P. Fourmarier

Fourmarier, P.

Hemeroteca Cientifica Catalana

ALGUNES OBSERVACIONS SOBRE LA TECTÓNICA DE LILLA DE MALLORCA Les cxcursions a les ierres catalanes, jetes amb motín del XIV Congrés Geológic Internacional, han jet fixar sobre la Geología de Catalunya Va-tenció de forces ¡tomes de ciencia estrangers que hi concorregueren. El nos-tre desig de que les suggcstions llurs siguin conegudes pels nombrosos es-tudiosos d'aquesta branca de les ciencies naturals del nostre país, ens mou a donar cabuda a CIENCIA a les notes que amb tal objecte ens trameten cls que foren congressistes. Publíquem avui el següent troball de M. FOURMARIER sobre Mallorca, a qui regraciem sinecrament la seva gcntilcsa. No cal dir com ens plauria —per altra banda ho judiquem necessari—que cls gcblcgs catalans conside-ressin aqüestes planes com a ben seves per a Ycxposició de llurs respectius punts de insta, especialmcnt en oque lis casos en que per discrepar de les opinions emeses per llurs col-legues forasters, la serena i intcUigcnt discussió pot reportar un positiu avantatge al coneixement de la Gcologia de Cata-lunya. D URANT el curs de la X I V sessió del Congrés Geológic Internacional, he pres part a l'excursió organitzada a Tilla de Mallorca per l'enginyer de mines Si . CINCÚNEGUI de l 'Institut Geológic d'Espanya i sota la direcció científica deis professors B. D A R D E R I PERICAS i Paul FALLOT. M'és particularment agradable d'insistir ací sobre el gran interés d'aquesta excursió a un país que els nostres esmentats collegues han estudiat amb gran competencia. Hom comprendrá que jo hagi estat portat a cercar en aquesta regió, nova per a mi, la verificació de les conclusions d'alguns deis meus estuclis sobre altres paisos i especialment sobre els terrenys antics de Bélgica Per bé que aquests mostren lefecte de dislocacions pertanyents completa-ment a una altra época, no és pas fora de lloc pretenir de trobar en les zones amb plegament recents analogies amb vistes a una millor compren-sió deis fenómens de la tectónica. Les consicleracions que seguirán sois son simples reflexions o sugges-tions que jo em permeto de sotmetre ais meus col-legues; en elles veuran la pro va del gran interés amb qué he seguit llurs explicacions. Jo mapres-so a fer constar que, llevat de molt Ueugeres divergéncies sobre fets iso-C I E N C I A 397 lats, estic d'acord sobre els fets essencials que han descrit els Srs. FALLOT i DARDER PERICAS . I ) . Em sembla que existeix una certa diferencia, en quant a llur for-mado, entre els corriments de la Serra de Llevant i els de la Ser ta principal de Mallorca. Els primers, segons els talls que he pogut observar, teñen una forma mes netament cisallant que els altres; recorden, mes aviat, el tipus deis corriments del segon genere, seguint l'expressió de P. T E R M I E R Els altres s assemblen mes netament a plecs-falles i cavalcaments, sense que liom pugui veure-hi plecs tombats própiament dits. 2). Si hom imagina el qué podría ésser la secció transversal de Tilla de Mallorca, abstracció feta deis corriments mes recents, té la impressió d'una forma de sinclinal molt aplanada, car el Trias inferior (Werfeniá) es mostra solament sobre la costa nord occidental, prop de Banalbufar, men-tre que vers el sud de la serra de Mallorca, sois afloren els terrenys mes re-cents, malgrat que els cavalcaments de bucament sud tinguin per efecte por-tar a la superficie terrenys que, sense aquests incidents tectónics, foren ta-páis per formacions mes joves. En la Serra de Llevant, el gran desenrotllament del Jurásic i del Tr ias , així com la forma general deis plecs, semblen indicar la forma de l'altre flanc del plec. La disposició transgressiva del Miocén en el nord-oest de Villa remarca, per altra banda, aquesta disposició. 3)- Sota l'acció d una pressió dirigida del sud-est vers el nord-oest, nom s'explica, amb aquesta concepció d'una disposició sinclinal, els diver-sos carácters de la tectónica de la regió mallorquína. Per accentuació pro-jressiva deis esforgos de pressió, el vessant sud s'ha deformat en una sucessió de plecs inclináis vers el nord; sobre el flanc nord-oest s'ha desenrot-Hat una estructura imbricada o descates (fig. i i 2 ) ; en la part nord--st d'aquesta serra, vers Pollensa, 011 el pendent de les capes és mes fort, 'questa estructura és particularment neta; les falles teñen una inclinació sud-est una mica superior a la de les capes que posen en contacte i les jdades successives es repeteixen així un cert nombre de vegades. E n la part sud-oest de la serralada, vers Andraitx i Soller, els contactes anor-t á i s teñen una inclinació menor i son lleugerament onduláis, de manera (lue els recobrimcnts es marquen sobre una superficie molt mes important amb la qual cosa el fenomen de corriment pren una ampiada aparent bas-tant mes gran, amb totes les seves complicacions: lamines, finestres, ru-1]es de recobrimcnts, etc. Les capes ondulen feblement com les fractures i baral-lelament a aqüestes: llur pendent és, en general, mes feble que en la regió de Pollensa i molt veí del deis cavalcaments. Malgrat aqüestes di-eiencies en la disposició general, un examen atent permet creure que 398 C I E N C I A des del punt de vista de l'evolució tectónica, no hi ha gaire diferencia en-tre les dues extremitats de la serra de Mallorca (ñg. 4 i 5). Hom pot su-posar, no obstant, que raspéete ondulat de les fractures en la regió sud-oest, és degut, en part, a un moviment posterior que hauria produít al-gunes dislocacions en els terrenys subjacents a les masses corregudes. Si considerem, ara, la vessant sud-est de la gran ondulació sinclinal, és a dir la Serra de Llevant, hom constata que Tesfor^ de pressió ha tingut per efecte de cisallar els plecs secundaris (esquema 3), originant una se-rie de lamines que mes aviat semblen independents del plegament. 4). Des d'aquest punt de vista, jo cree veure una certa analogia en-tre la tectónica de Mallorca i la de la conca hullera de Sambre i Meuse, N. Fíg. 1 NW Fig. 2 SE Fig 3 a Bélgica, on les empeses s'han fet igualment del sud vers el nord. La similitud apareix especialment en la regió de Charleroi: el flanc nord dei gran plec és caracteritzat per una estructura imbricada deguda a falles o cavalcament del tot tipies; el vessant sud, al contrari, és una super-posició de lamines corregudes i les fractures que les delimiten no teñen cap relació directa amb els plecs secundaris que cisallen... Ara bé, sembla cert que aquests corriments del vessant meridional de la conca hullera son una mica mes recents que les falles del vessant nord 1 que están en relació amb el gran corriment de Condroz que ha portat so-bre l'huller el Devónic procedent del sud. Hom es pot preguntar si no hi ha lloc d'aplicar semblant concepcio a C I E N C I A 399 la interpretado de la tectónica de Mallorca, especialment en alió que es refereix a l'edat relativa deis contactes anormals. Veus ací una suggestió que jo sotmeto a Tapreciació deis meus col-le-gues que tan aprofundidament han estudiat la geologia de l'illa de Mallorca. 5). Recorrent Tilla de Mallorca durant el curs de les excursions del Congrés i examinant les cartes publicades, m'ha cridat molt Tatenció la permanencia de certs aspectes característics de Tevolució de Tilla. He as-senyalat ja la disposició en sinclinal que es marcava abans del darrer ple-gament per la disposició transgressiva del Miocén i de TOligocén, els quals, sobre la costa nord-oest de la serra principal reposen sobre el Werfe-niá, mentre que a la vessant sud-est de la mateixa serra aquests terrenys re-posen sobre el Cretácic o el Jurásic, malgrat que aquests estrats hagin estat afectats per un plegament intens durant Tépoca terciaria. Aquesta disposi-NW NW Fig. 5 ió sinclinal persisteix, encara, després deis corriments i sembla haver -favorit la formació de dipósits recents en la plana central de Tilla. Altrament, les ondulacions transversals son repetides en els mateixos ^ocs: en la contrada de Benalbufar, Taparició del Werfeniá correspon a • n eix anticlinal transversal. Aquest eix s'ha marcat amb ocasió de la iransgressió miocena, com hom pot constatar molt netament sobre les car-tes publicades per M. FALLOT ; es revela encara en la tectónica post-bur-^igal-liana, car les finestres d'Esporles i de Puigpunyent semblen, relacio-nar-se bé amb aquesta ondulado transversal. Aquests moviments transversals son mes marcats en la Serra de Lle-vant; els nostres il-lustres guies hi han vist Texplicació de les particula-r^tats geográfiques d aquesta cadena; la intensitat relativament forta d'a-^uests moviments transversals es, probablement, la causa de les orienta-cíons diverses observades en el sentit en qué están orientáis els plecs se-cundaris; jo pensó que la major part deis participants a Texcursió han estat d aquesta opinió. P. FOURMARIER 

Algunes observacions sobre la tectònica de l'Illa de Mallorca

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/124236/122985

Algunes observacions sobre la tectònica de l'Illa de Mallorca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana