J. Vallès i Xirau

Vallès i Xirau, J.

Hemeroteca Cientifica Catalana

, FRE RE SENNEN un sagaç observador de la nostra flora ELS FETS I L 'OBRA Mentre al nostre pafs Antoni Cebrià Costa I els  seus col. la­boradors devien estar u l t i mant  la pri mera flora moderna de Catalunya, Que havia de veure la l lum el 1 864, el  dia 1 3  de ju l io l  de 1 86 1 ,  na ix ia, al l logar­ret de Mossac, del municip i  de Copi ac, al departament occWI de l ' Aveyron, Etlenne Marcet l ln  Granler-B1anc, Que,  amb el tem ps, esdevindria una fi gura bàsica en l 'es tudi de la flora, no només de casa nostra, s i nó de tota l a  Penfnsula lbêrlca. Els estudis primaris els féu, en estret con tact e  amb la  natu­ra, a ( ' esco la mu nicipa l - de Co­pl ac. Ben aviat es despertà en el l  una vocació religiosa i e l  1 875 es t rasl ladà a fonseranes, prop de Besiêrs, on  Ingressà al novi­ciat menor dels germans de les esco les crist i anes o de l a  Sa l le. Dos anys més tard, passà al no­viciat major a lhora que adoptà e( no m re l lg !6s a m b  el  qual és conegut per la co munItat  cientf­fica: frêre Sennen. Al noviciat es feren paleses les t res grans Unies vitals ,  les tres grans passions del nostre home: la  re l igiosa, la docent i la de recerca sabre e ls vege­tals. Alxr, mentre reb la la seva educació com a futur germà la­sal. l ià, duia a terme estudis de Magisteri I apro fitava els r.to­ments de l leure per com ençar a herboritzar. El 1 8 8 1  obtingué el tftol de Mestre Superior a l ' Escala Nor- , mal de Rodès I el mateix any començà la  seva tasca d'ensen­yant a Sête, on restA fins Que el  1 885 fou nomenat pro fessor al noviciat  on s'hav ia form at:  Am, I n trodu! els seus a lumne� en  e l  coneixement de la natura l ,  pel que podem ded u i r  de l s  seus trebal ls,  començà -el 1 888-a h e rbo r i t z a r  de m a nera r.1etò­dica. 48 (ciència 5 1 )  J ,  Val lès Xirau Portada d'un treball de f rère $coneo amb autdgrar. E(leone Marcellin Graoier-Btanc (Fr. Sennenl. , FRERE SENNEN CRONOLOGIA BÀSICA 186 1 .  Neix a Cop iac. 1 8 7 7. Pren el no m rel ig i6s de frêre Sennen. 188 1 .  Obté el trtol de Mestre Superior a l 'Esco la  Normal  de Rodez. 1 8 90. Coneix  H. Coste, el seu primer mestre en botànica. 1 692-95. Resideix a Montpel ler. Es form a  amb Ch. f'lahault. 1 894. Publica el seu pri m er t re­bal l .  1 8 9 6-98. Director de l 'Escola  de  Prada. Primeres herbori t z a­cions pel  Pi r i neu. 1 8 04. Ha de deixar frança a causa . d 'una l lei contrària a l 'ensenyament rel i g l6s. Primeres herbort i z aclons a la Penfnsula Ibèrica 1 primers contactes amb botanics del pafs (c. Pau). 1 906. Comença la distribució de l seu exsiccata Plantes d'Es­pagne. 1 909-37. Trebal la  a La Salle de la Bonanova, a Barcelona. Her­bor i tza  per tota la Península I pel nord d'A frica. Col. labora amb diversos botllnics de casa nost ra. 1 936. Un cop esclatada la guerra, ha de fug i r  de Barcelo­na. Arriba, m a lalt ,  a frança. 1 9 37. Es p ub l ica el seu darrer treba l l .  Mor, de cà ncer, a Mar­se l l a. BIOGRAFIA. FRÈRE SENNEN j .  V. Xirau foren dos els m e s t re s  de frè­re Se nnen en m a t è r i a  de Bo t à ­n ica :  - E l  pr imer ,  Hyppolyte Coste, c a pe l l à ,  a u t o r  d ' u na famosa flo­ra i l . l ustrada de Fra nça . Feren conei xença l ' any 1 890 i ,  des d ' a leshores f i ns a la seva mort ,  el  1 9 24, Coste gu ià  les passes -pri mer  vaci l . lants, fermes ben av iat- dels nostre biograf iat .  A ixí, per  exe mple ,  e l  1 8 94  veié la l l u m  e l  pri mer  t reba l l  senne­n ià ,  e n  col . l aboració a m b  Coste, sobre la  flora adve n tkia  de la va l l  del riu Orb. - El segon, el pro fessor Charles Flahault ,  a les c lasses del qua l  Sennen assistí a Montpe l ler  en­tre 1 892 i 1 895 ,  anys en  què hi  fou dest inat.  Precisament  en aquest període , Sennen fou in­troduYt en  societat  en t re els m és e m i nents botàn ics, amb motiu de la  ce lebració de l  3r. centenari  de la fundac ió del  J ardf Botànic de Montpel ler ( 1 893 ) ,  que com portà  un congrés en el qual  part ic ipà act i vament. L ' any 1 896 ,  fou nomenat d i ­rector de  l ' esco la  que  la  co m u ­n i ta t  tenia a Prada d e  Con­flent.  Durant dos anys dugué a terme una in tensa t asca flo­ríst ica a l  P i r ineu, sempre en contacte amb els seus dos m es­t res. Com ja havia fet a Fonse­ranes, i com serà característ ic  a l  l l arg de tota  la  seva vida, aconseguí una notable col . l abo­raci6 dels seus com panys de c laus t re. La seva darrera etapa a l 'estat francès començà el 1 898 i t ingué l loc a l a  Nouve­I le. Les seves estades a l l ocs d i­versos onglOaven publ icacions amb novetats florístiq ues i la b ib l iografia del nostre botànic j a  començava a tenir  un pes. Frère Sennen sem b lava dest inat  a esdevenir un  dels  grans botà­n ics m oderns del  sud de França. Però el j u l iol  de 1 904 el govern francès dictà una disposició contrària a l 'ensenyament  per part de les com uni tats  rel ig ioses i propicià, ind irect ament ,  que e l  germ à Sennen passés a la hist<Jria com u n  dels grans botà­nics moderns de l a  Penínsu l a  Ibèrica. Efect ivam e n t ,  d ' ençà d ' aquest any, Sennen ja  no tornà a França sin6 en  ocasions espo­ràdi ques i, f ina lment ,  t res me­s o s  abans d e  m o r i r .  E l  5 de setembre del  1 904 arribà als Hostalets  de L lers, on s ' i nsta l . l à un novic ia t  i m és Salix caproea. tard el Co l . legi H ispano-Francès de la I m m aculada,  dependent  del  districte lasa l . l i à  de Besièrs. Les primeres herbor i t zacions de Sen nen a l 'estat  espanyol t ingueren l loc a l ' A l t  Empordà. I e ls  pri mers resu l tats en foren publicats gràcies a ls  dos contac­tes prim erencs que establi a ca­sa nostra: e l Dr. Carles Pau, farm acèutic de Sogorb, i el P. Longf Navàs, S. j . ,  que dirigia a Saragossa l a  Sociedad Arago­nesa de Ciencias Naturales. A partir del moment  en què va t ravessar els Pir i neus, Sennen dedicà totes les seves energies a l  coneixement f i togrMic de les zones de la Penínsu l a  per on passava, aprofitant-ne e ls  seus trasl lats  a diversos centres de la com unitat .  A Bujedo ( 1 906)  entrà en  contacte amb Castel la. El  1 907 prengué les pr imeres mides a la f lora valenciana, de Benicarló estant. El 1 909 inicià l 'exploraci6 de l es com arques tarragoni nes. I el m ateix any fou tras l l adat  a Barcelona, al coI . l eg i  de la Bon a nova,  on pro­fess� f i ns que en va m arxar. Com ençà l ' exploraci6 de les com arques barce l on i nes, que ben a v i a t  donà els seus f r u i t s  en Vol.  V nov. 1 9 86/383 forma de publ icacions. E l  1 9 1 7, tornà a Tarragona. E l  1 9 29, es­tudià el sud-est ibèric, de pas­sada cap a Me l i l la;  des d 'aquest any, i f ins a l  1 9 35, Sennen adreçà les seves passes a l  co­neixement f lorístic del  nord d'Africa, bàsit:ament del R i f. L 'any 1 9 3 1 ,  la Société Botan i­que de France, que e l  1 904 l 'havia nomenat soci honorari ,  organitzà una sessió extraordi ­nària a Font Romeu; n o  cal  d ir  que e l  nostre botànic, ja  bon coneixedor de la flora cerdana,  hi  prengué activíssim a  part.  El 1 936, ja  tenia en l lest i t  e l  que  havia de ser  e l  seu darrer treba l l  publicat - les d i agnosis  de les novetats proposades en els seus exslccata- quan, en fracassar a Barcelona l a  I nsur­recció del general Franco, frère Sennen va haver d 'amagar-se de les i res ant iclericals d 'un  sector del poble. L 'octubre d 'aquest a ny, tornà a França amb e l  m ateix sent i ment  de t r istor amb què havia hagut de deixar-la 22 anys enrera. Malat  des de feia ja a lguns anys d 'un  càncer que probable­m e n t  l es c i rcumstàncies accele­raren, fou hos p i t a l i t z at tot  just  (ciència S J )  49 BIOGRAFIA. FRÈRE SENNEN J .V. Xirau arr ibar a Marse l l a. Be n poc des­prés, e l  d i a  1 6  de gener del  1 937,  m or ia a l a  C a s a  de Sain t Louis l a  Ca lade, que l a  seva ordre ten ia  a Marse l l a . L '  Herbar i i l ' exsiccata. La tasca de frêre Sennen quedà reflect ida  en  e l  seu centenar l larg de publ ica­cions. Però,  encara més,  en l ' Herbari que arribà a con fegir -el nuc l i  bàsic del  qual ,  amb uns 80.000 plecs, és a l ' I ns t i tu t  Botànic de Barcelona-, i e n  les  co l . l eccions de p lantes  seques (exsiccata) que repar tí. Si la nostra flora és ben re­presentada a ls  Herbaris  de les  principal s inst i tucions botàniques del món, és, fonamenta lment  i deixant de banda e l  moment  actua l ,  gràc ies a dues  grans t r a m eses de material  vege ta l :  les organ i tz ades per Pius Font i Quer i els seus col . l aboradors, i les que Sen nen dugué a ter­me. E l  1 90 6  comença a repart ir ,  sota  e l  trtol de Plantes d 'Espag­ne, col. leccions de plantes nota­bles  o crrt iques de la  nostra f lora.  Des del 1 9 29,  h i afegí l les Plantes du Maroc. Va arr i­bar a enviar, en una v i ntena de sêries, uns 1 0. 000 números. Arribats en aquest punt,  co n­vé fer esment d'un -probable­ment l ' únic- retret que es pot fer a l ' obra senneniana.  Frêre Sennen era , en paraules de Font i Quer ( 1 9 1 7) ,  un sagaç observa­dor. Tenia  una formació i una intuïci6 que l i feien detec tar les  p lantes d ' i n terès. Ara bé, la  seva menta l i tat  excessiva­ment analít ica, disgregadora, el menava a descriure, a voltes  a mb certa l leugeresa, tàxons nous, sovint  de nivel l subespecT­fic o especHic, a I lf on potser tan sols  caldria veure s i m ples formes eco lògiques. Hom ha arribat a dir ,  fent -ne un gra m assa, que Sennen donava nom a tota planta que co l l ia; no era ben bé aixf, però és cert que demostrava una certa  descuran­ça nomenclatural i que, en l 'eterna po lèm ica entre les es­pècies l i nneanes i jordanianes, Sen nen es mostrà sov int  més jordanista que J ordan, per d i r-ho d 'a lguna m anera. 50 (ciència 5 1 )  L ' ESCOLA No cal  d i r, però, que  e l  fe t que acabe m d 'esmentar  no l l e­va, ni de bon t ros, valor a l 'obra sennen iana ,  obra que té, a més, l ' i n terès d ' h aver creat escola. Efect ivament ,  a m b  frêre Sen ne n col. l aboraren, u l t r a  botà­nics de reconegut prest ig i  com C. Pau, a lguns dels seus con­frares,  e ls quals ell anà formant  o in troduint  en la  flora de d i­versos indret s de la  Península. Podem esmentar  el germil Héribaud-J oseph , amb qui  j a  ha­via t reba l l a t  a França i que l ' acom panyà per l ' E m pordà i Montserrat . També a l ' Em pordà t reba l l à  e l  germil Agustln, que començà a bast i r  un Herbar i a Figueres, e l  qual avui j a  consta d 'uns  1 2.000 p l ecs. Enca­ra a Cata lunya, e l  germil Gon­çal herbor i t z à per la P lana de Vic i el  Cabrerès. El germil ElIas treba I l à  a Caste l l a. Al sud del P aís Valen­c i à , i a Múrcia trobem el  germil J er6nimo. Un de ls més act ius fou el germà Bianor, es tud i6s de les Ba lears. I a m b  el germil Mauricio, Sennen i nves t igà l a  flora nord- a fr icana . El darrer dels  representants  de l ' escola  senneniana o lasal . l i ­ana  a casa nostra, é s  el  germà Teodor Uuls (Ramon de Penya­fort Malagarr iga) , que ha estu­diat les flores tarragonina i e m ­pordanesa, u l t r a  haver treba l l a t  força anys a l  Brasi l com a D i ­rector d e  P arcs Nat ura ls . Sennen col . l aborà també amb Gonz�lez Fragosa (dete r m i nant  les espècies sobre les  qua ls vi­vien e ls  fongs que estudiava ) ,  Cadeval l  (per a la Flora d e  Ca­talunya, del qual aconsegui l a  cessi6 per part d 'H. Coste del s d ibuixos de la seva flora fran­cesa) ,  Font I Quer i mol ts  d ' a l ­tres c ientHics d e  casa nostra. A més de la Soc ié té Botani­que de France,  e l  com ptaren entre l l urs socis  l a  Reia l  Aca­dèm i a  de Ciè ncies i Arts de Barcelona i l a  Inst i tuci6 Catala­na d ' H istòr ia  N a tu ra l . Ai xí, rest à  v i nculat  a les  i ns­ti t u c io n s  c i e n tHiques d e l  país un d e l s  fo rasters que m és féu per a l  seu cone i x e m e n t  e n  l ' as­pecte f l o rís t i c. Vol. V nov. 1 986/384 BIBLIOGRAFIA , BASI CA Font i Quer, Pius. 1 9 38. Necro­logra. E t ienne Marce l l i n  Gra­n ier-Blanc ( F rère Sennen,  E.C.) .  Cavani 11esia, 8 ( l X-X ) : 1 63- 1 7 2. MALAGARRIGA HERAS, Ramon de Penyafort. 1 9 6 1 .  Ò botan lco Lasal iano Frêre Sennen. Canoas, I n s t i tuto Geobiológ ico. - 1 98 1 .  Cientffics estrangers a l a Renaixença catal ana. El cas de Frère Se nnen, iQ CAl'lIG U E­RAL, S & J .  VALLES (eds. ) .  La ciència a la Renaixença catala­na. Commemoració del vui tantè aniversari de la mort d'Estanis­lau Vayreda I Vila: 77-82. FI­gueres, Ed. Em pordanesa. - 1 98 2 -83. Centurias de plantas sennenianas. Actuali zación no­menclatural. Barce lona,  T i p. La S a l le Bonanova. - 1 984. Un botênlco lasall ano. El hermano Sennen ( !  86 1 - 1 937).  Barce lona, Tip. La S a l l e  Bona­nova. VALLÈS I XIRAU, J oan. 1 985. Frère Sennen ( E t ienne Marce l l i n  Granier-Bl ancl ,  , i n  CAÑIGl:E­RAL,  S., N. FAB[{ EGAS, 1 . M. POCH & J .  VA L Ll!S Homes de Ciència em pordanesos: 1 27- 1 3 1 .  F i gueras, C .  V a l lès, edi tor. J.Vallês I X I  rau. 

Biografia: Frère Sennen

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/130266/128993

Biografia: Frère Sennen

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana