A. Sanromá

Sanromá, A.

Hemeroteca Cientifica Catalana

CIENCIA ANY VII VOL. VII NÚM. 51 R E V I S T A DE CIENCIA 1 TEC C A T A L A N A , D E DE 19 3 2 BUTLLETI DE LA S0-CIETAT CATALANA DE CIENCIES FISI-QUES, QUÍMIQUES J MATEMATIQUES ADHERIDA A LA "PE ORGAN OFICIAL DE L'"ASS0CIAC10 DE DERACIO INTERNA-CIONAL DE LA PREM-SA TÉCNICA" DIRECTORS D'INDUS-TRIES ELECTRIQUES I MECAN1QUES DE VI. E. M. A." LA METALLOGRAFIA A LA UNIVERSITAT LA metal-lúrgia ha adquirit en l'últim segle. al progrés del qual va sofí-dáriament lligada, una importancia de tothom ben reconeguda. La Quí-mica, que comenta com una art, va convertint-se en ciencia en la major part de les seves branques d'engá del segle XVII ; només l'elaboració deis metalls. malgrat les seves múltiples possibilitats, romanía fins ben poc com una arf empírica, de vegades misteriosa, que exigía practiques estrafoláries avui en-cara no abandonades del tot per la petita industria. Pero els avanzos de la mecánica i de la construcció exigien constantment i incessantment una major elaboració deis productes metal-lúrgics, a la ve-gada que els imposaven qualitats mecániques i químiques determinades. La producció industrial en gran escala, amb la necessitat dassegurar la unifor-mitat i la qualitat deis materials que hom llanca al mercat, així com aquells que hom adquireix, feien apremiant l'existéncia d'una técnica que permetés control-lar aqüestes propietats i els processos en els quals s'originen i es mo-difiquen. És evident que Tanálisi químic no podía omplir aquest comes. Les pro-pietats mecániques deis metalls i al-liatges están mes relacionades al que podríem anomenar llur composició estructural que no pas a llur última E K C í A i composició química. I per servir aquesta exigencia naixia la Metal-logra fia o examen de la textura deis metalls mitjancant l'observació deis productes polits i atacats, iniciada per WIDMANSTATTEN en 1808. Pero fins fa uns qua-ranta anys, la Metal-lografia fou prácticament desconeguda i ha estat sola-ment en els últims trenta que ha comenqat d'ésser seriosament considerada pels elaboradors i consumidors com un valuós métode de treball i d'inves-tigació. D'aleshores enea, ha prestat servéis cada vegada mes apreciables i portat al seu camp una llarga corrua d'investigadors que van bastint rá-pidament el seu eos de doctrina. Laboratori d'análisi metal-lúrgic La Metal-lografia resulta un excel-lent métode de dissecció deis metalls que ens dona indicacions precises de llur anatomía, QO és, de l'agrupació física de llurs próxims constituents, llur distribució, llurs dimensions relatives; ens indica, encara, els processos térmics i mecanics que han estat sotmesos i qualsevol deficiencia o anormalitat en els mateixos. Si cap d'aquestes fun-cions no podia ésser realitzada per l'análisi químic, de rebot rexamen me-tal-lográfic servia, multitud de vegades, per a donar la composició aproxi-mada de les mostres observades, prestant un servei no pas del tot despre-ciable des del punt de mira comercial i industrial. C I E N C I A 243 Per tot aixó, la MetaMografia resulta un excellent element de control en els tractaments térmics de Telaboració de metalls. permetent en bona part, aclarir com aquests tractaments intervenen en la modificado de les propie-tats físiques i químiques, convertint aquella art empírica en una ciencia en plena febre de desenvolupament. I ja en aqu*est estat les coses, i oberts els camins de la nova ciencia cada dia mes emparentada amb la CristaMografia, la Química i la Química-Físi-ca, la ciencia naixent no havia de tardar de fugir del marc industrial per a conquerir rang universitari i esdevenir camp d'investigació sistemática. Microscopis metaMográfics i dilatómetrc L'ampla cultura que en aquelles disciplines exigeix la MetaMografia per a una profitosa investigado, justifica, encara mes, que hom hagi volgut portar la MetaMografia a les Universitats, com a lloc mes adient on bastir la seva carcassa científica. I consti que en dir Universitat ens referim a la Gran Universitat, comptant-hi les escoles d'enginyers i análegs, com s'esdevé en molts paisos, perqué creiem que no té sentit, sobretot en la industria quí-mica, la separació de l'home que investiga i de l'home que aplica; i que en tota empresa responsable es fa necessária una estreta col-laboració entre el técnic i l'home del laboratori, químic o enginyer. 244 C I E N C I A Per altra banda, ja per l'interés industrial i económic de la MetaMúr-gia, com pels problemes de pura especulado científica que la MetaHograna plante ja, no podien negligir el cultiu i l'ensenyament d'aquesta branca les Universitats que senten els batees i els corrents de l'hora i volen encarar-se amb els problemes vius, i en especial, aquelles enclavades en zones on la industria deis metalls té alguna importancia. Aixi ho veien, sobretot, a Anglaterra i ais Estats Units. En un informe presentat peí professor H. C. H. CARPENTER a l"'Empire Mining and Metallurgical Congress" en 1924 sota el titol " Metallurgical Education of University Rank in Great Foros Britain" hom troba una concisa revelació de les facilitáis donades en aquell Imperi i veiem que en 1 any 24 hi havia per allá a una dotzena d'im-portants departaments de Metal-lúrgia en les principáis universitats, cada un deis quals tenia un carácter propi. Ais centres universitaris cal afegir, sobretot ais Estats Units, una munió d'importants laboratoris en establi-ments industriáis 011 hom realitza treballs de recerca fonamentalment cien-tífica, dignes de laboratoris universitaris. És generalment admés, almenys J. J. THOMSOON que ha visitat prop de mig miler d'aquests laboratoris aixi ho testifica, que els departaments de recerca son els departaments mes C I E N C I A 245 profitosos de Tempresa manufacturera, ádhuc des del punt de mira mo-netari. Fora deis paísos mencionáis, trobem una bona mostra de laborato-ri d'investigació metaMográfica' en el "Japanese Research Institute for Iron, and Steel and Other Metals" muntat a Tohoku en els primers anys de la gran Guerra i ajuntat a la Imperial Universitat de Tohoku des de 1919. Podrien citar-se'n multitud d'altres escampats peí món com a exponent de la potencialitat económica i de la importancia industrial a la vegada que del nivell científic deis pa'isos en els quals son bastits. En front i com un trist exponent per a la nostra patria se'ns presenta Microscopi metal-lográfic. - Model gros Tescassesa i la modestia deis laboratoris de recerques metallográfiques. I no será pas perqué el problema no afecti les nostres activitats indus-triáis. No cal pas anar cap al nord de la Península 011 el benefici del ferro representa una font importantíssima de riquesa per a constatar-ne la seva importancia. Els metalls juguen de cada dia papers mes indispensables a la vida moderna, i son multitud les industries que necessiten la fosa i els treballs deis metalls per ais seus productes. Barcelona mateix compren una regió metal-lúrgica de gran importancia, sobretot per la transformado i consum que fa de productes metal-lúrgies, i tenim en marxa una colla 246 C I E N C I A d'indústries ¿Tuna relativa importancia que teñen una base metaHúrgica, perqué resultes mes inversemblant la inexistencia d'un laboratori metal-lográfic que pugués cooperar a la feina meritissima que les dites indus-tries realitzen, i estudiar, amb base sólida i elements suficients, els pro-blemes llurs. Per aixó, era fatal el naixement d'un laboratori semblant, tant mes imperiosa es feia sentir la seva necessitat. I era de preveure també i era de desitjar que fos en el si de la nostra Universitat 011 aquesta necessitat Biblioteca trobés el ressó convenient, posat que els laboratoris de les empreses indus-triáis no poden servir les necessitats de les industries mes modestes, i, en cas de reaiitzar una investigació desinteressada, aquesta manca de garantía de continuitat, puix es troba lligada a les oscil-lacions económiques de l'em-presa, i, quan les necessitats son fortes, cal reduir la part científica de les recerques com s'esdevé en els laboratoris deis Estats Units. Només calia un element universitari preparat i sensible que es decidís a empren-dre'n la tasca no pas plañera. C I E N C I A 247 L'home el trobá la nostra üniversitat en el Dr. JIMENO, professor de Quí-mica inorgánica, disciplina que compren en el segon curs l'estudi deis metalls, recentment vingut de la Üniversitat d'Oviedo on, en el poc temps que havia romas, muntá un modest laboratori d'aquesta índole i que havia treballat ais Estats Units i en alguns importants centres metal-lúrgics d'Europa. Pero no n'hi havia prou amb la fe i la preparació perqué el Laboratori es crees i dones els fruits desitjats. Fins fa poc la facultat de Ciéncies disposava per ais alumnes de segon curs en endavant. d'un sol laboratori en el qual havien de fer les seves prac-tiques de Química Orgánica, Inorgánica i Análisi que, si era suficient quan es construí, resultava del tot insuficient ara que en el nou pía d'en-senyament de Llicenciatura hom, amb molt bon encert, havia donat una preponderancia considerable a la Química; i es donava el cas que el labo-ratori reduít, destinat al Professorat, hagué de utilitzar-se per a balances deis alumnes i a practiques d'Electroquímica. Els desigs de disposar d'un local mes ampli no pogueren veure's satis-fets fins que l'Escola d'Enginyers Industriáis, en traslladar-se al carrer d'Urgell, deixá lliure en l'ala esquerra de l'edifici de la Üniversitat uns amplis locáis junt al vell laboratori de la Facultat de Ciéncies. En la part d'aquests locáis, que una Comissió distribuidora cedí a la Facultat, es construiren tot seguit els laboratoris per a alumnes d'Inorgánica i Análi-si, a la vegada que els laboratoris de Metal-lograíia que representen les foto-grafíes adjuntes. El cost—prop de seixanta mil pessetes—fou sufragat per les consignacions del " Departamento de Construcciones civiles del Minis-terio de Instrucción Pública y Bellas Artes" i, totseguit, comentaren les obres que finien l'any 1931. Aquest laboratori, ja que no podia ésser complet i abracar tots els aspectes i caires de la Metal-lúrgia, s'ha muntat tendint a servir les necessi-tats de Catalunya en aquesta materia i tenint present les nostres mamfes-tacions industriáis i comerciáis, per tal de posar-lo en condicions de donar el máximum de rendiment. En l'actualitat, el laboratori disposa de tot el necessari a 1 análisi deis elements mes freqüents en els productes metal-lúrgics; tall, desbast i po-liment de provetes; torn i taladres; diversos microscopis metallografics 1 un model gran per a microfotgrafia, amb secció de macrografia; cambra de fotografía; aparells per a l'estudi de les dilatacions térmiques i deis punts crítics; nombrosos forns de gas de diversos tamanys i formes, destinats a fondre metalls, preparar aHiatges i realitzar tractaments térmics i un forn eléctric sistema TAMMAN, per a temperatures fins a 3000o i un altre també 248 C I E N C I A eléctric de mufla de regulado automática fins a 1400o; diversos termoele-ments i potenciómetres i dispositius per a electroanálisi, análisi conductomé-tric i potenciométric fonamentats en l'ús del triode i el pentode, i determina-ció de la corrosió inicial, velocitat de corrosió, etc. Per a la informado posseeeix una biblioteca especial de metaHograna i un arxiu bibliográfic on, per matéries, es cataloguen totes les publicacions que ofereixen un cert interés. A mes, el laboratori es veu enriquit, de dia en dia, amb noves adqui-sicions a mida que la marxa deis treballs en curs ho exigeix i, compra, per ais assaigs mecánics, amb la col-laboració del Laboratori General d'As-saig i Acondicionament de la Generalitat i, per a la part cristal-lográfica, amb Tajuda i elements de treball oferts peí Dr. PARDILLO, catedrátic de CristaHografia d'aquesta Facultat de Ciéncies. FinS ara s'han realitzat estudis sobre plomat electrolitic, descapat de superficies metál-liques, metal-lograna del coure electrolitic industrial, di-|)6sits protectors de zinc i cadmi, al-liatges lleugers, tractament térmic de fundicions, etc. El laboratori aspira a prestar a la nostra industria una col-laboració desinteressada que és cercada amb afany per les empreses deis pa'isos capdavanters i a formar un estol de gent jove, especialitzada en els pro-blemes teórics i práctics de la metal-lúrgia, que pugui treballar amb proñt en bé de la ciencia i del progrés industrial de la nostra térra. A SANROMA Restricció en la prodúcelo del te Sembla molt probable que el Govern de les índies Neerlandeses apoiará el pro-jecte de rectricció de la producció de te. La realització d'aquest pía no ofereix els ma-tcixos inconvenients que es presenten en el cas del cautxú, car els propietaris de plan-tacions de te de les índies neerlandeses han arribat a un acord amb llurs cólegues de la india anglesa i de Ceylan. Per altra banda, cal remarcar que no es tracta ací d'una superproducció de te, com s'esdevé amb el cautxú i el sucre, per go que s'espera que les mesures adoptades contribuirán a reforcar la situació financiera deis plantadors. 

La metal·lografia a la Universitat

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/96709/95691

La metal·lografia a la Universitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana