Redacció Revista

Revista, Redacció

Hemeroteca Cientifica Catalana

�--.. editorial ,.---... ----------� I L'Everest de l'excursionisme català P er segona vegada, una expedició catalana a l'Everest es veu obligada a abandonar la conquesta del cim més alt de la Terra forçats per unes condicions metereo­lògiques adverses. Davant d'aquestes notícies que, amb tractament in­formatiu quasi necrològic, ara recollides fa unes setma­nes en els espais esportius dels mitjans de comunicació. molta gent haurà tingut la temptació d'identificar ü reduir la seva reacció amb el "fort sentiment de frustra­ció" del que es feien res só els propis expedicionaris en el seu comunicat final. Cert que l'aureola mítica que des de fa anys envolta a rEverest i el simbolisme nacional que, inevitablement. pl'o) ecte el fet que un grup d'escaladors d'un país deter-minat assoleixi el cim, són factors que abonen aquestes reaccions subjectives de molts ciutadans. Tanmateix, ens . fa la impressió que a més d'aquests factors més o menys comprensibles, se n'hi afegeixen d'altres que fins fa poc , no influien decisivament en el panorama de l'excursio­nisme català i que cada dia hi són més presents. En primer lloc estem assistint a una certa desvirtuació de l'esperit de l'excursionisme català que en els seus cent anys llargs d'història sempre ha tingut unes caracter.sti­ques pròpies que l'han diferenciat d'unes activitats me­rament esportives desenvolupades en un marc geològic determinat. De fet, tant en els orígens de l'excursio­ni�me català, que esclatà públicament en plena Renai­xença com a fruit de la fusió de dues societats científi­ques, com també en el transcurs de la seva llarga histò­ria, els millors moments de l'excursionisme català coin­cideixen amb els de la presència paral·lela de la ciència en les activitats muntanyenques. Fins fa encara pocs anys era freqüent la presència de científics i naturalistes (que quasi sempre coincidien amb molts dels propis expedicionaris amb condicions físiques per pujar un cim el baixar un avenc) en expedicions a indrets geogràfica­ment llunyans. Aquest plantejament, que respon a la millor tradició de l'excursionisme català permetia que al marge d'assolir uns determinats resultats de caire espor­tiu, l'expedició es convertís en una petita "missió cientí­fica" que aplegava dades de tipus geològic, biològic o tntropològic. En un país com el nostre, en el qual els recursos econòmics aplicats a la recerca son ben escassos, aquest esforç tenia indubtables avantatges. Malaurada­ment sembla que aquesta tradició de l'excursionisme català s'està perdent i avui domina quasi exclusivament el vessant esportiu. Tot i així, mirant-ho ara des del punt de vista exclu­sivament alpinístic, no seria correcte afirmar que l'expe­dició catalana a l'Everest hagi estat un fracàs. El balanç és bastant satisfactori: tots els membres de 1'expedició h�n sobrepassat la cota dels 7.000 metres i, d'altra banda, la ruta elegida (el Tibet xinès) ha aportat dades inèdites i es podran extreure molts ensenyaments d'aquest fet. Entretant, hom prepara ja la tercera expedició cata­lana a 1'Everest. Es el millor indicador que dins de 1'excursionisme català no han de cabre "sentiments de frustració" . 

L'Everest de l'excursionisme català

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/127397/126135

L'Everest de l'excursionisme català

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana