Colomar Gelabert, Astrid

Biblioteca Digital de les Illes Balears

32
L
a realitat és un joc de miralls i l’educació, com
a part d’aquesta imatge, és el reflex de la nostra
societat. El col·lectiu docent que treballa amb els
ensenyaments artístics sovint se sent marginat igual
que la cultura i les arts en la nostra societat. Tots
sabem que quan és necessari retallar, tant en pres-
supostos governamentals com en currículum
educatiu, les arts són les primeres candidates.
Ens queixam de la dificultat que l’alumnat assumeixi
valors i responsabilitat, però preponderam els conei-
xements teòrics i confiam que podran fer aquesta
tasca. En canvi, coneixements com els valors,
capacitat de comunicació, i de relació, etc., són
l’esquelet del nostre cos i aquest reacciona pel tacte
de la vida. No hem de subestimar els coneixements
artístics, ja que són capaços de fer l’impossible.
Amb això no vull fer demagògia, sinó reivindicar les
infinites possibilitats que el camp de la creativitat
ofereix i assenyalar que allò veritablement valuós de
la creativitat i les arts és que sempre es manifesten
a través de la pròpia experiència, és a dir, del
nostre cos i de la nostra ment, això no s’oblida, sinó
que s’integra en la nostra persona. No obviem que
la persona es construeix fonamentalment amb les
seves vivències i en la societat en què vivim
adoctrinam, és això formar persones? O en realitat
és molt més còmode i segur no estimular massa la
creativitat?
Dit això, concretem amb allò que passa dins les
nostres aules i anem de la mà del professorat
d’aquest àmbit. Aquest col·lectiu, tot i que no és molt
nombrós, té unes necessitats que també són
importants.
Ens trobam que els mèrits artístics o titulacions que
ofereix l’Escola Superior de Disseny no són presents
en els distints barems de la normativa. Que els
cursos de formació que es puguin fer a l’estranger o
simplement a altres llocs de l’Estat tampoc no es
valoren, quan en les arts s’ha de cercar molt per
trobar qualitat. Des de l’STEI-i lluitam tant per
detectar i valorar les necessitats d’aquest col·lectiu
oblidat com per aconseguir les conseqüents
millores. Per això demanam que se’ls valori una
formació que si ha de ser de qualitat i específica,
inevitablement pot tenir moltes procedències. El CEP
s’hauria d’esforçar més en la seva oferta, tenint en
compte els seus horaris que no només són de
professorat de primària o secundària, sinó també de
formació professional i règims especials. 
D’altra banda, si s’ha d’aconseguir que el professorat
estigui preparat i al dia, també se li ha de donar unes
possibilitats de temps; per això volem que la normativa
de permisos i llicències s’adeqüi a cada cos. En el cas
del professorat d’ensenyaments artístics s’ha de poder
propiciar la seva participació en activitats artístiques,
així com la seva participació en projectes d’investiga-
ció pedagògica, artística i creativa.
Una altra dificultat sobre la que insistim cara a
l’Administració educativa de la nostra Comunitat és
la manca de pressupost, especialment greu en els
ensenyaments artístics de la
formació professional i règim
especial. No es poden impartir
coneixements pràctics on
s’utilitzin eines professionals,
sense tenir-les sempre actualit-
zades amb les exigències
d’aquestes professions al
mercat laboral. Si no som
capaços de formar professio-
nals competents, quin sentit té tot l’esforç que s’hi
dedica?
També, i com a conseqüència de no tenir una
prioritat dins la planificació, ens trobam amb
Pissarra 136 octubre-novembre-desembre  2010
El reflex de les arts en
l’educació
Astrid Colomar Gelabert,
responsable d’arts plàstiques i disseny de l’STEI-i  
“Des de l’STEI-i lluitam tant per detectar i
valorar les necessitats d’aquest col·lectiu
oblidat com per aconseguir les
conseqüents millores.”
33
infraestructures deficitàries i en mal
estat com és el cas urgent de l’Escola
d’Art d’Eivissa, entre d’altres. D’igual
manera que la resta d’ensenyaments
té dret a unes infraestructures
adequades i dignes, sense cap
excusa.
L’Escola Superior de Disseny es troba
en un moment de transició important.
A partir del curs vinent començarà a
oferir estudis de grau, cosa que
comporta un repte molt important per
a aquesta escola. Perquè tot això es
pugui fer de forma adequada,
demanam un increment pressupostari
i un pla de finançament específic del
Ministeri d’Educació i de les
comunitats autònomes per abordar la
inserció dels ensenyaments artístics
superiors en l’EEES.
A causa d’aquests canvis el
professorat de l’ESD necessita
conèixer la repercussió de
la modificació dels plans
d’estudis a la plantilla; si
l’oferta de places per a
l’alumnat dependrà dels
recursos existents o si la
nostra Comunitat Autònoma
la reduirà; que ens
aclareixin com la nostra
Comunitat Autònoma i el MEC, dins els seus
àmbits respectius, abordaran la separació del
centre de l’ESD a l’hora d’impartir les titulacions
superiors i professionals; també volem conèixer
les veritables intencions del Ministeri i la nostra
Comunitat Autònoma sobre l’exigència de les
titulacions per al professorat que impartirà els
ensenyaments superiors i quina passarà a ser la
situació dels professors especialistes. Quant als
horaris volem que el professorat que compartirà
els ensenyaments artístics superiors s’homologui
amb el que diu la llei sobre els horaris del
professorat universitari, dins el marc dels estudis
superiors de l’Estat.
Des de l’STEI-i lluitam per la dignificació dels ense-
nyaments artístics i per un increment pressupostari
definit.
A títol personal m’agradaria dir que ser sindicalista
no és gens fàcil, sobretot en el present, crec que els
sindicats han de jugar un paper fonamental dins
aquesta crisi i exigir justícia en el seu tractament,
però això només ho podem aconseguir si ens hi
posam tots junts. Si hi ha una cosa que he après
aquí, és la importància de la força i la negociació
col·lectiva. I amb això vull animar tothom que
reflexioni amb molta cura sobre aquest aspecte
perquè crec que d’això en depèn el nostre futur. q
octubre-novembre-desembre  2010 Pissarra 136
“Si hi ha una cosa que he après aquí, és
la importància de la força i la negociació
col·lectiva.”


El reflex de les arts en l’educació

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2010_n0/136_p032.dir/Pissarra_2010_n0136_p032.pdf

El reflex de les arts en l’educació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears