Miquel Rodrigo i Alsina

Rodrigo i Alsina, Miquel

Hemeroteca Cientifica Catalana

MIQUEL RODRIGO ALSINAAPORTACIONS DELA SÓCIO-SEMIÒTICA AL'ESTUDI DE LA CONSTRUCCIÓDE LA NOTÍCIACom ja he assenyalat en un alise lloc (Rodrigo, 1989. b),considero la sócio-semiòtica una disciplina que té comàmbit d'estudi la producció, la circulació i el consum dela comunicació social. Corn diu Véron (1983: 99), referint-se a la quedenomina "tcoria dels discursos socials", "La descripció d'un con-junt de propietats discursives noms és pertinent si es fa sota la llumd'hipótesis (explícites o implícites) sobre les condicions de produc-ció i de consum dels discursos". Per la me ya banda he proposat unmodel sócio-semiätic de la comunicació (Rodrigp, 1989.b) que téles següents propietats:a. És un model integrador. Ineluctablement la sócio-semiätica hade començar des d'una perspectiva interdisciplinària (Chabrol,1985).b. És un model flexible. La comunicació social és un fenomen enperpetua mutació, el model ha d'integrar les successives modifica-cions de l'ecosistema comunicatiu.c. És un model comprensiu tan de fenämens discursius com defenämens socials. La comunicació social està caracteritzada peraquesta doble dimensió discursiva i social.d. És un model empíric. Com proposa Chabrol (1982: 176) abans158d'aconseguir una teoria deductiva s'ha de fer una s&ie de passosinductius i empírics.Avantatges de la sócio-semiòtica en l'estudi de la construccióde la noticia.Fa més de vint anys Barthes (1971: 13) afirmava. "No hi ha capdubte que el desenvolupament que han tingut les comunicacions demasses dóna actualment una gran actualitat a aquest immens campde la significació, en el precís moment en qué els assoliments dedisciplines com la lingüística, la teoria de la informació, la lógicaformal i la antropologia estructural obren nous camins a l'anàlisisemàntica. La semiologia respon avui a una necessitat concreta,imputable no a la imaginació d'uns quants investigadors, sinó a lapròpia història del món modern."En vint anys la semiótica ha evolucionat força, i jo crec que,actualment, la säcio-semiötica és la disciplina más adequada perestudiar la construcció de la notícia. La säcio-semiòtica és unadisciplina síntesi de la sociologia i de la semiòtica. La produccióperiodística és una producció discursiva de carácter públic i social.La manifestació discursiva que suposa la realització periodística sesitua en el clàssic camp d'estudi de la semiótica. Però les caracterís-tiques professionals i ideològiques de la producció periodísticatambé són un àmbit d'cstudi de la sociologia.El que busca la sócio-semiòtica, i aquesta és la seva fonamentalaportació, són els lligams possibles entre la semiòtica i la sociologia.La säcio-semiòtica pretán estudiar els discursos periodístics sensehaver de deslligar-los dels scus mecanismes de producció i dereconeixement. Pensem que, com assenyala Véron (1987: 130), "Enla mesura en qué sempre altres textos formen part de les condicionsde producció d'un text o d'un conjunt textual donat, tot procés deproducció d'un text és, de fet, un fenomen de reconeixement. Iinversament: un conjunt d'efectes de sentit, expressat com a gramà-tica de reconeixement, nomás pot manifestar-se sota la forma d'uno diferents textos produïts." En el cas de la producció periodísticaaixò és molt clar perquè es construeixen discursos a partir dediscursos.És ben cert que establir acuradament els lligams entre la sociologiai la semiòtica no és una tasca fàcil, però hi ha foro investigadors quecerquem aquesta mateixa fha (Chabrol, 1985; Mac Cannell, 1986;Wolf, 1988). Encara que no sempre hi ha acord en el camí que s'ha159de seguir. Per exemple, Wolf (1988: 24) assenyala que en els últimsanys el diàleg entre la Mass Communication Research i els estudissemiòtics han establert noves vies d'apropament en l'anàlisi discur-siva. Peló creu que no és suficient relacionar la teoria dels acteslingüístics, la sociolingüística, microsociologia, etc, i que és neces-sari un camí diferent. El camí a recorre, segons Wolf (1988: 25), noés el de donar una ms gran autonomia i importància als elementsdels textos en ells mateixos, sitió el d'"identificar en l'interior delprocés dels mass media' els elements, factors i influència sobre elsquals el `discourse analysis' està en capacitat de proporcionaraproximacions i indicacions útils".Convergincies entre la semiòtica i la sociologia.He assenyalat que la sociologia estudia les característiques profes-sionals i ideològiques de la producció periodística. Hauríem, però,de fer una distinció entre dos tipus diferents d'estudis:Per una banda tcnim els estudis que, fonamentant-se en la socio-fenomenologia, tracten la construcció de la notícia com un aspectede la construcció social de la realitat (Tuchman, 1983).Per altra banda hi ha els estudis que, dins d'una perspectivamacrosociolägicá, plantegen la producció periodística com un sub-sistema en relació, principalment, amb el sistema polític oc! sistemasocial en general (Martín Serrano, 1986).Les meves investigacions s'han centrat, pel moment, en el primertipus d'estudi. De fet, difcrents autors veuen claramcnt que hi ha unarelaci6 entre la sociofenomenologia y la semiótica.Flynn (1988) descriu el paral•elisme històric entre la semiòtica ila etnometodologia. De fet, com en indica, els etnometodälegs hanpublicat els seus anides més en revistes de semiótica que en les desociologia. Això no s'ha d'entendre, només, com una situaciómarginal de la etnometodologia en relació a la sociologia dominantnord-amcricana. Jo voldria destacar ms aviat que aquesta situacióés producte d'una clara sintonització entre certa sociologia i certasemiòtica. Hi ha autors (Mac Cannell, 1979) que parlen fins i totd'una "etno-semiòtica".En relaci6 a l'objecte d'estudi —la comunicació— és dar quecoincideixen en un mateix àmbit (Manning, 1987). Així ho assenya-la Mac Cannell (1986: 195) malgrat que especifica que la semióticas'ha centrat en les formes de la comunicació (parlada, escrita,gestual, etc.) i la sociologia ha tingut cura de les características dels160comunicadors (grups o individus, les seves competències, limita-cions, etc.).Ara bd, des d'una perspectiva més metodolögica algunes de lespropostcs de Mac Cannell (1986: 199) per concretar la convergenciaentre la semiótica i la sociologia són:a. Tenir cura de les propietats semiòtiques dels rituals socials id'altres formes determinades de conducta social.b. Veure les relacions entre la idea d'actor social de Goffman i deMead i la formulació semiótica de "l'aclare de Greimas.c. Estudiar quines són les precondicions socials i semiötiques quefonamenten, no les diferents classcs socials, però la possibilitat dela idea de classe en sf mateixa.Per la seva banda, Chabrol (1982: 176-177) proposa els scgüentspassos:a.Enquestes psico-söcio-semiötiques descriptives i comparatives,utilitzant els conceptes operatius més importants de l'anàlisi semi-ótica i de la psico-sociologia.b. Estudis microdiscursius que privilegiaran l'anàlisi discursivadialägica en les situacions d'interacció.Mauro Wolf (1988: 25-26), des d'un punt de vista diferent com jahe assenyalat, proposa com a punt de confluencia entre la MassCommunication Research i I 'anàlisi discursiva orientar la investiga-cié, de l'anàlisi discursiva sobre els efectes dels mitjans. En aquestaproposta es destaquen tres mbits:a. L'estudi del procés de comprensió, que significa apropar-se alsproblemes de la recepció i de la seva dinàmica.b. L'estudi sobre processos de comprensió i de memoritzacióconcrets, orientats a fer explícits els resultats dels actes d'interpre-tació.c. L'estudi deis codis, dels sistemes de competencia, les normes enque s'inscriuen els textos. Aquest "és un àmbit en que és possibleintegrar una etnografia de la comunicació de masses o una observa-ció sistemàtica dels usos i gratificacions".L'estudi sócio-semiòtic de la construcció de la noticiaPer la me y a banda, com ja he assenyalat, estudio la construcció dela notícia com un aspecte de la construcció social de la rcalitat. Ladefinició que proposo de notícia és la d'una representació social dela realitat quotidiana, produïda institucionalment, que es manifestaen la construcció d'un món possible (Rodrigo, 1989. a: 185-190).161Com a modalitat de coneixement, la representació social implicauna construcció mental d'allò que es representa. A más a más, és unaproducció institucional en un doble sentit. En primer lloc, perque esrealitza en el si d'una institució, l'empresa comunicativa. En segonlloc, perquè és una activitat institucionalitzada socialment. És a dir,el periodista compleix un rol social institucionalitzat que el ilegitimaper fer el seu treball. Per últim, la construcció del discurs periodfsticinformatiu suposa la creació discursiva d'un món possible.El que faig és prendre el concepte de món possible per explicare!procás de producció del discurs periodístic informatiu. És com si elperiodista fos una mena de lector privilegiat dels esdeveniments ambque construirà una serie de mons possibles: les notícies. Vullremarcar la di fe rcnci ació que faig entre el concepte d'esdevenimenti el de notícia. "Per diferenciar l'esdeveniment de la noticia s'had'establir, en primer lloc, el punt de referencia. El que es noticia pera un sistema pot ésser esdeveniment per a un altre. Poddemdiferenciar! 'esdeveniment de la notícia assenyalant que l'esdcveni-mcnt és un missatge rebut, mentre que la notícia és un missatgeemes. És a dir, l'esdeveniment és un fenomen de percepció delsistema, mentre que la notícia és un fenomen de generació delsistema." (Rodrigo, 1989.a: 91-92).En la construcció de la noticia vaig establir la intervenció de tresmons di ferents i interrclacionats:a. El món "real"b. El món de referenciac. El món possiblcEl mea "real" són els esdeveniments primaris que el periodista had'interpretar. El món de referencia és el model amb que el periodistainterpretarà els esdeveniments. El món possible es la narracióconstruida pe' periodista a partir del món real i del móndc referencia.Com es pot apreciar, el que he intentat es posar en relació la teoriadels mons possiblcs (Eco, 1981: 157 i ss.) i els estudis de laproducció periodística (Grossi, 1985: 384).A más a más, voldria esmentar un altre camí interessant, malgratque nomás el puc assenyalar. Es tractaria de posar en relació els tresmons descrits amb la teoria semiòtica de Peirce. És a dir relacionar:- El món "real"	 L'objecte- El món de referencia 	 L'interpretant- El món possible	El signeMás recentment (Rodrigo, 1989.b: 124-129) he fet una interpreta-162ció sbcio-semiòtica de la producció periodística. Els tres elementsfonamentals de la producció periodística són: les fonts, el treballperiodístic i els destinataris. Les fonts, que és la primera fase de laproducció, és la fase del saber. El treball periodístic es la fase del fer.Quan la notícia arriba als destinataris el procés finalitza amb el fersaber. De fet la producció periodística es pot explicar com un procésde "circulació" d'un saber que va de les fonts al destinatari. "Circu-lació", en el sentit d'adquisició i de producció d'un saber. En eltreball periodístic es produeix la narració dels esdeveniments perconvertir-los en noticies. Recordem que, com assenyala Chabrol(1983: 80): "Narrar és sempre posar en escena, segons els "escena-ris", subjectes humans i esdeveniments segons les dimensions deldesig i de la mancança, de l'enfrontament (apropiació o privaciód'objectes-valor), de la donació i de l'intercanvi (transferenciad'objectes de saber o de poder)." Finalment, el treball periodísticnomés assoleix el seu fi quan es publica la notícia. S 'ha de tenir encompte que els periodistes estan investits d'una competencia socialque els Ilegitima com a subjectes del fer saber.L'activitat sócio-semiätica del periodistaVéron (1987: 126) indica que "És en la semiosi on es construeixla realitat social. El mínim acte-en-socictat d'un individu suposa laposada en pràctica d'un enquadrament cognitiu socialitzat, així comuna estructuració socialitzada de les pulsions. L'anàlisi dels discur-sos obre camí, d'aquesta manera, a l'estudi de la construcció sociald'alió real. (...) Rarament, les ciències socials han abordat aquestaproblemàtica en si mateixa. Quan ho han fet, el seu camí s'ha vistmolt marcat per l'idealisme fenomenológic." Perspectiva fenome-nológica amb la qual Veron no hi està massa d'accord. Però jo creeque la perspectiva fenomenológica pot ésser un punt de contacteessencial entre la sociologia i la semiótica.Per acabar resumiré breument algunes de les idees exposades. Elperiodista en la seva feina el que fa és, fonamentalment, construirdiscursos a partir d'altres discursos. Inclús quan es testimoni directed'un succés, el que fa es narrar els esdeveniments per poder-losdonar la forma de notícia.Fins i tot podríem arribar a dir que, a vegades, fent la noticia esforma part de la notícia. De fet, quan escric em converteixo en allòescrit. Quan comunico em converteixo en allò comunicat. Enaquests moments jo sóc el mcu missatge. Com  deia Jorge Luis163Borges: "El tiempo es la sustancia de que estoy hecho. El tiempo esun río que me arrebata, pero yo soy el río; es un tigre que me destroza,pero yo soy el tigre; es un fuego que me consume, pero yo soy elfuego."Referències Bibliogràfiques Barthes, R. (1971) Elementos de semiología, Alberto Corazón, Madrid, (original publicar en francès,1964).Chabrol, C. (1982) "Les discours du pouvoir. Pour une Psycho-socio-semiotique" a J.C. Coquet (Ed.)Sémiotique, L'Ecole de Paris, Ilachette, Paris, pp. 173-198.Chabrol, C. (1983) "Psycho-socio-sémiotique. Récits de vie et sciences sociales" a Revue des SciencesHumanines 1983, 3, pp. 71-85.ChabrolL, C. (1985) "Propostas para urna investigacao psico-socio-sémiotica" a Cruzeiro semiótico1985, 2, pp. 59-68, (original escrit en francés).Eco, U. (1981) Lector in fabula, Lumen, Barcelona, (Original editar en italià, 1979).Flynn, Pi. (19t8) "Setniotics and ethnomethodology" a T.A. Sebeok i J. Umiker-Sebeok (Eds.) Theseiniotic web 1987, Mouton de Gruyter, Nova York, pp. 355-375.Grossi, G. (1985) " Professionalità giomalistica e costruzione sociale della realtà" a Problemidell' informazione, any X, 3, pp. 375-388.Mac Cannell, D. (1979) "E,thnoserniotics" a Semiótica, 27, 1/3, pp. 149-171.Mac Cannell, D. (1986) "Serniotics and sociology" a Sentiotica, 61, 3/4, pp. 193-200.Manning, P.K. (1987) Semiotics ami Fieldwork, Sage, Beverly Bilis.Martín Serrano, M. (1986) La producción social de comunicación, Alianza, Madrid.Rodrigo, M. (1989. a) La construcción de la noticia, Paidós, Barcelona.Rodrigo, M. (1989.6) Los modelos de la comunicación, Tecnos, Madrid.Tuchman, G, (1983) La producción de la noticia, Gustavo Gili, Barcelona, (original editar en anglès,1978).Véron, E. (1983) "liest là, je le vois, il me parle" a Cornmunications, 38, pp. 98-120.Véron, E. (1987) La semiosis social, Gedisa, Barcelona.Wolf, M. (1988) "Desarrollos teóricos en la Cummunication Research" a Diálogos de la comunica-ción, 20, pp. 21-26, (original escrit en italià).

Aportacions de la sòcio-semiòtica a l'estudi de la construcció de la notícia

http://www.raco.cat/index.php/Periodistica/article/view/151801

Aportacions de la sòcio-semiòtica a l'estudi de la construcció de la notícia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana