Gentili, Pablo

Biblioteca Digital de les Illes Balears


L'educació que volem / ABRIL 2013 15 
Que el ministre 
Wert siga el pol 
que atraga cap a 
ell tots els odis i 
crítiques de la 
plebs, no ve 
malament a 
l'actual govern: la 
derrota d'un roí no 
farà desaparèixer 
els perills que 
assoten Ciutat de 
Gotham. 
Pab lo Gen t i l i 
Docent, investigador i 
membre fundador del 
Fòrum Mundial d'Educació 
E l tema no hauria d'interessar a algú com jo, un simple súbdit de la colònia. No obstant això, i a risc de perdre alguns amics, he de reconèixer que el presi-dent del govern espanyol, en-cara que té massa defectes, la falta d'astúcia no sembla que és un d'aquests. Crec que una de les millors evidències de les seues habilitats en l'art de 
la política és l'enginyosa invenció d'un 
ministre d'Educació excèntric i fanfarró 
que opera com una espècie d'imant 
mediàtic, un galant de telenovel·la me-
xicana capaç d'atraure totes les aten-
cions i seduir-nos en un repetitiu entre-
nament pugilístic davant el qual no pre-
senta cap tipus de defensa 0 reacció. El 
ministre José Ignacio Wert exerceix en 
el govern de Mariano Rajoy el paper 
que les bosses penjades exerceixen en 
l'entrenament dels boxadors: rebre 
cops. 
Més enllà de les diferències tel·lúri-
ques, el fet em recorda un enginyós 
procediment que utilitzen algunes co-
munitats de l'Amazones quan volen 
creuar els rius infectats de piranyes. Per 
fer-ho, de primer llancen a l'aigua una 
vaca, sobre la qual es precipiten vo-
raços els peixos carnívors. Entretingu-
des en el seu inesperat banquet les pi-
ranyes ignoren els indis, que travessen 
el riu sense gens de perill. 
No pretenc de cap manera llevar mè-
rits al senyor Wert ni, molt menys enca-
ra, fer-lo tomar víctima de la manipula-
ció pèrfida del seu cap. Tracte solament 
d'entendre per quina raó un govern 
com el de Rajoy, a més d'extremament 
conservador, sembla que és tan mal-
destre en la gestió de la seua reforma 
educativa. Que la dreta espanyola mai 
s'ha caracteritzat pel refinament en les 
formes ni per la subtilesa a l'hora d'ac-
tuar, és una cosa bastant coneguda, ta 
veritat és que les aspiracions reformis-
tes que el Partit Popular i els seus aliats 
duen a terme en el camp educatiu sem-
blen ideades pel Chavo del Ocho, ta 
malaptesa i la prepotència se superpo-
sen, en una successió de mesures inspi-
rades en el millor de la dramatúrgia 
grotesca. Mentrestant hauríem de pre-
guntar-nos si això és producte de la im-
provisació d'un govern adepte a la im-
punitat 0 si, en canvi, es tracta d'una es-
tratègia una mica més complexa i, pot-
ser per això, bastant més perillosa en la 
seua potencial efectivitat 
ANEM A I fS EVIDÈNCIES: 
- El govern de Rajoy, com tots els go-
verns espanyols, decideix deixar la 
seua marca en el sistema escolar san-
cionant una nova llei d'educació. 
- El govern de Rajoy, com tot govern 
de dretes, no pensa que la consulta pú-
blica, el diàleg i la participació són me-
canismes genuïns per a la presa de de-
cisions en una societat democràtica. 
- El govern de Rajoy, com tota admi-
nistració neoliberal, sosté que l'educa-
ció ha de ser entesa com un negoci, que 
les escoles són empreses, els individus 
simplement consumidors i els drets hu-
mans, particularment pel que fa a la 
producció col·lectiva i al repartiment 
igualitari dels béns educatius, pura xa-
rrameca. 
- El govern de Rajoy, fidel hereu de 
l'Espanya franquista, abomina la diversi-
tat lingüística, cultural, política i social de 
les comunitats que conformen l'Estat 
espanyol i tracta de pasteuritzar-la amb 
un antiquat nacionalisme vernacle. 
- El govern de Rajoy, com tot govern 
reaccionari, és masclista, sexista i odia 
els immigrants, a qui sol culpar pel baix 
resultat del sistema escolar nacional en 
les proves internacionals. 
Desconec si Mariano Rajoy té certa 
afició a la sociologia. Si en té, potser 
també disposa d'algunes dades que 
aporten les investigacions sobre políti-
ques i reformes educatives a Iberoamè-
rica. Aquestes mostren que el sector 
educatiu és el que més s'ha mobilitzat i 
es mobilitza en tots els processos de re-
forma de l'Estat privatització i ajusta-
ment de la despesa pública social. Totes 
les investigacions referents a això mos-
tren que són els docents i els joves, els 
sindicats magisterials i el moviment es-
tudiantil els que solen protagonitzar els 
processos de mobilització i lluita més 
actius contra les aspiracions reformis-
tes dels governs neoliberals. 
Així mateix, les investigacions sobre 
aquesta qüestió demostren que les re-
formes conservadores més efectives 
sempre han partit de grans aspiracions 
que després són esmorteïdes i, en part, 
desmembrades, fent la sensació que 
les coses no han sigut tan tràgiques 
com es preveia, encara que el resultat 
assolit seguisca sent pèssim en termes 
democràtics. Aquesta estratègia sem-
pre ha tingut un resultat molt efectiu 
en la desarticulació dels moviments de 
protesta i resistència contra les políti-
ques neoliberals. (És el vell truc de la 
vaca a la cuina. Si vostè té molts proble-
mes, s'ha quedat sense faena, els seus 
dos cunyats se n'han anat a viure a sa 
casa, els seus fills adolescents no l'obe-
eixen, la seua muller no deixa de criti-
car-lo per peresós i incapaç i els seus 
deutes l'atabalen, pose una vaca a la 
cuina i deixe-la-hi un parell de setma-
nes. En treure-la'n, sentirà que tot ha 
millorat). 
Davant aquestes evidències, el go-
vern de Mariano Rajoy decideix nome-
nar al capdavant del Ministeri d'Educa-
ció un funcionari de cap brillant i idees 
fosques. Xarrador, opinador compulsiu, 
un provocador capaç de clavar-se amb 
tots els símbols i conquestes que van 
marcar la lluita per la igualtat educativa 
en l'Espanya democràtica. Probable-
ment, el pitjor ministre d'Educació que 
hi haja hagut des de la Transició. Un 
presumptuós funcionari dispost a amo-
tinar-se davant la idea mateixa que el 
sistema educatiu espanyol continué 
sent una referència internacional d'a-
vanços democràtics i pretenga que 
s'assemble al que alguna vegada van 
somiar els aspirants a estadistes que 
van promoure els processos de privatit-
zació educativa a Hispanoamèrica du-
rant els anys huitanta i noranta. 
ta incontinència verbal del ministre 
Wert permet exposar un pensament 
pedagògic que, com el seu cognom, es 
balanceja entre el "güert" castís, anglo-
saxó, productivista, empresarial i el 
"vert" prussià, amb reminiscències fa-
langistes i admirador de la formació 
professional alemanya. Wert combina 
amb quasi tot l'inconvenient que hi ha 
hagut en la història de l'educació es-
panyola i se l'apropia com si fóra el seu 
hereu més dilecte. A més, en els ordina-
dors, les tecles w-e-r-t estan juntes. (No 
sé ben bé què vol dir això, però, com 
que sóc supersticiós, em fa mala espi-
na.) 
Siga com vulga, el projecte de llei 
Orgànica pera la Millora de la Qualitat 
Educativa (IOMQE) s'ha popularitzat 
com la llei Wert i no com la llei Rajoy, 
cosa que constitueix un important èxit 
de l'actual govern. De fet una revisió 
d'alguns dels principals textos i docu-
ments que s'han escrit contra la nova 
proposta legislativa permet observar 
que el cognom Rajoy quasi ni hi ix i, en 
alguns casos, que el ministre Wert s'hi 
presenta com el seu únic responsable i 
idealitzador. Una espècie de croat reac-
cionari de la postmodernitat capaç de 
fer de la lluita contra l'escola pública la 
seua pròpia guerra santa. No és una no-
vetat per a ningú que Wert pensa la re-
forma educativa en termes privatitza-
dors i patrimonialistes. Ara bé, no 
menys problemàtic sembla que és el fet 
que, qui ens oposem a la política educa-
tiva promoguda pel govern de Rajoy, 
adherim a aquesta idea que Wert n'és 
el progenitor, l'amo i l'únic arquitecte. 
Semblant simbiosi entre el ministre i "la 
seua" reforma, lluny de ser negativa per 
al govern, pot afavorir-lo a l'hora que, 
pel motiu que siga, decidisca traure la 
vaca de la cuina. 
Aquesta Espanya conservadora i in-
dolent davant el sofriment dels seus 
ciutadans i ciutadanes, no és un cas aï-
llat ni, molt menys encara, original en la 
geopolítica neoliberal que domina bona 
part del món. l'experiència llatinoame-
ricana recent ens mostra els efectes so-
cialment desintegradors que produei-
xen reformes educatives que aspiren a 
privatitzar l'escola pública, a promoure 
una reestructuració curricular conser-
vadora i reaccionària que aprofundeix 
l'autoritarisme i el sexisme; reformes 
que contaminen de religió l'espai secu-
lar dels drets, que redueixen els fins del 
procés educatiu a la formació de treba-
lladors ignorants i infeliços. En aquest 
sentit és important considerar que l'ac-
tual reforma educativa espanyola és 
part d'un projecte molt més ampli i am-
biciós que el que sorgeix de les trucu-
lentes idees d'un funcionari xarraire. 
Transformar el ministre Wert en amo i 
senyor de la reforma educativa pot ser 
oportú i necessari si el que es pretén és 
desestabilitzar-lo, però pot també tin-
dré l'efecte col·lateral de desdibuixar, 
de diluir el que veritablement està en 
joc: la construcció d'una plataforma de 
valors i sentits, de polítiques i accions 
sobre la qual edificar els fonaments d'u-
na societat més desigual, injusta i anti-
democràtica. Un projecte que vol tirar 
avant el govern del senyor Mariano Ra-
joy, la dreta espanyola i europea i els 
sectors del poder econòmic i polític que 
potser algun dia també decidiran lle-
var-se de damunt un ministre que diu 
el que pensa i sembla que no pensa en 
el que diu. Quan això ocórrega (i potser 
algun dia passarà), hi haurà motius per 
a festejar, encara que no per a suposar 
que la reforma canviarà de rumb. 
tes malapteses del govern en la ges-
tió de la seua política educativa poden 
no ser exactament "malapteses". El que 
sembla que és un inventari d'ineptituds 
pot ser això i alguna cosa més. l'agen-
da reformista de l'Administració nacio-
nal és pròpia del segle XIX i, fonamen-
talment, enorme. Que el ministre Wert 
siga el pol que atraga cap a ell tots els 
odis i critiques de la plebs, no ve mala-
ment a l'actual govern. En aquestes cir-
cumstàncies, no deixa de ser útil recor-
dar el que Batman sempre ensenya 
amb resignació i malenconia: la derrota 
d'un malvat no farà desaparèixer els 
perills que assoten Ciutat de Gotham. 
Nombroses organitzacions, sindicats, 
associacions, universitats i moviments 
de diversos orígens porten a cap una 
activa lluita contra la política educativa 
del govern espanyol ta seua mobilitza-
ció brinda les esperances i les energies 
necessàries per a saber que és possible 
frenar la llei Wert. També, per a reafir-
mar que el que està en joc és alguna 
cosa molt més seriosa que això. Hui, el 
que està en joc és el futur d'Espanya. 
Article publicat en ei blog 
Contrapuntos, d'El País, 21 de 
desembre de 2012. Reproduït 
amb permís de ['autor. 


La invenció de Wert

http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/pissarra/index/assoc/Pissarra/_2013_n0/142_p014.dir/Pissarra_2013_n0142_p014.pdf

La invenció de Wert

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Biblioteca Digital de les Illes Balears