J. M. Bellido

Bellido, Jesús Mª

Hemeroteca Cientifica Catalana

Ramon Turró, home de ciència

Bellido, J. M.

, , RAMON TURRO , HOME DE CIENCIA J esus M a r i a  Be l l i do 1 .M. Be \ l i  do , deixeble  de Turr6, ens fa una apro x i m ació a l a  perso n a l i t a t  de Turr6 des d ' u n a  perspect iva  àmpl i a  i ens e l  dóna a conèixer com a educador,  home d e  c iènc ia  i co m a persona.  H" estat d i t , potser agudame nt . que, a la: nostra terra ,  la convivència entre els  g rans homes q u e  e l  Cel ens f a  la me rcè de deixar­nos ten i l: i l l urs contemporan i s ,  mai no ha es­tat de tal intimitat,  amb tal identificació de sentiments , havent-hi nivel l  comú de cul tura, que hagi restat vivent un amic capaç d 'escriu ­re la hiografia d 'una gran home mort,  Quan morí el Doctor F ARGAS , el Doctor ESTRANY, son col'¡aborador i fidel amic, li escrigué la bio­grafia. Algú assenyalà e l  fet amb pedra blan­ca ; tant als seus ull s .  e ra el cas excepcional . La mort de RAMON TURRÓ haurà so rprès a l 'es­criptor que féu l 'obse rvació apuntada . La li­teratura necrològica ha estat abundosa, tota esc rita per homes la convivència dels quals amb e l Mestre li dóna valor de biografia veritable.  Hom anuncia per a la ta rdor sengles sess ions necrol ògiques · que li ded icaran les Corpora­cions de les quals e ra membre. És d'espe rar que temps a veni r ,  passada la primera impressió , no mancarà qui  n 'escrigu i la biografia , quan la publ icació de les seves obres completes hagi donat a la l lum el seu iqeari integral , i la part inèd ita de la seva obra sigui coneguda de tots . RAMON TURRÓ é s ,  doncs , una excepció : són molts els  homes que han conv iscut amb e l l ,  que e l  coneix ien . l això s 'esdevé pe rquè a l 'en­sems que el biòleg, el filòso f ,  el c iutadà , RAMON TURRÓ ha est..1.t el Mestre , en una extensió i amh una i ntens itat desconegudes fins a e l l . Per. a ixò , hOI11 ha pogut dir que encara que tota l 'ohra tur roniana escrita no hi fos, la per­sona de RAMON TURRÓ fóra igualment inte ­ressant i digna d e  la  pos teritat. La mort de RAMON TURRÓ ha palesat quma e ra la seva vi rtut més preclara , e l  do que en e l l excdlia més.  Mai no tingué , en el professorat , una si tuació oficial que l i  assegurés nombrosos alumnes ;  però sabé atreure ' l s .  Metges , hiò­legs i estud iants forrllaren , més de t renta anys , en e ls  hancs de la seva aula i a les  taules del r .aborator i ,  la nomb rosa pl è iaele de dei xebles que TURRÓ ha in iciat. La ve r i table vocació  de T U R R Ó  ha estat l 'ensenyança . En la func ió de l\l estre posava la mateixa pass i ó que posava en totes les seves coses. La seva feina docent ha estat tan e fi caç , que hom no imag ina que l 'aven<; actual de la Medicina catalana hagués estat possible  sense dos home s ,  S ALVADOR CARDENAL i RAMÒ/'\ TURRÓ, que amb tant eles­interès i bona voluntat han exercit quasi mig­segle cie mestratge . La passió i la bona fe que posava en l 'en senyament , les posava tamhé quan encaminava i aconsel lava als que , volun­tàriament sotmesos a la seva di recció,  desit­j aven in ic iar-se en la recerca origina l . en Fi­siologia i en Bacteriologia. El seu amor als  alumnes era tan gran com el  respecte que pe r e l ls sentia. Mai no re fusà e l s seus con se l l s a ningú , pe ro mai no coacc ionà els seus deixe­hles ; e l s  deixava la més omnímoda llibe rtat i el seu l loc de Mestre i cap dels trebal ls ,  el con­servava a còpia de bondat i d 'atenció paternal . CoJ.\ahorar,  en un pla d ' igualtat , amb els jo­ves que anaven al s e u  lahoratori,  era per a e l l  e l  màx im placr. Per tot això, quan mort en JAUME p¡ S UNYER hagué d'abandonar la Facul ­tat de Medicina i .  passà a regentar el  Labora­tori de Bacte riologia de l 'Acadèmia de Ci èn­cies Mèdiques, i després d i rigí el Laboratori Municipal , sempre els seus laboratoris han es­tat els fogars més intensos de la Medicina científica catalana, on acudien metges,  farma­cèutics , veterinaris,  estudiants i b iòlegs; a la recerca d 'ensenyaments i també de calor :3pi­ritual . Jo recorelo que cap al 1907, als comen­ços de la meva vida de professorat, quanta (ciència 54) 67 RAMON TURRÓ, HOME DE CIÈNCIA j .M. Bellido J OIa era per a mí anar algunes tardes, amb els meus dei xebles de la Facultat de Medicina , a visitar el Laboratori del Parc�om tothom diu del Laboratori Municipal-, i ésser rebuts per en TURRÓ, i fer-los veure la vida , un xic abigarrada potser, però pletòrica de! rusc se­dejant de saber i remorós de feina que era i és encara el laboratori que dirigia en TURRÓ.  De vegades ,  e ls  vells deixebles d 'en RAMON TURRÓ s'alçaren contra .el Mestre, i foren grans les ingratituts ; l lavors, més gran fou en­cara la fe i la passió amb què TURRÓ es lliurà a l 'ensenyament dels deixebles nous. Pel Parc han passat centenars d 'alumnes : la l l ista fóra inacabable. Ultra de la influència di recta sobre els ma­triculats als seus cursos i damunt els que han estat els seus assistents ,  e l  mestratge d 'en TURRÓ ha influït sobre tots els metges i biò­legs catalans ,  i espanyols en general .  Adhuc en les polèmiques sostingudes (especialment en les dues més violentes :' la sostinguda amb FER­RAN, i l 'altra amb ocasió de l'epidèmia tífica de 1 9 1 4) ha ensenyat , a amics i a enemic:" moltíssimes coses que no devien ignorar. Quan l 'epidèmia tífica donà umi prova de confian­ça en la seva ciència : sostingué, contra tota la urbs que semblava aixecada contra ell, la doc­trina correcta i científica sobre l 'etiologia del flagel l .  Els contradictors cridaven, a voltes ,  més fort  que ell ; però amb la tossuderia que dóna el saber-se en possesió de la veritat ,  e l l  insistí , son consell  fou seguit, i l 'epidèmia cedí .  Però la victòria no l i  llevà pas la santa . dèria d 'ensenyar ; l 'autoritat que li donà el triom f l 'esperonà a ensenyar més encara. Apro­fi tant la inauguració de l 'Acadèmia del Cos Mèdic Municipal , en 1 9 1 7 ,  donà en el discurs que l i  fou encomanat una l� içó sobre l 'etiolo­gia de la febre t i foidea, lliçó viscuda.' l l içó de coses inoblidable. . TURRÓ ens ha adoctrinat amb les seves lli­çons , perÒ també amb el seu exemple. Contra el què. ha estat dit, TURRÓ, sense vanitat, na­turalment, ha .viscut la vida de l 'home de cièn­cia, i coneixien que era un savi àdhuc els · seus . més accidentals contertulis de la Maison 00-68 Iciència 54) Vol. VI feb. 1 987/ 1 24 rée. El poble prou ho sabia, com ho demostra el títol popular de Doctor que l i  atorgà. Cer­tament, e ra  un home de ciència quelcom insò­lit, com fou tamhé un estudiant excepcional. La seva repugnància a acabar Ia carrera de Medicina, al mateix temps que treballava en el laboratori de J AUME PI SUNYER a la Facul­tat · i aprovava els estudis de Filosofia a Bar­.celona i els de Veterinària a Santiago, és una prova del seu temperament gens banal . Ell no volgué passar mai el turment d 'uns examens de Medicina Legal , tals com fins a 19 18  s 'es­til·laren. I en tingué sort d 'aquesta rebeque­ria. No fou metge , tot i essent el mestre dels metges del seu temps ; però no essent-ne, mai no es vegé arrossegat pel treball del metge tant abassegador, tant d i f ícilment comp�Üible. amb altres activitats. I aquest estudiant mal reeixit donà cursets als quals metges i escolars assis-. t ien un any darrera l 'altre , i fou el cap i el  fun­dador de les escoles biològica i bacteriològica barcelonines, realitats nostrades que ' tothom reconeIx. A rribat a la maduresa, els honors i els càr­recs plogueren sobre en TURRÓ, com també, al­gunes vegades, les diatribes i els insults . Fou president de la Societat de Biologia' i de l 'Aca­dèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Ca­talunya, president del Comitè de Catalunya de l 'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències, corresponsal de la " Societé de Biolo­gie " ,  de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid, membre de l 'Institut d 'Estudis Cata­lans,  de la Junta de Sanitat i de la Reial Aca­dèmia de Medicina de Barcelona. Li foren en­carregades conferències inaugurals pel Con­grés de Ciències de Salamanca ( 1923), l 'As­semblea Veterinària de Barcelona ( 19 16) ,  l ' Institut de  Fisiologia ( 1 92 1 ) ,  i e l  Seminari de Psicologia de la Mancomunitat ( 1 922). Se­gurament els que conegueren el bohemi de la capa ratada que en TURRÓ fou cap a l 'any ' 18g0, els estranyaria veure'l sembla-r un . per­sonatge seriós , membre d 'Acadèmies i juntes oficials. Però el bohemi no desaparegué mai del tot. Quantes vegades fou ell, president de cenacles de joves, el més jove de tots per l 'es-RAMON TURRÓ, HOME DE CIÈNCIA J.M. BeIlido perit ! Ell creia, i així ho aconsellava als seus amics i deixebles, que els homes han d'ocupar els l locs en els quals poden ésser útils i servir . els interessos del comú, àdhuc en les corpora­cions en les quals la companyia, potser pinto­resca, fa poc desitj able el pe rtànyer-hi . Però amh el mateix lícit orgull ostentava el seu mo­dest títol de vete rinari que el de membr:e dels . cossos savis dels quals era part. El discurs inaugu ral de r Assemblea de V eterinà ria de Barcelona, on · vindicà eloqüentment la noblesa del títol que tantes vegades li havia estat tirat en cara com un estigma, ho demostra a basta­ment. Els veterinaris ho agraïren, i en tota la península és considerat TURRÓ com la màxi­ma glòria de la modesta professió. He dit que fou un home de ciència insòlit. Odiava la bibliografia. Potser aquesta afirma­ció haurà semblat una heretgia a més d'un jo­venet, d e  les brevíssimes notes de tres planes del qual,  dues són de bibliografia. Certament TUR­RÓ l legia; i molt, i feia ús del formidable mit­jà d'in formació viva que és la conversa . amb els competents. Més d'un cop li havíem sentit d¡'r que lo interessant és la idea aliena, no el volum, l 'any, la pàgina en què va ,consignada. La seva biblioteca era força semblant a la fa­mosa del poeta reusenc Bartrina : l 'ordre n'era absent, i els fragments de llibre hi abundaven més què els ll ibres sencers. El rel ligador hi havia tingut poca feina. Però era admirable la seva facultat d'analitzar el què llegia : pot di r-se que expremia els textos interessants, i en treia, sucs . que el propi autor no hauria sos­pitat. La fàcil erudició no el portava, com a tants d 'altres, per camins tortuosos a objectius ignots : sempre marxava dret al seu fi, guiat pel més essencial dels treballs dels altre� i dels propis, sense perdre mai de vista la necessitat que la ciència sigui ,  no un recull  de fets incon­nexes, sinó una doctrina lògica i alhora con­gruent amb la realitat. Fins a ell,  àdhuc en el segle XIX que fou fecund en homes aciençats i excèntrics alhora, hoIÍl pot dubtar si mai a Catalunya ningú no havia adoptat, davant de la ciència i dels fets , l 'acti tut única possible en un savi digne d'a-Vol. VI feb. 1 9871 I25 quest nom. Entre i1osaltres, en .Biologia, hi ha­via hagut homes, com COLL l PUJOL. cantors inflamats de les glòries de la ciència que ben l luny de casa nostra feien LUDWIG i CLAUD E BER NARD i les llurs escoles . Altres , com LETA­MENDI,  encastellats en, les concepcions de llurs intel-ligències àgils ,  brillants i renyides amb la servitud del  treball expe rimental , blasmaven de tot el què es feia a fora i en negaven la certi­tud. TURRÓ fou el primer que ens ensenyà a no ésser ni ditirambistes ni blasmadors de la cièn­cia al.J.iena : ensenyà a fer ciència pròpia, ins­truïnt els j oves en l 'art de saber recercar els fets, observar-los bé i pensar pel propi compte davant d'ells. Per tal motiu, entre nosaltres, el titular-se deixeble de TURRÓ és una garantia de formació professional d'experimentador, d'enemic de teoritzacions, de defensor de la veritat científica on hom cregui que es trobi .  No m'escau de dir  res de l 'obra psicològica i filosòfica de RAMON TURRÓ, malgrat que la primera hagi influït tant en les orientacions de la nostra escola de Fisiologia. Escatir si TUR­RÓ era positivista o neoescolàstic, esmentar-lo com a exemple de la influència que en tot tem ps té la Ciència en la veritable Filosofia, és tasca que j o  no sabria dur a digne terme. Però no sé estar-me de fixar un fet : com èls veritables filòsofs ,  TURRÓ no escriu de Filoso­fia fins als darrers anys , ja entrat en la vel le­sa. S i  Filosofia és síntesi, si és superació de les dades científiquès de cada moment de la història dels homes, no pot haver-hi filòsofs joves. A la nostra terra, on hem vist el f racàs de més d'un literat de trenta anys, que vo1.ia subverti r els conceptes de les gèneres anteriors a la seva , en nom de quatre improvitzacions fàcils i de mitja dotzena de mots à l'heure mal païts, l 'exemple dé contenció de TURRÓ, no escrivint fins haver madurat el seu pensa­ment, té un alt valor d'exemplaritat. Recer­quin els altres el ve ritable significat i la  im­portància de l 'ob ra fi losòfica de TURRÓ : si­gui 'm ,  però, pemlès, de remarcar aquesta pro­va de la fortitud inteHectual del nOstre Mestre . .  RAMON TURRÓ fou un escriptor fàcil i pre­cí s ,  un veritable estil ista, en castellà i en ca-(ciência 54) 69 RAMON TURRÓ, HOME DE CIÈNCIA 1.M. Bellido talà .  Alguns de!s seus escrits són peces mes­tres, com el discurs de contestació al d 'ingrés d 'August Pi Sunye r a la Reial Acadèmia de l'\'fedicina. en 1 9 1 0. Segons TURRÓ, e! l Ienguat­g-e ha d'ésser el vestit de les idees ,  no el co­manador del pensament. I el l lenguatge . en l 'obra turroniana . es plega , dòcil com una clàssica túnica, al contingut de la f rase. Però tant com en els  seus escrits , brillava l 'enginy de TURRÓ en la conversa, àdhuc la conversa de cada dia. íntima . abandonada. En les inaca­: ,ahles con verses seves de noctàmbu l .  causeur in fadigable ,  féu el seu català instrument de discussions de tnta men a .  vehicle apte de! seu pensar. No e ra,  doncs .  d 'estranyar que el dia que es decidí a escriure en la seva l lengua materna, hen poc podessin ensenyar-l i  els l i ­te rats més exigents . La suggestió que exercia sohre els aud itoris de les sev.es con ferències ,  e ra extraordinària. De vegades , entrava a la  sala tremolant, com un minyó que va a passa r el seu primer exa­men ; però als po<.:s minuts, era el senyor de l 'auditori. el  qual seguia a fanyós la seva disser­tació. Jo recordo, especialment .  les seves con­ferències de Madrid , en 1 9 1 7 , i la sessió ho­menatge que la nostra Societat de Biologia li dedicà. en .1 922. Ambdues voltes la fadiga f í sica a què fou sotmès no li féu perdre el do­mini de l 'auditori : els dos públics , tan di fe­rents , es senti ren igualment captivats. I és que, en aquests últims anys de' la seva vida en què la vellesa, sense llevar virior a la seva paraula i concisió als seus conceptes, l 'au riolava d'una melangia simpàtica, àdhuc els que menys el conei xien, sentíen establir-se entre el ls  i el con­ferenciant, aquest ll igam indefinihle que crea l ' interès i l 'a fecte entre púhlic i orador. RAMON TURRÓ, tot i haver ensinistrat en tècniques precises,  com són les bacteriològi­que s ,  a mol teS g�neracions , no era pròpiament un tècnic : tenia nlasl;a inteHigència i era massa l latí . per . ésser-ho. Apreciava, . pero, la tècnica i la destresa en tot el  l lur valor. Com a pensador, com a raonador, com a polemista, Vol. VI feb, 1 987/126 era insuperable. El seu mètode de treball era. perdon i el  lector l 'expressió, anàrquic. Treba­l lava a hores sempre diferents, moltes un dia, no cap un altre. Tant a J 'entressol del Notariat com a la apacihle torre de Sant Fost ,  les més al tes hores de la nit, de tornada de la tertú­lia, el sorprenien llegint i escrivint ; ben sovint. de la nit en féu dia. La seva principal preOClt­pació fou sem pre la sor,t dels seus trebal ls  cientí fics, la marxa de les recerques que enco­manava als seus deixehles. Quan ell moria. a l ' Institut de Fisiologia t rehal laven . en JOSEP PUC H E  sohre tot . i hom hi  trehal la encara, en la demostració ohjectiva de la seva .tesi sobre l 'o rigen de la fam i de la sedo Els fisiòlegs es mostren rem isos en accei)tar de pla la tesi de T URRÓ : unes experiències de CANNON .. en part la contradiuen. TCRRÓ no volia morir sense haver dit la darrera paraula sobre aquesta qüestió. Aquest desig ens dóna la mesura de com el seu esperit tenia el tremp ci 'una :'l11 ima de savi .  A fegiu al què he dit, i al  que di ran els al­tres companys qu� coHahoren en aquest t1.Ít­mero de eIENClA .. que RAMON T U ItRÓ te­nia, per a tots els que a ell s'acostaven, totes les tendreses que un pare . i un ,mestre poden tellir. Caràcter apassionat i impetuós com el seu, semhlava meravella com s'interessava per les coses del s altres ,  dels seus de ixehles i am it·s, i com f ruïé\ de les llurs alegries i penava en les l lurs tristeses. La mort de· MANUEL DALMAU, cop que rebia la seva escola en un del s  homes més prometedors i més addictes, l 'afeetà pro­f undament. Entre nosaltres, · solament un home de cor com el l ,  podia fer ia seva tasca cabdal : deixar constituida una e�cola científica, fer­Ia viure vint-i-cinc anys, i morir veient-la, mal­grat les adversitats ,  fenn� i prometedora. A ;al resultat, tant com l 'ohra escrita de TURRÓ hi ha contrihuït , la . seva obra mestra : la seva vida puríssima d'home de ciència i d'home de cor. J esus M. Bellido * J esús Maria Bellido i Gol fenichs ( I 880- 1 952 ) .  Metge,  veter inar i  i polít ic.  De i xeble  d 'en Ramon Turr6. Ca tedràt ic  de f is io log i a  a Saragossa ( 1 9 1 4 ) i a Granada ( I 920) ,  i després de far m acologi a  a Barce lona ( 1 930 ) .  Col . l aborà i n tensament amb August Pi  Sunyer en l a  fundació de ¡ ' I ns t i t u t  de F i s i o l o g i a. M e m b re de la Societat  Cata l ana de Biologia,  de l 'Acadèm i a de Med ic ina  de Barcelona i d 'Acció C a t a l ana Repub l i cana. I n tervi ngué en les tasques dels  congressos de m e t ges de l lengua catalana i en l 'estructuració de l a  U n i vers i t a t  A u tònoma de Barce lona. Els seus treba l l s  c ientífics versaren fona m e n t a l m e n t  sobre f is iologia renal i l 'estudi  de l 'e lectrocardiograma, d isc i p l i n a  mèdica de l a  qual  fou i n troductor a Cata lunya.  70 (ciència 54) 

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/130258/128985

Ramon Turró, home de ciència

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Hemeroteca Cientifica Catalana