Redacció revista

revista, Redacció

Hemeroteca Cientifica Catalana

C I E N C I A 141 L'HOMENATGE DE CATALUNYA A RAMÓN TURRO, AL PALAU DE LA GENERALITAT 15 desembre de 1922 Entrat ja en la maturitat de sa vida, en T U R R Ó , parni-ielament amb les monografies apuntades, publi-ca en 1909 en el Zcitschrift für Sinncsphisiologic de Leipzig la primera Memoria sobre la fam. A judicar per les suposicions i comentaris de qué fou objecte aquest treball en la premsa científica, produí un efecte d'esfereiment. Discutien els fisiólegs, movent-se en un radi d'acció sobradament empírica i limitada, si la dita sensació era determinada per l'estómac, o si responk directament a la necessitat de refer les pérdues que experimenta lorganisme en el seu con-tinua! desgast. TURRÓ comenta per preguntar-se, que és la fam?, i amb una sagacitat que un crític qualificá d'extraor-dinária, demostrá objectivament, mitjangant una in-vestigado tan impecable com rigorosa, que no exis-teix una sensació de la fam, sino una suma de sen-sacions que ens porten a buscar laigua, la sal, el fer-ro, els hidrats de carboni, les grasses i les matéries proteiques, a mida que, per anar-se consumint, escas-segeii en el si de l'organisme. La nova via que s'obra per < mostrar-ho és expedita, clara i convincent. Dis-minuim, per exemple, la quantitat d'aigua que lo r -ganisiie necessita, valent-nos duna sangnia, d'una copio; 1 diaforesi o per una exósmosi intestinal tan violenta com la que sofreixen els colérics, i es de-clara una sed tan intensa com mes líquid aquós s'és sostrel de lorganisme. Si subjectem un cert malalt a régim de la decloruració, a mida que es prolonga 'abstinencia de la sal, isoladament veurem en ell pre^ sentarse la fam per a aquest producte, amb tal ve-amencia que si es descuida la seva vigilancia la pen-dria a grapats. Si sactiva la combustió de les gras-s Per tal de contrarrestar les baixes temperatures <iue ens envolten, apunta diferenciadament la fam de grasses, i si el fred s'accentua mes i mes, com es evé en les terres ártiques, s'observa que els en andesos i els esquimals ingereixen grassa en s" stáncia prenent-la com a base de llur alimentació. j cumulant uns fets ais altres, cada vegada mes clars suggestius, ens va demostrant l'autor, per medi d'un sere 1 lliure de prejudicis, que les deficiéncies experimenta rorganisme en el seu desgast conti-son acusades en la consciéncia en diferents for-re f a n i« elementáis, que instrospectivament, no :s possible de diferenciar les unes de les altres °rn no ¡' teiKT • U1 a c c e n t u a n t - l e s isoladament a manera de subst !1Cles ( I u e ens impulsen a ingerir les mateixes ncies que lorganisme reclama, com si totes el S f a r n s n o f o s s i n mes que el tornaveu deis ents orgánics que demanen el qué els falta per Vlvint. Aqüestes tendéncies responen a estímuls periférics procedents de lo mes pregón del nostre organisme i així és com anem adquirint la conscién-cia sensible del qué manca. La tesi desenrotllada en aquesta primera Memo-ria és continuada en una altra que sortí poc temps després. Si en la primera ens descriu com lorganis-me acusa en la consciéncia les substancies que li fan falta, en la segona s'estudia com arriben a ésser co-negudes en el món exterior aqüestes mateixes subs-tancies; i per l'esmentat estudi ens anem iniciant en els orígens del coneixement, posant-nos a la vista de manifest un món nou en el qual ningú no havia pe-netrat abans de TURRÓ. Sorprén, verament, la manera com ens explica com Pinfant, amb els sentits endormits encara, va adqui-rint el coneixement de les propietats de la llet que l'alimenta. Si suposem que aquesta llet s'aigualeix sobtadament, per qualsevol accident esdevingut a la mare, el nin en pren una racció major, per quant ror-ganisme no pot nodrir-se com abans, donat que, dins un mateix volum, té menor quantitat de principis fi-xes; com la fam d'ells no es satisfa, mama mes per elem Placa d'or de l'homenatge lliurada a Turró peí President 142 C I E N C I A tal d'extingirla. Heus ací com Tinfant arriba a co-néixer go que la mare no sap: que la seva llet s'és aigualida. Contráriament, si pren una llet mes rica en principis fixes n'escursa la racció, perqué quelcom, des de dintre, li ensenya que amb menys n'hi ha prou. Si la casseina o la lactosa escassegen en la llet de la mare, el nin en pateix la falta i es mostra irritable; la causa del seu malestar és la mateixa que el desmi-llora, empobrint el seu organisme. Pas a pas examina en T U R R Ó en aquesta segona Memoria com coneixem, mitjangant les impressions deis sentits externs, les propietats nodrimentícies de les coses. De totes elles coneix els principis que subs-tancialment contenen i els que hi falten. Els orígens d'aquests coneixements primitius eren abans atribuits a una virtut misteriosa anomenada instint; mes T U R R Ó , recercant fets i mes fets, lli-gant-los uns amb altres i formant una cadena ad-mirablement treballada, ens posa de manifest l'exis-téncia duna sensibilitat interna, fins ara desconegu-da, la scnsibilitat trófica, mitjangant la qual ránima nostra arriba al coneixement de les substancies que al eos li fan falta, com d'antic ja se sap que, mitjan-gant els sentits externs, arriba al coneixement d'on son i com son en el món exterior aqüestes mateixes substancies de qué necessitem per al manteniment de la vida. Des de la caiguda de la filosofía escolástica, hereva del pensament grec, sistematitzat per ARISTOTIL s'ha-via romput l'enllag que manté com soldada la vida de la intelligéncia Superior, de la vida del eos, i heus ací com en TURRÓ amb una recerca de fets no is de naturalesa fisiológica, torna a soldar la vida vegeta-tiva, que és la propia dd eos que es nodreix, ai ib la vida de l'esperit que pensa, fent, altra volta, de la-nima i del eos una sola unitat. Aquesta coiu pció hel-lénica de l'home, mantinguda i enriquida peí: mes capdals filósofs de la bescantada edat mitjera fou desfeta per la moderna filosofía, trencant el 1 igam que vincula les funcions deis centres superiors le la vida intel-lictiva, deis centres iníeriors de la sen ibili-tat trófica, on es sedimenten les dades d'on ix 1 co-neixement de la realitat de les coses exterior que ens envolten. Procedint així, ja no es possible sbri-nar els orígens del coneixement, perqué per 1 tesi es suposa que no en teñen, car ells neixen de i in-teligencia mateixa, formant-se, d'aquesta manen, un concepte de l'home totalment invers i capgirat d< com el formula la filosofía grega. La ment, pensant així, no ens fou donada per conéixer les coses que e en-volten ; és ella mateixa qui en les fa conéixer per si soles no son altra cosa que una apariencia i dhuc aquesta apariencia és purament subjectiva con ho son les figuracions ilusóries que imaginem en : nu-volada que tapa Thoritzó. Les recerques d'en T U R R Ó ens porten de noi les vies lluminoses de l'experiéncia, a l'objec de les coses. La seva obra, que tanta ressonáiu gué, és inspirada peí bou sentit; tota ella és am del seny cátala. Fragment del parlament del Sr. JOSEP MARÍA BOFILL i PITCHOT, pronunciat el dia de l'homen Ramón Turró, en el Palau de la Generalitat de Catalunya. , per vitat tin-irada itgea Aspecte de la Sala deis Consells de la Mancomunitat de Catalunya, durant l'acte de l'horoenatge a en Turr6 

L'homenatge de Catalunya de Ramon Turró al Palau de la Generalitat

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/78161/77910

L'homenatge de Catalunya de Ramon Turró al Palau de la Generalitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana