Fernández Panero, Manuel Ramón

Biblioteca Digital de les Illes Balears

tació preuniversitaria, que hauria 
d'esser especialment intensa en un 
C O U que no fos, com ara, un "quart 
de B U P " apretadíssim. La opinió 
general és que el batxillerat és "un 
trampolí", "un espai buit" o "el 
final de l'educació básica". 
L'actual FP sembla fluixa, un 
refugi per a aquells que no aconse-
gueixen el graduat escolar haurien 
d'esser uns estudis normals i posi-
tius, amb una remodelació de les 
matèries i cursos, una major diver-
sificació, més practiques i una millor 
relació amb el món laboral i empre-
sarial. 
Evidentment els estudiants odien 
Tactual selectivitat, però accepten 
-cautelosament i amb reserves- la 
proposta ministerial. A m b tot opinen 
que la prova ha d'esser específica 
per a l'accés a la Universitat i que 
han de tenir major pes les notes 
aconseguides al llarg del batxillerat. 
Tots els enquestats volen que el 
seu professor, que tan bé els coneix, 
tengui un pes important a l'hora 
de corregir les proves d'accés a la 
universitat, en comptes d'un des-
conegut. 
Totes les respostes coincideixen 
en la pregunta 10: 25/30 hores ès 
un horari excessiu i contradictori 
amb la filosofia de l'aprenentatge 
fora de l'aula. Pel que fa a la distri-
bució horària la majoria es partidà-
ria de concentrar les classes el matí, 
0 establir, si es possible, un horari 
alternatiu. També hi ha qui dedica-
ria el mati' a les classes teòriques 
1 l'horabaixa a les practiques. Cal du-
que la concentració d'horaris es es-
pecialment atractiva a aquells alumnes 
que han de realitzar llargs despla-
çaments de ca seva al centre. 
L'actual sistema d'avaluació 
sembla dolent i subjectiu als estudiants 
totalment depenent del professor. 
El desconcert i la perplexitat 
tornen a l'hora de plantejar l'acció-
-reaccio. Què faran els estudiants? 
- " N o res, no el coneixem, el pro-
jecte". 
- " N o conformar-se". 
- " N o ho sé". 
Però l'acord toma a l'hora de respon-
dre: 
Què haurien de fer? - " I N F O R M A R , 
lluitar per una reforma profunda i 
aplicada". 
PISSARRA N° 46 
JUNY 1988 
En resum, cal que els estudiants 
mès sensibles i organitzats es posin 
en contacte per sobre les seves di-
ferències per informar els seus compa-
nys sobre l'estat de la qüestió i passar 
a debatre àmpliament la reforma i 
les respostes escaients, superant el 
desconcert i l'apatia regnants. La 
pregunta final es: per què ho hem de 
fer? 
Antoni Llompart 
Margalida Pons 
L A R A D I O - E N S E N Y A N Ç A 
En parlar de ràdio-ensenyança, 
com a Director de Ràdio Popular de 
Mallorca, he de necessàriament 
referir-me a Ràdio E C C A , emissora 
que fou pionera a Espanya en quant a 
l'ús de les ones radiofòniques com a 
canal transmissor del missatge edu-
catiu. 
Això succeia l'any 1963 a Las 
Palmas, quan el Ministeri d'Informa-
ciò i Turisme concedí a la Companyia 
de Jesús una emissora privada. Aquesta 
emissora fou batejada amb el nom de 
Ràdio E C C A -Emissora Cultural Ca-
nària- nom, que ja indicava des del 
principi la intencionalitat exclusiva-
ment educativa. 
Al llarg dels seus vint-i-cinc 
anys d'història, aquesta emissora cul-
tural, amb totes les seves delegacions 
per tota Espanya i Llatinoamèrica, 
ha mantingut intacta la seva filoso-
fia: produir i impartir cursos i pro-
grames culturals destinats fonamen-
talment a la població menys afavorida 
culturalment. 
EL S I S T E M A E C C A DE R A D I O -
E N S E N Y A N Ç A 
Què significa el mètode ECCA?, 
Quines sOn les seves aportacions 
dins el camp de la tecnologia educa-
tiva i, més en concret en el de la 
tecnologia de l'ensenyança per ràdio?. 
- L a Tecnologia E C C A i la 
teoria de sistemes. La principal carac-
terística del mètode E C C A , ha estat 
complementar la ràdio i integrar-la 
en un conjunt que interactua amb 
altres dos elements: l'esquema, o 
suport imprès per seguir les expli-
cacions radiofòniques i l'acció tuto-
DIDÀCTICA 8 8 
NOSTRA P E R A PROFESSIONALS DE L 'ENSENYAMENT 
REFORMA A DEBAT 
21 
PISSARRA N° 46 
JUNY 1988 
rial presencial del professor orientador 
donant aixi lloc a un sistema de tres 
elements intimament relacionats entre 
sl de tal manera que la "imperfecció" 
de cada element per separat, és la base 
de la eficàcia de tot el sistema. 
La tecnologia ECCA i la psico-
logia de l'aprenentatge. La tecno-
loqia ECCA cumpleix les funcions de 
tota tecnologia quan aconsegueix opti-
mitzar els processos d'ensenyança-
aprenentatge mitjançant la consecució 
de resultats competitius, superiors in-
clús als d'ensenyaments presencials; 
cobrint una àmplia gama de cursos que 
van des de l'alfabetització, E G B , BUP, 
fins a cursos de comptabilitat, idiomes, 
salut, etc, per anomenar alguns dels 
més de cinquanta, que ha produïts 
el Centre ECCA; i, acomodant-se a les 
necessitats dels seus alumnes adults, la 
major part dels quals són treballadors 
amb poca disponibilitat de temps per 
dedicar a la seva formació. 
- L a tecnologia ECCA i la teoria 
de la comunicació. La teoria de la co-
municació, és l'altra disciplina que 
aplicada a la educació permet millorar 
resultats. En el fons tot procés educa-
tiu no deixa d' ésser un procés de co-
municació. En el cas particular del 
sistema ECCA aquesta comunicació 
revesteix d'unes peculiaritats pròpies 
a través d'una triple dimensió: apli-
cació de tècniques de comunicació 
de masses; la comunicació amb suport 
gràfic a través de l'esquema de classe i 
demés material didàctic imprès; i, co-
municació de masses i participació 
social a través de la modalitat mixta 
del sistema ECCA, presencial i a dis-
tància permet conjugar dos elements 
aparentment irreconciliables que en 
aquest cas concret, constitueixen un 
enriquiment i optimització del sis-
tema ECCA 
Manuel Ramón Fernández Panero 
Director Radio Popular 
R E F O R M A D E L 
S I S T E M A E D U C A T I V O 
V I S T O P O R L A C . E . C . E . 
La impresión que tengo de la 
propuesta ministerial para la reforma 
de la enseñanza, es que estamos en 
una propuesta seria, muy elaborada 
y muy dura en exposición y conteni-
dos. 
La Reforma ofrece a la enseñan-
za privada campos expresos donde la 
iniciativa privada debe actuar y conso-
lidarse como tal: 
-en la adaptación de programas 
determinados al entorno social. 
-en la aspiración de la educación 
a trasformar y mejorar la sociedad a 
incrementar el bienestar, la convi-
vencia y el espiritu de solidaridad. 
-en el esfuerzo por enseñar y 
aprender en libertad, en el marco de 
una escuela abierta a todos los ciuda-
danos. 
-en la Formación Permanente 
de Adultos y de manera especial 
en los programas de Formación 
Técnico-Profesional de adultos. 
Deberla estructurarse la parti-
cipación de la enseñanza privada: 
-a nivel de Comisiones Ins-
titucionales. 
-a nivel de Comisiones de estudio 
para temas concretos, bien por niveles 
educativos o bien para temas especi-
ficos. 
Se plantean serios problemas 
como situación de profesorado, aco-
modación de Centros, variación por 
más o por menos del nivel de utiliza-
ción del Centro y otros problemas 
que ya preocupan desde ahora. 
Preocupación ofrece la atención 
al reciclaje o formación del profesora-
do, debiendo arbitrar medidas aná-
logas en centros públicos y privados 
para que en el periodo de la Reforma 
puedan acomodarse en igualdad de 
oportunidades. 
En cuanto a la acomodación 
de los Centros, hay algunos Centros 
privados que su estructura ofrece 
ya hoy dia una plataforma privi-
legiada para la puesta en marcha 
de esta reforma en niveles secun-
darios, en cambio hay otros que ten-
drán que hacer adaptación, deberán 
ser ayudados en igualdad de circuns-
tancias. 
Otra medida planteada favo-
rece el desarrollo de todos los alumnos 
de forma individualizada: la disminu-
ción de la ratio alumno/profesor, esto 
ha de favorecer una mejor atención. 
Pero esto habrá de llevarlo a efecto 
paulatinamente sin alterar situaciones 
presentes. 
Abrigamos la esperanza de que el 
apoyo de la administración sea real. 
Es notorio y explícito que la Reforma 
tiene mucho que ver con nuestra 
presencia en el concierto europeo. 
Es pues una magnifica ocasión para 
dejar de lado contenciosos desfasados 
de pública/privada y aplicar los recur-
sos en apoyo de cuantos colaboren 
sinceramente en la educación. 
En cuanto al planteamiento 
ministerial de la Educación Técnica 
Profesional, es muy importante que el 
Proyecto no segregue la formación 
técnica profesional del sistema escolar. 
En esto ha habido un cambio 
y nos parece del todo oportuno. Hoy 
por hoy la estructura escolar en me-
dios y en hombres se hace necesaria 
en este particular. 
También por qué no decirlo, 
aunque no es razón fundamental, 
los problemas humanos, profesionales 
y laborales que la separación total 
podría presentar al sector público 
quizás, pero sobre todo al privado, 
queden muy paliados con esta so-
lución. Magdalena Mateu 
Presidenta de CECE Baleares 
REFORMA A DEBAT 


La ràdio-ensenyança

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_1988_n0/46_p021.dir/Pissarra_1988_n046_p021.pdf

La ràdio-ensenyança

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears