiat anteriorment. En aquest cas és l'he-
roi qui té entre espasa i paret el dimoni i 
pot negociar com li convengui1 0. 
El nostre persona tge ta mbé pot ser apa -
Hissat per l'heroi. En aquests casos tampoc 
no és gràcies a la seva força, sinó que pri-
mer l'engana d'alguna manera per llavors 
poder-lo apallissar. A vegades és un objec-
te màgic qui s'encarrega d'aquesta tasca". 
En algunes ocasions és vençut gràcies 
als poders d'éssers sobrenaturals com la 
seva filla o el mateix Bon Jesús 1 2. 
Però la manera més característica de 
vèncer el dimoni al nostre recull és mitjan-
çant la fe. Recordem que no tolera cap sím-
bol religiós i per això moltes de les seves 
víctimes escapen fent el senyal de la creu o 
resant fervorosament13. 
Finalment, cal parlar dels anomenats 
dimonis boiets (comparables als homonets 
i donetes de colzada), uns éssers diminuts 
que normalment es presenten en grans es-
tols i fent molt de trull1 4. Contràriament al 
que hem vist fins ara, aquests dimonis no 
fan malifetes terribles ni tempten la gent, 
sinó que sovint ajuden l'heroi a fer feines 
gairebé impossibles; però, així i tot, són uns 
personatges inquiets que necessiten estar 
sempre en activitat i, si no tenen feina, po-
den arribar a crear greus problemes15. 
Però, tomant al nostre protagonista, 
podem concloure dient que el poble va cre-
ar aquest ésser esperpèntic com a expres-
octubre - novembre 96 • 2 3 
PISSARRA 83 1OO anys de Rondalles 
sió de la possibilitat de vèncer la por i les 
dificultats de la vida. Es tracta d'una figura 
ben viva encara a les nostres festes popu-
lars i, sortosament, cada cop és més gran 
l'interès perquè aquesta tradició no es per-
di. 
Aquest personatge, però, no apareix 
únicament a la cultura popular. Ha estat 
utilitzat per molts autors cultes de diferents 
períodes literaris, principalment romàntics 
i modernis tes 1 6 , i també té un gran 
protagonisme dins l'art. Per això pensam 
que seria bo considerar la possibilitat d'es-
tudiar aquesta figura dins la literatura culta 
a partir del coneixement adquirit a través 
de les nostres rondalles. D 
NOTES 
1 .»la cova s'entreforcava i se desfrenava amb 
una partida de coves, formant un entrunyellat 
ferest». S'Anellet (XVIII) 
2. «un d imoniar ro com una torre de mol í de 
vent, amb unes banyes com espigons d'arada... 
treia foc pels queixals i l i sortien pels nassarrot 
dos caramells de fumassa negra», E n Pere Ca-
torze ( V U I ) . 
3. Val més matinejar que a missa anar? (III) 
4. L l ib re màgic on es poden l legir les predicc i -
ons del fu tur i que també serveix per fer sortir 
el d imon i si es l legeix capgirat. 
5. Sa comtessa sense braços ( I I ) , Es Castel l 
d ' i ràs i no tomaràs ( V ï ï ) , Es carboner i sa f ia 
( X X I I ) . . . 
6. Val més matinejar que a missa anar? (UI ) , Es 
f u s t e t ( X V U ) . 
7. E n Pere Catorze ( V I U ) , S 'Ane l le t ( X V I U ) . 
8. U n a madona que enganà el d imon i ( X I Ï Ï ) , 
C o m és que en sa Corema toquen Vespres abans 
de migd ia ( X X I V ) . 
9. Es ja i de sa barraqueta ( I V ) . 
10. Es pou de sa l luna ( I V ) . 
1 1 . S 'Ane l le t ( X V I U ) , Es soldadet de sa motx i -
l la ( X V I ) . 
12. N a B lancaf lo r (XUT), Ses tres f lors ( X ) . 
13. Es carboner i sa f ia ( X X I I ) , Sa Comtessa 
sense braços (D). 
14 « . . . i bo ts i x e c a l i n e s , i c o r r e g u d e s i 
sempentes», Es Castell d' iràs i no tomaràs (V ï ï ) . 
15. Es d imonis de M a i n o u ( X X I V ) . 
16. U n dels exemples més representatius es 
Faus de Goethe, obra en la qual el protagonista 
ven la seva ànima al diable a canvi dels seus 
poders màgics. 
* e d i t o r i a l v 
ï l t l O I J J 
Torre de l 'Amor, 4 Apartat 1 4 2 
Tel . ( 9 7 1 ) 7 2 4 1 7 6 Fax 7 2 6 2 5 2 
0 7 0 0 1 Palma de Mallorca 
L L I B R E S D E L L E N G U A T G E 
Tot un sistema d'aprenentatge fet per autors 
mallorquins pensant en les necessitats 
pedagògiques de les nostres escoles 
R E C O R D A U , t a m b é 
• La sèrie CALIDOSCOPI. LLUMENERETBLAU, 
ALIMARA, LLANTERNA (Primer cicle d'EGB) 
• DEIOL 1, DEIOL 2, DEIOL 3 (Segon cicle d'EGB i 
Primer cicle d'ESO) 
• GINY I i GINY 2 (Segon cicle d'ESO) 
E D U C A C I Ó P R I M À R I A 
P R I M E R C U R S 
ANSA PER ANSA. QUADERNS 1,2,3. 
Elisabet Abeyà, Maria Fortuny, Assumpta Mascaró i Andreu 
Terrades. Dotats amb fitxes de treball i Guia del mestre. 
Iniciació a la lectura: MICA EN MICA. Sèrie de 20 llibrets de 
lectura progressiva. Text de Ramon Bassa. Dibuixos d'Aina 
Bonner. 
S E G O N C U R S 
ALBA, 2. 
Ramon Bassa, Miquel Cabot, Ramon Díaz, Joan Ladonet i 
Immaculada Pastor. Amb la seva Guia del mestre. 
Llibres de lectura: AIXÒ ERA INO ERA 
Sèrie de 10 llibrets, adaptació de 10 Rondalles mallorquines. 
Text de Jaume Ordines. Dibuixos de Mateu Rigo. 
T E R C E R C U R S 
ALBA, 3 (NOVETAT). Amb la seva Guia del mestre 
Llibres de lectura; Col lecció TITELLES. 10 títols publicats 
d'autors diversos. 
2 4 • octubre - n o v e m b r e 9 6 


El dimoni a les rondalles mallorquines

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1996_n0/83_p022.dir/Pissarra_1996_n083_p022.pdf

El dimoni a les rondalles mallorquines

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears