August Pi i Sunyer

Josep Maria Bellido i Golferichs

Bellido i Golferichs, Josep Maria

Pi i Sunyer, August

Hemeroteca Cientifica Catalana

• Verins anabòlics i catabòlics del cor En el transcurs dels anys Ig0g i Ig10 ens ocupàrem de la influencia de diverses substancies sobre l'equilibri elèctric basio-apical del cor. Després, comprovat l'estat d'aquest equilibri sota les diferents condicions del treball cardíac, i especialment en la inhibició d'origen pneumogàstric, ens proposàrem estudiar els efectes dels tònics depres-sors cardíacs. Rès poguérem conseguir aleshores de l'ús dels primers, ni entre'ls depressors de l'acció de la veratrina. Provàrem l'acció dels ions alcalins-ferrosos, interessats com ens trobàvem per les investigacions de Gómez Ocaña, i particularment del calci, l'acció del qual com a enèrgic depressor del cor ja havien demostrat Howell i Durke. Els resultats obtinguts per nosaltres foren extremadament interessants. Treballàvem sobre gossos, i amb l'electròmetre de mercuri d'Ostwald. Ca CI. injec-tat per vía venosa, o intersticialment en el cor produeix efectes mecànics de diàstole comparables als que s'observen com efecte de la excitació del vago. Els fenòmens elèctrics que acompanyen an aquests fenòmens mecànics son també equivalents: l'equi-libri elèctric de base i àpex és alterat en el mateix sentit en que l'altera la excitació pneumogàstrica. L'adició de l'influencia del pneumogàstric i de la propi a de les sals de calci ocasiona fenòmens de gran relleu, més intensos que Ja suma algèbrica dels efectes isolats d'una i altra influencia. El Ca-ion reforça l' acti vitat del vago: al mateix temps Pachou i Bousquet provàren no ésser possible la inhibició pneumogàstrica sense la presencia de les sals de calci. Desitjant nosaltres insistir i explicar-nos fets tan interessants, hem procurat mi-llorar el nostre material d'investigació dels fenòmens elèctrics i hem conseguit montar una estació d'electrocardiografía suficient. Ajudant-nos amb ella hem pogut completar els estudis iniciats en Ig0g. Però, a l'empendre aquesta última serie experimental contà-vem ja amb un nou fet d'importancia: mecanogrames atrioventriculars obtinguts sota l'influencia de diferents tòxics cardíacs ens havíen confirmat les donades senyalades ja per altres autors. Els cations divalents del grupu del Ca influeixen en sentit depressor sobre l'activitat cardíac·a; sols molt petites dosis obren entonant el treball de la fibra 49 7 • • ~ . ARXIVS DE L'INSTITVT DE CIENCIES muscular. De tot això en són confirmació les adjuntes gràfiques. Però, entre els cations d'aquest grupu, el Sr" ens proporcionà resultats inesperats. Hi ha, publicada fa un any, una nota preventiva sobre dits efectes (ARXIUS DE L'INSTITUT DE CIENCIES, n.o 2, Juliol 1912). Les sals d'estronci, com les de calci, com les de bari, com les de magnesi, com l'estimulació del nervi vago, ocasionen un enorme diàstole ventricular; el cor de la tortuga sotmès a l'influencia de l'estronci adquireix doble diàmetre que en les condicions normals de son peristaltisme. Les gràfiques mecàniques qui acompanyen aquesta nota són convincents. La solució d'estronci es una barreja en les proporcions de 2 : l o 3 : I, segons la concentració que per a cada cas se desitgi, de solució fisiològica de Na CI, o 1íquit de Riujer-Locke (glucosats) i solució isotònica de Sr CI. (26 per 1000 de Sr Cb. anhidre. L\ = -0°,60), injectada en les venes en quantitat de 5 a 10 c. c. segons el tamany de la tortuga. Com se veu en les adjuntes gràfiques són nombrosos els sístoles en els quals la contrac-ció ventricular precedeix molt a l'auricular; a la gràfica n.o l s'hi troben inscrits sístoles ventriculars que avençen fins en o, 62" als respectius sístoles auriculars. Aquest fenòmen que Mackenzie anomenà, el primer, clínicament ritme nodal, era considerat com a cosa difícil d'assolir experimentalment. En 1909, Cusuy per l'intoxi-cació amb la aconitina, i Lewis, lligant les coronaries, havíen obtingut l'inversió car-díaca per primera vegada; però els efectes són més evidents amb l'estronci. Vàrem demostrar ademés, en aquella serie experimental, que, per a la producció d'aquest estat d'anormalitat en la irritabilitat dels diferents segments cardíacs i en la trasmissió de l'ona d'excitació, era necessaria l'activitat estival de la tortuga . Al començar les nostres investigacions electrocardiogràfiques estàvem en possesió de dos grupus de fets d'indubitable interès, però que se'ns presentaven isolats i sense • que semblés lligar-los relació de cap mena. Variació de l'equilibri elèctric introcardíac (per les sals de calci, després vista produir-se també per les d'estronci i altres tòxics cardíacs) variació en el mateix sentit que la produída per l'excitació del vago, i, per altra part, inversió del peristaltisme cardíac per l'estronci. Era, doncs, lògica la nostra pretensió d'analisar aquests fenòmens per medi de l'electrocardiografía. En relació amb els efectes mecànics observats, les variacions elèctriques més nota-bles foren les originades per les sals d'estronci. Efectivament, el calci, el bari i el magnesi no alteren ostensiblement la forma de l'electrocardiograma; generalment retar-den el ritme i rebaixen l'amplitut de les oscilacions elèctriques; freqüentment se veuen indicacions del mal estat ventricular, però no s'observa rès específic. La modificació de la càrrega elèctrica respectiva de base i punta no té influencia sobre la valor intrínseca de l' oscil-Iació que acompanya la trasmissió de l'ona per tota la llargada del sistema muscular cardíac. 5° • • A. Pi Swier y J. Al. Dcl/idll fig. I.a Electrocardiograma normal tIc tortuga. Observació );:YlI. Temps en l 5 de scg6n. Fig. 3.· Electrocardiograma de tortuga ell hinrnació, després (le la injecció de Cl2Sr. Observació XXI. Temps en segons. • 1r-litts dc ¡'¡lIstitut dc Cic/lcies • Fig. 2. & Electrocardiogrames de tortuga, després de la in-jecció de CI2Sr. Observació XVII. Dos sístole5 retrògrats i un amb conducció normal interpolat. Temps en segons . Fig 4." Electrocardiogrames de dos sístoles retrògrats (nodals) en una tortuga posada a la estufa a 30" després de la injecció de CI2Sr. Observació XXXVI. Tem ps en segons . • • • • A . Pi SlIIicl' y J. M. Bellido • Fig. 5-' la estufa segons. Electrocardiograma de un sístole retrògrat en una tortuga a a 30", previa injecció de CI2Sr. Observació XLI. Temps cn Fig. 6." Electrocardiogrames de dos sístoles retrògrats en fig. 5, a la estufa després de dúes injeccions més cie Cl~Sr. en segons. la mateixa tortuga cie la bservació XLI. Temps Fig. 7." Tres electrocardiogramcs, un amb conuucció normal i clos amb conducció retrògrada en una tortuga posada a 30' i intoxicada amb 6 miIígrams de digitalina amorfa. Observa-cióXLV. A,xtus de l'¡'ls/itut de Ciellcies • • • • • . 1. l'i S/llin)' ].1\1. /Jellt/lo • ~ Fig. 8." Inscripció ~imultània dels mccanogrames auricular (línia superior), ventricular (línia mitja) i l'electrocardiograma d'un cor de tortuga. Temps en segons. Ohsl'f\'ació LX X I. Sístole normal. Fig. 10. Iguals indicacions que en les figures anteriors. Obsef\'ació LXXVI. Sístole normal. .-J rxius de l'IlIstitut de Cic/lcics • Fig. 9. Iguals indicacions que en la figura anterior. Observaci6 LXXI. Sístole nodal, amb contracció ventricular precedin t a la con tracció ventricular. Fig. I I. Iguab indicacions que en les figures anteriors. Observació LXXVI. Sístoles després d'una injecció de 3 c. c. de serum cardiolític. • • • A. Pi SlIlier y ]. M. Bellido Fig. 12. Corva de la càrrega elèctrica d'aurícules y ventrícols en una tortuga posada a la estufa i intoxicada pel CltSr. Observació LlI. Electròmetre d'Ostwald; part clara, mercuri conectat amb la aurícula; part fosca, solució tle OJH2 concctada amb el ventrícol. • L. Fig. 13. Demostració de la negativitat del vcntrícol. Observació LXIV. Cor de gós al descobert; conexions de la aurícula amb el mercuri (a) y del ventrícol amb la solució de SO¡H¿ (v). Al tancarse'l circuit, disminueix la tensió superficial del cantó de la aurícula. Temps en segons. Fig. 14. Electrocardiograma de gós, obtingut amb l'electròmetre d'Ostwalcl, part clara, mercuri conectat amb ¡'aurícula; part fosca, solució de S04H~ amb el ventrícol. Temps en segolls. Observació LXV. Línia horizontal cie dalt, temps que dura la excitació elèctrica del pneumogàstric. Positivació durant la exci tació. A yxius de ¡' Ins/itllt de Cie¡¡cies • • • • • • • • • A u G U S T P I U Ñ E R - J E S Ú sM. BEL L I DO: V crins anabòlics i catabòlics del cor Aquestes diferencies, amb tot, no'ns sembla que derivin d'un,a manera particular d'actuar de l'estronci, sinó de diferencies d'intensitat d'acció per distinta receptivitat per als distins ions, de la materia que constitueix la fibra cardíaca. Es suficient que la tortuga se trobi en estat invernal, per a que no's diferencíi pels seus efectes del calci, i és prou, a l'inversa, escalfar aquesta mateixa tortuga en estat de 1:urpitut per a obser-var les variacions propies de l'estronci. Aquests efectes estàn indicats en l'esquema i en les gràfiques adjunts. A desapa-reix, se presenta una ai marcadíssima, s'aplana l i F s'embrica amb els vestigis de 1. Aquesta figura, tan característica i tan diferent de l'electrocardiograma normal és molt freqüent quan es sotmès el cor de la tortuga a l'influencia del estronci. Aquesta figura coincideix constantment amb el ritme nodal. Per la seva aparició, podem afirmar que han tingut lloc sístoles nodals. En poques paraules, és el registre elèctric de les gràfiques mecàniques abans reproduídes. Tant es aixís, que repetint els nostres experiments hem conseguit nodals amb al-tres tòxics, encar que mai amb la constancia que amb l'estronci; en alguns casos la digitalina els provoca; aleshores la gràfica no és menys típica, com e pot veure en les tires adjuntes. En la seva obra, on citen l'inversió del peristaltisme cardíac (fet el més important d'aquesta serie d'invéstigacions) Kraus i Nicolai publiquen gràfiques iguals o molt anà-logues a les nostres. La intoxicació per la toxina del vírgula de El Tor, la produída per l'àcid glioxílic, i l'excitació local del ventrícol trobant-se el cor inhibit per l'estimulació del pneumogàstric ocasionen curves típiques d'inversió. També les obtingudes per Le-wis i publicades per Mackensie, de extrasístoles a l'home, son re~eribles a les nostres. No estem encara en condicions d'analisar exactament les condicions productives d'aitals curves, però posseïm ja una serie de donades que'ns permeten entreveure sa significació. Tals curves ho són sens dubte d'excitació ventriçular, tot trobantse dificultada la conducció d'aurícula a ventrícol: ho diu Kraus quan adverteix que per a obtenir-les en el cor del gos per estimulació del ventrícol, es precisa l'inhibició pneumogàstrica. Per altra part, l'adjunta gràfica demostra que la lligadura de Stamins a la granota, a l'altura del solc aurículo-ventricular, ocasiona curves constantment per dessota de la línia de les abcisses, homòlogues a les del ritme nodal. Una altra curva ens mostra l'alternancia de sístoles amb expressió de malestar ventricular i de nodals. Finalment, tots reconeixen i accepten que l'extrasístole ventricular humà neix per una exagerada excitabilitat dels ventrícols. Nosaltres opinem que sempre que existeixi una desproporció entre la tonalitat de l'irritabilitat ventricular i la conducció a l'altura del solc aurículo-ventricular, se pro-duirà la curva típica observada en els casos descrits. Tots aquest!; casos, els nostres i • ARXIVS DE L ' INSTITVT DE CIENCIES els dels altres autors, demostren que és igual, per a tals efectes, que aumenti l'excita-bilitat ventricular, o que sigui dificultada la transmissió, com en la lligadura en el solc a trio-ven tri cular . Amb tot això arribem a l'interpretació dels fenòmens observats. Suposem que la curva del estronci depèn d'un aument de la fase anabòlica en la nutrició ventricular: els ventrícols, efectivament, com a més actius fisiològicament, són electronegatius res-pecte a la base. Això ho hem comprovat repetidament i les gràfiques adjuntes en són prova: la diferencia de potencial és petita, i, per altra part, la difusió per la conducti-bilitat del teixit cardíac i organs veins deu ésser important. Se comprova constan-ment que en previa posició de repòs l'electròmetre d'Ostwald, en possessió per lo tant de son equilibri, es suficient posant-lo en conexió amb els electrodes aplicats directa-ment sobre'l cor perquè s'observi un desplaçament sempre en la mateixa direcció, en sentit de demostrar la negativitat del ventrícol. El nostre dispositiu experimental és força senzill: feta la conexió constant en els nostres estudis (mercuri a aurícula i àcid a ventrícol) conseguim l'equilibri de l'electròmetre per medi de l'establiment d'un curt circuit cardíac. Rompent aquest curt circuit, el potencial de base i vèrtice del cor actúa totalment sobre l'electròmetre que busca aleshores la seva nova posició d'equi-libri en la forma indicada. En condicions en que' ls diàstoles siguin normals aquest és l'equilibri elèctric del cor; però aquest equilibri és modificat per la inhibició pneumogàstrica que desde Fano hem acceptat corn a estimuladora de l'anabolisme ventricular. Variades raons abonen que nosaltres suposem que així degui ésser. Són les principals: l'enorme diàstole, la perdua del tò cardíac, la relaxació activa de la fibra i l'augment de la excitabilitat ventricular que acompanya sempre a la fase anabòlica del treball del cor. Parla en pro de tot lo dit, el període refractari d'inexcitabilitat, la inexcitabilitat de la fibra muscular agotada, el fenòmen descrit per un de nosaltres (Pi Suñer) fa ja dèu anys, de la inexcitabilitat de la fibra muscular estriada en determinades condi-cions, corn en tots els casos en què influeixen sobre'l cor les accions que avui estu-diem corn a favorables als seus canvis anabòlics. Solament la forta estimulació del nervi vago podría semblar contradictoria a les nostres afirmacions, però, apart de que l'acció totalment frenadora del pneumogàs-tric no pot ésser sostinguda indefinidament, la estimulació feble, si bé aclareix el ritme aumenta la amplitut dels sístoles, i la estimulació forta (efímera, corn ja havem dit) es d'acció força complexa perquè sía ara analisada en els seus detalls. Recordis, única-ment, el fet ja esmentat del experiment de Kraus i Nicolai, els quals obtenen nodals per estimulació del ventrícol esquer, a condició que hi hagi forta inhibició pneumo-gàstrica. 52 • A u G U S T P I S u Ñ E R - J E S Ú sM. BEL L I DO: Verins anabòlics i catabòlics del cor Acceptat ja que la curva del estronci és la expressió d'un anabolisme cardíac au-mentat, s'ha d'acceptar també que aquest estronci i els demés verins del seu grupu actúan com a anabolisadors, en el mateix sentit que'l pneumogàstric. Que així és, ho proven els efectes elèctrics demostrats per l'electròmetre del mercuri i'ls efectes mecà-nics. En general, els cations divalents del grupo del Ca, la digitalina, etc., tots aquests verins cardíacs classificats com del mateix grupu, obren de la mateixa manera: a un grau òptim de dilució, ocasionen, com el mateix nervi vago, un cert estímul (variable individualment) de l'activitat cardíaca; a majors dosis, són, sense cap excepció, fortament inhibidors. Amb tot, nosaltres no restem pas contents amb aquests sols raonaments. Volem provarho de visu; i, per a això hem intentat estudiar la influencia del verí catabòlic tipo sobre la fibra cardíaca, és a dir, el serum cardiotòxic. Hem preparat conills amb injeccions intraperitoneals successives de macerat en solució fisiològica salina de cors de tortuga, i'l serum d'aquests conills, després de quinze dies de la última injecció, era usat en igual forma que les solucions d'estronci i de calci. Els efectes de dit serum són fatals per a l'activitat del cor, els seus efectes tóxics són superiors als dels cations abans estudiats, però la forma de l'electrocardiograma no és la del dels verins que nosaltres considerem d'acció anabòlica. Els nostres estudis per aquesta via són solament iniciats; però són ja moltes les observacions recullides; i, fins ara, ni una sola vegada hem pogut observar l'electrocardiograma del ritme nodal, ni tampoc, rela-cionada amb el mateix, la inversió del peristaltisme cardíac. Sembla, doncs, l'acció del serum cardiotòxic distinta de la dels cations divalents qui obren com el vago. l, si els serums cito1ítics contenen substancies que digereixen específicament els corresponents antígens, que trossejen la molècula d'aquests antígens amb un procés equivalent al de la simplificació catabòlica, són segurament aquests serums el tipo dels venenos catabòlics, desintegratius. Confirmat que l'electrocardiograma obtingut per l'influencia d'aquest serum és constantment distint del de l'estronci i altres ions equivalents, aquest fet constituiría una donada per a dividir els verins cardíacs en anabòlics i catabòlics i una indicació de gran valor per a l'estudi de les funcions del cor en relació amb els fenòmens nutritius que s'hi desenrotllen. AUGUST PI SUÑER, Institut, Barcelona. JESÚS M. BELLIDO, Facultat de Medecina, Barcelona. 53 

Verins anabòlics i catabòlics del cor

http://revistes.iec.cat/index.php/aic/article/download/143454/142310

Verins anabòlics i catabòlics del cor

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana