Gomila, Cristina

Román, Queta

Truyol, Laura

Biblioteca Digital de les Illes Balears

19PISSARRA 152 / gener - maig 2018
E
l Servei d’atenció educativa
infantil (SAEI) del CIMe
juntament amb l’Equip
D’atenció Primerenca de
Menorca, el curs passat va
encetar un tema poc conegut pels
centres d’Educació Infantil i també per
a nosaltres mateixes, en el fet de
començar a plantejar diferents
aspectes i inquietuds sobre la
Coeducació, i com començar a educar
des de ben petits en la cultura de la
igualtat de gènere. 
Des dels centres d’educació infantil els
darrers anys s’han anat treballant
temes nous fruit de l’evolució dels
infants, les seves famílies i la societat
en general, que ha “obligat” els equips
docents dels centres i els equips
d’orientació a seguir formant-nos en
moltes i diverses temàtiques per tal de
poder donar suport i resposta als
infants i  a les seves famílies...  A
mesura que s’han anat tancant uns
fronts, d’altres s’han anat obrint, com
és la Coeducació en  l’etapa 0-6 anys... 
Aquesta inquietud ha anat sorgint de la
necessitat cultural i educativa de poder
aportar eines i recursos als centres
d’educació infantil de primer cicle i als
seus destinataris (els infants i les seves
famílies),  que facilitin l’educació dels
infants en la comprensió de la realitat,
EL CAMÍ
CAP A UNA 
COEDUCACIÓ
CONSCIENT Laura Truyol, SAEICristina Gomila, SAEIQueta Román, EAP
20 PISSARRA 152 / gener - maig 2018
de la diversitat de gènere i en el
respecte a la igualtat. 
És a partir de l’any i mig en què els nens
i nenes comencen a mostrar interessos
segons el seu sexe, quant a roba,
joguines, activitats, adornaments, etc.
Quant als colors  els nens prefereixen
uns colors determinats i les nenes uns
altres... el mateix passa amb les joguines
i altres aspectes de la vida diària. En
aquesta edat es produeix una “auto-
classificació” en una de les dues
categories sexuals: nen o nena.
Reconeixen els elements diferenciadors
entre home i dona i s’adscriuen a una
categoria. A partir d’aquí s’inicia un
procés d’imitació d’activitats, de
conductes, de professions, de rols, etc.
Per això a partir dels 3 anys i a partir del
coneixement de la seva pròpia identitat
sexual i de gènere accepten o refusen
joguets, jocs, activitats...
Són els mestres i les mestres qui dins
les escoletes tenen una funció
primordial a l’hora d’ajudar a equilibrar
les situacions que es donen dins les
aules quant a gènere, reforçant la
confiança dels infants, mitjançant
estímuls, recolzament i reconeixement
de les seves possibilitats en el seu
desenvolupament. 
Per intentar aconseguir tot això es
poden posar en marxa una sèrie
d’estratègies coeducatives relacionades
amb actuacions pràctiques dins les aules
d’infantil per tal d’afavorir la igualtat de
gènere. 
Per això, observant la nostra feina dia a
dia en els centres  ens van començar a
sorgir inquietuds, dubtes, de cóm de
desconegut era per a nosaltres el tema
del gènere i quina falta ens feia formar-
nos per començar a obrir mirades, a
fer-nos preguntes sobre el què i com ho
estem fent... així que vam decidir iniciar
un procés de formació, amb uns objectius
inicials senzills però prou complexes per
nosaltres. Ens vam proposar:
− Clarificar els diferents conceptes que
envolten sexualitat i gènere. Poc a poc
ens vam anar donant compte que
cadascú utilitzava o atribuïa conceptes
des de la seva pròpia experiència,
perspectiva i coneixement. 
− Incorporar la diversitat sexual i de
gènere dins les aules.  Vam creure
que era molt important treballar la
diversitat que ens podem trobar
quant a la diversitat sexual i de
gènere, ja que és bastant més
complexa del que coneixíem. 
− Dotar d’eines i recursos d’intervenció
dins les aules. Partir d’una
observació i avaluació de la nostra
feina diària per poder posteriorment
començar a plantejar-nos en l’àmbit
individual i de centre la manera com
convivim a diari amb les qüestions
de gènere dia a dia, des del
llenguatge i els contes, fins a les
decoracions de les aules, els
documents de centre...
Per endinsar-nos en aquest nou món i
a través del Centre de Professorat de
Menorca hem comptat amb
l’assessorament d’experts com Xabier
Iturbe, Jan Gómez o Cristina Elorza, tots
ells especialistes en la matèria que ens
han servit de guia i ens han
proporcionat materials molts
interessants per anar obrint la mirada i
despertar-nos les ganes de no aturar
en el punt on hem arribat aquest curs...
D’aquesta primera formació, el resultat
final ha estat un esborrany de protocol,
eina que ens ha servit  per a començar
a avaluar les pràctiques sobre igualtat
de gènere que es duen a terme dins els
centres.  Ens ha servit per a observar la
nostra feina diària  dins les aules amb
els infants directament i començar a
pensar quins són els aspectes més
importants a treballar. 
Però el més important és que ens ha
ajudat a mirar de manera diferent
tots aquells aspectes relacionats
amb la coeducació i el llarg camí que
hem de recórrer, ens ha deixat
ganes de conèixer més i de portar-
ho dins les aules i poder-ho
traslladar també a les famílies,
principals agents educatius i
coeducatius dels nostres infants, els
seus fills i les seves filles. n


El camí cap a una coeducació conscient

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2018_n0/152_p019.dir/Pissarra_2018_n0152_p019.pdf

El camí cap a una coeducació conscient

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears