Santiago Rubió i Tuduri

Rubió i Tuduri, Santiago

Hemeroteca Cientifica Catalana

A PROPOSIT DEL NOU PLA D'ESTUDIS DE LA CARRERA D'ENGINYERS Convé fer remarcar especialment Valt interés que per a l'economía na-cional té la qüestió que es tracta en aquest article i la conveniencia que tots els interessats diguin llur opinió abans que sigui un jet la reforma del Pía d'ensenyament per a la carrera d'Enginyer Industrial. Els Ministres del ram han tingut sempre la tendencia a reformar els plans de les carreres; pero, aquesta tendencia, que fóra profitosa si les reformes es fessin de mica en mica i de cara al mercat mtellectual, deixa d'ésser-ho si, com moltes vega-des, son obres de gabinet fetes de cara a altres pa'isos i, en especial, Alenia-nya i els Estats Units, que son Estats que teñen un esperit molt diferait del nostre i una técnica estructurada d'una manera molt distinta. Es evident que la manera com está coneebuda la carrera d'Enginyer In-dustrial—i aquesta concepció ha d afectar, segurament, les carreres d'Enginyer de Camins i de l'Exércit. que, junt amb la primera, son les úni-ques carreres d'enginyer politécnic que existeixen a Espanya—no és pas la mes encertada per a treure profit deis nois que es determinen per a l'es-tudi de les tres professions esmentades. Els Enginyers Industriáis han d'ésser utilitzats per la industria priva-da de manera que donin el máxim rendiment possible a profit del desenvo-lupament industrial del país. Alguns enginyers, joves sobretot, pugnen per a convertir-se en niers funcionaris entrant al servei de l'Estat, o al de moltes grans cotripanyies. Pero els qui així procedeixen—els quals, naturalment, no son aquells qui dins d'aquests organismes van a fer una labor constructiva—, s'han d'ado-nar que deixen d'ésser Enginyers. Ara bé; dintre de l'Estat i de les Corporacions publiques, els car-rees constructius es troben, fins avui. en mans deis Enginyers MSlitars i de Camins. Els Enginyers Industriáis que cauen dintre de l'organització de l'Estat van a actuar d'inspectors i deixen, com hem dit, d'ésser enginyers en el sentit auténtic del mot. Voler augmentar la proporció de carrees d'inspecció és fer créixer el nombre deis qui miren, enfront del nombre deis qui fan i, per tant, és com-C I E N C I A 155 •letament antieconómic. Temps ha de venir en qué s'arribi a comprendre que I mirar no es necessari a l'enginyeria, com ja. fa temps que hom s'ha Ldonat que no ho és a la medicina. No faria riure que existís una "Divi -ión de enfermedades de la piel" com existeixen las " Divisiones de Fer ro -irriles" ? El propi sentit de la responsabilitat és millor que qualsevulla inspecció, »er ben feta que sigui. * * * Hem fet aquest preámbul per tal de justificar que no ens ocupem, en absolüt, deis enginyers inspectors, puix no els creiem directament interes-sats en la marxa de Feconomia nacional. Així, d'ací endavant, només par-laran deis enginyers politécnics dedicats a fer, sigui en les obres, sigui en les industries, sigui en les explotacions de totes menes. El qui subscriu, enginyer de 1/Escola de Barcelona des de 1915 en<já, va seguir 1'anomeriat "P lan de 1907". Segons aquest pía d'estudis, un alumne de l 'esmentada Escola es passava els dos primers anys empollan! matemátiques que era un gust ; apart de petits defectes que ja estudiaron, el to deis dos cursos primers era ben satisfactori, des del punt de vista científic. Els alumnes, en entrar al tercer curs, estaven, en cálcul i en mecánica sobretot, a Taltura que calia. Pero des del tercer curs fins al final deis estudis, la tensió científica anava decreixent fins reduir-se nota-blement. Si aixó hagués estat en benefici d'alguna altra tendencia; si els alumnes haguessin vist que el pía d'estudis tendía a orientar-los en la vida professional en altres aspectes, bé. Pero s'esdevenia el cas que la prepara-ció matemática deis dos primers anys, que hauria pogut ésser utilitzada en els cursos següents per a facilitar la tasca ais professors, era oblidada fler aquests, segurament per l'obligació d'emmotllar-se a les exigéncies superiors. L'electricitat, la mecánica de les construccions i de les maquines i la termodinámica eren explicades com si els deixebles ignoressin el cálcul infinitesimal, ja que, rarament, hi era aplicat cap coneixement que no formes part del primer capítol de la dita ciencia matemática. En quant a la part química de la carrera, llevat deis tres primers cur-sos, que comprenien la química general i l'análisi quíraic, tot el demés era fullaraca. Els professors es veien obligáis a explicar amb tot detall ins-tal-lacions que ells sabien prou bé que en aquell instant ja eren en desús en la industria. I aixó, degut a la impossibilitat d'explicar els metodes i aparells d'últim model, perqué son secrets industriáis. A propósit d'aixó, recordem que el prof. D I E T E R L E , subdirector d u n a gran fábrica alemanya 156 C I E N C I A de matéries colorants a Franga, al qual la Guerra obliga a refugiar-se a Barcelona, va donar un curs a la Universitat Industrial sobre matéries del seu coneixement. En aquest curs, el tiratge deis deixebles va ésser molt superior al combustible científic de qué disposava el professor i arriba un dia en qué se li formula el clesig de treballar en matéries objecte de se-crets industriáis. No es va assolir res en aquest sentit i els alumnes ha-guérem d'optar per perdre un mes de la matrícula, abans d'exposar-nos a perdre el temps repetint operacions fetes diverses vegades. El nostre punt de vista és que cal suprimir tota la fullaraca i substi-tuir-la per ensenyaments que restin, per sempre mes, al cap del deixeble. Pero en tractar de suprimir aquesta fullaraca, sobrevenen les dificultáis degudes a les tendéncies que existeixen entre els qui opinen sobre aqüestes matéries: concentració o especializado. Els partidaris de la primera tendencia creiem que un enginyer medi-terrani ha d'estar preparar, per a resoldre qualsevol cosa que se li presen-tí. No es pot pretendre que en un país, on encara hi ha desgraciats qui creuen que els enginyers no servim per a gran cosa, s'entri a remeiar aquest estat de coses per la finestra, comengant perqué les fabriques de paper, per exemple, tinguin un enginyer mecánic, un de químic i un d'e-lectricista. Un de sol, ja seria difícil fer-lo entrar en moltes cases; quant mes, tres alhora. Els de la segona tendencia volen respecialització. Pero en quin gran? Per a fer-la en dues branques, mes val deixar les coses com están. Per a fer-la en el grau deis alemanys, hi ha molts inconvenients, entre els quals no son els menors l'estat poc especialitzat de la nostra industria i el fet que nosaltres, la materia prima, no sabem si som, ligurs, íbers, fenicis, grecs o llatins; pero sí que som mediterranis i, per tant, afeccionats a opinar en tot, siguí de la nostra professió o de la deis altres. Posats, dones, a conservar els enginyers politécnics i a reforjar, en-cara mes, la concentració de coneixements científics, és evident que l'am-phtud que avui teñen aquests coneixements obliga a suprimir moltes co-ses de les que només es conserven perqué fan fer gimnasia cerebral a lalumne. El prototipus daquestes disciplines és la Geometría Descripti-va. Amb la má damunt del cor hem de confessar que malgrat de les dife-rentíssirríes activitats a qué ens hem dedicat en quinze anys, mai no hem necessitat la geometría descriptiva, ja que per a representar una construc-ció o una máquina en planta i algat o un terreny amb corbes de nivell, no cal fer problemes del caire de despegar un dirigible de pedra o determi-nar l'ombra de la torra Eiffel sobre les pirámides d'Egipte, com algún professor sembla que ha fet. C I E N C I A 157 Suprimides del pía de 1907 la Descriptiva i la Estereotomia, les Quí-miques industriáis i alguna altra fullaraca, es podría donar, per exemple, un curs de Síntesi química i augmentar les practiques de laboratori, tant en análisi com en síntesi. Es podría donar un curs de Comptabilitat i práctica mercantil que fóra molt necessari. La Teoría de l'elasticitat, la Química biológica, la Físico-química, l'Aviació i moltes altres coses avui desconegudes i quasi passades per alt entrarien en els coneixements d'un (iginyer. Desenvolupat el sentit comú técnic deis enginyers, aquests estarien en condicions d'envestir qualsevol cosa, puix ádhuc en el cas que la ignoressin fiel tot, en posar-s'hi en contacte, al poc de poques setmanes n'estarien al corrent, grácies a la base científica que tindrien. Els enginyers de l'Escola de Barcelona han (Testar preparáis, primera-ment, de cara a les necessitats de la Industria i de la Banca catalanes. Eksent aqüestes les que serveixen de model a totes les industries i banques de la Península, és evident que si serveix per a nosaltres, l'enginyer será 1)0 per a tota Espanya. És la llei económica de sempre la que regeix. Els (qui demanen enginyers son els qui teñen el dret de fixar les condicions claquells que seis ofereixen. Molt be que dins de les condicions fixades hom procuri anar habituant les empreses a prendre enginyers cada cop mes perfectes. Pero girar-se d'esquena a la realitat, fer enginyers d'un tipus que no s'avingui amb les necessitats del mercat intel-lectual, seria una aberrado. Ara bé; dins d'aquest aspecte de la qüestió hi ha un problema d'alta humanitat. Actualment, un enginyer, per a ésser-ne, cal que es passi set anys entre preparació i Escola, si no té cap entrebanc peí camí. Si un pobre noi acaba les forces a mig camí perqué deixi de poder comptar amb la font d'ingressos que li permetia seguir la carrera o la seva salut no li arribi per a superar les dificultats inherents a la mena d'estudis que cal cursar, es queda sense res. No seria millor esgraonar els estudis de manera que es vinguessin a crear tota una gamma de subtítuls? En lloc de comentar pels coneixements mes alts, com es fa ara, entrar de mica en mica en les matéries peí sistema cíclic. Al final de cada curs un títol o certificat d'estudis permetria a l'alumne de donar-los per acabats si les forces moráis o monetáries li mancaven. Encara mes; el pía d'estudis podría estructurar-se de tal manera que * títols parcials corresponguessin a altres tantes especialitats que només ^ qui les reunís totes, mes uns coneixements fináis a manera d'ampliació d'alta tensió científica, fos el veritable enginyer politécnic. Aleshores, que 158 C I E N C I A s'ens en donaria que tothom s'anomenés enginyer, si sabriem que els únics que ho foren del tot serien els politécnics? Per rao, dones, de la llei económica de l'oferta i de la demanda, cal fer enginyers politécnics i per raons humanitáries cal dividir els estudis de manera que qui no pugui arribar al final no sigui un desheretat. Pero, també, és per altres motius que convé aquest graonament. Tot el qué si-guin premis parcials fará que els mes modestos o menys decidits es detu-rin peí cami; i no com ara, que la manca de valor deis estudis parcials davant de la societat obliga ais decidits, ais menys decidits i ais franca-ment avorrits, a arribar a la fi. Aixó porta a Texercici de la professió un nombre, molt mes enorme del que la gent creu, de xicots que o no exercei-xen la carrera o ho fan de tan mala gana que el conjunt en resulta for-tament perjudicat. SANTIAGO RUBIO I TUDURÍ 

A propòsit del nou pla d'estudis de la carrera d'enginyers

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/93839/93468

A propòsit del nou pla d'estudis de la carrera d'enginyers

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana