R. M. Gattefossé

Gattefossé, R. M.

Hemeroteca Cientifica Catalana

Extractes i Traduccions SOBRE LES POSSIBILITATS D'EXISTENCIA D'UNA CIVILITZACIO TERCIARIA(1> R. M. Gattefossé Bulletin de la Société Prehistoriquc frangaise, 27 marg i 24 d'abril de 1919. Els recents treballs de M. Marcel BAUDOXJIN que han demostrat l'orientació astro-nómica de les tombes i deis monuments megalítics, posen netament en dubte l'estat social deis neolítics, que hom ha considerat comparable al deis selvatges de l'época actual. És probable, en efecte, segons aquests treballs, que el neolític, l'home mes reculat, hagi tingut una cultura molt avangada. L'estudi de les religions astronómiques, a qualsevol indret de la térra on siguin examinades, demostra llur origen comú i aquest origen es relliga estretament a un esdeveniment cósmic, extraordináriament important, que hauria provocat la desapa-reció sobtada del sol, en la regió de la térra que habitaven els primers homes, i, després, la seva reaparició en una constel-lació, fins aleshores inconeguda: les pleiades de TAUREAU. Aquest punt havent estat establert duna manera irrefutable pels treballs de M. BASJDOUIN, podrem, mitjancant una integrado deis coneixements actuáis sobre l'ho-me, a través de les edats i sobre la térra, deduir-ne fácilment conseqüéncies. Sense. retornar ais detalls de la discussió relativa ais orígens del tipos Homo, sem-bla necessari afirmar novament que la data de la fixació d'aquest tipus cal situar-la, tot el mes, ais mitjans de l'época terciaria. A partir d'aquest moment, en efecte, el veri) creador de la Natura sembla en regressió. ORIGEN DE L'HOME L'home era, aleshores, conscient, sapiens, o solament análeg ais altres animáis, -embla que aquesta segona eventualitat pot ésser considerada de preferencia, car ella 0I*a en favor duna evolució i d'un perfeccionament mes rápid deis seus instints, a a n s de la seva elevació a la consciéncia. Els animáis, l'home compres, vivien en vastes aglomeracions regides pels mateixos instints socials que persisteixen remar-cablement entre les formigues i els castors. L'adveniment a la consciéncia individual h a u r i a sobrevingut mes tard. R A/r^eRÍ's CIENCIA, núm. 13, 192; • M - GATTEFOSSÉ. Els orígens prehistórics de l'escriptura, per 194 C I E N C I A A l'época terciaria, els terrenys mes favorables a la vida humana es trobav evidentment, si no directament sota el cercle polar, al menys mes elevats en latil que actualment, per tal com llavors les estacions no existien i, per tant, la Tei servava l'eix deis seus pols perpendicular al plan eclíptic. La zona tórrida inhab ble s'extenia fins a les rives de la Mediterránia. La Franga gaudia d'un clima t Pical, mentre que altres territoris, coberts actualment de glagos i de neus eten beneficiaven d'un clima temperat. En aquesta zona favorable l'home féu la seva e lució i canviá el seu tipus. Alguns negroides podien viure en les zones tropicals; p« en un estat inferior al que els coneixem actualment. El tipus que ens interessa es que dona origen a l'home evolucionat, fi, distingit, ágil i artista, al dolicocéfal de primera divisió neolítica. Aquest home formava, en un continent hiperbori, vastes aglomeracions; la nata clement, produia contínuament fruits i flors. Aixó devia ésser, incontestable™ l E d a t d'or, el Paradís, de qué ens parlen les tradicions. Els llibres sagrats de totes les religions fan esment, en aquesta época, d'un c clisme terrible, que expulsa l'home de l'Edén. Podem creure fonamentadament-els elements nombrosos que hem recollit corroboren aquesta opinió—que en aquest ment el xoc d'un cometa amb la térra féu perdre a aquesta la seva inclinado s l'eclíptica i engendra, amb les estacions anuals, l'oscil-lació precessional de l'equm El continent hiperbori fou devastat parcialment pels terratrémols que, cap ¡ de l'época terciaria, modificaren proíundament la cartografía terrestre. Les pre tacions atmosfériques, degudes al refredament de l'aire, mes rápid que el de aigües i del sol, carácteritzen el primer període glaciar. L'home passá la primera nit polar; després el Sol aparegué pálid i baix s l'horitzó del Sud. Un éxode general d'animals i homes s'organitzá per retroba contrades de cop i volta mes afavorides. Durant les glaciacions següents, mes ques i mes fredes, separades per períodes calents deguts ais moviments precessic aquesta fúgida continua leir-íiment, a l'ensems que es creaven colónies sobre els t toris recorreguts. Aquesta migració és amollonada per les tombes i monuments galítics; d'aquests, els uns han estat destruits per les transgressions marines deg a la fusió deis glacos, mentre que els altres, apartats de l'acció de les aigües, han más intactes. En aquests darrers les ossamentes deis dolicocéfals son soles. És únicament en els jaciments provinents d'époques mes recents que es tr< barrejats els restes deis braquicéfals, raga mes jove, encara a l'estat completa selvatge. Aquests braquicéfals poden dividir-se grosserament en dues grans v¡ ta ts : els nans de peí fose i els gegants de peí ciar, sanguinaris i antropófags. nans descobreixen la industria deis metalls inferiors i son els iniciadors de la tal-lúrgia del ferro. íro el la ira, :nt, ta-:ots no-bre cci. i fi ipi-les )bre les se-íals, !frí-me-ídes ro-)ben nent irie-Els me-L'A tlán tida Ja des de molt temps els dolicocéfals ocupen l'Atlántida, on resten purs de barreja fins a la conquesta de les illes Canáries pels espanyols. L'existéncia d'aquest continent avui ja no és controvertible; la paleontología, paleobotánica i la geología están d'acord a afirmar la seva realitat. Formant po^ entre África, Europa i América esdevingué insular en produir-se el catachsme Q« engendra les estacions; la seva desaparició posterior és fixada a la darrera i gressió marina o darrer diluvi. C I E N C I A 195 '.ls seus habitants, en aquesta época, s'extengueren per l'Africa del Nord, on reí /eniren les civilitzacions que els emigrats de la mateixa soca, vinguts del Nord, ha en establert de milenars engá. Totes aqüestes civilitzacions es caracteritzen per signes comuns. la base de totes les civilitzacions protohistóriques es retroben els dolicocéfals roijos, amb tots llurs carácters remarcables. Púnics, pelasgis, etruscos, medes, egip-cis, son eixits deis hiperboris; la majoria d'entre ells son reforgats, a seguit de resfondrament de l'Atlántida, per les tribus que abandonen aquest continent desso-lat per les erupcions volcániques, provocades per la darrera transgressió marina. Les tradicions es tradicions están d'acord amb aqüestes deduccions, exclussivament basades sobre les descobertes científiques. Nosaltres reconeixem en Neptú el poblé que fuig per mar de la contrada hiperbória i que s'installa a l'Atlántida. La mitologia grega, liegat deis Atlants, ens dona les grans línies de la historia en els comengos de l'ho-me, Al comengament del món, és el Caos l'espai infinit del qual neix Rhea, la Terra. Sota Tinfluéncia d'Eros, déu de les forces universals, naixen tots els altres elements i els déus. D'Urá, el Cel, i de la Terra neixen les forces subterránies (els ciclops i els titans), Chronos, el Temps, esdevé senyor del cel; dit en altres termes: el coneixement del temps prové de l'estudi deis astres. És l'aurora de l'Astronomia. Chronos, al seu torn, és suplantat per Júpiter, déu filosófic de les forces cósmiques (l'home dedueix de la cosmografía la filosofía energética primitiva). Bs en aquest moment en qué es sitúa la revolta deis Titans; llur guerra contra els déus és la relació d'un espantos cataclisme sísmic. El mateix cel canvia d'eix i tfeixen les tenebres. La térra esdevé el reialme de dos germans: l'un, Neptú, que con ¡aereix l 'Atlántida; l'altre, Plutó, que resta en l'antic món de Júpiter, on sob-tadament, el fred, el glag i la nit polar transformen l'antic Edén en Infern. teres, deesa de les collites, fuig; pero deixa a Plutó la seva filia Proserpina, Que esdevé deesa deis arbres estérils; en estil ciar: els pins venen a substituir els cereals i les plantes temperades. lotes les religions deis bornes roijos renoven amb termes diferents la mateixa historia. Sota els aspectes d'Osiris, d'Adonis, de Mitra, la mort del Sol, descendit per sis -sos al reialme de les ombres, és plorada per tots els homes roijos, filis deis hiper-ns. La seva resurrecció i la seva recerca en els pa'isos del Migdia és descrita en tots els mites religiosos. L% tradició mediterránia ens parla també de les conquestes de Bacchus, vingut - país del Nord, després de travessar les índies i que porta amb ell el conreu de la vi"ya i deis cereals. J '« Ameriqítes D'alfc liomi ra part, les religions i els monuments americans ens proven que els primers es que fugint deis cataclismes foren forgats a marxar fins a lal tura del Golf de ,c> hi aportaren les mateixes tradicions i els mateixos records. Els Filis del Sol T les civilitzacions Nahualt al Perú i a Méxic, amb llurs monuments mega-' l U r cuite al sol, acompanyats de les escultures pediformes, que en son arreu aracterística. Aporten també llur llengua rúnica i polisintética i guarden pura u r sang de dolicocéfals roijos. .96 C I E N C I A L'estudi que resumim ací rápidament dona amb detalls aqüestes eorrespondén-cies absolutamant precises entre les civilitzacions neolítiques i postneolitiques dms de les nostres regions i a América. L'éxode deis hiperboris terciaris es produ. de Nord a Sud, per seqüéncia de la llei cósmica que crea les estacions , canvia els ' T o s a l t r e s podem seguir, dfeltra part, les invasions deis bárbars braquicéals Uonds i reconéixer llurs aportacions en totes les «publiques roiges. Genera., ent aouests bárbars serven llurs habituds de crueltat i subjuguen fácdment per les ar-mes els pobles roijos, agrícoles i plácids. Pero, per un fenomen de psicología colec-tiva molt explicable, els pobles roijos reprenen generalment la direccio deis ates rer llur predomini intellectual. Tant com les liéis, les religión* i la c e n c a hiperbo-ria resten a la base de les noves civilitzacions, malgrat la presencia delr braou.c ais. Sobre l'edat de lá térra M Emile BELOT, que ja ha publicat anteriors estudis tendint a demostrar con, dins la nebulosa primitiva, a l'ensems que les projeccions planetáries emeses per l'e-ouador del protosol en pulsació, podien haver-se format els cometes per concen, acio de la materia nebulosa, ha fet publiques, recentment, les seves noves deduccons rela-tives a aquesta qüestió \ :";'• Els cometes son els astres mes nombrosos i mes frágils del sistema solar, t de-duir del nombre de cometes, dits nous, que apareixen cada a n y - p e r terme mig 3- *»*>. és portat a apreciar en diversos milions el nombre de cometes diversos. Aquests astres teñen altrament, tres processos de desaparició o de desagregació: per condensaco gra-v i t a b a de llur nucli, en el qual cas deixen com a residu una esfera de diametre tan feble que no permet la visibilitat; per projecció de llur materia al llarg de llurs or-bites sota formes d'estels fugissers; finalment, per dispersió de llur materia • tra-vés de les cues quan pasMn prop del Sol, del qual experimenten l'acció de la for?a repulsiva i de les radiacions calorífiques i eléctriques. Si acceptem, amb M. BALDET, que els cometes no poden passar cinquanta vegades peí periheli sense ésser desagregáis, hom pot preguntar-se com és que, malgrat es causes de desaparició esmentades, encara n'apareixen en el firmament. Aquest f pot explicar-se per la immensitat de llurs órbites i per llur edat relativameut po ontiga. . Jej Un cometa no pot teñir el seu afeli mes allunyat que la meitat de la distancia ^ nostre veí estelar mes proper: a del Centaurc; en aquest cas aquest afeli fóra 126.0 vegades la distancia del Sol a la Lluna i la seva durada de revolució 15,6 nülio d'anys, el qué correspon a un total de 780 milions d'anys per a cinquanta passos P^ periheli; pero és probable que el nombre máxim deis afelis sigui 63.000 T*Pdj* distancia del Sol a la Terra, el qué correspon a una durada de revolució de 5,5 * « ^ d'anys. Un tal cometa necessitaria 275 milions d'anys per passar cinquanta vega e s ^ i.eu periheli. Així, perqué apareguin encara cometes, cal que llur edat siguí c0111^., entre 275 i 780 milions d'anys, el qué confirma, donada la idéntica edat de íon™^ l'edat de la térra evaluada anteriorment en 330 milions d'anys, peí mateix M. &^ í si dacord amb alguns geólegs s'admet que l'edat de la térra és d'alguns mi e r s ^ milions d'anys, tots aquests cometes haurien d'haver estat desagregáis i no apar ríen ja. vol. "Le domaine intrastellaire des cometes et 184, núm. 15, IQ27-l'age de la Terre. C. R Acal S*» 

Sobre les possibilitats d'existència d'una civilització terciaria

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/78908/78648

Sobre les possibilitats d'existència d'una civilització terciaria

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana