A. Trilla

J. M. Gatell

Trilla, A.

Gatell, J. M.

Hemeroteca Cientifica Catalana

ALTERACIONS I MODIFICACIONS , IMMUNOLOGIQUES A�SOCIADES A CERTES MALALT I ES DE TRANSMI SS IÓ S EXUAL A. Tri l la  j .M. Gatel l  Les malalt ies de transm issió sexual (MTS) tenen avui dia  una gran importància. L 'article que segueix ens dóna a conèixer aspectes i m munològics de quatre de les MTS més freqüents: la gonocòccia, la uretr it is  i d 'al tres i nfeccions per chlamydia, la sffi l i s  i les infeccions causades pel virus de l 'herpes simple. Les m a l a l t i es de transm issi6 sexual (MTS) tenen avui  dia una gran i m portancia,  no només per la seva elevada prevalença, s i n6 també per d ' a l tres moti us. D'en tre aquests, cal assenyalar e l  m i l lor  coneixement g loba l  de la seva epidemiologia i e ls  avenços exper i mentats en e l  co­neixement  d ' alguns aspectes concrets de les susdi tes m a l a l ­t ies, c o m  l a  i m m uno logi a. A n i ­v e l l  d iagnòs tic,  l a  i m m unologia faci l i ta l ' obtenció de proves sen z i l les, sensibles i econòm i­q ues. A n ive l l  de  prevenció, hom treba l l a  activa m ent en el possible desenvolupament de va­c unes eficaces davan t  determ i ­nades MTS. A con t i nuaci6  revi ­sarem a lguns aspec tes i m m uno­lògics de quatre de les MTS més freqüents:  la gonocòccia ,  la uretr it is  i d ' a l t res i n feccions  per chlamydia,  la  sífi l i s  i les  i n feccions ca usades pel  v i rus de l ' herpes s i m p le. GONOCÒCCIA Po tser e l  go nococ s igu i  avui dia e l  protot ipus de m icroorga­nisme per a l ' estudi  de les caracter!st iques de les i n fec­cions a nivel l  de les super f!cies m ucoses i dels fenòmens i m mu­nològics q ue les  faci l i ten  o les poden i m pedir. En la pato­gènia de la gonocòccia i n fluei­xen, entre d ' a l tres factors: 1 )  l ' i nòcul bacter i à. 2 )  la capaci t a t  d ' a dherència del gonococ a les super f!c ies m ucoses, depende nt ,  a la  vega­da, de factors i n especH ics (car­rega de supe r ffc ie ,  ponts iònics,  etc. )  i espec!fics (existència o no de p i l i ,  prote"fna 1 1 )  3) factors propis de l ' hoste ( l loc anatòm ic, estat hormonal , e tc . ) .  En  la uret r i tis gonocòccia,  existeix hab i tua lment una res­posta i m m une m ediata  per a n t i ­cossos, fonamenta lment  d e l  t i ­p u s  d ' IgA secretora, i ac t i v a  a nivell  d e  l e s  superfkies m u ­coses. Un  85-98% d 'homes o do­nes amb uretr i t i s  o cervic i t i s  gonocòccica presenten I g A  a n t i ­gonocòccica a l 'exudat  cervical o uretral.  També s'hi  poden de­tectar IgM i IgG. Aques ts a n t i ­cossos reaccionen a m b  e l  p i l i ,  l i popol isac àrids i amb d 'a l t res com plexos de m e m brana externa del gonococ. Existeixen t a mbé ant icossos circulants reac t ius  en front del gonococ ( IgA, IgM, IgG) ,  que hom ha intentat  e m ­prar per a l  desenvolupament de proves serològiques per al d i ag-(ciência 52) 39 ALTERACIONS nòst ic ri1p id de la gonocòccia ,  sense m assa èxi t, de moment.  Les i m m unoglobuli nes existents a l a  m ucosa genita l ,  d ir ig ides contra  els pi l i , i nhibeixen la ca­pac i ta t  del gonococ d 'un ir-se a les cèl. lules m ucoses. El seu e fecte protector a l larg ter m i n i  és m enys evident, i els  pacients amb uretr i t is o cervicit is  gono­còccica poden patir  repetides i n feccions, i ncloent-hi re infec­cions pe l ma teix cep de gono­cocs. Alguns gonococs poden produir,  a més, proteases capa­ces de destruir  la  IgA espe cHica ant igonocòccica. Les de fenses davant la  gono­còccia disse m inada es basen en l 'acci6 del s iste m a  com p l e m ent  (v ia  c l assica).  El gonococ és  sensible a l 'acci6 del sèrum,  i e n  presència d'ant icossos i com­p lement  és l isat " in v i tro ". Les persones a m b  ant icossos i com­plement norma ls no presenten habitualment  bacteriè m ia per gonococs sensibles a l ' acc i 6  del sèrum. Tan m a teix,  e ls  gonococs a'fl l a t s  en pac i ents a m b  i n fecci6 gonocòccica dissem inada habi­tualment s6n resistents a l ' acci6 bactericida del com plement .  És un fet conegut que els pacients amb defectes en els ú l t i m s  compone nts del siste m a  de l com plement ( C5-9),  amb siste­m es opsoni t z ants funcionants però bacteric ides deficients, te­nen un  risc s igni ficat ivament superior  de patir  bacter ièmia per  cocs gram negat ius. Malauradament ,  no existeix una prova serològica suf icient­ment  sensible i especffica per al diagnòstic de la  gonocòcc ia. A m és ,  se mbla  poc probable que e n  un futur im mediat  hom en pugui d i sposar per a "screen i ng" de grans pob l acions, i tan sols sem b la ú t i l  com ajut d iagnòstic en a l guns casos concrets d ' in­feccions d isse m inades. L'obtenció d 'una vacuna ant i­gonocòccica e f icaç p la nteja una sèrie de problemes. Un d'e l ls  és l ' aparent manca d ' i m m uni tat  i ndu'¡'da arran  de l a  gonocòccia. Ac tual m e n t  existeix una vacuna obti nguda fona m e n t a l m e n t  a part i r  del  p i l i  de gonococ, sufi­cien t m e n t  segura i m ancada de toxicitat ,  que ha demostrat cer­ta e f icac ia e n  la pre venc ió  de la  gonocòcci a (cal inòculs molt  més e levats  per a reproduir  la  infecció en e ls  vacunats) .  També existeix una vacuna basada en la prote'¡'na I del  gonococ, amb 40 (ciência 52) La chlamydia és l'agent que produeix una de les MTS més freqüents. Sovint no provoquen cap slmptoma aparent, i ei mêtode per a demostrar-ne la infecció passa per cultius ce!.lulars. la qual  sembla que no es donen re i nfeccions degudes a sero t ip'us por tadors de la  mateixa p ro te in a  I en dones a fectes d e  salp ingi t i s  gonocòcc icà recidivant.  Am bdues vacunes, i d ' al t res en fase d 'as­saig, no aconsegue ixen de pre­venir la  gonocòcc ia al  1 00%, però aquest no és un objec t i u  i m prescindi b le p e r  t a l  q u e  u n a  vacuna sigui e ficaç. Encara que hom pogués prevenir no més un 50% de casos, l ' i m pacte en  e l  control d e  l a  go nocòcc ia e n  jus­t i ficaria plenament  l 'apl icació. MTS PER CHLAMYDIA TRACHOMATIS Aquest organisme és un i m ­portant agent e t iològic d 'uretr i ­t i s  no gonocòcciques, ure t r i t i s  post-gonocòcciques, ma la l t ia  in ­f l a m a tòria pè l vica, in fecc ions neonatals  i s is tèmiques, a ixf com del l i m fogranuloma veneri (LGV). Tots els  ceps de Chla­mydia tenen u n  grup ant igènic com ú  (un complex l i popo l i saca­rid). Existeixen 1 5  sero t i pus di­ferents  de Chlamydia,  tres d'as­sociats al LGV ( L I ,  L2 ,  L 3 ) ,  quatre al t racoma ocu lar ( A ,  B, B a  i C ) ,  i l a  resta,  habi tua l­ment productors de M T S  diver­ses. Malgrat que les i n feccions per Vol. V des. 1 986/43 I Chlamydia provoquen una res­posta  i m m une hu moral (ant iCOS­sos circulants i a nive l l  de l es m ucoses) ,  secretora i ce l . l u l ar abundant ,  cap d'el les no ha de­mostrat l lur ef icilcia e n  el desenvo l upamen t  de resistêncies a l a  re i n fecci6. És probable que la i n fecci6 condicioni únicament  una i m m un i t a t  transi tòr ia  i re­l at ivament  feble, esse n t -h i  m o l t  f reqüen t s  les rein feccions. La serologia per a Chl a ­mydia  és  ú t i l  com a d i agnòs t ic e t iològic en uretri t i s  no gono­còcciques, encara que e l  seu va lor és més epidemio lògic que no pas clInic o terapèu tic. La sens ibi l i t a t  n'és del 1 5-40% ( fi ­xaci6 de l comple m e n t ). Ma lgrat a i xò, e l m i l lor mètode per a de most rar la i n fecci6 encara el  cons ti tueixen els c u l t ius ceI .­l u lars o fisu l ars i la i m m uno­f luorescència directa. El test de Frei, e m pra t com a di agnòs­tic del LGV, no const i tuei x una evidència d ' in fecció act i va, tan sols suggereix i n fecció  prèvia . No existeixen, doncs, dades suficien ts  que pugui n sugger i r  la  possibi l i t at d 'emprar e n  el  futur u na vacuna eficaç davant les i n feccions per Chlamydia.  ALTERACIONS ! .  I I :  SIFILIS La i m mun i ta t  ce l . lu lar  en l a  sHi l is é s  u n  t e m a  d 'actua l i tat .  Davan t  les  teories més c l àss i­ques de resposta inf lamatòria a la  in fecci6, alguns autors han descri t  un factor tòxic en e l  Treponema pal l idum,  amb capa­ci t at immunosupressiva, que es­devindria el  responsab le directe de les lesions cutànies de l a  sf­f i l is  p recoç i d 'a lgunes de les lesions sistêm iques en perfodes m és avançats de la in fecció. Aquesta i m m unosupressió ex­plicaria, potser,  l a  persistència de treponemes en els perfodes de l a tència de la sffi l i s .  Hom ha es tudiat també les respostes Iim foci tàries a la i n fecció,  tot  detectan t-ne descensos dels l im ­fòc i ts T cooperadors en fases precoces de la  sffi l is ,  i dels T supressius en les fases més avançades de la  ma la l t ia. La resposta humoral és m e nys co­neguda. Hom ha demostrat  el desen volupament d 'ant icossos , .. . �" ." \ \ . "  j,' í I gC i IgM en e l  decurs . de l a  i n fecci6. L a  I g C  augmenta  tot  coincidint amb e ls  sfm ptomes i n icia ls ,  i tots e ls  pacients amb sffi l i s  secundària presenten act i­v i ta t  IgG circulant que persis­teix en les fases latents de la  ma la l t ia ,  tot desapare ixent en els perfodes més avançats. L 'act iv itat  IgM s ' i nstaura pre­coçment;  és demostrable en el perfode de la tência ,  però també en fases més avançades de la ma la l t ia. En el  moment en què s ' instauren els srmpto­mes clfnics, la m ajoria dels pacients ja han desenvo lupat respostes i m m unes amb ant icos­sos de t i pus  IgM IgG. E l  diagnòs t ic serològic de la  sffi l i s  és un tema complex q u e  excedeix els lfm i ts d'aquest capftol. Cal  recordar, no obs­tant aixè), que la serologia luè­t ica no és pas una ciència exacta, i qualsevol prova pot no ser react i va en  determinats estadis de la  m a l a l t ia ,  o esde­venir  posi tiva en absènc ia  de sffi l i s. Les proves no treponêmi­ques són  fac i l s  de  rea l i t z ar i re lat ivament  econòm iques; po­de n, a més, quant i  ficar-se, l a  Vol. V des. 1 986/432 Segons la teoria americana, fou Crist6bal Colom qui va portar a Europa "el nou mal", després de la seva estada a Haitl el  1493. En deu anys, l a  sífi l is va fer la volta al m6n, qual cosa permet  de valorar l ' act iv i tat  de la m a l a l t i a  o l 'e fect iv i ta t  del trac t a m e n t  (VDRL) .  Malauradament,  h o m  n 'obté resu l tats  falsos pos i t ius  en un perce n t a t ge variable de casos, en e m prar un ant igen s i­m i l ar a aque l l  que existeix en te ix i ts  nor m a ls, per la  qual  cosa poden exis t i r  ant icossos IgG/IgM d i r ig i ts  contra aque l l  en absèn­cia de sffi l is. Les proves t repo­nèm i ques s6n m és cares i co m ­plexes, perè) en  emprar a n tIgens deriva ts  del T. pa l l idum,  resul­ten m é s  sens ib les  i especHiques. Hom les e m pra per a conf i rmar la  sHi l i s  en pacients amb proves t reponèmiques pos i t ives. Cal re­cordar que, u n  cop posi t ives, pers isteixen i m m odif icades prac­t icament tota l a  v ida. En  re­cent nascuts, en  nadons, hom e m pra una modi ficaci6 de la prova t reponê m ica FTA-ABS per a valorar La presència d'ant icos­sos IgM ( IgM-FT Al, que, en ex ist ir ,  re flect ir ien l 'existència d 'una in fecci6 i n t rauterina  ( J a  IgM no travessa la  barrera p l a­cent ària ) ,  M a l grat tot, també en aquesta prova han es tat  de­tectats fa lsos pos i t ius en pre­sência d 'a l t res i n feccions congè­nites ( toxop l asmos i ,  i n feccions per CMVI. Actua lment ,  hom desenvolupa proves adreçades a l ' e l im inaci6 d'aquests falsos posi t ius, com, per exemple ,  la detecci6 d' lgM ( fracció 1 9S1 m i tjançant ELISA o EIA. Avui dia t a m poc no existe ix cap vacuna e ficaç e n  l a  p reven­ci6 de la sHil is. INFECCIONS PEL VIRUS DE L 'HERPES SIMPLE (HSV) Els v irus herpêtics co mparte i ­xen  una sèrie de propie tats  ga i­rebé exclusives d'aquesta famf-kiência 52 1  4 1  ALTERACIONS Virus de l'herpes simplex. Produeix una de les MTS més r reqüents i més greus, per seu elevat lndex de contagi i la seva recurrència. l ia. Es troben ampl iament dis­seminats entre els hostes i m mu­noco mpe tents, en els quals l a in fecció so l ser assi m ptom at ica o bana l.  A I  con trari,  són capa­ços de provocar greus In fec­cions, de t ipus opor tunista, en pacients amb compromts de l lur i m m unitat. Tots s6n capaços de persist i r de for ma latent des­prés de la primoin fecci6, I s6n capaços de reacti var-se de for­ma simptomatlca o ass im ptom a­tica. En pac ients i m m unodepri ­m its, l a  react i vació s o l  co i ncid ir  amb les fases de major a ltera­ci6 de la i m m unitat cel . lu lar, mentre que, en hostes norm als, és generalment I mpossible d'identi ficar el  desencadenant de la reactivaci6. Aquestes re­activacions poden ten i r  l loc en presènc i a  d'ant icossos c i rcu­lants, I ndepe ndentment  de l lur tHol  i de s i s6n o no neu t ra l i t­zan ts. Com a MTS, l 'herpes gen ital n'és una de les més freqüents i greus, especialment  degut al seu elevat fndex de con tagi i a la seva recurrència. La pri­moi n fecci6 pel  HSV t i pus I sol escaure's en la i nfantesa,  per contacte directe amb l esions o secrecions orals. Per a ixò, a partir dels 20 anys, més del 50% d' individus pertanyents a classes soc loeconòmiques e leva­des, i gairebé el 1 00% de ls i n ­c losos en cl asses m és ba ixes, ja  han t ingut contacte amb el virus. AI contrari ,  la  m ajoria d ' individus l m munocompetents tenen el pr imer co ntacte amb e l  HVS t ipus 11  en in iciar l lur  act iv itat  sexual ;  de fe t ,  la  pro­babi l i tat  d ' infectar-se esta en relació amb el t i pus i nombre de relac ions sexuals que manté e l  subjecte considerat. Un pet i t  percentatge d e  pacients  s ' i nfec­ta per HVS ti pus II en el  perfo­de peri nata l ,  per a l a  qual  cosa és necessari que la mare sigui portadora d ' una i n fecci6 geni t a l  activa i que e l  p a r t  es produei­xi per via vaginal .  La in fecci6 herpè tica pr i m aria  representa  l a  i n vasió v ira l  de l ' ep i te l i  d e  42 (ciència 52) la pel l .  Els m acrMags, la pro­ducci6 de IgA i especia lment  d ' i n terferó, s6n els  responsables a ni ve l l local en la contenci6 del procés de repl icaci6  viral .  Els anticossos circulants,  in­cloent-hi  els  neutral i t zants, po­den modular la gravetat de la infecci6 i i nt ervenir en les reaccions de ci totoxici tat me­diata per l i m fòci ts  i ant icòs­-dependent. fins i tot en pre­sència de quant i tats e levats d'ant icossos circulants es poden produir  reac tivacions I ma la l ties disse m inades amb a fecci6 visce­ral. S6n les al teracions dels l i m fòcits T, ja siguin endòge nes ( m ala l t ia  de base), ja sigu in  Iatrogèniques (cortico ides, ci tos­tatics',  les que tenen una m i l lor correlaci6 a m b  la morb idesa i la mortaldat de les in feccions per HSV. La capaci tat  dels l i m fòci ts per a prodUir interfer6 i per a t rans form ar-se davant d'estím uls antigènics del HSV, es correlacione n bé en e ls pacients  i m m unodeprimits  a m b  e l  nom bre d e  react ivacions amb llur gravetat .  A. Trtlla I 1.M. Gatell Vol. V des. 1986/433 BIBLIOGRAfiA I.  Sweet, R.L., Oibbs, R.S. I n fec­t ious diseases o f  the fe male geni­tal  t racto Balti more: Wi l l iams & Wilk ins, 1 984 : 3 7 4  2. Brooks, O.F., Donegan, E. A.  Go­nococcal I n fect ion. Londo n :  edward Arnold, 1 985 : 239 3. Faro, S. Di agnosis and manage­ment or  fe m a le pel vic I n fectlons i n  pri mary care medicine. Balt imo­re:  W i I l i a m s  & Wilk ins, 1 98 5  : 2 1 9  4. Orlel, j.D. and Rldgway, G.L. Genital  I n fect ion by Chlamydia tra­co m a t is. London: Edward Arno id, 1 9 8 1  : 1 43 5. Taylor, D. Cl ín ical prob l e m s  In  sexual1y trans m i t ted diseases. Dor­drech t :  Mart inus Ni jhoff Publ í shers, 1 985 : 3 3 6  6. Catterall R.D. A short textbook o f  venereology. The sexua l l y  t rans­m i tted diseases. 2 ed. London: H odder and Stoughton, 1 974 : 2 1 4  

Alteracions i modificacions immunològiques associades a certes MTS

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/130285/129012

Alteracions i modificacions immunològiques associades a certes MTS

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana