Martí Parellada i Sabata

Parellada i Sabata, Martí

Hemeroteca Cientifica Catalana

Els fluxos comercials entre Catalunya i la resta d'Espanya.Aspectes metodologicsMarti ParelladaEls procediments que s'utilitzen en els estudis que es fan sobre Ies relacions interre-gionals son procediments que sovint empren dos tipus d'enfocaments: un es el de lesmetodologies de tipus indirecte, es a dir, es tracta d'estimar fonamentalment, per exem-pie, la produccio i el consum regional i a traves d'aixo fer el saldo amb ('exterior. Aixodona una certa idea de quin es el fluxo net. El problema que tambe to aixo es que s'hande fer estimacions de produccio i de consum a nivell regional, la qual cosa es dificil.Les de produccio ho son especialment, tot i que hi ha unes estadistiques de produccio,les EPI - Estadistiques de Produccio Industrial - fins l'any 1977 i, cal pensar, n'hihauran d'altres a partir del 78 amb les estimacions fetes a partir del Cens Industriald'aquest any. En qualsevol cas els resultats del cens si que han aparegut, pero les esta-distiques de produccio encara no han sortit. Ja hi ha critiques sobre els possibles resul-tats, segurament per la metodologia utilitzada i tambe per les dificultats de realitzaciodel cens industrial. Evidentment, tambe son dificils les estimacions de consum regionalencara que especialment per al consum familiar hi hagi les enquestes de pressupostosfamiliars i tanmateix pel que fa a les inversions es molt dificil. Un altre procedimentes el d'anar cap a I'elaboracio d'enquestes directes a les empreses, que es el que s'utilit-za en gran part de les taules input-output regionals que s'han fet a 1'economia espanyola.Cal assenyalar que taules com les de Segovia, d'Arago, de la Rioja, etc., es basenen Ilocs on el complex industrial no to un grau de desenvolupament com el que to Cata-lunya i, per tant, el procediment a traves d'enquestes es molt mes assequible economi-cament, que es el problema que to aquest procediment ja que suposa un cost elevat.En consegiiencia, 1'estimaci6 dels fluxos interregionals, si no es fa a traves d'enquestesdirectament a les empreses per preguntar-los l'origen i el desti dels seus productes, quees un sistema molt car, el mes optim es fer-ho, probablement, en el marc d'una taulainput-output que tambe es un procediment car pero que to dos avantatges: per una Ban-da es fan estimacions de produccio i consum, i per una alta banda es fan estimacinosde fluxos interregionals; Ilavors el fet servir els dos sistemes alhora pot esser util81com a clement do contrastacio dels resultats obtinguts. Tanmateix, cal assenvalai quc1'estudi dels fluxos a partir de la taula input-output to un objecte diferent. El tipus devaloracio dels fluxos derivats de la taula input-output es diferent del que resultaria sies vol fer estrictament una balanca comercial. Els preus utilitzats son diferents i proba-blement l'estructura de sectors tambe pero en qualsevol cas to I'avantatge que a partirde l'estimacio produccio-consum i a partir de l'estimacio directament dels fluxos s'ob-tenen dos resultats sobre un mateix tema i, per tant, poden servir de contrastacio.A manca d'aquests dos procediments dell que ja he esmentat llurs dificultats, unaltre que sembla mes rellevant es el procediment a traves dels fluxos de mercaderies,a traves de la utilitzacio de les estadistiques de transport de mercaderies interregionals.Amb aquest procediment, que es el que basicament s'ha utilitzat aqui, es tractaria fona-mentalment -i amb aixo recullo en certa manera el que ja es va fer l'any 67 en ferla taula input-output- de sistematitzar els fluxos ffsics de mercaderies pels quatre granssistemes: transport per carreteres, ferrocarrils, aeri i cabotatge, per fer les estimacionsinterregionals. Evidentment el transport aeri to un pes especific molt menor i tambe toaltres problemes estadfstics notables, pero en qualsevol cas es tracta de recollir al ma-xim d'aquests quatre mitjans. El problema clau que hi ha en aquesta estimacio cs eldels fluxos fisics de transport de mercaderies per carretera, perque es quantitativamentel mitja mes important i perque la disponibilitat estadfstica d'aquesta informacio es moltmenor en relacio amb els altres mitjans de transport. Mentre que per al transport demercaderies per ferrocarril anyalment la RENFE forneix informacio suficient, aixf comIBERIA per al transport aeri i per al cabotatge surten dades oficials, totes elles, malgratque utilitzen classificacions sectorials diferents, apareixen anyalment mentre que no suc-ceeix aixi en el transport de fluxos ffsics per carretera.Evidentment, el problema es que una enquesta per a fer aixo tambc es una enques-ta molt costosa -els procediments son varis pero es una enquesta molt costosa- calesperar les que faci l'administracio central.En consequencia s'ha fet l'estimacio dels fluxos entre Catalunya i la resta d'Espa-nya per l'any 75 gracies a la disponibilitat de dades i 1'existencia de la segona enquestanacional de transports de mercaderies per carretera, que ha estat la base que ens ha per-mes d'obtenir els fluxos origen-desti de mercaderies per carretera classificats en cinquanta-dos sectors, els quals son els de la classificacio CSTE. Amb aquesta informacio, doncs,es poden estimar els fluxos ffsics. El problema que es presenta, i que es de lluny el pro-blema mes dificil, es el de les valoracions i a aquest hi esmercarem fonamentalment elcontingut d'aquesta xerrada. Un altre problema tambe important es el problema-que es podria resoldre pero, segons com estiguessin fetes les estadistiques de base-dels transits.El problema de la valoracio es el mes dificil. La questio es: tenim una classificaciode mercaderies que es una classificacio de 52 sectors de mercaderies, que es la CSTE.Les mercaderies no es qualifiquen tant per l'etapa del proccs de produccio en que estan-que seria indubtablement un criteri important a 1'hora de construir una taula input-output-, sing mes per caracteristiques que tenon en compte mes els productes que lesfases del proces de produccio. Un exemple molt clay d'aixo es la classificacio de mei ca-deries dels primers sectors. La divisio 1 de la CSTE son animals vius; la divisio 2 ;oncares i preparats de carp; ]a divisio 3 son productes tactics i ous; la divisio 4 son peixosi preparats de peixos... Es a dir, quin es el problema? El problema esta en que es comp-tabilitzen, per exemple en aquest cas, tant productes agraris com productes de la indus-tria alimentaria, dins cadascuna de Ics divisions de base, la qual cosa comporta uns pro-82blemes addicionals i fa dificil analitzar un component important com serien en aquestcas els productes de la industria alimentaria -element rellevant a I'hora d'explicar elcreixement d'aquests sectors en els fluxos de sortida de Catalunya. Aixf es detectaun creixement important de les exportacions catalanes a la resta d'Espanya de produc-tes agrfcoles i alimentaris, que cal suposar que es derivarien fonamentalment del creixe-ment de 1'exportaci6 de productes de la industria alimentaria i no de productes agrfco-les tradicionals. Les estadfstiques de base estan de tal manera que es impossible -a noser fent estimacions addicionals- determinar quantitativament el pes de cadascund'aquests productes segons el seu gran d'elaboracio en el proces de produccio. La pro-blematica de la valoracio incideix fonamentalment en aixo, perque la heterogeneitat delscomponents de cadascuna de les cinquanta-dues divisions fa que trobar preus unitarissigui realment dificil. El procediment que es realitza en la taula del 67 va esser a travesde les estadfstiques de produccio industrial que aportaven dades de quantitats fisiquesproducdes i valor de la produccio; aixo permetia trobar valors unitaris per cadascundels productes i aplicar aquests valors unitaris a les cinquanta-dues divisions de la CSTEi als trenta sectors agrfcoles i industrials de la taula input-output. Tanmateix, hi ha pro-blemes greus a l'hora d'utilitzar les estadfstiques de produccio industrial. Primer per-que aquestes estadfstiques de produccio industrial no son exhaustives, es a dir, no con-templen tots els productes d'un determinat sector sing nomes uns de determinats. Unsegon problerna son els tipus de magnituds utilitzades per a definir les quantitats fisi-ques. Per exemple, en tota la industria de l'automobil no s'utilitzen les tones sing lesunitats. Llavors s'han de fer processos d'estimacio d'aquestes unitats en unitats fisf-ques, en tones, que son les dades de base dels fluxos fisics interregionals, per a podertrobar els valors unitaris.Per a resoldre aquestes dificultats jo he utilitzat un altre procediment, que son lesestadfstiques d'exportacio. Es un procediment nou aquf, a Espanya, perque no s'ha uti-litzat a I'hora de valorar els fluxos interregionals pero que precisament s'ha utilitzatrecentment en una taula multiregional francesa. D'altra banda cal dir que es a travesde les taules regionals i multiregionals com avui hi ha un gran desenvolupament de lesestimacions dels fluxos interregionals. A nivell internacional les estimacions dels fluxosinterregionals prenen rellevancia fonamentalment en el marc de taules input-output, esa dir, que els recursos, actualment, es destinen mes a construceio de taules regionalso multiregionals -i a partir d'aquf estimacions de fluxos interregionals- que no paspurament a estimar balancos comercials o balancos de pagaments. El procediment uti-litzat per a la valoracio dels fluxos ffsics en la taula multiregional esmentada on es divi-deix el territori frances en cinc grans regions ha estat a partir de les exportacions. Laidea es que aquests pa'isos, com Catalunya, disposen d'estadfstiques d'exportacions re-gionals. Les estadistiques d'exportacions regionals a traves de la nomenclatura de Brus-sel.les son suficientment desagregades com perque sigui relativament facil reagrupar lanomenclatura de Brussel•les amb els cinquanta-dos sectors de la CSTE. Amb aixo estenen les exportacions catalanes per a ('any 75 classificades per aquests cinquanta-dossectors en pes i en valor. A partir d'aqui la idea fonamental es trobar el valor unitaria partir de les estadfstiques d'exportacio. El problema esta en que la ponderacio utilit-zada per a obtenir el valor unitari de les exportacions d'animals vius, etc., i que s'aplicadespres als fluxos ffsics, es una ponderacio dels fluxos que s'exporten a ('estranger i,en consequencia, implica que l'estructura d'un capitol d'aquests a 1'estranger es similara I'estructura del mateix capitol de fluxos cap a la resta d'Espanya. Aquesta es la supo-sicio que s'esta fent en la mesura en que s'aplica el valor unitari obtingut a partir deles estadistiques d'exportacio als fluxos ffsics interregionals. Es suposa, tambe, que els83preus dell productes exportats son equivalents als preus interiors. is presentee, doncs,aquestes dues limitations que son limitacions indubtablement importants. L'altre pro-cediment, que es el de les estadistiques de produccio i del que ja hem esmentat una seriede dificultats, tambe en presenta una altra ates que les estadistiques de produccio sona nivell estatal. Aixo vol dir que els valors unitaris que s'obtenen son valors unitarisde nivells de produccio estatal. En aquest cas s'esta fent una suposicio, si voleu, tanarriscada com la de les exportations, es a dir, que no matisa les diferencies que podenhaver-hi entre les estructures de produccio regionals. Per tot aixo i tenint en compteles dificultats que presenten les estadistiques de produccio, el procediment que fona-mentalment s'ha utilitzat es el de les estadistiques d'exportacio. Tanmateix, aquest pro-cediment presenta a part dels problemes que ja hem comentat aqui, uns altres addicio-nals. Fonamentalment els derivats d'aquells productes que no tenen un pes notable en 1'ex-portaci6 a l'estranger, es a dir, que mentre hi hauria una terra exportacio a la restad'Espanya, l'exportacio a l'estranger es inexistent. Aquests productes serien, per exem-pie, els productes miners basics, alguns productes energetics, i aquells productes queper tenir unes barreres proteccionistes importants no son competitius amb l'exterior ino s'exporten, mentre si que mostren uns notables fluxos interregionals. Per arrihara detectar aquests productes s'han classificat segons Ilur importancia quantitativa entermer fisics i segons Ilur importancia pel valor unitari obtingut a partir de les estadisti-ques d'exportacio. El jot creuat d'aquestes dues informacions ens permetria d'algunamanera apropar-nos a aquells productes que presumiblement tindran una major impor-tancia en termes de valor en els tuxos interregionals. D'aquesta manera no caldria aga-far els cinquanta-dos capitols de la CSTE i anar capitol per capitol analitzant la ponde-racio amb que participen els diferents productes a cadascun d'aquests capitols i veuresi hi ha algun element que faci que 1'estructura de cadascun d'aquests capitols d'expor-tacions a l'estranger sigui notablement diferent a la d'exportacions a la resta d'Espan-ya, i per tant, aixo faci que el valor unitari obtingut aplicant les estadistiques d'exporta-cio sigui un valor unitari molt diferent a l'obtingut en aplicar les estadistiques de pro-duccio. Recapitulant, en el treball s'ha tractat, en primer floc, de detectar els productesamb exportations inexistents, pero que generen fluxos interregionals. En segon floc, apartir dels cinquanta-dos capitols de la CSTE s'han escollit aquells que poden ser pre-surniblement mes importants i se'ls hi ha fet una analisi detallada. En tercer floc, s'hafet tin tractament especific en sectors amb una problematica determinada, com per exem-pie aquells en els quals les unitats utilitzades son no fisiques -gasos, etc.-. En aquestmateix sentit el capitol cinquanta-dos presenta tambe una problematica especifica. Aquestes un capitol important en termes fisics i, alhora, porta en el seu si conceptes tan diver-sos com els embalatges utilitzats, material utilitzat d'empreses de construccio, cotxesi material de circ, mobiliari de mudances, or, monedes i medalles, armes de foc per ala guerra i les seves municions... i altres mercaderies. Es a dir, que es un capitol quees podria dir que no to un contingut de fluxo de mercaderia, no es una exportacio demercaderies. El material de tire, evidentment, deu tenir un pes relatiu, pero el que sito un pes important es els embalatges o el mobiliari de mudances, en termes fisics. Aqui,el criteri que s'ha utilitzat, veient aixo i veient el contingut dels altres capitols, es el d'eli-minar l'esmentat capitol perque no creiem que aquests conceptes s'hagin d'incloure ala balanca comercial catalana. L'unic concepte que tindria rellevancia es I'or, pero l'ord'alguna rnanera s'avalua a traves dels moviments financers. Aixi mateix cal tenir encompte les dificultats que sorgirien en tractar de trobar una valoracio unitaria d'aquestcapitol.Fonamentalment son aquests tres tipus d'actuacions les que s'han intentat dur a84terme per corregir o avaluar els valors unitaris obtinguts a partir de les estadfstiquesd'exportacio en aquells sectors on no hi ha exportacions a l'estranger o n'hi ha pocaquantitat en relacio amb la resta d'Espanya, o que requereixen, per les seves caracterfs-tiques, un procediment especial o, finalment, aquells que per la seva importancia dinsels fluxos comercials requerien veure quin era el seu contingut, quines eren les sevesponderacions, etc. Resumint, direm que aquests son els trey procediments adoptats. Uncop avaluat el valor unitari dels productes segons les estadfstiques d'exportacio el ques'ha fet per a cada sector ha estat comparar les estadfstiques de produccio, millor dit,el valor unitari obtingut a partir de les estadistiques de produccio, amb el valor unitaride les estadfstiques d'exportacio. No s'han observat, vat a dir, grans diferencies entretins i altres valors obtinguts per un i l'altre procediment quan les estadfstiques de pro-duccio industrial son homogenies, es a dir, inclouen totes les branques contingudes enel sector de produccio industrial de la classificacio. Tanmateix quan hi havia grans dife-rencies entre el valor obtingut a partir d'un i l'altre procediment, es valorava si hi haviaalgun element que permetes destriar algun criteri per optar per un o per un altre proce-diment. El criteri optat, com ja s'ha esmentat en termes mes generals, ha estat fona-mentalment el del valor obtingut a partir de les exportacions; malgrat aixo, en algunscasos s'ha optat per les estadfstiques de produccio. Segurament el sector mes importanton aixo ha succeit ha estat el textil, que per les seves caracteristiques es un sector onels productes exportats a l'estranger tenen poc a veure amb l'estructura dels productesexportats a la recta d'Espanya. Aixf en el capitol 42, que es on s'inclouen part dels pro-ductes textils, el valor unitari obtingut a partir de les estadfstiques de produccio per aquestsector concret era de 280 ptes/kg i el valor obtingut a partir de les estadfstiques d'expor-tacio era de 152, es a dir, un sector on es palesaven diferencies importants. A que eradegut aixo? Fonamentalment era degut a que dins les exportacions catalanes d'aquestcapitol hi havia un pes desmesurat de sacs, o el que es el mateix, de teixit de sac, queamb un valor unitari molt petit en relacio at d'altres teixits distorsionava molt a la baixael valor unitari obtingut a partir de les exportacions. Es tractava de veure quip criteris'utilitzava. En aquest cas s'utilitza cl criteri de les estadistiques de produccio perquees va suposar que aquestes estadfstiques probablement reflectirien molt millor, donadala localitzacio del proces de produccio d'aquest sector majoritariament a Catalunya,el valor unitari obtingut, que no pas a partir de les estadistiques d'exportacions on lesdistorsions de I'estructura de productes exportats afectava el resultat.Malgrat aquestes darreres consideracions, els valors unitaris obtinguts a partir delsfluxos d'exportacio permeten obtenir valors diferents tant pels fluxos de sortida de Ca-talunya cap a la resta d'Espanya, la qual cosa es evidentment mes logica. Aixf, de lamateixa manera que suposem que de les exportacions catalanes obtenim uns valors uni-tarfs aplicables als fluxos ffsics de mercaderies de Catalunya a la resta d'Espanya, lesexportacions de la resta d'Espanya a l'estranger ens donarien uns valors unitaris aplica-bles als fluxos ffsics d'entrada de mercaderies de la resta d'Espanya a Catalunya. Aixoens perinet obtenir dues columnes de valors unitaris per a cadascun dels ara 51 capitolsde la CSTE aplicables uns als fluxos d'entrada i uns altres als fluxos de sortida, la qualcosa d'alguna manera permet qualificar probablement millor que no pas les estadfsti-ques de produccio el valor que finalment s'obte de cadascun dels 51 sectors tant perexportacions com per importacions.Finalment un ultim element de contrastacio utilitzat ha estat veure la logica dellresultats obtinguts, que tambe sovint es un bon procediment per a veure si el procedi-ment es correcte. Jo penso que els resultats obtinguts d'alguna manera responen at pesque van tenint els sectors a traves d'altres indicadors, com per exemple amb les estadfs-85tiques del Banc de Bilbao que posarien en evidencia el dinamisnie d'un scctor davantd'uns altres i, d'alguna manera, aixo es traduiria amb el creixement de sectors corn perexemple els quimics, productes alimentaris, etc. Aixo es manifestaria amb la compara-cio entre els fluxos interregionals del 75 i els fluxos interregionals que tenim mes a lavora, que son els que es van obtenir a partir de la taula input-output del 67. Jo pensoque els resultats obtinguts son forca coherents amb la realitat catalana. En qualsevolcas cal prendre aquests resultats amb una cura notable ateses les dificultats de I'estimacio.86

Els Fluxos comercials entre Catalunya i la resta d'Espanya. Aspectes metodològics

http://revistes.iec.cat/index.php/ASCE/article/download/66687/83564

Els Fluxos comercials entre Catalunya i la resta d'Espanya. Aspectes metodològics

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana