Tres publicacions catalanes de 1923 parlen d'Einstei

Redacció Revista

Revista, Redacció

Hemeroteca Cientifica Catalana

EINSTEINIANA '23 Einstein és el nostre hoste . Eins­tein és, avui, el primer home del món, per damunt de reis, de gene­rals, de poetes, d'enginyers, de boxa­dors, i, a Catalunya, de futbolistes.  Com una mena de Gran Bruixot de l'Univers, ha vingut a dir-nos, que la llum pesa, que les línees paralel.les, que a estudi ens assegu­raven que no podien trobar-se, s'a­junten' en un moment donat, que'l pes varia amb la velocitat, que la línea dreta no ho pot ésser mai de dreta, que el temps i l'espai no són absoluts i que, com aquell que diu, no existeixen . . .  Tot això, que trasbalsa tots els princi pis de la física i de la mecàni­ca, i que fa qlle l'Einstein sigui com una mena de Jehovà -comença per ésser jueu- que ens dóna les noves taules de la llei del món, a París va servir de pretkxt per a xistus galants i per a mots d'esprit. La línea recta, naturalment, j a  ho sabien els vells que era difícil d'aconseguir, i els enamorats, també ho sabien que les paralel.les acabaven per trobar­se en un detenninat punt, i que per a les coquetes el temps no existia . . .  A Barce lona . la teoria d e  la rela­tivitat ens servirà per acudits poli­tics i presentarem, a l 'Einstein, com a un perfecte regionalista, com 40 Einsteiniana '23 I / I I EINSTENIANA una mena de Cambó de les matemà­tiques. Doncs que ¿no havia estat la "Lliga" la precursora de la teoria de la no existència de la línea recta, i per lo tant, del predomini de la línea curva? ¿No sabem que les paralel .les -Federació Monàrquica, jaumins, regionalistes, mauristes­es troben en un punt electoral? ¿No actuava com si no existissin ni el temps, ni l'espai, sense donar més importància a Montserrat que a Covadonga, i a lo dit en el míting del "Bosque" que a lo pronunciat en la conferència de la Barceloneta? Einstein ve del Japó, i tornarà a marxar per la terra, jueu errant de la relativitat, però ni a Orient, ni a Occident, trobarà una terra com aquesta de Catalunya, on les seves teories siguin més sentides. Cata­lunya ès la terra de la relativitat. Els catalans estem per lo relatiu, ex­ceptuats els d'En Macià que estan pel tot o res .  És clar que hi han els  que no hi entenen, entre els quals ens hi comptem nosaltres, però fem veu­re que l'entenem, perquè amb l'Einstein passa lo que amb els toros, que tothom hi vol entendre. sense saber un borrall de ta uromà­quia. Fins hem arribat a suspitar que els toros són encara més difícils que les teories einstenianes .  Lle­gint un llibre de vulgarització eins­teniana aconseguirem tenir una in­tuïció de la relativitat. Dels toros, mai_ Un matemàtic possat devant de la piçarra de l'Einstein, confes­sa que s'entén bé, relativament. De vint mil aficionats , el noranta-nou per cent, no sab de què va. I el tore­j ador, igual . Per una vegada que queda bé, és a dir, que comprèn el toro, i per lo tant, la doctrina del toreig, noranta-nou, queda mala­ment. Conseqüència:  el toro per el torero, i el torero per l'espectador, esdevenen més incomprensibles que les teories de la relativitat. En fi, el relativisme és una mena de programa mínim aplicat a l 'uni­vers. Amb la vinguda de l'Einstein haurà guanyat la ciència, però tam­bè la "Lliga". El seu programa, la seva política, les estadístiques elec­torals d'En "Pol", tot és relativitat. Per aix0 els regionalistes s'han apressat a declarar a l'Einstein hoste de la ciutat, a cedir-li el Saló d'actes de la Diputació i a fer presi­dir les seves conferències amb la bandera de les quatre barres. PARADOX Barcelona, 2 de març de 1923 -Vol .  VII desembre 1990/3 74 Einstein, el super-savi, ha donat tres' conferències, baix el patronat de l'"Institut d'Estudis Catalans" al Saló d'Actes de la Diputació. Tot tenia un caient decoratiu ben portat. El senyor Puig i Cadafa­lach, amb el seu frac. La gran pis­sarra . La bandera barrada. Els uixers plens d'escuts barrats . Els candelers, plens de més escuts ba­rrats . I la gent, els matemàtics, carregats d'ulleres. Lo JUST Fem un incís, per a preguntar perquè s'abusarà tant de les quatre barres. Diu el refrà que de lo bo, no gaire . En aquell saló, representa­tiu, entre altres coses, per l'excés dberàldica, fIns els ordenances por­taven a la solapa, les quatre barres, i en els galons de la mànega, una una mica dissimulades, també les quatre barres. Queda tancat l'incís. L'auditori d'Einstein se compo­nia d'un centenar. D'aquest, quants el varen entendre? Diuen que tres : En Terrades, En Jordi i un altre. To­tal: tres.  A la sortida, un amic ens deia :  -Per a ésser tres els  que l 'han entès, no valia la pena d'haver mo­lestat a l 'Einstein. N'hi havia prou amb pagar els viatges als tres per a què anessin a sentir-lo. Barcelona, 16 de març de 1923 RELATIVITZANT El pas per Espanya del nostre col. lega, en física i en matemàti­ques, l'estudiós doctor Einstein amb la seva teoria de la relativitat, ha portat tanta discussió entre els socis que en.s dediquerü al l'illil de le::; cièn­cies exactes, o quasi exactes, o un bon tros exactes, que ha remogut tots els fonaments dels que en tenim i dels que no en tenen. La c')nfusió, més que per res, és perquè nn s'ha explicat clar lo que és la seva te0ria, i això és lo que volem fer nosaltres. Ja sabem lo que és A i lo que és B i ja  sabem lo que és llum i lo que és espai, doncs l'espai respecte de la llum és com la llum respecte a la A i la A respecte a la B. La llum conser­va la massa i la massa conserva ener­gia mentre l'energia es conservi . Vol. VII desembre 1990/3 75 X 2 + 2 i ='l 2  Vénen a ésser la tragectòria de les coses que tenen moviment, o més ben dit aceleració, i l'aceleració és més o menys ràpiàa segons el grau de velocitat, i d'això fins la dinàmi­ca, i tant com de l a X, que multi­plicat pel coeficient ens donarà el resultat H d'una manera relativa. Si ens fem càrrec de les equacions que havia trobat En Zorenz i apar­tem els cossos de les formes sien fí­siques sien matemàtiques, i ens as­segurem de la dinàmica de Newton, no pot ésser veritat i acceptem la simultaneïtat dels raigs lluminosos i dels opacs, i ens acostem an els fenòmens i ens allunyem de les sensacions, tindrem la relativitat de que dos són = a dos, d'un modo també relatiu . La massa i les energies no són substància, però si hi ha pau i tenint massa i tenint energies, es té, Y. = f (<j» que és tenir el tot i el tot no és res si, el res no és tot. Crec que explicada la teoria d'a ­questa manera concisa, clara i sen­se retòriques, el llegidor s 'haurà fe L càrrec de la  ciència de l 'Einstein. Si no és així, que vagi a escoltar-li unes quantes conferències que ja sabrà lo que són conferències.  XA RAU Barcelona, 16 de març de 1923 Einsteiniana ' 23 41 EINSTEIN A CASA No volíem, però l a  ploma ens traieix, ens obliga a parlar-ne. No­saltres,  modestos mortals, no ens embrancarem pas a definir les teo­ries que pel món va exposant el savi dels savis, Einstein. No en sabríem, ho confessem sense cap vergonya. Sempre havem cregut que val més declarar-se ignorant davant d'un savi que savi davant d'un ignorant. Hem dit Einstein a casa. I és així, tal com sona, 1 bem vist a casa, i qui diu a casa vol dir sense formulis­mes, sense etiquetes, amb tota la fraü.qu65a, aI"úb tüt6. 16. illl5elluïLi:ü. Einstein ha visitat Barcelona, pot anar-s'en dient que la coneix pam a pam. Perquè no li manqués res per conèixer fins conegué el Re­fectorium, la catedral, quan menys per la seva arquitectura, dels caba­rets barcelonins. Einstein entrà al Refectorium, en aquell lloc que els nostres savis segurament no saben ni a on és .  l és que aquí ésser savi vol dir tantes coses que ja seria prou savi aquell que arribés a sapiguer lo que és.  42 Einsleiniana ' 23 El  gran savi alemany, begué un cafè amb llet, el modest cafè amb llet, la beguda de trànsit. Somreia i el seu somriure ho omplia tot per­què un hom no podia escatir ben bé si aquell somriure era del home savi per excel . lència i és que devegades pensem que potser ningú està tan aprop d'un home verament savi com el viu. Einstein visità lo poc que hi ha per visitar al Refectorium. Passava i era objecte el'un curiós examen pels qui el veien passar. Al passar per davant nostre, que tam­bé hi érem, ens alçàrem. Era tot lbomenatge que li podíem retre i es­tem segurs que el professor Eins­tein va recollir aquell petit home­natge com un dels més sincers . Tots en el món tenim una vanitat o altra. Nbi ha que gosen explicant que tal monarca els hi estrenyé la mà. Nosaltres això ens interessaria poc. Per ésser rei devegades ni cal ésser home . Nosaltres tenim per molt orgull haver rebut una saluta­ció d'un savi i devegades no cal ésser molt home per a ésser un savi . Barcelona, 3 de març de 1923 R! LU Vol. VII desembre 1 990/376 PATUFET FILMS LA PEL.LÍCULA DE LA SETMANA: Ha sigut per uns quants dies hoste de nostra ciutat el professor Albert Einstein �� ; � � � + � �  • •  ; � 1 � � �  _ _  • "-'.lJ..LJ. J...1. V J. J. lJ  ou V ol  a...U:;;�.l.la..l.1.'y que ha inventat la teoria de la relativitat, segons la qual no pot dir-se,  ni menys es pot afirmar que l'hora que duu un rellotge sigui tal hora en vritat, ni que el metre tingui sempre cent centímetres cabals; és dir que són relatives les nocions de temps i espai. Di t sigui amb perdó de l'Einstein, per fer descobertes tals no es necessita ésser físic ni passar-se el grapat d'anys que ha passat fent teoremes i binomis algebraics, Vol. VII desembre 1990/3 77 EINSTEIN car l 'observació senzilla basta per acreditar l'actuació del principi .J � 1 _ � _ _  1 _ 4.- :  _ _  ": "' _ J... Ut;; la 1. t a U Li V l La u .  Així, j O tinc un rellotge perfecte, garantitzat, de marca reputadíssima -ço que no s'oposa pas a que cada quinze dies l'hagi de du a reparar-que quan senyala les quatre fa tres hores que han tocat i quan arriba a les dotze només són les deu i quart. Altre exemple: la senyora l'altre dia va comprar sis metres de roba blanca, i fos la "velocitat" amb què van canar-li el "gènero" E N  o perquè -com sol passar­curtegés la mitj a cana, el cas és que, en resultat, de cada il18tr"8 81i lW:H1Ci:1 V i:1 cosa de tres quarts de pam. I ,  en fi, res hi ha que acrediti ço que és relatiu 1'espai, com el servei de tranvies a les hores de menj ar, car tenint les plataformes només que capacitat per deu o dotze individus, en porten vint pel cap baix. NYIC Barcelona, 10 de març de 1923 Einsteiniana ' 23 43 

Einsteiniana '23

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/127845/126581

Einsteiniana '23

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana