Tur, Josep A.

Biblioteca Digital de les Illes Balears

maig - juny 1993 
PI^^ARRA / ' 
6 7 V CAP A UNA DECIDIDA ACTUACIÓ DE 
Y DESENVOLUPAMENT CIENTÍFICO-CULTURAL 
/ I AL NOSTRE PAÍS 
Josep A. Tur 
c
'
3 , c o m t o t a 
activitat huma-
na, no és sinó 
^^^^W^ la recerca de 
respostes als 
problemes que la Natura plante-
ja a l'home a l'hora de satisfer les 
seves necessitats; per això, la 
finalitat última de la Ciència no 
pot ésser més que evidentment 
pràctica. 
Aquest plantejament aplica-
ble a l'individu, pot molt bé ex-
trapolar-se a una Comunitat, a 
un País. Més encara, si tenim en 
compte un concepte biològic, 
com és el fort component social 
de l'espècie humana, no pot 
entendre's la civilització sense 
considerar els aspectes cientí-
fics i tecnològics que la configu-
ren i la modelen. El coneixement 
i el mètode científ ic, bases de la 
nostra cul tura, influeixen de 
manera decisiva sobre l'orien-
tació intel·lectual, política, mate-
rial i, àdhuc moral, de l'evolució 
humana. 
El futur d'un País com a Co-
munitat amb personalitat pròpia 
i continuïtat, només pot aconse-
guir-se si es vetlla pel seu nivell 
cultural i, per tant, per la qualitat 
dels seu sistema educatiu i pel 
nivell i extensió del seu desenvo-
lupament científic i tecnològic. 
Tot País que no fa arrelar dins 
seu una forma de recerca cientí-
fica i tecnològica prou desenvo-
42 \\ 
lupada i a to amb els avanços 
mundials, per força veurà dismi-
nuïdes les seves perspectives 
vitals. 
D'aquesta manera, és evi-
dent que la Comunitat Balear no 
podrà oferir als seus ciutadans 
cap formació adequada, amb els 
nivells de qualitat i de rigor exigi-
bles a tota tasca educativa. Fa 
molts d'anys que Ramon y Cajal 
deia que només podrà ensenyar-
se bé allò que es fa. N'han passat 
molts d'anys i res o molt poc ha 
variat per les nostres contrades. 
L'abandó de la recerca al si 
de la nostra Comunitat suposarà 
que aquesta perdi totalment la 
possibilitat de la seva modernit-
zació, ésa dir, que no sigui capaç 
d'enfrontar una profunda trans-
formació de les seves estructu-
res econòmiques i socials, pertal 
d'adaptar-se a la realitat d'un 
món en crisi i immers dins d'un 
procés de canvis continuats. 
Això comporta que el desen-
volupament d'una política deci-
dida d'un País en mantenir i in-
crementar el seu grau d'avenç 
tècnic i científic li permetrà man-
tenir-se a l'avantguarda com a 
poble no només modern i al ritme 
del seutemps, sinósobretotcom 
a poble perfectament definit que 
decideix sobre quin ha d'ésser el 
seu futur. 
La voluntat del Govern de 
maig - juny 1993 
l 'Estatf insara s'havia materialit-
zat en l'anomenada Llei de Fo-
ment i Coordinació General de la 
Investigació Científica i tècnica. 
Aquesta Llei presenta caracte-
rístiques centralitzadores que la 
fan globalment rebutjable pertot 
individu amb un mínim, no ja de 
consciència nacional, sinó tan 
sols d'estimació cap a la terra on 
viu. Menysprea la voluntat de les 
Comunitats Autònomes, solapa 
moltes de competències que, en 
matèria de política científ ica, 
contenen els seus estatuts i, a la 
pràctica es converteix en un ins-
trument recaptador de recursos 
per a finançar la política científi-
ca de l'Estat. 
L'Estatut de les Illes Balears, 
en el seu títol segon, ofereix 
l 'oportunitat de desenvolupar 
accions de política científica a la 
nostra terra. Seria convenient i 
desitjable que aquestes tasques 
fossin encomanades a una Insti-
tució que fos un conjunt d'Institu-
cions; és a dir, un organisme ja 
existent que, per les seves ca-
racterístiques de pluralitat insti-
tucional al seu si o -si es vol- de 
capacitat d'integració de diver-
sos col·lectius dins seu, perme-
tés alhora la recepció i la integra-
ció d'idees i d'actuacions de di-
ferent procedència -fins i tot 
universitàries- i impulsés la polí-
tica científica del Govern; només 
aixís'evitarien les polítiques per-
sonalitzades o de regnes de tai-
fes que sovint impregnen aquests 
col·lectius. 
D'aquesta manera, en reunir 
i coordinar tots els esforços in-
vestigadors, bàsics i aplicats, 
del sector públic i del sector 
privat, de les di-
ferents inst i tu-
cions de la nos-
tra terra, es faci-
litaria l'accés dels investigadors 
als recursos de la Comunitat, de 
l'Estat o de la Comunitat Euro-
pea, tot impulsant la recerca en 
sentit ampli, permetent una òpti-
ma distribució dels recursos, i 
vetllant perquè s'efectuï un se-
guiment i una avaluació dels re-
sultats assolits. 
Evidentment, això permetria 
realitzar una política científica 
plenament eficaç pel País, amb 
un màxim rendiment sobre tots 
els sectors de la societat balear, 
per avançar decidits cap a un 
futur de modernitat i de benes-
tar O 
Professor Titular d'Universitat 
L'STEI AMB LA CAMPANYA DE "MALLORCA 
SOLIDÀRIA. CAP AL 0,7%" 
La Comissió Executiva de l'STEl, en reunió de I' 11 de 
gener de 1993, va acordar adherir-se a la Campanya 
"Mallorca Solidària. Cap al 0,7%" 
Aquesta adhesió es concretitza en dos punts: 
- Destinar el 0,7% del propi pressupost a dita 
campanya. 
- Recollida de signatures en els centres, a favor de la 
campanya. 
MALLORCA 
SOLIDÀRIA 
Cap a l 0 ' 7 % 
U n i v e r s i t a t de les I l les Balears 43 


Cap a una decidida actuació de desenvolupament científic o-cultural al nostre país

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1993_n0/67_p042.dir/Pissarra_1993_n067_p042.pdf

Cap a una decidida actuació de desenvolupament científic o-cultural al nostre país

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears