Montse Quesada

Quesada, Montse

Hemeroteca Cientifica Catalana

MONTSERRAT QUESADACOM INFLUEIX EL PERIODISME D'INVESTIGACIÓ EN ELS COMPORTAMENTSSOCIALS I PERSONALS. ANÀLISIS D'ALGUNSCASOS DE RECEPCIÓ PERIODÍSTICA/4 a meya aportació a aquestes Jornades vol ser ben puntual i centrar-seen com els receptors dels mitjans de comunicació reben els missatgesperiodístics i els incorporen com a referència de canvi en el seucomportament personal i social, en el cas ben concret de quan aquestsmissatges han estat elaborats dins el marc precís del què anomenem periodismed'investigació.Per tal que tots puguem entendre i utilitzar amb propietat aquest concepte,cal dir molt breument que el periodisme d'investigació és una modalitatperiodística, clarament diferenciada d'altres modalitats, com poden ser elperiodisme d'actualitat o el periodisme literari, que utilitza una metodologiad'investigació i de tractament de la informació molt específica. Aquestamodalitat, a més de tenir com a objectiu general el d'informar als lectors delstemes que tracta, en té un altre -que comparteix amb el periodisme dedenúncia- que és el d'evidenciar els fets, situacions, corrupcions, malsfuncionaments, fraus i anomalies que puguin afectar els interessos delsciutadans i, en conseqüència, minvar o passar per alt els seus drets fonamentals.El periodista investigador creu que no s'ha de limitar a ser una mena denotari de l'actualitat", sinó que la seva motivació professional ve donada perun sentit més ample de servei a la societat: per la pretensió de donar als lectorsles claus suficients per que pugui entendre amb detall la societat en la que viu.Això implica treballar en temes que previsiblement puguin afectar elsinteressos generals, desvetllar assumptes poc clars o poc explicats a l'opiniópública i, és clar, denunciar irregularitats. I tot això ho fa amb el desigimplícit de contribuir a augmentar la qualitat de vida dels ciutadans i,paral.lelament, la qualitat del periodisme.102Ben emmarcat dins informatiu, el periodisme d'investigació escapaç de desenvolupar les seves tècniques en qualsevol àmbit temàtic -tot ésinvestigable per a un periodista emprenedor-, mal grat que fins ara els casosde més repercussió internacional han estat aquells que denunciaven "affairs"polítics, amb implicacions d'institucions o poders fàctics. Encara avuiprenem com a model universal de periodisme d'investigació l'afer "Watergate",i en la mateixa línia, per agafar models de casa nostra, el tema de la Mafia ambimplicacions clares de l'estament policial, tractat per "La Vanguardia", o ladenúncia de corrupció de dos magistrats de Barcelona -actualment processatsi allunyats de la carrera judicial-, feta per la revista "Cambio 16" o el temaencara per tancar dels GAL, entre d'altres.Els efectes de les investigacions periodístiquesSi l'objectiu és analitzar els efectes que les investigacions periodístiquesprovoquen en els receptors, cal que deixem una mica de banda la temàticapolítica, que influeix principalment en factors d'opinió pública i d'ideologia,per apropar-nos a àmbits que tenen molt més a veure amb la vida quotidianade les persones i amb els seus models de comportament. Alguns d'aquestsàmbits destacats són, per exemple, els de la sanitat o la salut pública, el delmedi ambient, el de les sectes o l'àmbit inmens i encara no massa explotar delconsum, per referir-nos només a uns quants.Quan un reportatge d'investigació denuncia amb dades contrastades iverificades documentalment que uns determinats polítics estan afavorintil.legal o incorrectament els interessos dels seus familiars i els seus amics -el cas prou recent de Joan Guerra-, què fa el receptor d'aquesta informació?Doncs ho llegeix, s'ho creu o no, ho comenta amb altres persones, es queixao es manifesta en contra d'aquestes pràctiques corruptes, fins i tot pot canviarel concepte que tenia d'aquells polítics i, hipotèticament, la seva intenció devot en les properes eleccions. Però ell continuarà fent la mateixa vida que feiaabans de conéixer aquesta informació, i continuarà mantenint el mateixmodel de comportament en la seva vida privada.Ara bé, què passa quan el reportatge d'investigació, en lloc de tractar d'unassumpte polític, tracta, per exemple, dels perills d'uns determinatsmedicaments d'ús general? En teoria el més lògic és pensar que a més de feralgunes de les coses que hem dit per l'exemple anterior, el lector prendràautèntica consciència de la denúncia feta pel reportatge i assumirà els fetscom a factors de canvi en el seu comportament individual. És a dir, potserdesprés de consultar amb un metge de confiança sobre la versemblançad'aquesta informació, deixarà de prendre aquells medicaments concrets quesón nocius per la seva salut. Aquí doncs s'hauria produit un canvi significatiu.Però he dit en l'explicació d'aquest exemple que això era en teoria. Aixòés el que faria un ciutadà ben informat, conscient no només dels seus dretssinó també de quin és el veritable paper que juguen els mitjans de comunicacióen una societat democràtica.103Exemple d'un cas de recepció periodísticaLa realitat, però, a casa nostra i a la resta de l'Estat és ben diferent per unagran majoria de casos. Prenguem com a exemple la revista "Integral". Unarevista, si es vol, amb una ideologia molt determinada i molt determinant delsseus continguts informatius, però on ben sovint es publiquen reportatgesd'investigació sobre temes que en general pretenen afectar o alterar elscomportaments socials i personals.El tiratge de la revista "Integral" no ultrapassa els 50.000 exemplars, delsquals la majoria van a parar a mans de ciutadans simpatitzants d'aquestaideologia, és a dir, una part molt petita de l'audiència massiva dels mitjans decomunicació.En aquesta revista es va publicar en el mes de gener de 1989 un reportatged'investigació titulat "Els 57 additius alimentaris que convé evitar". Enaquest reportatge es parlava d'un seguit de colorants, conservants i altra menad'additius que habitualment s'utilitzen en l'elaboració d'aliments de consumgeneral. Dels cinquanta-set ressenyats, disset ja havien estat prohibits enaltres països europeus. Al costat de cadascun dels additius de la llistas'especificaven les conseqüències a llarg termini que, segons els especialistas,es derivarien per els consumidors, així com els efectes negatius d'aparicióimmediata.Per il.lustrar l'explicació d'aquest reportatge amb algun exemple concretpuc citar el colorant E120 que es troba en molts productes lactis, entre ells,en els nous iogurts de la marca ELLE & VIRE, que són aquests que es podenconservar fora de la nevera durant més de dos mesos. Aquest colorant E120té com a efectes visibles a curt termini els propis de la "hipercineticitat", ésa dir, una activitat muscular exagerada, amb possibles contractures,convulsions, tremolors, taquicàrdies, palpitacions, etc.Com es por veure, el tema era i és bastant seriós, sobretot si pensem queels principals consumidors dels productes lactis són els infants i els adolescents,a més d'un gran nombre de persones adultes. I aquest exemple tracta nomésd'un dels cinquanta-set additius analitzats.La petita investigació que vaig fer després que es publiqués aquestreportatge, tot tenint en compte la tirada recluida de la revista i per tant el fetque aquesta informació no es va donar a través d'un gran mitj à de comunicacióde masses, va consistir en controlar una botiga triada aleatòriament on esvenien alguns dels productes elaborats amb aquests additius. Amb el permísdel seu propietari, vaig anar donant aquesta informació a totes les personesque al llarg d'una jornada laboral van anar a comprar a aquella botiga.El resultat va ser sorprenent: un percentatge baixísim, menys del 10%, vadeixar aquell dia de comprar el productes elaborats amb els additius de lallista que tenia intenció d'adquirir. La resta no va fer cas: els seus hàbitsdietètics estaven assumits amb tanta força que una simple denúncia periodís-tica no era suficient ni tan sols per fer-los reflexionar sobre la conveniènciao no de continuar consumint aquells productes i, per tant, per fer-los canviarde comportament.104Tot i que gairebé ningú en va dubtar de l'autenticitat de la informació -ambaixò hi van col.laborar activament els dependents de la botiga-, el cert és quela majoria d'aquestes persones van preferir continuar arriscant la seva salutfins que alguna autoritat sanitària informes sobre el tema o prengués ladecisió de prohibir definitivament aquells additius. És a dir, van optar per lapolítica dels fets consumats i, per tant, de les conseqüències irreversibles enlloc d'afavorir una actitud més prudent de prevenció.Aquest petit treball de recerca al que m'he referit per il.lustrar aquestarticle és només un dels molts exemples constatables de com els mitjans decomunicació en general -i, és clar, també els textos fruit del periodismed'investigad& poden influir en el comportament dels receptors. Habitualmentels missatges els accepten com a una informació que no els afecta directament.Els receptors no ser) conscients de que aquesta informad() pot i deu estarelaborada pensant en la defensa dels seus interessos i dels seus drets. I, endefinitiva, assumeixen aquests textos com una informad() mancada delrecolzament oficial de les autoritats que semblen ser només aquestes "autoritatspertinents' lúnic factor de canvi realment decisiu en els comportamentspersonals i socials fins aleshores.Un altre exemple en la mateixa línia es accident ocorregut a lacentral nuclear Vandellós-2. El fet es va produir el dissabte 7 de juliold'aquest any, epoca estiuenca. A molts pocs quilòmetres d'aquesta centralnuclear hi ha tot un seguit de platges molt visitades pels turistes estrangersi també per la gent de l'Hospitalet de l'Infant i els pobles del voltant.Els perills de les centrals nuclears a hores d'ara ja formen part del conjuntde pors col.lectives de la nostra societat, junt amb els problemes decontaminació, les malalties contagioses, les guerres atòmiques i d'altres.Malgrat això, pero, la informació, fins i tot alarmant, que es va donar sobrel'accident no va tenir prou incidència en el comportament social perquèl'endemä, diumenge, i quan encara les "autoritats pertinents" no s'havienpronunciat sobre la perillositat de banyar-se a les platges properes a la centralpel possible risc de contaminad() de les aigües, aquestes platges estaven tanplenes com sempre. I s'ha de dir que en aquest cas van ser els grans mitjansde comunicad(' de masses els que van oferir molta i molt puntual informad('sobre l'accident que, fins i tot, va provocar el desallotjament urgent de tot elpersonal treballador de la central i d'alguns pobladors de les rodalies.Aquestes constatacions ens porten directament cap a una reflexió que volser la meya aportad(' a aquest debat. Des del meu punt de vista, i referint-me sempre al periodisme d'investigad& els mitjans de comunicad(' encarano han aconseguit transformar el seu treball professional en un elementvaluós per a la modificad() dels models de vida individualitzada delsciutadans.Es llegeix el diari, s'escolta la ràdio i es veu la televisió com si tota lainformació que elaboren els periodistes no tingues realment massa a veureamb els receptors. Tots estem d'acord en que cal conéixer la informad()d'actualitat per tal d'estar ben informats del que succeeix en el nostre entom,pero, seriosament, son molt pocs els que creiem que els periodistesinvestigadors en aquest país tenen la capacitat real de transmetre missatgesdecisius pel model de vida que cadascú ha triat.105El paper a jugar per la premsa localEn aquest sentit, potser caldria posar una interrogant al costat d'algunesteories periodístiques que també afecten el periodisme d'investigació.Especialment aquelles que parlen dels mitjans de comunicació presentant-los com el quart poder en les societats democràtiques, com els representantslegals dels interessos dels ciutadans o com els defensors subsidiaris dels seusdrets. Realment aquestes teories troben una resposta mesurable en lareceptivitat dels textos periodístics?Es evident que potser un percentatge petit dels lectors si que responenpositivament a aquests efectes desitjats per la premsa, però no passa el mateixamb la majoria dels que habitualment dediquen una mica o molt de temps aestar ben informats.La clau de tota aquesta controvèrsia cal anar a cercar-la en un àmbitmaltractat i poc atés fins aleshores tant pels professionals de la informaciócom pel públic receptor. M'estic referint a la premsa local.Per tal que el periodisme d'investigació pugui influir realment en elscomportaments socials i personals, cal que els ciutadans vegin reflectida laseva problemàtica concreta i, per tant, la seva vida en els mitjans decomunicació. Cal que els mitjans s'apropin a la quotidianeitat dels receptors.I una manera d'aconseguir això és precisament a través de la premsa local, lapremsa de poc tiratge, la premsa que transmet la impressió d'estar feta enexclusiva per a aquells pocs lectors del poble o ciutat petita o comarca. Lapremsa que, donat el seu petit àmbit de distribució, permet que les persones,les empreses, les institucions o les situacions de les que es parlen en les sevespàgines siguin conegudes de molt aprop per la majoria dels seus lectors.Però, és clar, aquesta premsa local no pot ser com Jaque tots, sens dubte,ens estem imaginant perquè sigui la única que coneixem. No pot ser unapremsa depenent dels Ajuntaments dels pobles o de les institucions que lasubvencionen o depenent fins i tot de la publicitat. Cal que sigui una premsaindependent. Una premsa feta d'acord amb el model de diari informatiu-interpretatiu, capaç de ser portada per un equip de professionals que, a mésa més, la faci rendible. I aquí és on trobarem el problema principal, el puntclau de tot el conflicte: els diners.Potser caldriaplantejar-nos si és viable l'existència d'una premsa d'aquestescaracterístiques. En els Estats Units tenim molts exemples de diaris localsindependents que funcionen i tenen una gran capacitat d'influència sobre elsseus lectors. Es tracta de petits diaris que assumeixen com a objectiusprioritaris la defensa dels interessos dels seus lectors, allunyant-se, si es dónael cas, dels objectius empresarials i legítims de qualsevol negoci. Unapremsa, no cal dir-ho, carregada d'interés públic i a la que els lectors podendonar tota la credibilitat, segurs del seu paper independent dins el joc depoders d'una societat.Ens cal, doncs, una premsa local interessada, arnés d' informar els lectors,d'afavorir els seus interessos com a ciutadans i en aquesta mena de premsasi que els textos informatius tindrien efectes reals i mesurables pel que fa elscomportaments socials dels seus receptors.

Com influeix el periodisme d'investigació en els comportaments socials i personals. Anàlisis d'alguns casos de recepció periodística

http://www.raco.cat/index.php/Periodistica/article/view/151816

Com influeix el periodisme d'investigació en els comportaments socials i personals. Anàlisis d'alguns casos de recepció periodística

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana