Redacció Revista

Revista, Redacció

Hemeroteca Cientifica Catalana

CARA I CREU DE L'ECOLOGISME En els diccionaris i enciclopèdies de deu o més anys enrera, el mot ecologia definia la ciència biològica que estudia les relacions dels organismes amb el medi on viuen. Avui, el mot ecologia ha desbordat el seu context original i s'utilitza cada cop més sovint en el llenguatge social i polític. Ramon Margalef ha fet veure repetides vegades que l'ecologia, en realitat, no té tantes pretensions. El fenomen es pot veure com una manifestació més d'aquest biologisme que, com a efecte de mirall en la societat humana, ha acompanyat sempre els grans moments històrics de desenvolupament de les ciències biològiques. Ja la teoria de revolució de Darwin fou a la seva època descontextualitzada i introduïda en la sociologia i en la política amb el nom de darwinisme social. Els darwinistes socials pretenien comprendre i transformar el món partint de la biologia evolucionista. També avui l'ecologia és, per molta gent, menys pels ecòlegs, que són realment els científics que hi treballen, un recurs per oferir alterpatives socials i polítiques. D'aquest plantejament neix , l'ecologisme, que tot i que majoritàriament és de signe progressista (a l'inrevés del que fou el darwinisme social), no per això deixa de caure, al nostre entendre, en el mateix error metodològic i conceptual que el darwinisme social i qualsevol altre biologisme. Els aspectes positius de l'ecologisme, com el fet de valorar que l'ecologia pot tenir molt d'interès per a l'home com a espècie biològica, o també el paper de consciència crítica d'una humanitat que vol ser protagonista d'un desenvolupa­ment al seu servei, són sovint contrarestats per plantejaments utòpics sovint manipulables i manipulats pel mateix sistema que pretenen combatre. No es pot pretendre, per exemple, resoldre els actuals problemes derivats de l'economia i de la incidència de la tecnologia en les societats modernes mitjançant un "salt enrera" que ens porti a un imaginari "equilibri ecològic" de societats pre-industrials, perquè hauríem de remuntar-nos a etapes prèvies al neolític, de societats de caçadors i de recol·lectors, per retrobar-lo. Com tampoc, pensem, no es pot plantejar, com a qüestió de principi, el rebuig a la utilització de certes fonts d'energia o de noves tecnologies pel fet que certs assaigs inicials portin o puguin portar al mal ús o a l'abús d'aquests nous recursos i instruments derivats de la ciència, és a dir, de l'avenç del coneixement humà. Dit en llenguatge planer: quan manifestem la nostra preocupació, que sovint és ben real i justificada, en relació amb certes aplicacions de la tècnica, és senzillament pel fet que .encara no sabem treballar prou bé amb aquests nous instruments que ens ofereix l'avenç científic i tecnològic. En aquest cas el que cal, com deia fa poc a Sitges el filòsof Ferrater Móra, és treballar per "tecnificar la tècnica" i posar-la al servei de l'home. 

Cara i creu de l'ecologisme

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/121575/120326

Cara i creu de l'ecologisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana