Jordi Camí i Morell

Camí i Morell, Jordi

Hemeroteca Cientifica Catalana

DROGUES  D E  D I S S E NY :  UN  N O U  REPTE Jordi Camí i MoreU Els mots Drogues de Djsseny fan referènda Q tota una sèrje de noves drogues d'abús djssenyades per químjcs clandeshns . El propòsit d'aquests químics és el de manufacturar variants químjques que produejxen efectes sjmilars als de les drogues clàssiques (opjacis, depressors, esbmulants. al.ludnògens). En ser substàncies químiques djferents a les fiscalitzades pels tractats jnternacionals no estan inicialment sotmeses Q les restriccions de la legislació vigent. El concepte de substàncies de disseny fannacològicament actives no és ni nou ni cal considerar-lo restringit als laboratoris clandestins. De fet, la majoria d'anàlegs de les drogues controlades són fàrmacs que, en el seu dia, foren desenvo­lupats legítimament per químics d'indústries farmacèutiques i descrits àmpliament en la literatura científica internacional. En el marc de la suposada intenció d'obtenir millors agents terapèutics, les indústries farmacèutiques no paren de sin­tetitzar i avaluar contínuament nom­brosos anàlegs d'un fàrmac de referència. Molts d'aquests anàlegs mimetitzen les accions qualitatives del compost original, però poden variar en la seva potència (la dosi necessària per produir efectes màxims) i/o en les propietats farmacològiques; per exemple, la durada de l'acció. Són els anomenats me-too, que inunden el mercat farmacèutic i que contribueixen a una notable confusió tant per al prescrip­tor com per al consumidor. En el fons, la principal motivació és obtenir patents de productes diferents per tal de competir en un mercat que dóna grans beneficis econòmics. L'objec-tiu inicial que assenyalàvem és pura­ment teòric, ja que quan s'obté un anàleg molt més avantatjós terapèu­ticament, això no comporta mai la supressió i retirada dels productes de referència ja existents. És així com, per exemple, en el nostre mercat farmacèutic avui hi circulen vint-i­cinc benzodiazepines distintes, va­riants dels tranquil.litzants de refe­rència clorodiazepòxid i diazepam, però amb propietats psicoactives i terapèutiques ben similars. És així com avui encara es continuen investi­gant, provant i comercialitzant nous anàlegs de la morfina amb finalitats terapèutiques, sense que estigui ben clara la necessitat real d'aquestes mverSlOns. Les primeres notícies de la síntesi i venda de drogues de disseny es donen ja els anys 60, amb la des­coberta de l'existència d'anàlegs amfetamínics de la mescalina amb propietats al.lucinògenes (MDA, MMDA, DOM, TMA, PMA, DOB i DMA) (vegeu taula 1). Cap els anys 70 foren reconeguts i classificats administrativament tres anàlegs de la fenciclidina o PCP (una droga molt tòxica sortosament desconeguda en el nostre medi) i un anàleg de la metaqualona: la mecloqualona. OPIACIS SINTÈTICS El nou aspecte d'aquest món de les drogues de disseny el configura l'aparició d'anàlegs dels opiacis. Ens estem referint a l'aparició de variants químiques del fent anil i de la petidina o meperidina. El fentanil és un opiaci potentíssim, 100 cops més que la morfina, que per la seva curta durada d'acció està comercialitzat i s'empra regularment en l'anestèsia qui­rúrgica. Des de 1979 en el mercat del consum de drogues s'ha descobert la presència de diversos anàlegs del fentanil, els quals, en general, són molt més potents que la morfrna (vegeu taula 2) . Aquests anàlegs són coneguts com a heroïna sintètica o China White (que és una referència a una forma potent de l'heroïna del sudoest asiàtic) . Hom calcula que un gram d'alfametilfentanil és suficient per obtenir-ne unes 50.000 dosis (uns 250 cops més potents que l'heroïna) . Aquests anàlegs s'han associat a més d'un centenar de morts per sobredosi a l'estat nord americà de Califòrnia. De fet, molts heroïnòmans creuen (ciència 61/62) 35 DROGUES DE DISSENY. . .  , J. Camí Els efectes de la droga passen per una fase inicial d'eufòria que acaba sempre, finalmen� amb un bloqueig de la pròpia personalitat. TAULA 1. Abreviacions emprades per a les drogues de disseny en la literatura anglosaxona. Substàncies relacionades amb l'amfetamina. DOB: DOM: MDA: MDE: MDMA: 4-bromo-2,5-dimetoxifenilisopropilamina 4-metil-2,5-dimetoxifenilisopropilamina (també coneguda com "STP") 3,4-metilenedioxiamfetamina 3 4-metilenedioxi-N-etilamfetamina , (també coneguda com "Eva") 3 4-metilenedioximetamfetamina , (també coneguda per "Èxtasi" o "XTC") Substàncies relacionades amb l'opiaci petidina o meperidina MPPP: MPTP: PEPAP: 36 (ciència 61/62) 1-metil-4-fenil-4-propionoxipiperidina 1-metil-4-fenil-1,2,5,6-tetrahidropiridina 1-fenetil-4-fenil-4-acetoxi -piperidina Vol. VI octubre·novembre 1987/426 que aquests productes són més segurs perquè són més purs, ja que no estan adulterats com l'heroïna. Excepte pel que fa a la potència, aquests opiacis són farma�o­lògicament similars a la morfina. Es a dir, són substàncies que actuen prin­cipalment en el sistema nerviós cen­tral i en el tracte gastrointestinal. A més de produir analgèsia, som­nolència i eufòria, aquestes subs­tàncies produeixen graus diversos de depressió respiratòria, estrenyi­ment, nàusea i vòmits, rigidesa mus­cular i canvis en el to del sistema nerviós vegetatiu. La principal acció tòxica dels opiacis és la capacitat per produir depressió respiratòria; de fet en les sobredosis l'asfíxia és la ca�sa principal de la mort. El fentanil i derivats difereixen de la morfma bàsicament en llur potència i curta durada d'acció, manca de nàusea i vòmits i menor alliberació d'histamina, la qual cosa els confereix avantatges en acte anestèsic, ja que, per exemple, presenten una major estabilitat cardiovascular. U n altre opiaci que ha estat ob­jecte de còpia per químics clandestins és la petidina o meperidina, opiaci comercialitzat i molt emprat en terapèutica com substitut de la morfma per al tractament del dolor. El 1982, i concretament a Califòrnia, es va comprovar que diversos grups d'heroïnòmans s'autoadministraven MPPP, un anàleg de la petidina sin­tetitzat clandestinament. Se sap que l'MPPP és de 5 a 10 cops més potent com analgèsic que la petidina, i que la seva dosificació és similar a la morfina. Dos o tres anys després també fou detectada a l'àrea de Califòrnia la presència d'un altre anàleg de la petidina, el PEP AP. Les conseqüències de la síntesi de l'MPPP han estat tan dramàtiques que mereixen un comentari es­pecífic. En la síntesi clandestina d'MPPP es produeix un producte intermediari, l'MPTP, el qual és considerat actualment com una de les neurotoxines més potents que hom ha conegut mai. L'MPTP ha format part com a contaminant de moltes mostres d'MPPP, i ha aconseguit d'omplir una nova pàgina de la ciència. L'MPTP fou la responsable que molts heroïnòmans californians DROGUES DE DISSENY. . . , J. Camí (entre ells, i un dels primers, el propi químic que la va sintetitzar i s'ho va autoadministrar) desenvolupessin ràpidament un quadre de malaltia de Parkinson molt acusat i irreversible. Quan els primers afectats acudiren als neuròlegs de la zona, ben aviat es va sospitar de l'heroïna sintètica. Els quadres clínics no tenien precedent, pel fet d'afectar gent tan jove. No tots els heroïnòmans que varen autoad­ministrar-se MPPP contaminat amb MPTP varen desenvolupar la malal­tia. Però els que la sofriren han quedat invalidats per tota la vida i alguns es varen suicidar. Poc temps després ja es va determinar que l'MPTP és una neurotoxina molt potent i específica de la neurotrans­missió dopaminèrgica, en particular d'aquella transmissió nerviosa que es troba en els nuclis de la base i és responsable del sistema extrapirami­dal. El descobriment d'aquell de­sastre ha suposat que en poc temps s'hagin reunit evidències que donen un nou suport a una hipòtesi ambien­tal en l'etiologia de la malaltia de Parkinson. Es tracta d'una malaltia amb una prevalència elevadíssim a entre la nostra societat i això fa pen­sar que pot arribar-se a prevenir. Mentrestant, l'experiència de l'MPTP ha contribuït a implantar mesures preventives per evitar el risc de contaminació laboral per MPTP en indústries farmacèutiques en les quals es manipulen benzomorfans, així com ha permès de disposar d'un nou model experimental de malaltia Vol. JIT octubre-novembre 1987/427 Taula 2: Decomissos d'anàlegs del fentanil analitzats pels laboratoris nordamericans de la "Drug Enforcement Administration" entre 1979 i 1985. Anàleg A1fa-metilfentanil Para-fluorofentanil A1fa-metilfentanil acetanilida Benzinfentanil A1fa-metiltiofentanil 3-Metilfentanil Beta-hidroxi-3-metilfentanil Beta -hidroxifentanil Tiofentanil Total de Parkinson que ha accelerat enormement les recerques sobre trasplantament de teixit nerviós, del qual avui se'n parla tant. AMFETAMINES SINTÈTIQUES Entre les diferents fenetilamines i variants metoxilades de l'amfeta­mina que s'han anat detectant en els darrers anys en el mercat clandestí de drogues d'abús, cal destacar-ne l'MDMA, també coneguda pel nom 1980 1981 1982 1983 1984 1985 21 8 1 7 21 10 7 3 5 6 4 11 11 2 6 2 24 27 6 4 5 9 42 67 d'Èxtasi o Adam, i l'MDE, també coneguda pel nom d'Eva. Es tracta d'anàlegs d'una amfetamina al.lu­cinògena, l'MDA, ja fiscalitzada des de fa molts anys. Darrerament la premsa del nostre medi s'ha fet ressò de l'existència d'aquestes subs­tàncies, ja que, per segona vegada, fou detectada la presència i consum de l'MDMA en ambients estiuencs de l'illa d'Eivissa. Aquestes subs­tàncies produeixen efectes psi­coto mimètics semblants als de la Les drogues de disseny són agents químics que produeixen efectes semblants als altres tipus de drogues clàssiques (opiacis, depressors, estimulants, al.lucinògens). (ciència 61/62) 37 DROGUES DE DISSENY. .. , J. Camí mescalina. A dosis baixes, això con­sisteix en un augment de l'activitat motora, un increment del nivell de percepcions sensorials, analgèsia i diversos graus d'intoxicació. La in­toxicació pot cursar o bé amb eufòria o bé amb terror, distorsions sensori­als o al.lucinacions, nàusea, vòmits, hi pertèrmia, tensió mandibular, fogots, augment de la pressió arterial, midriasi i atàxia. A dosis molt més elevades pot predominar la rigidesa muscular, els tremolors i la conducta estereoti pada, havent -se descrit alguns casos de convulsions i de mort associada a la ingestió d'MDMA. Un dels factors que ha fet !,opular aquestes substàncies entre el món dels consumidors de drogues és la suposada acció afrodisíaca. De fet, aquesta és la raó per la qual aquests productes també han rebut el renom d'Adam o Eva. Estudiosos del tema han posat en dubte la real acció afrodisíaca d'aquests productes, no descartant que durant la intoxicació, les accions neurovegetatives d'a­questes substàncies condicionin un allargament o un canvi de les re­lacions sexuals si aquestes es man­tenen. L'MDMA és una substància que ha reproduït la controvèrsia en el seu dia plantejada pel cas de l'LSD. Alguns psiquiatres nordamericans han criticat P.1oIt el fet que aquest producte s'hagi catalogat inter­nacionalment com objecte d'abús i sense utitlitat terapèutica, ja que opinen que pot ser un instrument cabdal en psicoteràpia. Això ha estat conseqüència d'algunes experiències puntuals que han realitzat alguns psiquiatres californians en malalts psicòtics. En qualsevol cas, cap assaig clínic controlat ha demostrat ni l'eficàcia ni l'interès terapèutic de l'MD MA. En canvi, estudis en diverses espècies animals molt re­cents han demostrat clarament que la metamfetamina, l'MDMA i pro­ductes relacionats són substàncies capaces de produir unes lesions tòxiques irreversibles en la neuro­transmissió serotoninèrgica. Per bé que aquestes observacions no es poden extrapolar automàticament en clínica, són suficientment preocu­pants com per contemplar el seu possible interès terapèutic amb molta cautela. 38 (ciència 61/62) Taula 3: Substàncies químiques necessàries per a la síntesi clan­destina de cocaïna. Reactius clorur benzílic bromina àcid sulfúric fumant furà àcid clorhídric mercun metanol clorur de metilamina hidròxid potàssic sulfat sòdic Precursors àcid cítric àcid sulfúric dimetoxi THF clorur benzílic clorur de metilamina EPÍLEG El creixement de la manufactura, trànsit i consum de drogues sin­tetitzades en laboratoris clandestins cal que sigui observat amb molta atenció. Per bé que en aquest article hem repassat la farmacologia de nous anàlegs de substàncies ja  conegudes, convé ressaltar que la síntesi clandestina de noves drogues també inclou productes clàssics com la pròpia cocaïna. Molts observadors ja han assenyalat que una eventual proliferació a gran escala d'aquestes activitats podrà donar una nova di­mensió al panorama actual del conreu tradicional de plantes per a l'obtenció de drogues d'abús en l'àmbit internacional. De fet, en línies generals hom coincideix en reconèixer que la síntesi clandestina d'aquestes substàncies ni és molt complicada ni requereix de la dispo­sició d'aparellatge sofisticat. Una reunió d'experts internacionals que sota els auspicis de l'OMS es va reu­nir recentment a Rabat per tal de tractar la problemàtica derivada del creixement del problema de les drogues de disseny, ha reconegut que, encara que per ara es tracti d'un Vol. VI octubre-novembre 1987/428 problema que afecta maj ori­tàriament els Estats Units de Nordamèrica, ben aviat pot es­tendre's a Europa i a la resta del món, constituint un nou problema d'in­calculables proporcions. En l'es­mentada reunió es varen discutir una sèrie de recomanacions que es faran arribar a tots els països integrants de les Nacions Unides, i també es varen establir una sèrie de mesures que les Nacions Unides haurien de fomentar per tal de prevenir al màxim aquest nou problema. En particular, convé destacar que caldrà establir una vigilància adequada a la manufac­tura, exportació, distribució i venda de diverses substàncies químiques in­dispensables com precursors imme­diats o com reactius essencials per a la síntesi clandestina d'aquestes drogues (vegeu taula 3). Jordi Comí Jordi Camí i Morell és Doctor en Medicina per la UAB i Professor Titular de Farmacolo­gia en aquesta Universitat. Fou Cap de Servei de Farmacologia Clínica a l'Hospital del Mar de Barcelona i actualment dirigeix l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica. La seva ac­tivitat de recerca actual es centra en la farma­cologia clínica de la dependència de drogues. BIBLIOGRAFIA Proceedings of Controlled Substance Analog Leadership Conference. Ed. per A. C. Church i F.L. Sapienza. Drug Enforcement Admini­stration. U.S. Depanement of Justice. 1986. A growing industry and menace: makeshift laboratory's designer drugs. JA.MA. 1986; 256: 3061-3063. DAVIS, W.M.; HATOUM, H.T.; WATERS, I. W.: ToxicityofMDA (3,4 methylenedioxyam­phetamine) considered forrelevance to hazards ofMDMA (Ecstasy) abuse. Alcohol and Drug Research, 1987; 7: 123-134. 

Drogues de disseny: Un nou repte

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/129759/128487

Drogues de disseny: Un nou repte

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana