Jaume Baltà

Baltà, Jaume

Hemeroteca Cientifica Catalana

LA LLUITA INTEGRADA EN VITI CULTURA La combinació de la lluita química amb la lluita biològica constitueix el principi biològic de la lluita integrada. En aquest article, Jaume Baltà arrodoneix I' estudi sobre l'estat actual de la lluita integrada aplicada a la viticultura, que inicià en el número anterior. PART 11 OÏDIUM (Uncinula necator) La situació actual de l'Oïdium és, com ha estat sempre, de caràcter preven­tiu, però cal tenir present que el fet d'emprar productes cúprics contra el míldiu també afavoreix la lluita contra l'Oïdium, per l'acció secundària d'a­quells, Els productes del grup dels tiocar­bamats, però, no presentP-n cap tipus d'acció contra l'Oïdium (A. Bolay i R. Pezet, 1987). 16 (ciència 6(J) PODRIDURA GRIS (Botrytis cinerea) Les precipitacions i boires dels vespres del mes d'agost i primers de setembre afavoreixen la presència de la podridura gris. S'hi aconsella la u tilit­zació de fungicides del grup dels dicar­boximides, tot i que hom ha trobat resistències, alhora que es recomana de lluitar contra la segona generació del corc del raïm, principal agent productor de la botrytis. Així mateix, una orejada adequada de les fulles, la utilització d'espatlleres i un tractament com l'esmentat suara, constitueixen altres maneres de lluitar contra la podridura gris (A. Bolay i R. Pezet, 1987). CORC DEL RAÏM �i1ia ambiguelIa i Lobesia botrata) A casa nostra, l'espècie més freqüent causant de la podridura és la Lobesia botrata, i, més rarament, l'Eupoecilia ambigu ella. La primera d'elles té una corba de vol de finals de març a mitjans d'octubre, amb tres o més pics, mentre que la segona presenta una corba de vol que va de finals d'abril fins el dotze de setembre, amb cinc pics poc marcats LL UITA INTEGRADA EN VITICULTURA, Jaume Baltà Vol. VI setembre 1987/366 (Josep M. Vives de Quadras, 1984). Els treballs del subgrup del corc del raïm, realitzats per l'OILB, han confir­mat que les larves d'ambdues papallones són les principals causants de la po­dridura gris. Aquest fet explica els nivells tan baixos de tolerància fitosanitària, que se situen, par a la segona generació, al voltant de les cinc postes per cada cent gotims. Per altra part, continua essent prou aleatòria la relació entre danys i densitat de vol constatable a partir de les trampes sexuals. D'aquí que hom pro­piciï els tractaments químics generalit­zats d'acord amb els serveis d'avisos del Servei de Protecció dels Vegetals de la Generalitat de Catalunya, sense tenir en compte les particularitats topogràfiques i meteorològiques de l'indret. L'incon­venient de la majoria d'insecticides emprats contra el corc del raïm rau en l'alta toxicitat que contenen i que afecta tant la fauna acaro lògica útil existent en els vinyars (M. Baillod, E. Guignard i R. Vallotton, 1985), com altres petits de­predadors pertanyents a diversos ordres entomològics que realitzen una activa tasca reguladora. Avui dia els mètodes de control del corc del raïm emmarcats dins la lluita integrada, són: la utilització de disolu­cions de Bacillus thurigiensis, amb una L 'Eupoeci/ia ambiguella i la Lobesia bo/raia són els principals causants dR.ls aIacs greus dR. bo/rytis o podridura gris. eficàcia del 60% que pot arribar al 80% amb l'addició d'altres insecticides a dosis molt petites; la lluita per disrupció mit­jançant feromones sexuals; i la utilització de reguladors de creixement dels insectes, RCL En un principi, les feromones es feien servir per tal d'estudiar les corbes de vol, la qual cosa permetia d'efectuar el trac­tament químic en el moment de màxima eclosió. Tanmateix, a hores d'ara hom se serveix d'un mecanisme més sofisticat, el de la disrupció sexual: consisteix a sobre­saturar el medi de feromona i impedir la localització de les femelles per part dels mascles, ocasionant d'aquesta manera una minva prou notable del nombre de PRINCIPALS EFECTES DELS I NSECTICIDES UTILITZATS CONTRA EL CORC DEL RAIM SOBR E LA R ESTA DE LA FAUNA EXISTENT A LA VINYA " >-L .c; e .� .. � o .. c: >- " .. � o e � .� E Ci o . L o L o ." Q :c � ·ê o L Q E :c e .<: Q .� .;; � " " .c; .., .: .; ... .. -<: ,; " :; .:;; ,; ,; .. "" - « C1. P i r a l  0-. D-. � ./ l/ . 11 0-11 Corc del raïm . ./ • • O .-0 .-0 .-0 • de ¡ era. generaci6 l/ Corc del raim 0 1 1  .-' O O � D-II O/ • de 20na. generaci6 V V' Trips • • Psi l . la  verda O • O O Cotxini l les  O O O Typh lodromes PT n T/ T /  n T / T /  (T. pyr;) PT- R • _ Eficàcia superior al 95% O - Eficàcia entre e l  7 5  I e l  95% • - Eficàcia entre e l  50 I e l  75% O - Eficl1cla I n ferior al  50% 2 seny a l s  � resultats variables I seny a l  = garan t i t s  3/4 dels resultats en aquesta c l asse d ' e ficàcia n - Molt tòxic per a T. pyri T - Tòx i c  per a T. pyri PT - Poc tòxic per T. pyri Pl·R - Poc tOxlc per a poblacions de Ti lodromes resistents / - Les poblacions d e  Tl lodromes es restableixen � o L .. Q e .. e e e . .;; o .� � ; ., ;; e c c.  "" e o o -o :c 1: _ o ... ." ... ò .� E E ;;; u o ;;; .. e :c .� � .. � > o " Q : .<: .c; � > .. C1. .. � +  u o o/ .-0 . 10.2 • • V' 0 10, 1 O • O .-0 • • • O 0-11 O O 0-11 0-. 0-. • 07 V' 07 l/ n T/ n n n PT- R 1 1  - Bona e ficàcia només a m b  temps calorós - Risc de toxicitat a u 1 0risé seulemen1 pour le s u d  des Alpes G - No homologat n " c; c :c ;:. " � "-• / 0-. l/ n (ciència 60) 1 7  LLUITA INFEGRADA EN VITICULTURA, Jaume Baltà adul t  n imfa  /�� • •  ou Vol. VI setembre 1987/367 � ' . , 6lJJL'> -, , ,  <IIIJ�---/ � ":\aCCiÓ R e l  ovicida RC� L S  L 1 concentració acció  d 'hormona I mor fogenèt ica juven i l  \L4 -L 2  ��/ l arva L 'acció dels reguladiJrs de creixement és semblant a la de l'hormona juvenil. L 'ecdisona, o hormona de la muda, actua conjuntament amb l'hormona juvenil. Quan aquestes dues hormoneJ es troben en unes determinades concentracions, tenen lloc les diverses mides larvàries. Quan disminueix la concentració de l'hormona juvenil es produeix el canvi de l'estat larval a imago Si nosaltres modifiquem la concentració d'honnona juvenil, podem provocar greus canvis moifogenètics i, fins i tot, la mon de l'individu. postes. Aquest sistema sembla que és vàlid per a les vinyes ai1lades, o bé per mantenir els nivells de població per des­sota dels nivel ls  de to lerància fitosanitària. Quant als RCI, són substàncies que s'utilitzen al final del període larvari de la primera generació per tal d'obtenLr la supressió de la segona generació, car en pertorben la metamorfosi i donen lloc a larves, crisàlides o imags mal formats. Fins i tot les papallones vulgars presenten una disminució prou notable de la seva fecunditat (Baillod iA. Schmid, 1977) . La substància que s'utilitza a Suïssa és el fenoxycarb, comercialitzat sota el nom d'rnsegar, el qual, segons els resultats obtinguts en les experiències de 1985 i 1986, sembla que pot arribar a una eficàcia superior al 75% (P. J. Charmil­lot . . .  , 1987) . Tanmateix, la seva utilització es limita a la segona generació, com ja hem esmentat, car si és utilitzat durant la primera generació el ràpid creixement del vegetal dilueix la concentració del producte. En definitiva, sembla que la lluita contra el corc del raïm mitjançant la utilització de trampes sexuals, o bé amb disolucions de Ba cillu s thurigiensis durant la primera generació, i després ja durant la segona generació mitjançant dues intervencions (una al principi i una altra al final del vol, amb l'rnsegar) , hom 18 (ciència 60) aconseguirà de controlar quasi en un 90% d'eficàcia el flagell, sense cap perill per a la fauna útil existent. ÀCARS (Panonychus ulmi i Tetranychus urticae) Com ja ha estat esmentat al principi de l'article, la problemàtica dels àcars fitòfags al Penedès és to talment Per tal de pennetre l'estabilitat de les poblacions de Phytoseiid, cal realitzar els tractaments químics periòdicament i uJi/itzant sempre els mateixos productes. esporàdica. Per a d'altres conreus, com el presseguer o les pomeres, però, esdevé un flagell que arriba al nivell de plaga, la qual cosa vol dir que les condicions ambientals del Penedès són absoluta­ment favorables per al desenvolupament dels àcars, sobretot de l'aranya roja (Panonychus ulmi). Molt possiblement el conreu de la vinya s'ha salvat ara dels greus estralls produïts per aquest petit aràcnid gràcies a la utilització genera-LLUITA INTEGRADA EN VITICULTURA, Jaume Baltà Vol. VI setembre 1987/368 litzada dels productes cúprics clàssics contra el míldiu, i dels esporàdics atacs del corc del raïm degut a l'existència d'una nombrosa fauna útil a la vinya que controla de forma natural la població dels àcars fitòfags. El control químic dels àcars fitòfags no és un mètode eficaç, ja que apareixen més aviat o més tard resistències als diversos acaricides emprats (Sulfoteb, 1960, T. urticae; Paratió i Paratió metil, 1960, P. ulmi; Malatió, 1961, T. urticae i P. ulmi; Bromofòs, 1965, T. urticae; Dimetoat, 1965, T. urticae; Mevinfòs, 1982, T. urticae. . .  Martti Markkula i Sirpa Kurppa, 1985). Davant d'aquest fet, gairebé tots els Serveis de Protecció dels Vegetals opten per la possibilitat de la lluita integrada per al seu control. D'altra banda, la uti­lització indiscriminada de productes quí­mics pot ocasionar uns efectes poten­ciadors del flagell, en facilitar-ne la dis­persió amb un increment de l'ovoposició, com en el cas del DDT, o bé destruint-ne els potencials enemics, entre els quals s'inclouen nombrosos insectes dels ordres Coleòptera (Carabidae, Cocci­neI.lidae, Staphylinidae . . .  ), Neuròptera, Hemíptera, Díptera, i d'altres famílies d'àcars (Bdellidae, Trombidae, Anysti­da e, Stigmaeidae, Cheyletidae, i Phyto­seüdae) (J.A. Mc. Murtry, C.B. HutTaker M. Van de Vrie, 1972). A hores d'ara, la lluita integrada contra els àcars fitòfags ha incorporat l'anomenat mètode de risc per la freqüència d'ocupació de les fulles mos­trejades (Bassi no, 1973). Aquest mètode es basa en el percentatge de fulles ocu­pades almenys per una forma mòbil. A partir dels estudis de mostratge es de­dueixen els mínims tolerables per cada regió, i el moment necessari d'inter­venció amb productes químics selectius, com els nous acaricides inhibidors del creixement, "Apollo, Trevi i Cropotex", de destacada acció ovicida-larvicida i ovi­cida respectivament (M. BailIod, 1986). L'estudi de l'evolució de les poblacions en el curs del desenvolupament fisiològic de la vinya i de l'àcar aconsellen de rea­litzar aquests tractaments al principi de la primavera, estadis D i G, i els mesos de juliol i agost, quan les poblacions de Phytoseüds tenen tendència a minvar, tot el contrari que els Tetraniquids i llurs postes. Un dels principis de la lluita inte­grada contra els àcars és potenciar la fauna de depredadors útils, entre els quals es troben els àcars depredadors pertanyents a la família Phytoseüdae. L'aJimentació fitòfaga de l'àcar roig provoca greus danys a la vinya, car qlUJll se'n preseTlJen pablacions elevades, les petites peiforacions que reaJitun causaran, dJJrant la tarlÚ>r, la mon i caigudJ1 de les fulles. La pasta comença principaJmeTIJ el mes d'agost. o o 2 ./ V ./ ./ ./ V L / ./ ./ ./ ./ / / ./ v ./ / / ./ / V ./ ./ • ./ /o ./ / / . / J  / · 7  jo ' 0  2 0  4 0  e o  . 0  nombre de fulles examinades El mètode del nombre d'àcars per nombre de fulles examinades pennet detenninar per CafÚJ regió els límits de tolerància fitosanitària. ./ / / .00 (ciència 60) 19 LLUITA INTEGRADA EN VITICULTURA , Jaume Ballà Les poblacions dels àcars de l'erinosis (A) (Colome1US vitis), i de les acariosis (Calepitnine1US vitis) són regulades per la presència del Tiphlodromus pyri (B), una de les espècies més freqüents als vinyars del Penedès. Exemple de la seva vital importància és que nombrosos països han realitzat fins i tot plànols de distribució d'acord amb els conreus de la zona ("Ph�to­seiidae of Florida", 1970, "Phytoseiid of California", 1963, "Notes on predacious mites of Italy", 1976 ... ), paral.lelament a la realització d'experiències de tole­rància. En aquest sentit, és prou meritòria la tasca del Servei de Protecció dels Vegetals de França i de la Unió d'Indústries de Protecció dels Vegetals, els quals redactaren l'any 1980 una guia amb 508 productes fitosanitaris poten­ciadors de la fauna acarològica fitòfaga. Les poblacions de Phytoseiidae es poden potenciar si hom té en compte unes senzilles mesures de protecció (M. Raillod, 1982): 1. Evitar la utilització de productes molt tòxics per als Phytoseiidae, especialment els piretroids. 2. Conservar, si és possible, el mateix tractament durant uns quants anys, per tal de facilitar l'aparició de resistències entre les poblacions de Phytoseiids exis­tents. AI Penedès, a l'igual que a d'altres indrets, les poblacions dels Phytoseiidae poden variar d'una estació a una altra d'acord amb una sèrie de factors, com poden ser: les condicions c1ima-20 (cièllcia 60) tològiques, la fase vegetativa del cep, l'abundor d'aliments (es nodreixen tam­bé de poUen i sembla ser que practiquen el canibalisme), i els tractaments rea­litzats. Durant l'hivern, les femelles fecun­des s'amaguen en grups sota l'escorça. La seva reactivació depèn de la climatologia regional. A l'àrea del Penedès comença cap a mitjans de maig, i la població s'incrementa els mesos de juny i juliol, decreixent durant el mes d'agost, i aug­mentant de nou cap a finals del mes d'octubre (J. Raltà, 1986). Aquest cicle és semblant al que es dóna a la regió valen­ciana (F. García del Mari i José María del Rivero, 1984). L'estimació de les poblacions de Phytoseiidae és un factor molt important que cal tenir en compte pel que fa a la lluita biològica, car segons els nivells d'ocupació és esperable un control biològic natural o no. D'acord amb les dades estadístiques de la regió suïssa del Tessin, amb mostres de 50 fulles, és pos­sible un control natural amb uns índexs d'ocupació de 0,8 a l  Phytoseiid per fulla, és a dir, entre un 50 i un 60% d'ocupació. Les espècies més freqüents en els vi­nyars del Penedès, amb uns índexs d'ocupació força elevats, són el Tiphlo­dromus pyri, T. smithi, i el Phytoseius plumifer (J. Baltà, 1986). Vol. n setembre 1987/369 CONCLUSIONS Un cop comentades les principals tendències fitosanitàries actuals en el conreu de la vinya, i emmarcades dins el context de la lluita integrada, cal asse­nyalar que tota aquesta informació científica i pedagògica, útil tant per als tècnics com els pagesos, ha d'anar acom­panyada de tota una important campanya informativa. De la mateixa manera, s'hi han de realitzar cursos de formació, dels quals s'encarreguen durant l'hivern les estacions oficials de caràcter fitosanitari que a voltes també organitzen grups de vigilància, com és costum a les regions vitícoles de Suïssa i França. A casa nostra és molt important popularitzar les noves tecnologies aplicades al conreu de la vinya, i als altres conreus, per tal d'evitar greus danys a l'ecosistema naturaL D'altra banda, si garantim uns vins del Penedès amb unes concentracions menors de pesticides, gaudirem d'una millor penetració econòmica a nivell in­ternacional, i els nostres vins i escumosos fruiran d'unes altes i naturals qualitats organolèptides, esdevenint dia a dia més reputats. Jaume Baltà 

La lluita integrada en viticultura (2)

LA LLUI TA INTEGRADA E N  V I T ICULT URA (PART I )  Amb e l  present trebal l  iniciem una nova secció que porta el títol d 'agro-(ciència), la qua l  tractarà els di ferents aspectes relacionats amb la  innovació tècnica del sector agrari en general i, molt espe­cialment,  del sector agrari català. L 'encarregat de coordinar aquesta nova secció és en Jaume Balta i Moner. Una de les f ites més i mportants  dels sector vi­t icu l tor espanyol i català ,  és asso l i r  una major pro­duct iv i ta t  per hectàrea, en  un  in tent  d 'apropar-se a l s  al ts rendiments dels p i  tres pa'¡'sos de l ' Europa dels dot ze ,  com , per exe m ple ,  França, I tà l ia  i A lem anya. Els paràmetres bàsics dels conreus de la v i nya  per tal d ' a tènyer una producció m àx ima són e l s  següents :  1 .  Combinació varietat/pa­t ró  com pat ib le  amb els c lons seleccionats. 2. Selecció d'un indret on el sèH  sigui suficientment profund,  ben drena t ,  de textura m i t jana,  i sense prob lemes de sa l i n i tat .  3.  Selecció d 'un  indret on la c l i m atologia  no provo­qu i  danys per glaçades du­rant  les fases del cicle,  no h i  hagin fort s  aiguats durant l a  floració, i les tem perat ures i insolació s igu in  força elevades. 4.  Apl icacions anua ls de n i trogen i al tres elements m i nerals  necessaris. 5 .  De fensa f itosanitària racional  contra els diver­sos f i  age l is. 6.  Apl icacions de tècni­ques de conreu racional que no l i m i t i n  la  producti­v i t a t ,  com pot ser una po­da de fectuosa, f itotoxici­tat per herbicides . . .  (Vi­eente Sotés Rui z ,  1986). En e l  cas dels v inyars del Penedès, alguns dels esmentats paràmetres no són factors ! im i tat ius de la  productivitat ,  tot el contrar i ,  ear les  condici­ons c l im ato lògiques i eda­fa lògi ques, sòl a lealf, e tc. 14  (Ciència 59) A l 'esquerra, i de dalt a bai x: un"a larva de Lobesia botrata emer­geix d'un gra de raïm; un Phytoseiid depreda un Tetranychus urti­cae; i una trampa sexual de Lobesia botrata per controlar la cor­bade vol. LLUITA INTEGRADA EN VITICULTURA, J aume BaltA són i m m i l lorables. Aixf m ateix,  no hi existeix el  r isc de producció  m argi­nal que condueix a rendi­ments baixos i fluctuants d'un any per a ltre. A més, a hores d 'ara  s 'h i  in­trodueixen les varietats franceses Cabernet Sau­vignon, Cabernet franc. Pinot noir. . . .  caracterfst i­ques de l ' anomenada VIt I­cu l tura rendable, que gau­de ix d ' uns preus més e le­vats en el mercat dels  es­cumosos. Tanmateix.  exis­teixen d 'a l tres condicions l i m i tants .  com poden ser les traves legals.  l ' Estatut de la  vinya. del vi i dels a lcohols (que prohibeix el rec de la vinya). dels Con­se l ls  regu ladors. i e ls  de caire tècnic. aplegats al desconeixement de la  v i t i ­cul tura intensiva: densitat i m arc de p lantació. po­da.  adobat.  Citosanitat . . .  Les noves plantaci ons que s 'estan duent a terme a hores d ' ara (el  Penedès com a zona de denom ina -ció d 'origen es desempal le­g a  del reglament  comuni­tari  que prohibeix to ta  plantació de v inya f ins e l  3 1  d' agost de  1 990) .  inten­ten d 'acobl ar-se e l  màx im a la  v i t icul tura i n tensiva i fortament  compe t i t iva. Hom es preocupa de les propietats  organolèpti des dels v ins .  en base a la  in­troducció de noves varie­t ats. com j a  ha  estat  es­mentat .  augmentant  les dosis de  ni trogen, a l l ar­gant el  cicle vegeta t iu  i i m ped in t  l a  sobre m adura­ció .  rea l i t z an t  podes en vara o bé en espa t l lera . . .  Però. m a l auradament .  a casa nostra el perfecciona­ment de les tècniques fi­tosani tàr ies es troba en un l last imós darrer l l oc. bé per la m anca de p l a ­gues prou comunes a a l ­tres indrets.  bé perquè l ' estudi de l lurs e fectes no resu lta rendible. Però cal tenir present que a m b  la  i m portaci6 d 'a l tres va­rietats més septentr ionals , a m b  cicles vegeta t i us Els atacs del m!ldiu es caracter itzen per l ' apar ic ib d ' unes taques olioses a l'anvers de la fulla, mentre que en el dors és on es des­envolupen les fructificacions de les espores. També ataca e l  raïm, provocant-ne el corcament. f is io logies d i ferents,  es po­den agudi t z ar problemes f i tosani tar is  que f ins ara no s ' han magni f icat  en les varietats típ icament  conreades com s6n  e l  Ma­cabeu, l a  Pare l lada  i Xa­re l . lo ,  en var ietats  b l an­ques, i Garnatxa, Car inye­na. Monastre l l ,  U l l  de l le­bre i Sam só. en varie t a ts negres. LES PRINCIPALS MALALTIES DE LA vlNY A Sortosament ,  e l  Penedès gaudeix a hores d ' ara d 'u­na  f i tosani  t a t  envej able en comparació amb a l tres regions d ' Europa, on l a  prob lemàt ica f i t osani t à r i a  és ver i tab lement  d i fíc i l  tant  pe l s  greus danys que provoquen els  d iversos f la­ge l l s ,  com per  l a  com­plex i tat  ecolOgica que s ' esdevé en  in tentar re a l i t ­zar  e l s  ad ients  tracta­ments  quím ics en les èpo­ques més favorables ,  en un intent  de respectar  la  fauna ú t i l  ex is tent  en e l  conreu. Vol. VI jul iol 1 987/324 La pr inc ipa l  prob l e m à t i ­ca f i tosan i tàr ia  e s  desen­volupa a l ' e ntorn de l  t rac­tament  del f icomicet  P las­m opa ra v i t ico la ,  vulgar­ment mfldiu.  Tan m a te ix ,  ca l  ten ir  present que ex is­teixen d ' a l t res f lage l l s  q u e  d 'una  m anera més  es­poràdica ta mbé causen greus danys, com són les d iverses in feccions vír i ­ques, cr iptogàm i ques, i e l  parasi t i sme  d ' a l guns aràc­n ids i insectes. Si bé les víri ques actua lmen t  no hi tenen una gran i nc i dènc i a ,  en  poder d isposar d ' e m ­p e l t s  t ractats  m i tjançant termoteràpia ,  respecte a les m a l a l t ies fúngiques po­dem asse nyalar  que les més proble m à t i ques són les produ'¡'des per l ' O'¡'d i um ( U ncinu la  neca tor ) ,  i l a  prodridura gris  ( Botryt i s  c inerea) .  Respec te a l s  ar­tròpods, podem esmentar  e ls  freqüents a tacs de I corc del ra'¡'m ( L obesia bo­trata i Eupoeci l i a  a m b i ­que l l a ) ,  e l s  esporàdics (Ciència 59) I S LLUITA INTEGRADA EN VITICULTURA, J aume Baltà atacs d ' àcars f i toparàs i ts  tetran iquids ( Panonychus u l m i  Tetranichus ur t i ­cae ) ,  i eriMids causants  de l ' acariosi  (Calepitr ime­rus  v i t is ) , i de l ' er inosi ( Colomemerus v i t i s ) ,  així com més inusua lment de l  morrut  de  la  v inya  (Ot ior­rhynchus su!catus). --Òbviament ,  quan en una  zona  de term inada coex is­teixen dues o m é s  m al u ­res -a més de  l es  esmen­tades suara pode m esmen­tar e ls  fongs causants del  rovel l  (Psedope z i z a  tra­cheiph i l a ) ,  l ' excoriosi ( Pho­mosis v i t icola ) ,  i a lguns insectes com la cicade l l a  verda de l  rarm (Empoasca vit is ) ,  e ls  thrips (Drepano­thrips reu ter i ) ,  l ' à f id de la  vinya (Lygus spinola i ) ,  e l  c i garrer de  l a  vinya (Byct iscus betu lae ) . . .  - ,  l a  problem àtica f i tosan i tàr ia  és prou més not�ria,  més s i  es fan esforços per con­trolar m i t jançant fi tofàr-1 6 (ciência 59) Entre al tres mala lties criptogàmiques, cal destacar la vermelló, que es caracterilza per la presència a les fulles d'unes taques vermelloses, i també l 'excor iosi, que es detecta per l 'aparició, al llarg de les nerviacions del pàmpol i del sarment, de nombroses i petites taques negroses. macs d' accions comple­m entàr ies la  fauna út i l  de la zona. En e ls  v i nyars del  Penedès, i a causa de l a u t i l i t zaci6 del rarm per produ ir cava, també es rea l i t zen de manera usual tractaments contra el corc del ra'ï'm per evitar l a  pro l i feració de la  podri­dura gris ,  que m i nva e l  valor comerc ia l  de  la co­l l i t a, sobretot quan és des­t i nada a la  producc ió de cava. EL NOU CONCEPTE DE LL UITA INTEGRADA D'acord amb Guillot ( J oan Isart, 1 983) ,  l a  l l u i ­ta  integrada no és cap nou concepte del nostre segle,  car ja fou u t i l i t zat pel pri mer cap d ' Entomo­logia dels Estats Units l ' any 1 8 90, i pract icat en certa manera a Cal i f�r­nia . Tanmateix ,  aquest concepte en un primer moment s igni ficava la com bi naci6 de la l lu i ta  qufm ica  i la  l lu i t a  biol�gi­ca ( X  Congrés Internacio­na l d' Entomologia, 1 956) ,  per� d 'ençà l ' any 1 960 va sorgir la pr imera proposta d ' amp l i ar e l  concepte per inclo ure-hi no sol ament els m it jans quím ics i bio­lògics,  s inó també totes aque l les pràcti ques cultu­ra ls  i procediments tèc­nics ,  en  un sol progra'ma ú t i l ,  amb la f ina l i tat  de mantenir  els nivel ls po­blacionals del f l agel l per desso ta dels  n ive l ls tole­rab les fj tos�n i tàriam ent. D 'aquesta  forma ,  l ' any 1 9 62 l 'organi t zaci6 Inter­n acional de Lluita Biol�gi­ca definí el  concepte com l a  integraci6 de l ' acci6 dels enem ics naturals de les p l agues de for m a  com­plementària amb les ac­cions culturals,  quím iques i ffs iques pOSSibles. El nai­xement d ' aquest nou con­cepte a favorí l a  invest iga­ció de nous productes q uf-Vol. VI jul iol 1 987/325 m ies biol�gics al terna­t ius  als productes clorats. S 'esdevingué la segona i . tercera generació de f i to-fàrm acs, cada cop m és se­lectius,  alhora que sorgí la necess i tat  d'un coneixe­ment més profund de l ' e­cos istema e n qüest i6. Actualment existeix una tendència  a rede finir e l  concepte or ig ina l  de  l lu i­ta  in tegrada d 'acord amb l a  m etodologia del trebal l  e m prat en el control dels  f l a ge l l s. A Anglaterra s ' a­nomena i l u i ta  in tegrada orientada, essent efectiva­ment una tota l  i exac ta ap l icació de la pr imera definició. Hom intenta en tot  moment a favorir a l  màx im l ' equ i l ibri biol�gic, amb un seguiment rigor�s per ta l  de poder neutra l i t­zar  immediatament els  in i­cis d 'expansi6 del  f lagell  m i t jançant f i tofàrmacs es-pecífks i no contam i- '. nants. Els  francesos, per LLU ITA INTEGRADA EN VITICULTURA, Jaume Balta Detall de l 'atac de l 'Ol'dium damunt de ls grans del ral'm. la  seva banda, prefereixen l ' anomenada l luita dirigida o raonada, cons istent  en una progressiva e l im i naci6 dels tractaments  quím ics en favor d 'a ltres d 'efec­tes m enys tèlxics per a l a  natura i m é s  selectius. J a  per ú l t i m ,  podem esmen­tar que també s ' u t i l i t z a  e l  t e r m e  d e  producci6 in­tegrada quan  es vol rea l i t ­zar una explotaci6 agríco­la  sense a lterar l ' ecosiste­m a  de l 'entorn, essent aquest a  tècnica sum m a ­m e n t  complexa per l e s  i m ­p l icacions ecolèlgi ques que comporta. Dissortadament ,  existeix una sèrie de requIs I ts  per poder aplicar la l lu i ta  in­tegrada amb èxi t .  A lguns són de caràcter ecològic ,  mentre que d ' al tres s6n l im itat ius del grau d 'èxit  que hom vol  obtenir  amb la  l lu i ta  integrada. Un d 'a­quests d arrers e l  const i ­tueix el  fet que s ' ha  de real i t z ar per al conreu d'una zona determinada,  i ,  encara m i l l or ,  hom ha  d 'ap l icar els  pr incipis  de l l u i ta  in tegrada per a qua lsevol conreu de l a  zo­na. En e l  nostre cas ser ia  l ' ap l icació de l a  l lu i ta  i n ­tegrada a tot  e l  Penedès, denom inaci6 d 'or igen,  per poder garant ir  d'un pro­ducte m ancat de qualse­vol t ipus de subst ància  qufm i c a  estranya que d is­torsionés les prop ietats  aro m à t i ques i organolèp t i ­des dels nostres v ins caves. LA LLUITA INTEGRADA, UNA REALITAT EN VITICULTURA Bon exemple de l ' èx i t  de la  l lu i ta  in tegrada com a tasca de co l . laboraci6 regional ,  autonèlm ica,  na­cional i internacional ,  és l a  const i tució, l 'any 1 974, del grup de Vi t icultura dins e l  s i  de l 'Organ i t z a ­c i 6  Internacional de llui­t a  Integrada,  OILB. S 'h i  form aren diverses comis­sions de trebal l s  per l 'es­tudi del corc del raïm ( 1 975 ) ,  les m a l al t ies  fúngi ­ques ( 1 976 ) ,  e l s  àcars ( 1 976 ) ,  els e fectes secun­daris ( 1 976 ) ,  i l a  piral  del  cep ( 1 977 )  (M.M. Ba il Iod , i A. Schmid, 1 9 77 ) ,  sub­grups de treba l l s  que d 'u­na for m a  constant han  anat  re a l i t z an t  costoses experiències de camp per ta l  d 'orien tar la l l u i t a  in­tegrada e nvers aquests fla­gel ls ,  obtenint-ne uns ex­cel. lents resul tats ,  tant  pràctics com orient at ius de les directrius a seguir  per  l a  l lu i ta  i ntegrada contra e ls  flagells d ' a l tres conreus. Pel  que fa  a m a l a lt ies fúngiques,  la  l l ui ta  inte­grada no ocupa un l loc capdavanter:  tan  sols a l­gunes recom anacions de t ipus cu l tura l  i d' acord amb els productes u t i l i t ­zats .  Tan m a teix ,  quant a la l lu i ta  in tegrada contra e ls insectes i aràcnids, aquesta és ja una real i ta t  (Michèle Trevoux, 1 98 5 ) .  D' acord amb la  nom brosa b ib l iograf ia  existent sobre la  l lu i ta  i ntegrada en v i ­t icultura fac i l i tada pels d iversos subgrups de tre­bal l ,  i t a m bé segons els  treba l l s  d ' inves t igaci6 de camp conduents  a l  cone i­xement  de  les espècies i d inàmica de pob lacions d ' àc ars ú t i l s  al Penedès ( rea l i t z ats  per la Secci6 de Fitopatologia del De­partament  de Fisiologia Vegeta l  de la  Facultat  de Biologia de ja Univers i ta t  d e  Barce lonaj .  podem es­mentar les directrius ac­tua ls  que cal seguir per t a l  d ' aconseguir una  l lu i­t a  integrada ef ic:;¡ç en els  vinyars del Penedès. MÍLDIU (Plasmopara viticola) Tot i que l ' acumulaci6 de coure en el  sòl  de les v inyes no sembla,  ara per ara,  com portar  t rastorns metabòlics a aquestes,  l ' e­xistència de fungicides or-gànics acúprics eficaços contra mo l tes m ala l t ies d 'e t iologia fúngica de la vinya,  a favoreix l a  u t i l i t ­z aci6 priori  t à r i a  d ' aquests compostos per part de molts  pagesos. Ai xí, ac­tua lment  és freqüent l ' ús dels t i ocarbamats  ( z i neb, m aneb, propineb . . .  ) i dep­ta lamides (captan, folpet, e tc. ) ,  productes que, m a­l auradament ,  a fecten a bastament l ' equi l ibr i  b io­lògic (M. Baillod, 1 985) .  D'a l tra banda,  aquest a  ut i­l i t z aci6 a favoreix l ' atac Vol. VI jul iol 1 987/326 de l ' O'¡'dium (Staehel in Bolay, 1 958 )  i de la podri­dura gris (Bolay, Schuepp, 1 9 67 ) .  La u t i l i t zació de fungicides sistèm ics ant i ­mí ld iu ,  der ivats  de les an i ­l i nes,  avantat ja  a l tres pro­cedi ments, j a  que aquests productes no resu l ten  con­t a m inants  per a la fauna útil.  Malgrat  tot, l ' apari­c ió  de res istències obl iga a l ' a l ternança dels trac­tam ents,  amb l a  recoma­naci6 de  rea l i t z ar-ne els preflorals m i t jançant pro­ductes acúprics,  i els post­florals amb productes cú­prics c làssics (A.  Bolay R. Pezet, 1 9 87).  Al trament ,  com esmen­ta el Dr. M. Ba i l lod, a l a  regi6 de Vala is ,  Suïssa,  han aparegut, dins les po­b lac ions d ' àcars, depreda­dors resistents a diversos productes,  com a conse­qüència de dur a terme e ls  t ractaments  d 'una  m a­nera periòdica, am b dosis mínimes i u t i l i t z a n t  sem­pre l a  m a t e ixa substància qufm ica (M.  Bai l lod, 1 985 ) .  J aume Balt� (conti nuarà) (ciència 59) 1 7  