En la mesura que millorin les tècniques de predicció es podran adoptar accions encaminades
a reduir les situacions de crisi. Tanmateix la gestió professional de les empreses i el control 
de les despeses poden comportar que les situacions de crisi es redueixin i tinguin menors costos per la societat en general.The process of improving prediction techniques allows the adoption of measures directed at reducing the occurrence of business crises. It is also evident that more professional management  and controlling expenses can result in less incidence of business crises and lower costs for society as a whole

Àngels Roqueta i Rodríguez

Roqueta i Rodríguez, Àngels

Hemeroteca Cientifica Catalana

Les crisis empresarials Ángels Roqueta Rodríguez The process ofimproving techniques allows the adoption of measures directed at the occurrence business cnses. 1t IS a/so eviaem rhar mure prujesswnui múftu15"";t;iii expenses can result in less incidence ofbusiness crises and lower costsfor society asa whole. Síntesi En la mesura que millorin les tecniques de predicció es accions encamina-des a reduir les situacions de crisi. Tanmateix la gestió professional de les empreses i el control de les despeses poden comportar que les situacions de crisis es redueixin i menors costos per la societat en general. En el món financer empresarial les paraules crisi, fradls, fallida o suspensió de pagaments no són facils d' assimilar. La major part de la literatura economica sobre les empreses es decanta per presentar les millors fórmules per assolir l' hit, per augmentar les vendes o bé per difondre les úl-times tendencies deIs gurus de l' economia mundial. Per contra són molt escassos els treballs que tenen com a fita estudiar la mortalitat empresarial, les raons d' aquesta situació i les mesures a adoptar per detectar i prevenir el fenomen. interes pot tenir estudnar mortaHtat empresarial? La majoría d'empreses mai estaran en fallida, pero no per aixo els hi és un fenomen alíe, ans al contrari moltes d' elles es veuran afectades indirectament per la fallida, la suspensió de paga-ments o la insol vencía d' algun client o provei'dor, i per tant tindran que assumir, en part, les seves conseqüencies. Per tant, els efectes de les insolvencies empresarials cal plantejar-los des d'una perspectiva amplia, ja que cal tenir en compte les següents intenelacions: 40 - Una major taxa de mortalitat empresarial respecte als palsos de l' entorn resta competitivi-tat a les empreses, destrueix el teixit empresarial existent i comportara d'un cert temps per recuperar els nivells de producció. - Augmenta el cost de les inversions en la mesura que el cost del diner incorpora un plus pel majar o menor risc d'insolvencia risc de les inversions i aixo pol inhibir o disminuir el creixement futuro - La morositat que comporta genera una manca de confian<;a en els cobraments deIs credits que repercuteix negativament en els costos de l' asseguran<;a de credits, i en els comptes de perdues i guanys de les empreses. - Des de la perspectiva laboral comporta una perdua molt important de lIocs de treball, per acomiadament de treballadors o reducció d'hores treballades, a més a més de les indem-nitzacions economiques que les empreses tenen d' afrontar. - Per les administracions públiques, a més a més de disminuir els ingressos derivats de la re-captació, augmenten les despeses degut a les prestacions per atur, aportacions al Fons de Garantía Salarial, etc. 1 en el cas de l' Administració de Justícia es veu obligada a assignar importants recursos humans i materials. En la mesura que s'estudil el fenomen de les crisis empresarials, es poden adoptar mecanis-mes de prevenció per tal de reduir els seu s perjudicials efectes. Per tant, analitzar l' evolució histo-rica de les situacions de crisis i la seva relació amb l'entorn, deduir quins són el principals indica-dors financers, coneixer quina és l' opinió de les empreses sobre les causes que porten a una situació de crisi i debatre sobre la finalitat deIs procediments judicials concursals són els punts claus per entendre les crisis empresarials. Com mostren les figures 1 i 2, tant la repercussió en el nombre de treballadors afectats per ex-pedients de regulació de treball, com els imports que l' administració pública finan<;a per salaris i indemnitzacions degut a les insolvencies de les empreses, són dades suficientment significatives per atraure l'interes en l' estudi de les crisis empresarials. Figum Treballadors afedats per expedients laborals: extindó9 suspensió O reducdó de jornada 600000 500000 400000 300000 200000 <- ~ 100000 " ~ J J 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 ANYS 41 MilI. Ptes. Que cal entendre pell." crisi empresariali? La primera dificultat que es planteja a l'hora de definir una situació de crisi empresarial és de-terminar quan es pot considerar que una empresa esta en una situació de crisi. Hi ha situacions clares de ser classificades com a crisi declaració judicial de fallida d'una empresa), pero hi ha moments o circumst~mcies que poden classificar-se com a critiques sense arribar a ser irreversibles (reclama-cions judicials, inclusió en el RAI, etc.) Acotant la problematica i sense perdre de vista que la crisi empresarial no és una variable dicotomÍca sinó que és una situació que admet molts graus i matisa-cions, i a més a més que les empreses no són una realitat estatica sinó dinamÍca en la que s' interrela-cionen multitud d' elements complexes, el nostre és l' estudi del fenomen global. Des del punt de vista juridic la situació de crisi és equivalent a una insolvencia declarada i pú-blica que ve donada per una resolució judicial o administrativa: la declaració de suspensió de pa-gaments, la declaració de fallida, la declaració d'insolvencia en fase d' execució d'una sentencia o la intervenció per part deIs organismes estats (Banc d' Espanya, Comissió Liquidadora d' Entitats Asseguradores, etc.). Aquestes situacions solen ser crisis irreversibles que comporten la liquida-ció de les empreses afectades. En canvi hi ha situacions que es podrien qualificar de critiques i que podrien ser superades si s' adoptes sin les mesures necessaries per corregir les desviacions. 42 L' evolució histórica de les crisis empresarials de caire judicial és la que es mostra en la Figura 3. Les crisis económiques són cícliques, amb períodes amb un gran nombre de procedi-ments concursals i seguits de períodes en que les fallides d' empreses són practicament inexis-tents. Respecte a les xifres cal esmentar que l' any 1993 va ser un any record en el nombre i volum de passius mentre que en els últims anys la situació ha estat menys virulenta. L' evolució del grafic és conseqüencia de la suma de diversos factors: economics (evolució del PIE), legal s (augment de les responsabilitats personal s i patrimonial s deis administradors de les societats a partir de la nova llei de societats anonimes i del codi penal), i de factors socials (canvis de govern). Respecte a Catalunya, les xifres segueixen la pauta mostrada anteriorment, i només cal fer es-ment de la diferencia quantitativa entre Barcelona i les altres províncies tal com es despren del seu caracter més industrialitzat (Figura 4). Ara bé, també cal pensar que les crisis comporten la selecció de les més competitives i per tant que tota crisi permet l'eliminació de les empreses més improductives i menys competiti-ves deixant Iliure el mercat per aquelles que estan més preparades pel desenvolupament futuro És evident que en aquests moments s' esta produint una forta crisi en les empreses punt.com, que és fruit d'un creixement molt accelerat degut a les facilitats de creació en un entorn sense quasi costos d' entrada. El mercat deixara que es solidifiquin només les millor preparades i elimi-nara les pitjor gestionades, les retardades i les que els seus ingressos no assoleixin el punt mort de les despeses. És a dir, que tot i ser empreses de la dita nova economia tenen de complir els princi-pis fonamentals de tota gestió empresarial tradicional. Figura 3: Procediments concursa~s: suspensions de pagaments i faHides 9 Espanya 1955~2000 2500 ,------------------------------, 2000 I 1500 1000 500 o ~~~~~~~~~~r+~~~~~~~~~~~~~~~~~ ~0~0~~~#~~~~~0~~~#~~~~* "Q; "Q; "Q; "Q; ,,05 ,,05 ,,05 "Q; " " "Q; "Q; "Q; "Q; "Q; "Q; "Q; "Q; "Q; ,Q; ,Q; ,,05 ,Q; ANYS 43 Fftgura 4: Suspensimls de pagamentrs a Catahmya 1988-1997 (fJ f-z w ;;; « C!J 11: Yo' (fJ z o ¡¡; z w "-(fJ ::¡ (fJ w o UJ ce al ;;; o z :: r 350 300 250 200 150 100 ~---~- ~ 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 ANYS :: Girona , Lleida ggTarragona Intentar coneixer empreses es mantindran en el mercat i quines empreses tenen més possibilitats de ser eliminades és un element clau per adoptar determinades decisions empresa-rials de diferents grups: entitats enütats res, etc. Per esbrinar l'evolució futura d'una empresa és molt rellevant la seva situació financera, l' equip directiu, la dimensió de l' empresa, el sector en que treballa, les causes del deteriorament tinancer, l'envelliment del producte o mercat, les previsions legals de l'activitat, que es quantifi-quen en el Balan<; i la Compte de Perdues i Guanys. Quines tecniques podem empmf' per la predkció les situadons de crlisi empresaria!!? En les últimes decades s'han dut a terme contribucions científiques per millorar les tecniques de predicció del fracas empresarial. La majoría deIs treballs s'han centrat en estu-diar l' evo lució deIs estats financers de les empreses i a partir de models estadístics més o menys complexes han intentat determinar la probabilitat de fracaso La metodologia tradicional, d' analisi financer, consisteix en l' elaboració d'una serie de ratis de les magnitud s financeres de les empre-ses analitzant la seva evolució. EJ. Altman (1968) va ser el pioner en la utilització de l' anhlisi discriminat ( combinació de ratis) per estudiar el fracas empresarial, ja que la regressió pura presenta l' inconvement que la variable depenent té que ser contínua i en canvi el fracas o no fracas és una variable dicotómica (Fracas? No fracas). En el seu treball Financial Ratios, Discriminant Analysis and the Prediction of Corporate Bankruptcy mos-tra com la combinació de cinc ratis dóna lloc a una funció que permet discriminar entre un grup d' em-preses fracassades i un grup d' empreses sanes amb un alt rnvell d' encert i, el que és més important, en els dos any previs al tracas. La funció discriminant que va obtellÍr Altman té la següent forma: 44 Z=BIXl +B2X2+B3X3 ..... Bn xn Z> 2,675 c1assifica ¡'empresa de sana Z < 2,675 c1assifica l' empresa de fracassada Sia Bi = els coeficients discriminants xi = las variables independents (ratis) La principal avantatge d' aquest model és la consideració de l' efecte gmp que formen el con-junt simultani de variables, en contraposició a l'analisi univariant en que només es posen en rela-ció dues variables per fer el rati o coeficient. A partir d'aquest model multivariant s'han elaborat una gran quantitat de models que utilit-zen tecniques estadístiques més sofisticades: models parametrics (Logit, Probit); models no pa-rametrics (particions recusives, reds neuronals), etc. pero que no milloren substancialment el ni-vell de bondat de la predicció. Les crítiques a l'analisi discriminat són diverses: suposa que les variables dependents (Z) es distribueixen segons una funció normal; no determina la importancia individual de cada variable (xi) en l' efecte final, dóna la mateixa importancia a c1assificar una empresa sana en fracassada que a I'inrevés; es parteix d'una c1assificació de sanes i fracassades amb el mateix nombre de va-riables quan a la realitat són poblacions amb pesos molt diferents, etc. Amb la voluntat d' aprofundir en la teoria del frac as empresarial s 'ha retornat als elements basics deis primers estudis que intentaven determinar quins ratis eren més significatius per predir l'insolvencia segons models univariant. Tanmateix s'ha analitzat la informació financera de les empreses que s'han acollit a un procediment de suspensió de pagaments i s'han comparat amb el resta d' empreses a fi de coneixer si hi havia diferencia de comportaments. En primer Uoc cal seleccionar el rati més significatiu, que despres de di verses proves resulta que el rati més rellevant és: Benefici abans impostos + Amortitzacions + Provisions + Resultats Extraordinaris/Total Passiu La inc1usió d' aquestes variables ha estat fmit d'un procés d' estudi que inc10u diverses tecni-que s com: la determinació de la seva importancia relativa; la confecció de diversos models de si-mulació; l' opinió donada per les propies empreses sobre les causes de la crisi empresarial decla-rada per sí mateixes i que consten en el treball de recerca esmentat. Beneficis EIs beneficis negatius (perdues) i el fons de maniobra negatiu i persistent (beneficis més amortit-zacions) són les dues circumstancies que posen en dubte la continuitat d'una empresa, segons les Normes Tecniques d' Auditoría. Tanmateix de l'enquesta feta, una mostra d'empreses que han estat 45 en suspensió de pagaments consideren aquest dos factors les dues causes principals deIs seus problemes. Amortitzacions i Provisions La seva inclusió en el fati ve donada per varies raons, la primera és que són variables en que el grau de subjectivitat és superior a altres partides del Balan~. Ambdues variables, tot i estar re-gulat el seu fundonament en el Pla General de Comptabilitat, poden ser modificades si els gestors o dlrectms d'una companyIa canVlen els cntens comptables. Per tant eis canVlS de cmerÍ compra-bles suposen canvis en els resultats. La segona raó per la seva inclusió és que en molts del infor-mes d' auditoria, deIs anys previs a un fracas empresarial, els audítors fan constar salvetats i arri-ben a denegar l'opinió deIs Comptes Anuals degut a que s'han produi't canvis de criteris comptables d' aquestes partides, i per tant constaten el seu caracter subjectiu. Resultats Extraordinaris La incorporació d' aquesta variable és fruit de la constatació de que moltes empreses abans d'arribar a una situació d'insoIvencia porten a terme tot un seguit de mesures que in-clouen la venda d' actius més o menys rendibles per tal d'intentar superar la crisi. Per tant, per constatar l'evolució d'un negod o empresa cal excloure les operadons que no són el seu ob-jecte propio Una vegada definit el rati cal tenir un valor de referencia per acotar el seu valor. En aquest cas s'ha pensat que el valor a comparar és el valor que té el mateix rati per la resta d' empreses. A tal ti s'ha calculat a partir de les dades financeres del Banc de Dades del Banc d'Espanya. Una altra possibilitat seria la comparació amb les dades agregades deIs Registres Mercantils, pero en aquest moment aquestes dades no han estat depurades i presenten dificultats per fer-les servir de comparan¡;;a. Els resultats obtinguts per una mostra d' empreses són els que consten en els grat'ics següents, per cada un dels anys en que s'ha considerat el fradis (Figures 5, 6, 7) de l' evolució del rati de variables agregades que prediu la situació de crisi empresarial. Figura 5: Raii predicció nüsollvellldes empreses en suspem¡nó de pagament 1993 0,20t 0,15 " - - . 0,10 - - -0,05 --ir, '-"'-1 0,00 ,,;.~~~~~~~ ~~~~~~~~ ~~--~-_- - -~-- --~_0,05'91'- _ _ 1992 1993 _ 19~4 1 15 -0,10 l' --- -- ¡¡¡-;, ~. Empc8,e,CBBE -0,15 - - - - - _i.l2. :~ -0,20 _ _ I/IH *"j) -0,25 '--~--~----------------------------' J -- - ----~ t 46 Figura 6: Rati predicdó insolvencies empreses en suspensió de pagament 1994 0,15 t 010 - - -0:05-' - -I ------------4-------------------. 1 5 0,00 t---------- ---------~-------1 1 1~2 1~3 1994 -0,05 -0,10 -0,15 -0,20 • Empreses CBSE -0,25 -0,30 -0,35 L-______________________ ------_---' A la vista d' aquests graf'ics podem concloure que l' evolució del rati format per la suma de les variables esmentades mostra com, en els anys previs a la suspensió de pagaments, les empreses es situen per sota de la mitjana i per tant mostren signes de la seva situació crítica, i en canvi si la crisi és passatgera, en la mesura que superen aquesta situació la seva posició millora respecte a la mit-jana. Al' establir la comparació en les mateixes dades ens evita l' efecte que té el cicle economic so-bre l' evolució de les dades financeres de les empreses i a més a més és dinamic i comparatiu millo-fant la seva capacitat de predicció. Figura 7: Rati predicdó insolvencies empreses en suspensió de pagament 1995 0,40 I 0,20 J ---w-,¡. 00~9!-2 -------0,20 -0,40 -0,60 -0,80 -1,00 ft'----_____ _ 1993 - 4>Empreses CBB " P ~R -1,20 L-_______________________________ --' i!!S T 47 Figura 8: Fadors que segons ¡es empreses varen contribuir a la crisi 35 30 25 '¡:¡ 20 !: ,<1> ':1 " 2! 15 u. 10 5 o C1J C1J 'o 'o 'o, .~ e ,Q) ,Q) 1i1 Q) Oí (') n 1i5 E w o Ü ª Q) C1J 'o (fJ Ü '0, '0 ~ "1: :;¡ O C1J ~ C1J "O (5 E o:: e e Q [:L o ~ (fJ e C1J F Factors Qllllins són els fadors que més contribuenxen en uma crisis empresarial? En les situacions de crisis empresarial les causes determinats solen ser un conjunt de factors que han actuat combinadament agreujant la situació, En general podem trobar factors interns: manca de rendiment deIs actius, deficient finaní;ament del passiu, ineficiencia deIs directius; fac-tors externs: caiguda de la demanda, fase depressiva del cicle economic; i factors especials: start up, formar parí d'un grup empresarial que entra en crisi, etc, A partir d'una enquesta a empreses que van superar una situació de suspensió de pagaments du-fant el període 1990-1998 s'han obtingut els resultats que consten en la Figura 8, els quals ens indi-quen que la gestió i els costos laboral s són els factors que més pes tenen en les crisis empresarials, 48 Bibliografia Altman, EJ. (1993): Corporate Financial Distress and Bankruptcy: A Complete Guide to Predicting & Avoiding Distress and Profiting from Bankruptcy, 2a ed. New York: John Wiley & Sons, Inc. 356 p. Altman, EJ. (1968): "Financial Ratios, Discriminant Analysis and the Prediction of Corporate Bankruptcy," Joumal ofFinance, September, pp. 589-609. Arqués Pérez, A. (1997): La predicción del fracaso empresarial. Aplicación al riesgo crediticio bancario, tesi doctoral codirigida per Antonio Calvo-Flores Segura i Domigo García Pérez Lema. Registrada a la Universitat de Múrcia. Laffarga Briones, J. y Mora Enguídanos, A. (1998): "Los modelos de predicción de la insolvencia empresarial: un análisis crítico," a AECA (ed.) El riesgo financiero de la empresa, Madrid: AECA, pp. 11-58. Lizzarraga Dallo, F. (1996): Modelos multivariantes de previsión del fracaso empresarial: una aplicación a la realidad de la información contable española, tesi doctoral dirigida per D. José Manuel Prado Lorenzo. Registrada a la Universitat Pública de Navarra, Departament de Gestió d'Empreses. Van Remmen Almazor, E. (1997): Crisis financiera de la pyme en la provincia de Barcelona. Analisis de estados contables de suspensiones de pagos en el período 1993-1995. El modelo RMB, Madrid: Marcial Pons, 85 p. 49 

Les Crisis empresarials

http://revistes.iec.cat/index.php/ASCE/article/download/66740/141621

Les Crisis empresarials

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana