Santaner Pons, Maria de les Neus

Biblioteca Digital de les Illes Balears

SINDICAL 
E D U C A C I Ó I 
G L O B A L I T Z A C I Ó 
Neus Santaner 
E l t e r m e g l o b a l i t z a c i ó v a c o m e n ç a r a s e r ut i l i tzat d e s p r é s d e la ca i -g u d a del mur d e Berlín per indicar l ' h e g e m o n i a d e l s EEUU e n t o t s e l s a s p e c t e s p o l í t i c s , e c o n ò m i c s i t e c n o l ò g i c s . El t e r m e v e a c o n -s iderar t o t el p l a n e t a c o m un o b j e c t e c o m e r c i a l i t z a b l e , al m a r g e 
d e l e s c o n s e q ü è n c i e s q u e a q u e s t f e t pugui o c a s i o n a r . 
La concentració progressiva del capital globalit-zador és un dels seus trets característics. Les 
companyies mult inacionals han duit a terme durant 
el darrer decenni una carrera frenètica per comprar-
se unes a les altres, acumulant tal poder, que els 
polítics tradicionals han quedat relegats a ser mers 
titelles, els fils dels quals són controlats pel capita-
lisme globalitzador, sense cap tipus de fre, traspas-
sant fronteres, deixant un rastre de misèria que mai 
cap altre imperi havia ocasionat als països del 
Tercer Món . 
Dins aquest context, l 'activitat política té un paper 
clarament subsidiari , els polítics ja n o tenen el 
poder efectiu del que passa als seus països quan es 
tracta d 'assumptes d'autèntica importància. 
Una de les conseqüències més cruels de la globa-
lització és l 'empobriment progressiu de les dues 
terceres parts de la humanitat , en aquest s'hi ha d'a-
fegir el sotmet iment d'aquests països pobres al 
Banc Mundia l i al Fons Monetar i Internacional, les 
exigències econòmiques i financeres dels quals els 
asfixien a m b un deute extern que els condemna a 
una creixent dependència . La fam, la misèria, 
les ignominioses condicions de treball, la 
carència de serveis sanitaris, d 'escoles, de 
prestacions socials res no importa si el que 
està en joc és aconseguir el màx im de benefi-
ci econòmic possible. 
Una vegada fets, de manera molt sintètica, els 
flaxos de la globali tzació, vegem quin paper 
juga l 'EDUCACIO en un món dominat per 
una dinàmica perversa que supedita qualsevol 
cosa a la lògica del màx im benefici en el 
menor temps possible. 
L'educació com a dret. 
En primer lloc, el postulat que defensa l'edu-
cació com a prioritat al servei del desenvolu-
pament integral de les persones és abandonat i, al 
mateix temps també és abandonat el principi de 
formar ciutadanes i c iutadans crítics, capaços d'in-
tervenir act ivament en el món i transformar-lo. El 
nou model educatiu de la fase globalitzadora es 
basa en l'eficàcia i en l'eficiència. Es a dir, es trac-
ta que l 'educació respongui a les necessitats del sis-
tema de mercat, al mateix temps que ha d'estendre 
el pensament únic, sense crítica, resignat, que faci-
liti el control ideològic de les persones. El capita-
l isme globalitzador, en definitiva, el que tracta és 
de canviar el sentit de l 'educació, el que s 'ensenya i 
com s'ensenya s'han d'ajustar als objectius mercan-
tilistes. 
La contrareforma educativa iniciada pel 
Ministeri d'Educació n'és un clar exemple, del 
canvi d'orientació que estam exposant. 
En segon lloc es fomenta la privati tzació de l'en-
senyament (com d'altres serveis públics) i s 'afavo-
reix que l 'ensenyament públic passi a ser subsidia-
ri de l'anterior. L 'ensenyament privat, sense cap 
tipus d'ajut, és el qui té encomanada la missió d'a-
JUNY / JULIOL 2 0 0 1 P I S S A R R A 104 
SINDICAL 
collir i de preparar la futura classe social dominant ; 
mentre que l 'ensenyament públic va quedant rele-
gat com a reducte dels que no poden anar a altra 
banda. 
L'efecte més sagnant de l'efecte global i tzador dins 
l 'educació és el manteniment de l 'analfabetisme i 
de les precàries condicions d 'escolari tzació dels 
països més pobres. Obligats per les duríss imes 
polítiques imposades pel Banc Mundia l i el Fons 
Monetari Internacional , retallen els drets socials. 
S'està veient com avanços aconsegui ts anterior-
ment, d 'escolarització, estan perdent terreny actual-
ment. 
Des de l'STEI-i davant tanta injustícia i irra-
cionalitat defensam: 
- Que l'educació és un Dret Fonamental 
que ha de ser garantit per tots els governs. L a 
comunitat internacional té l 'obligació de ser l 'àrbi-
tre de mesures a m b l'objectiu que tots els estats 
puguin garantir aquest dret bàsic a tota la ciutada-
nia. Cal estar en guàrdia , l 'educació no és un servei , 
no és una mercaderia . Cal estar alerta i denunciar 
els mecanismes dels que intenten adulterar el llen-
guatge educatiu a m b termes economic is tes , p lante-
jant la tasca educat iva en termes de mercat . 
- L'educació ha de garantir una forma-
ció integral de l'ésser humà, on la preparació aca-
dèmica i la preparació per al treball siguin un 
aspecte més , però el pr imordial és el possibil i tar el 
lliure creixement de les persones en funció de les 
seves especificitats. 
- Cal fer una esforç unànime i solidari 
per fer desaparèixer l'analfabetisme als dife-
rents països on aquest sigui una vertadera lacra 
social, lacra que afecta sobretot les dones , que 
impossibili ta el progrés social i contr ibueix a la 
perpetuació de si tuacions de t remenda injustícia, 
tant l'ordre internacional com als distints àmbits 
d'una mateix estat. 
- S'ha de garantir la llibertat de càtedra. 
La llibertat del col·lectiu docent no ha d'estar con-
dicionada per imperat ius polí t ics, rel igiosos o de 
qualsevol altra casta. El professorat no ha de ser 
discriminat ni per la seva adscripció social, ni polí-
tica, ni religiosa, ni per raça, or ientació sexual o 
qualsevol altra característ ica personal . 
- Cal vetllar perquè l'educació no sigui 
un privilegi de casta, ni de grup social, ni de 
raça o de sexe. En aquest sentit denunc iam la poca 
implicació internacional contra els règims que 
exclouen les nines del seu dret a la formació, i 
denunciam les coartades religioses, culturals o 
socials que els distints governs o grups de pressió 
argumenten per tal que es segueixi perpetuant 
aquest a temptat als Drets H u m a n s . 
- Cal fer efectives les conclusions del 
Fòrum Mundial de l'Educació, celebrat a 
Dakar, fa ara un any, per iniciativa de la UNES-
CO i d'altres organitzacions. 
En definitiva, és obligació dels diferents estats 
garantir , especia lment , l 'accés a l ' ensenyament 
públ ic , gratuït i de qualitat, a aquelles nines i nins 
que es troben en situacions difícils o provenen d'èt-
nies minori tàr ies , i que puguin comptar a m b igual-
tat d 'oportunitats amb la resta de nines i nins, per 
tal de poder acabar els seus estudis i es pugui trans-
formar la negat iva realitat que els envolta. 
II PISSARRA 1 0 4 JUNY / JULIOL 2 0 0 1 


Educació i globalització

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2001_n0/104_p063.dir/Pissarra_2001_n0104_p063.pdf

Educació i globalització

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears