Un estudi dels terratr&egrave;mols d'Olot (1427) i Angl&egrave;s (1979

Antoni Correig

Fernando González del Campo

González del Campo, Fernando

Correig, Antoni

Hemeroteca Cientifica Catalana

ELS TERRATRÈMOLS per Fernando Gonz.ilez del Campo 1 Antoni M. Correig i Blanchar Des del . unt de vista de la sismologia, la zona olotina és una de les més interessants de la península i èrica. Aquesta zona, que presenta també abuntants mostres d'una passada activitat volcànica, patí el segle XV un seguit de fortes sotragades sísmiques que causaren grans estralls . Fernando Gonwez La història de l'activitat sísmica del Campo és .; '  . . de la zona olotina ens és cone-enginyer tècnic guda durant gairebé un milenni d'obres públiques i gràcies al catàleg de sismes catalans realit -llicenciat en física. ut per Fontserè i Iglésies ( 1 97 1 ) , que Treballa a b Hidroelèctrica de a raça des del 1 1 00 fins al 1 906, i la seva C I continuació fins al 1974  portada a terme ata unya i és col · laborador de! per Roca ( 1 97 5 )· departament de Els terratrèmols del segle 2rV, coneguts geofísica de la com a sèrie olotina del segle XV, estan Univers itat de ampliament documentats en  el primer dels Barcelona. Ha catàlegs abans esmentats, i d'ell extraiem r�al.i�zat. e! �roi.ecte de les següents descripcions dels danys cau-vlgllanC1a Slsrmca de sats pels sismes més forts . �a rescl�sa(�e ) . El primer dels grans terratrèmols es prodUÍ husque IaI Il,rona . 1, el 1 5  de març del 1 4 2 7 .  La descripció dels a lllsta . at estaclO . de microsismicitat s eu s  efecte s ,  p roceden t  d e l  mone s t l f  d'Isil (Pirineu d e  d'Amer, é s  prou eloqüent: "Va derrocar Lleida). tota la vila i el monestir, i no va restar cap Antoni Correig i habitacle i tothom hagué d'acollir-se en Blanchar obtingué e l  tendes. En la sufragància de Sant Feliu de doctorat en física per Lloret, que és una muntanya a la part de la Universitat de ponent sobre 10 riu Ter, i squé una gran Barcelona e! 1 9 7 7 · boca de foch que llençava gran fetor i Des d'aleshores és bl 1 d o igà e s habitants a esemparar i renun-professor de geofísica ciar los masos" .  de la  facultat de física. Es  e l  cap del La carta dels jurats de Girona del dia 2 grup de geofísica de d 'abri l ens informa de l 'extens ió  dels  la  secció de física de danys: "Bé és ver que totes les  cases de la la Societat Catalana vall e lloch d'Osor se són enderrocades en de Ciències, filial de 10 castell d'Anglès e en 10 lloch de ses l'Institut d'Estudis Planes o en 10 de Sant Feliu de Palla rols e Catalans. lo castell d'Hostoles e Sant Martí de Lle­mana e Sant Esteve Celuy e Myeres, mol­tes cases e casi tot 10 castell d'Anglès e moltes isglésies e moltes torres e cases que eren molt forts" .  En canvi, de Girona ciutat diu: "No si ha segut damnatge nen-gun". Existeix força documentació sobre els te­rratrèmols que els dies 2 3 i 24 d'abril afectaren novament el terme d 'Amer, i tota ella coincideix que en aquesta ocasió els terratrèmols foren acompanyats per  erupcions de pedres i fang i emanacions de  gas sulfhídric que causaren la  mort de dues dones i posaren en perill l a  vida d'alguns homes. Això tingué lloc a la  muntanya situada entre Loret, o Lloret i Amer. La terra tremolà de nou violentament el 1 5  de maig de 1 4 2 7 .  Aquest cop sembla que la població  afectada fou Olot, donat que: "A 1 5  de maig féu un gran terratrèmol que enderrocà en dit Bisbat, Olot, Castellfollit, Santa Pau, lo Mellol e altres cases honrades, e tots los masos de Bas, hoc encare , que mudà un bosch de verns que era rost en un bon tret de metres e aix mudat visque é és en un mas, quis nomena lo Mercadal de Bas, moriren dita jornada en dit lloch de Olot 1 5  persones . . .  " El 30 de setembre de 1 4 2 7 ,  el rei Alfons dóna permís per a reedificar la vila d 'Olot i, entre d'altres coses, diu: "Podeis fundar de nuevo y reedificar dicha villa bajo el mismo nombre de Olot, en el mÍ.\mo fugar en que estaba situada si os pareciera con ve-niente . . .  " Tanmateix, el més intens de tots els terratrèmols es produí el 2 de febrer de 1 4 28 ,  dia de la Candelera, i conegut com a terratrèmol de la Candelera. Aquesta sotragada se sentí des dels Pirineus fins a Barcelona, i des de Puigcerdà fins a la costa. El nombre de morts a Catalunya fou de més de 800. Entre les poblacions més afectades cal citar Queralbs, Olot, Castellfollit, Camprodon, Puigcerdà i Sant Joan de les Abadesses. La seva extensió fou tal que causà pànic a Perpiriyà, i se sentí a Tortosa. A Barcelona, en  caure la rosassa de Santa Maria del Mar, causà la mort d'una vintena de persones. Documents de l'època indiquen que s'obrí un gran esquerda: "he en aquella jornada matexa se féu un gran trench de la terra per les montanyes de Bas, e de Hostoles en la part de ponent, qui tenia de larch en  torn de VII leugas, car l a  part de  sol yxent s e  baxa molt . . .  " Aquest terratrèmol degué restablir l 'equilibri de la zona, car l'activitat anà decreixent fins gairebé cessar l'any 1 4 3 4- No obstant això, aquesta activitat sísmica no ha cessat mai del tot, com s i  volgués anar-nos recordant que cal no confiar-nos i tenir-la present. Així, per exemple, l'any 1 842  es produïren alguns terratrèmols amb epicentres propers a Sant Joan de les Abadesses i que se sentiren a Olot. Lloret Salvatge i la Cellera són novament sacsejats per un moviment sísmic que se sentí a Olot el 2 7  de juny de 1 88 7 .  Aquests pobles foren novament afectats el 16 de gener de 1 898 .  E1 4 de gener de 1 906 se sentí a la Cellera un fort terratrèmol en la direcció NS. Aquest sisme es propagà pels pobles de Sant Martí de Llèmana, Amer, les Planes, Lloret de la Muntanya, les Encies i Sant Aniol de Finestres . El 9 de novembre del mateix any hom sent sorolls subterranis a la Cellera. DE LA ZONA OLOTINA "Quins crits més horrorosos degué llançar la terra infantant en ses joves anyades eixa serra! Un Jorn, amb terratrèmol, s'esbadallà sa escorça, resclosa d'on, al rompre's, brollà amb tota sa força. " ] acint Verdaguer "El Pirineu" (Canigó) (ciència 8 .I� ("t  t o.) X  J / 4 7 0.) I I Hem presentat, fins ara, la descripció d'alguns dels terratrèmols que afectaren greument la zona olotina. Un pas més endavant el podem fer en intentar quantificar-los, o sigui, en assignar-los una magnitud . Per tal de portar a terme aquesta quantificació hom ha definit les escales d'intensitat. Per intensitat entenem una mesura dels danys causats pel sisme i la deduïm a partir de l'observació directa dels danys materials i d'enquestes fetes a la població. Existeixen diferents escales per a definir la intensitat dels terratrèmols, essent la més àmpliament utilitzada l'escala modificada de Mercalli ,  de dotze graus. Segons aquesta escala, els terratrèmols de la sèrie olotina que hem descrit arriben a uns valors d'intensitat de IX i X. A la figura I podem apreciar les línies isosístiques (corbes d'igual intensitat sísmica) deduïdes per Rey Pastor per al terratrèmol de la Candelera. En certa manera podem considerar la intensitat com una mesura, més qualitativa que quantitativa, de les acceleracions sofertes pel sòl al pas de les ones sísmiques. Donat que són precisament aquestes acceleracions les que poden afectar les estructures de les edificacions, d'aquí que la intensitat, a falta de mesures directes de les acceleracions, sigui un paràmetre àm­pliament utilitzat en els càlculs de risc sísmic i en la construcció de normes sismoresistents. L'any 1 90 5  constitueix una fita important en la història de la sismologia a Catalunya, car és l'any de la inauguració de l'Observatori de l'Ebre, amb una secció de sismologia; el 1 907 s' instal · la el primer sismògraf a l'Observatori Fabra . Ha comen­çat, doncs, a Catalunya, l'època de la sismologia instrumental. La gran importància de poder disposar de dades instrumentals ens ve donada, per una banda, perquè ens permet de determinar amb precisió la localització dels epicentres dels terratrèmols, i, per l'altra, perquè ens permet de quantificar un terratrèmol de manera precisa, sense haver de dependre de l'observació dels danys ocasionats, sempre subj ectiva. Aquesta nova quantifica­ció es porta a terme mitjançant l'observació de la magnitud. La magnitud d'un terratrèmol és una mesura de la fracció d'energia alliberada per un terratrèmol que s'ha propagat en forma d'ones elàstiques i que obtenim a partir de l'estudi dels sismogrames (escala de Richter). D'aquí que la magnitud sigui el paràmetre utilitzat preferentment en els estudis estadístics de les sèries slsmlques .  Els principals terratrèmols registrats instrumentalment amb epicentres situats a la zona olotina són els següents : el 6 d'abril del 1 909, amb epicentre al Pasteral; el 1 4  de juliol del 1 9 1 2 ,  amb epicentre a Olot i e l  3 d e  desembre del 1 9 2 7 ,  amb epicentre al Montseny; la intensitat d'aquest últim fou de VII, i respecte als dos anteriors oscil · là entre V i VII. El 1 9 7 7  s' instal ' là, a prop de la presa de Susqueda, un sismògraf pe r l estudis de microsismicitat , la finalitat dels quals és el coneixement de la sismicitat local de la zona; l'aparell està especialment dissenyat per a detectar sismes molt febles, nor­malment no detectats per la població (d'ací el nom de microsis­micitat). El juliol d'enguany s'ha instal· lat un altre sismògraf de les mateixes caractenstlques prop de la població d'Isi! , al Pirineu català, a fi de conèixer la sismicitat d'aquella zona, també sísmicament activa. La instal' lació permanent de sismògrafs a les zones sísmicament actives ens aporta les dades necessàries per a investigar les característiques dels terratrèmols que s'hi produeixen. L'acumu­lació de dades al llarg dels anys ens permet d'establir relacions entre paràmetres sísmics, entre aquests paràmetres i la tectònica local i ,  finalment, ens permet d'aplicar teories estadístiques per tal de conèixer el risc sísmic d'un lloc determinat. El risc sísmic en un punt ens ve determinat per la contribució de totes les fonts sísmiques que en una àrea suficientment gran poden afectar aquest punt. Així, per exemple, en calcular el risc sísmic litoral així com la totalitat de la cadena pirinenca. El risc sísmic és un paràmetre que ens dóna la probabilitat que es erodueixi un sisme d'una determinada magnitud (o intensitat), en un període determinat de temps, altrament dit, la probabilitat que es produeixin unes determinades "pèrdues" en un lloc determi­nat (aquest darrer punt de vista és el de les company.ies d'asse­gurances). El risc sísmic constitueix la base dels càlculs que cal portar a terme per a projectar les estructures sismoresistents. L'estació de Susqueda registrà una sèrie sísmica, per primera vegada, durant els mesos d'abril i maig de 1 979 ,  els epicentres de la qual es troben molt a prop de la població d'Anglès .  Alguns sismes d'aquesta sèrie foren sentits per  les  poblacions properes a l'epicentre dintre d'un · radi d'uns 10 km aproxima­dament, i produïren la consegüent alarma entre la població. Al sisme més fort de la. sèrie li fou assignada una intensitat de V de l'escala modificada de Mercalli, així com una magnitud als voltants de 3 de l'escala de Richter. Està comprovada la relació directa existent en molts casos entre les falles geològiques i la distribució d'epicentres, en dibuixar­los sobre un mapa tectònic. Un dels exemples més clars i coneguts és el de la falla de San Andreas, a Califòrnia, els moviments de la qual originen terratrèmols, un dels quals fou el tristament famós de San Francisco el 1 906. A manca de localitzacions epicentrals precises (tal és el cas a Catalunya), si observem sobre el mapa de la figura 2 les poblacions afectades pels terratrèmols de la zona olotina i superposem en aquest mapa les falles de la regió, podem adonar-nos que tant les poblacions com les falles delimiten una zona en forma de T el pal de la qual té una orientació NO-SE. Efectivament, les falles de la regió tenen les mateixes orienta­cions de les dues branques de la T; una falla amb direcció E-O passa molt a prop d'Olot, mentre que un altre. sistema de falles, paral ' leles entre si, tenen una traça amb la direcció NO-SE del riu Brugent. Aquesta és la regió que hem anomenat zona olotina (Gonzilez del Campo, 1 979). Per tal d'avaluar el risc sísmic poden aplicar-se diverses teories. Si considerem que la freqüència de terratrèmols a la zona olotina constitueix un procés de Poisson i consideFem tots els terratrèmols que s'han produït amb intensitat superior a V \ \ , , , , , \ \ \ \ p�u I . , I • I Solrd¡¡'Il'�� , \ , , , I , , VI I  I • Lle,J., , \ G.mJ��¡ , , , , , , , \ .. .. V I I  I I "'VI I I  Figura I . Mapa d'isosistes del terratrèmol de la Candelera (2-11-1428), segons A. RO' Pastor. -.' Ç.,;)\(lIu J� IJ PI�I1.' ' '' VI Figura 2. Mapa de la 'l.iJna olotina on són i?dicades les folús que la I caracterttzen. .. 1 6  ( -IXo/ .Ig< ,, ( I ,>X I I I l' 1 l1  1 .1 l'I )  durant els 874 anys dels quals tenim notícia, obtenim els resultats següents per a períodes de retorn de 100 i 5 ° anys respectivament (període de retorn és el temps probable que tardarà a tornar-se a produir un terratrèmol de magnitud (o in-tensitat) superior a una de prefixada): T I OO anys INTENSITATS PROBABILITAT D'OCURRÈNCIA ( % )  V 8 2  VI 67 VII 5 °  VIII 3 5  IX 24 INTENSIT A TS PROBABILITAT D'OCURRÈNCIA T 50 anys ( % )  V 59  VI 42 VII 29 VIII 19 IX 13  Aquests resultats ens indiquen que, per exemple, l a  probabilitat que es produeixi un terratrèmol d'intensitat superior a VIII és del 19 per cent en 5 0  anys i del 3 5  per cent en I OO anys (no menyspreable !) . Tal com ja hem indicat, aquests valors diferei -. Llac de Ba n yollo. .. B:tnyoks � S.Hll MM\I Jl" Lkm.I 'l.1 xen lleugerament segons la teoria utilitzada. Malgrat tot, com a resum de tot el que hem dit, podem extreure les conclusions següents: I .  Durant el segle XV, la zona olotina es vegé afectada per una sèrie de terratrèmols que causà grans estralls a diverses pobla­cions així com un elevat nombre de morts. 2 . Des d'aleshores fins ara l'activitat sísmica no ha cessat, si bé la intensitat dels terratrèmols ha estat moderada. 3 .  La localització dels epicentres sembla coincidir amb el sistema de falles de la regió. 4. El risc sísmic de la zona, tenint en compte els sismes històrics, és elevat, la qual cosa aconsella una vigilància sísmica permanent i l'aplicació, per a les edificacions, de la normativa sísmica pertinent. ( Fernando Gonzalez i Antoni M. Correig ) Materials de lectura Fontserè, E. i J. Iglésies: Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1 1 0 0  i 1,9 0 6. Fundació Salvador Vives i Casa­juana. Barcelona, 1971. Gonzalez del Campo, F: Sismicidad de la región olotina. Tesi de llicenciatura. Facultat de física. Barcelona, 1979. Roca, A :  Sismicidad de Catalunya 1,9 0 7- 1,9 74 Y relación señal­ruido en una estación para el estudio de la sismicidad local. Tesi de llicenciatura . Facultat de física. Barcelona, 197 5 .  

Els terratrèmols de la zona olotina

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/118794/117549

Els terratrèmols de la zona olotina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana