Rodríguez Acosta, Mario

Biblioteca Digital de les Illes Balears

58 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017
G
uatemala és un país contra-
dictori que, amb un desen-
volupament desigual
generat per una estructura
econòmica històricament
excloent, va signar la pau el 1996 i clogué
així un conflicte armat que va durar tren-
ta-sis anys i que va deixar milers de morts
i de desapareguts, sense que els acords
hagin modificat gens l’estructura econò-
mica que va ser l’origen de la guerra in-
terna. 
És just reconèixer que la Unió Europea
va tenir un rol important en els proces-
sos de pacificació de la regió centrea-
mericana, i la seva cooperació en el
diàleg polític va ser decisiva per impul-
sar els processos d’implementació de la
pau després de la signatura dels
acords. 
Però amb el temps l’estratègia de co-
operació ha patit canvis significatius.
Aquests canvis es varen començar a
percebre a partir de l’any 2010, quan la
L’EDUCACIÓ
com a mecanisme de 
COOPERACIÓ
per a impulsar el 
desenvolupament a 
GUATEMALA Mario Rodríguez Acosta, Instituto Guatemalteco de Economistas (IGE)
59PISSARRA 148 / octubre-febrer 2016
Unió Europea va definir com a pilar fo-
namental en matèria de cooperació per
a la regió d’Amèrica Central l’Acord
d’Associació, que no és res més que una
versió europea de la política de libera-
lització econòmica que s’impulsa a tot
el món pels principals blocs econòmics. 
Per entendre el recorregut que ha ten-
gut la cooperació per al desenvolupa-
ment de la Unió Europea a Guatemala i,
en general, a Amèrica Central, és impor-
tant recuperar allò acordat per ambdu-
es regions l’any 1993, amb l’Acord Marc
de Cooperació que va establir les bases
del procés actual en reforçar i ampliar
els àmbits en els quals s’havia de desen-
volupar la cooperació i que se sintetit-
zen en els següents aspectes:
Fomentar l’estabilitat política i social a
través de la democràcia, del respecte
dels drets humans i del bon govern.
Aprofundir el procés d’integració regio-
nal entre els països centreamericans
per contribuir a un creixement econò-
mic més gran i a una millora gradual de
la qualitat de vida dels seus pobles. 
Reduir la pobresa i fomentar un accés
més equitatiu als serveis socials i als fru-
its del creixement econòmic, garantint
un equilibri adequat entre els compo-
nents econòmics, socials i mediambien-
tals, en un context de desenvolupament
sostenible. 
La revisió d’aquests tres punts permet
establir que l’esmentada cooperació va
respondre, inicialment de manera molt
significativa, durant l’etapa de transició
post bèl·lica que va viure la regió cen-
treamericana. Més tard, amb els pro-
cessos de reconciliació que es varen
seguir a tots els països de l’àrea, la co-
operació internacional es va concretar
en impulsar els processos d’estabilitat
política, de respecte dels drets humans
i de lluita contra la pobresa i l’exclusió
social, que segueixen essent línies vàli-
des en les actuals condicions sociopolí-
tiques de la regió. 
Però la cooperació, encara que recone-
gui una nova configuració sociopolítica
a la zona, s’inclina per prioritzar els me-
canismes que facin visible el tema co-
mercial de l’Acord d’Associació dins de
l’esquema del lliure comerç neoliberal.
Tant els programes de cohesió social
com els d’impuls als processos d’inte-
gració, duen implícita una perspectiva
centrada primordialment en el tema
econòmic, en la promoció de l’obertura
comercial i en la construcció d’una insti-
tucionalització regional que els ajudi.
L’objectiu de la cooperació dins de l’A-
cord d’Associació és fer operatiu el com-
ponent comercial de l’esmentat acord, i
garantir les inversions a la regió. 
La pobresa, agreujada per la situació
econòmica, el problema de la delinqüèn-
cia i del crim organitzat, vinculat en
molts aspectes al tràfic de droga, troben
un estat dèbil, amb poc gruix institucio-
nal i amb una corrupció generalitzada,
fets que provoquen un deteriorament
de les condicions del sistema de justícia
i, per tant, de la impunitat existent. Això
fa que aquest context encara sigui més
conflictiu i que requereixi una altra
perspectiva, i no el reduccionisme de la
cooperació actual vinculat al tema co-
mercial i de seguretat. 
El disseny i l’aplicació dels mecanismes
de cooperació a la pràctica contradiuen
les línies generals, el context de la in-
tervenció i els objectius que es perse-
gueixen. La pobresa no es pot
combatre exclusivament donant suport
a programes d’enfortiment de les capa-
citats empresarials orientades a facili-
tar l’intercanvi comercial, amb la
finalitat de promoure el creixement
econòmic, perquè el problema radica
en les desigualtats que existeixen i en
la manca de polítiques redistributives
de la riquesa creada, no en la manca de
capacitat per generar-la. 
60 PISSARRA 150 / octubre 2016 - gener 2017
Aquesta evolució de l’estratègia de co-
operació, que ara també inclou el diàleg
polític, reflecteix el pensament i l’orien-
tació que existeix en els Governs dels
actuals països membres de la Unió Eu-
ropea, una orientació marcadament
neoliberal. Per això, els nous temes són
una part important en l’estratègia de
cooperació i han de ser observats com
a mecanismes d’implementació de l’A-
cord d’Associació. 
En aquest sentit, s’ha de reiterar que
l’enfocament principal de la cooperació
ha de ser la lluita contra la pobresa, la
lluita contra l’exclusió social i la manca
d’equitat, el perfeccionament de la de-
mocràcia, el compliment dels objectius
de desenvolupament sostenible, els
drets humans i la millora de les condi-
cions de vida dels pobles. 
No obstant, els canvis del context, espe-
cialment la recessió mundial i l’afectació
econòmica que viu la Unió Europea,
constitueixen un perill per a la coopera-
ció en general, si no es corregeix el rumb
i s’adopten noves modalitats que orien-
tin millor els processos. No s’ha d’imple-
mentar un model de cooperació en què
es prioritzin els interessos econòmics de
les grans empreses o que es concebin
els fluxos de la cooperació com a meca-
nismes per fer sortir de la crisi els propis
països d’origen. 
De tots els actors involucrats en l’àmbit
de la cooperació internacional, les orga-
nitzacions no governamentals –ONG–,
ara representen una de les expressions
més interessants de solidaritat en la re-
cerca de mecanismes que permetin
construir un món més just, humà i equi-
tatiu. Les accions que desenvolupen
persegueixen promoure el desenvolu-
pament i el benestar de les persones a
partir de l’ampliació de les capacitats
humanes actuals i futures, donant su-
port a aquells processos que permetin
generar una acció redistributiva que
promogui el desenvolupament social. 
Accions com les que impulsen l’STEI In-
tersindical i Ensenyants Solidaris en
l’àmbit educatiu s’han convertit en no-
ves formes de cooperació nord-sud que
tenen un gran impacte en societats
com la guatemalenca, ja que permeten
la participació directa dels actors, no
només com una suma d’activitats i for-
mes d’actuació, sinó que contribueixen
a prendre consciència d’una ciutadania
global que dóna pautes per a la partici-
pació ciutadana. 
Això no es pot menystenir, ja que en el
camp educatiu és on es pot observar
millor la petja de la dominació i de la
discriminació que reflecteix i explica la
Guatemala actual, si tenim en compte
que 3,5 milions de nins, nines i joves en
edat escolar actualment estan exclosos
de les aules, fet que afecta principal-
ment els pobres i els indígenes. Aques-
ta situació és el reflex de
l’abandonament de l’educació pública
que provoca la visió neoliberal. 
L’orientació actual de les polítiques
educatives ha estat la creació d’orga-
nismes externs. En el cas guatemalenc
el Banc Mundial, l’Agència Internacional
per al Desenvolupament del Govern
dels Estats Units d’Amèrica US AID i la
cooperació alemanya són els que han
tengut la influència suficient, si tenim
en compte el grau de dependència eco-
nòmica en els darrers anys dels Go-
verns guatemalencs, en l’orientació de
la reforma educativa. 
La reforma educativa va comptar amb
el suport de tots els sectors socials i va
ser producte d’una àmplia agenda sor-
gida arran dels Acords de pau, el pilar
fonamental de la qual era la reconcilia-
ció nacional. Ha obtingut resultats con-
tradictoris a causa de l’orientació
neoliberal que va assumir i que perme-
ten que els privilegis de classe es ma-
nifestin en el sistema escolar en
conjunt. 
L’aportació per al desenvolupament
que fan les organitzacions socials euro-
pees en l’àmbit educatiu i, especial-
ment, l’STEI Intersindical i Ensenyants
Solidaris, pot no ser tan rellevant pel
que fa a la inversió, però és més àmplia
pel que fa als seus efectes, comparada
amb els processos de cooperació bila-
teral i multilateral d’organismes inter-
nacionals i d’estats, ja que el seu
impacte dins l’àmbit social és més am-
pli i perdurable, i assoleix una influèn-
cia i un suport més grans entre les
organitzacions de base que els progra-
mes governamentals en curs. 
Els problemes socials no es resolen si
no hi ha voluntat política per encarar
els reptes i les condicions necessàries
per resoldre les causes que els provo-
quen. La cooperació per al desenvolu-
pament actualment s’encarrega de
pal·liar els efectes socials i, per tant, les
crisis són recurrents, ja que no s’arriben
a desactivar les condicions que les pro-
voquen. Els processos educatius crítics
són clau per generar un desenvolupa-
ment inclusiu, sostenible i que generi
benestar per a tots. n


L’EDUCACIÓ com a mecanisme de COOPERACIÓ per a impulsar el desenvolupament a GUATEMALA

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2016_n0/150_p058.dir/Pissarra_2016_n0150_p058.pdf

L’EDUCACIÓ com a mecanisme de COOPERACIÓ per a impulsar el desenvolupament a GUATEMALA

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears