J. Borrell i Macià

Borrell i Macià, J.

Hemeroteca Cientifica Catalana

* ATENED :LOM^ CENTRALS TKRMOELECTRIQUES DE PARÍS DÜRANT les sessions de la "Conférence Internationale des Grands Ré-seaux Electriques", he tingut ocasió. de visitar algunes de les princi-páis fabriques d'electricitat de la capital francesa, recollint dades que, m 1-grat de no dir res de nou ais qui s'han dedicat a l'estudi de les centr; s térmiques, cree poden interessar a alguns lectors de CIENCIA, motiu peí qual descriuré breument les instal-lacions, sense donar detalls constructi'is de les maquines emprades. Actualment ja arriba a París energia hidro-eléctrica procedent de ía central d'Eguzon (103.000.000 Kwh. en 1928); pero com que aquesta ener-gia és utilitzada en gran part peí F. C, d'Orleans, quasi tota l'electrickat consumida a París es produeix en les centráis térmiques del costat del Sena, a les afores de la ciutat. Les principáis d'aquestes centráis están agrupades en tres companyws: "Union d'Electricité" (U. D. E.): amb les centráis de Gennevilliers i 'i-try; "Compagnie Parisienne de Distribution de l'Electricité" (C. P. D. E.): Saint-Ouen i Yssy-les-Moulineaux; i "Societé d'Electricité de París" amb la seva filial "Societé d'Electricité de la Seine,,, les de Yvry i Saint-Dems. Les dúes primeres, (pe son les mes importants, produiren en 1928, 818.495.000 i 515.000.000 Kwh. respectivament, amb puntes de 306.000 1 202.500 Kw. Quan, acabada la guerra, es vegé la necessitat de renovar la maqui-naria de les centráis, s'aprofitá l'ocasió per suprimir algunes de les petites i augmentar la potencia de les altres, instal-lant-hi grans unitats que treba-llen a altes pressions i recalentaments i unificant, al mateix temps, la classe i freqtiéncia del corrent que abans era bifássic o trifássic a 53, $0, 42 o 'h períodes, a mes del continu obtingut per rectificació d'algun d'aquells. CENTRAL DE GENNEVILLIERS Aquesta fábrica té una secció relativament antiga i una altra de nova amb una potencia total intal-lada de 340.000 Kw., sense comptar els grups destináis a servéis auxiliars. Carbó.—A la secció antiga hi arriba amb barques o yagpns i es dlpos^ ita C I E N C I A 69 ;n un pare de 40 metres d ampie per una llargada de 200 que s augmentará íns a 340 a fi de qué puguin magatzemar-s'hi 80.000 tones de combustible Oes del pare, per mitjá de vagons, es porta a uns dipósits subterranis don Fig, 1. Central de Gennevilliers Presa d'aigua i pare de carbó, Secció perpendicular al Sena. un transportador de paletes el barreja i, després de trencar-lo, si és necessari, el porta a la part superior de la sala de calderes d'on es distribueix a les fo-gaines. - ^ - f c ^ l ~ « ~ •} Fig. 2. Central de Gennevilliers Vista en pía de la sala de calderes al nivell de carregament deis silos. A la secció nova tot el carbó arriba per un ramal del F. C. de París a ttavre i es porta ais dipósits subterranis de formigó armat. Després es po voritza i a l'ensems s'asseca amb una corrent deis gasos de la combustió; segUit, un ventilador l'envia, barrejat amb aire, ais nous dipósits, uns ca-70 C I E N C I A V[*;¡ ragols d'Arquimedes el distribueixen ais corresponents a cada caldera i un altre corrent d'aire el porta a la fogaina. Les escories son recollides en vagonetes, portades al dipósit correspo nent i enviades a la fábrica d'aglomerats o al costat del riu per contribuí a la construcció d'un terraplé. ^wa.—Procedeix, com sempre, de la condensació del vapor de k turbines (unes T8O tones per grup i hora). Es porta a 3 dipósits de 123 ni Fig. 3. Central de Gennevilliers Vista en pía de la Central. cada un, passa pels desgasadors (4 de 200 tones per hora i 2 de 50), i 9 bombes de 225 me per hora a la pressió de 34 at. la tornen a les calderes. D'aquestes bombes n'hi ha 3 accionades per turbines i les altres 6 ho son per motors de 420 H P i 3.000 rev. Per compensar les pérdues, es pren aigua del Sena filtrada, depurada quimicament i separada deis gasos que l'acompanyen. Prodúcelo de vapor.—A la secció antiga hi han 15 calderes que submi-nistren vapor a 25 at. i 375o. D'aquestes calderes n'hi ha 5 Stirling d'una producció horaria de 60.000/80.000 Kg. i 10 Babcock & Wilcox, de 40.000 a 53.000 Kg. Totes teñen recalentador i economitzador i les xemeneies son metál-liques sistema Prat. C I E N C I A 7i A la secció nova hi ha 4 calderes Delaunay-Belleville la producció de les quals és de 60.000/110.000 Kg. de vapor per hora, a 28 at i 400o. Eil combustible emprat en aquesta secció és carbó polvoritzat, l'ús del qual va ebíenent-se en les centráis termoeléctriques, entre altres motius, per la di-ficultat de trobar a bon preu carbons de les característiques i proporció de cendres i matéries volátils indispensables per ésser cremats en engraellats niecánics. Fig. 4 Central de Gennevilliers Secció transversal d'una de les calderes. Producció (('energía eléctrica,—A la secció antiga hi ha 6 turbo-alterna-dors de 40.000 Kw. que rebcn vapor a 22 at i 375o, giren a 1.500 rev. i pro-dueixen corrent a 6.000 volt i 50 períodes. Per ais servéis auxiliars hi ha ai-res dos turbo-alternadors 3.000 Kw., 3.000 rev. i 3.000 volt. A la secció nova hi ha dos turbo-alternadors de 50.000 Kw. que rehén Vapor a 25 at i 375o, giren a 1.500 rev. i pordueixen corrent a 6.000 volt i 5o períodes. 72 C I E N C I A CENTRAL DE SAINT-OUEN Aquesta central, de la C. P. D. E,, coneguda també per Usine Nord, té una potencia instaUada de 400.000 Kw. i la diferencia entre la secció nova i lantiga és molt mes remarcable que a la de Gennevilliers. Fig. 5. Central de St. Cuen. Carbó.—El consum mig de carbó d'aquesta fábrica és d'unes 1.000 to-nes diáries que hi arriben peí Sena o per un ramal del F. C. del Nord. Al costat del riu hi ha una estacada, unida a la fábrica per un viaducte, per on circulen vagonetes automotrius que recullen el carbó del dipiósits de fons móbil on el deixen les grúes que el treuen de les barques, i el poeten Fig. 6. Pía de conjunt de la central de St. Ouen. ais corresponents de les calderes o al pare de 150 metres de llarg per 34 d ampie i 4*20 de fondária en el que poden emmagatzemar-se 30.000 tones de carbó que, en gran part, es conserva mullat. Dues grues móbils repartei-xen el combustible i preñen del no immergit el necessari per carregar els vagons o vagonetes que el porten a la sala de calderes. Els vagons de 20 tones que arriben a la fábrica plens de carbó van a una via situada al costat del pare, que presenta una inclinado del 10 %\ i, després d'obrir la porta lateral corresponent, una motobomba eléctrica C I E N C I A 73 de 20 HP. els envia un raig d'aigua a pressió que els buida en pocs minuts. Aiguá.—L'aigua necessária procedeix deis condensadors i, en part, del Sena, convenientment depurada, després de passar per tres reixes filtrants i per dues galeries de 3'o5 X ¿'45 m. Per retornar al Sena les aigües so-brefes hi ha dues galeries rectangulars de 2'5S X 3'45 mq. Prodúcelo de vapor.—A la secció antiga, intal-lada l'any 1911, hi ha 30 calderes Babcock & Wilcox de 10.000/14.000 Kg. de vapor per hora a la pressió de 17 at, recalentat a 325-3500 i 10 Delaunay-Belleville de la matei-xa producció i recalentament a 18 at. A cada 10 calderes hi correspon una xemeneia Prat amb 2 grups moto-ventiladors de 80 HP. que permeten un consum de combustible de 1.000 a 2.050 Kg. per hora i caldera. L'alimentació d aigua es fa mitjanqant 4 bombes de 90 me per hora a la pressió de 20 at accionades per motor eléctric i altres 3 de 180 me. a la Fig. 7. Central de St. Ouen Buidament hidráulic d'un vagó de carbó. mateixa pressió, accionades per turbina de vapor. La depurado s'obté en 2 depuradors Desrumeaux de 20 me per hora. Un tapis-roulant d'una capacitat de 50 tones per hora per a cada 10 cal-deres els reparteix el carbó, servint també per retirar les escories, A la secció nova hi ha 13 calderes Stirling-Plves-Lille i 3 Ladd-Belle-viüe, totes elles d'una producció de 60.000/80.000 Kg. de vapor per hora a 2 0 a t l 35°°- Cada caldera té una xemeneia Prat amb 2 ventiladors accio-nats per motors de 35 HP. L'alimentació d'aigua és operada per bombes centrifugues de 180 me per hora a 24 at, accionades per motors eléctrics 0 tUrDmes de vapor. La depuració s'obté en 2 depuradors químics Lamy de 40 me per hora, un Desrumeaux de 20 i un aparell destil-lador Prache & Boullon de 10 me per hora. Per al transport del combustible hi ha 2 tapissos-transportadors cruna ca-1 citat de 75 tones per hora que el porten ais dipósits de 360 Kg de cada videra. 74 C I E N C I A L'evacuació de les escories es fa per mitjá d'un raig d'aigua a pres: que les envia a un dipósit de clecantació que les separa de 1 argua, que u bomba de 1.000 me per hora porta altre cop a sota de les calderes. I escories es treuen del dipósit amb una grúa de 30 tones per hora de ren ment i s'envien ais vagons o a les vagonetes si s'utilitzen en una rajóle annexa a la fábrica. Prodúcelo ¿energía eléctrica,—A la secció antiga s'han instal-lat 8 gn turbo-alternadors de 12.000/15.000 Kw. que poden funcionar provisión ment a 41 2/3 periodes i 1.255 rev. tot esperant la unificado de la frequt cia a 50 periodes en qué funcionaran a 1.500 revolucions per minut. í Fig. 8. Central de St. Ouen Installació de buidament hi^ráulic suspesa a una grúa móbil. turbines son alimentades a 13 at i están acoblades directament ais alterna-dora bifássics de 12.300 volt i 12.000 Kw amb eos. 9 =0*7, L'excitacio és assegurada per una generatriu shunt a 220 volt muntada a Textreni de l'arbre. El reglatge de la tensió a les bornes de l'alternador s'obté amb un reostat intercalat en el circuit inductor de lexcitatriu i accionat des del H°c central de maniobra. Un limitador de tensió automátic Brown-Boveri íin-pedeix que passi aquella de 15.000 volt en cas de descárrega brusca de 1 al-ternador.' Una altra generatriu, al cap de l'arbre, alimenta a 220 volt dos motors situats a la sala de bombes que accionen, un d'ells, la bomba de cir-culado i l'altre les d'extracció d'aigua i d'aire muntades sobre el mateix ar-C I E N C I A 75 bre. Els 8 grups han estat contru'its per diferentes societats franceses. A les noves intal-lacions hi ha 8 turbo-alternadors duna potencia indi-vidual de 30.000/35.000 Kw. amb eos. 9 = o'8 que poden girar a 1.255 revolucions per produir corrent a 41 2/3 periodes o a 1.500 rev. per pro-duir-lo a 50, régim definitiu. Les turbines son alimentades per vapor a 16 at i els alternadors bifássics, acoblats directament, produeixen corrent a 12.300 volt. L'excitado és igual que en els grups de la part antiga; pero les bombes son accionades per una turbina que rep vapor de la principal. Taula de maniobra.—La part corresponent a alta tensió compren dos jocs de barres generáis i cinc disjonctors per máquina. Cada pont de feeder alimenta cinc sortides cada una de les quals té un disjonctor i tots cinc poden connectar-se a un joc de barres d'assaig per posar-los successivament sota tensió. A la secció nova les barres son seccionades per limitar a uns 100.000 Kw. (3 grups) la potencia que alimenta cada part de la xarxa, circiimscrivint, aixi, les repercussions deis incidents d'explotació a les dife-rents parts del sistema de distribució. Un segon lloc de comanda centralitza els órgans de comanda i control deis 8 grups de la secció nova i prop d'ell hi ha el de senyals on una taula lluminosa permet control-lar a cada moment resquema de distribució. CENTRAL D'YVRY La central d'Yvry, de la Société Electricité de la Seine, filial de la So-cíete d'Electricité de París, subministra energía a 10.500 volt, a les subes-tacions del Metropolita, pero hi ha el pfojéete d ampliar-la des de 00.000 Kw. que produeix actualment fins a 160.000, construint al mateix Fig. 9. Vista general de la Central de d'Yvry. l s una estació transformadora al costat per transformar el corrent a 000 volt, i establir interconnexió amb la central de Saint-Denis, de la so-cietat principal. °: "Al costat del Sena bi ha una estacada de formigó armat de 240 76 C I E N C I A metres de llarg per 15 d'ample i, a sota (Telia, un dipósit del mateix mate-rial de 100 X 3 X 3'8o metres, d'una cabuda de 1.000 tones de combusti-ble. Un transportador monoriell, d'un rendiment de 80 tones per hora, con-dueix el carbó (ajudat si és necessari per un altre birriell de 40 tones) al pare on poden emmagatzemar-se 11.500 tones de combustible, parcialmení submergit en aigua, en un dipósit de ciment armat de 5ÓX32'5m> dividit en dos compartimento-. Un pertic de 80 tones per hora de rendiment, trans-porta el carbó a altres 4 dipósits de 40 tones de cabuda i d'aqui a un trans-portador 011 es barregen els carbons de'diferent qualitat, i a un trencador de 80 tones per hora on es polvoritza o es redueix a trossos de 30 mm. D'a-Fig. 10. Central d'Yvry. Plan general de conjunt. quí passa a dos elevadors que el porten a la part superior de la sala ele cal-deras d'on cau sobre dues corretges, accionades per motors de 11 HP, ^ el porten a les calderes. El carbó, que arriba per térra per una derivació del F. C d'Orleans. es porta a un dipósit especial de 500 tones i d'aqui s'envia al pare o a les torres de barre ja. Escories.—Les escories es treuen peí sistema hidráulic descrit en trac-tar de Saint-Ouen, o recollint-les en vagonetes que passen per sota de l£s fogaines de les calderes. El pare de les escories, d'una cabuda de 1.700 t0' nes, está situat al costat del del carbó; i sextreuen aquelles de la fábrica en vagons o barques. C I E N C I A 77 Aigua.—Procedeix de la condensació del vapor de les turbines, després de desgasada i recalentada; i per compensar les perdues es pren del Sena la necessária per dues galeries de secció ovoide de 4,75 m, aigua que passa Fig. 11. Central d'Ivry Secció longitudinal de la sala de calderes, fogaines i de l'estacada. per reixes de ferro, on deixa les impureses que té en suspensió, i després es depura i destilla. Prodúcelo de vapor.—Les calderes son 6, d'engraellat mecánic i 2 de Fig. 12 Secció transversal de la central d'Iv^y. c a r b o P°lvoritzat, (Tuna producció horaria de 19.000/27.000 i 28.000/38.000 % de L'¡ vapor a 22 at i 375o respectivament. aire necevssari per a la combustió és impulsat per un ventilador que proporciona 18.000 Kg per hora a 150° i altres dos cada un deis quals té rendiment de 45.000 Kg per hora. A cada caldera correspon una xe-m e n e i a metáHica amb ventilador sistema Prat. roducció d'energia eléctrica.—A la sala de maquines hi ha 4 turbo-al-78 C I E N C I A Fig. 13. Central d'Ivry Vista interior de la sala de maquines. Fig. 14. Central d'Ivry Grups turboalteruadors de 15C00 kw. C I E N C I A 79 ternadors principáis de 15.000 Kw que reben vapor a 18 at i 350o, giren a 3.000 revolucions per minut i produeixen corrent trifássic a 10.500 volt i 50 períodes. Cada alternador té al cap de l'arbre una excitatriu de 75 H P a 240 volt. Per ais servéis auxiliars hi ha dos turbo-alternadors que reben vapor de les mateixes característiques que les principáis i produeixen cor-rent trifássic a 250 volt i 50 períodes. La turbina gira a 6.900 rev. i l'al-ternador a 1.000. La potencia normal és de 650 Kw. amb eos. 9 = o'7. Taules de maniobra.—Contenen l'aparellatge corresponent ais 4 alter-nadors de 15.000 Kw i a dos grups de sortides de feeders (6 de 5.000 Kw a 10.500 volt cada un) i a 3 arribades de 15.000 Kw de la futura subcentral transformadora. Els al ternadors poden alimentar dos jocs de barres gene-ráis, cada un deis quals correspon a un grup de 6 feeders de sortida en ca-ble trifássic a 10.000 volt, els transformadors de servéis auxiliars i un joc de barres d'assaig sobre el que van derivacions de cada un deis 12 feeders de sortida. Servéis auxiliars.—L'energia necessária per a aquests servéis es elistri-bueix en forma de corrent trifássic a 220 volt, procedent d'un deis turbo-alternadors de 650 K w ; i, independentment, per dos transformadors t n -fássics de 900 Kw amb els enrotllaments primaris units a les barres gene-ráis de 10.500 volt. Un motor trifássic de 70 H P está acoblat directament a una dinamo de 40 Kw que produeix corrent continu a 220 volts destinat a carregar una batería dacumuladors Tudor de 600 ampers-hora que alimenta els meca-nisme de comanda deis interruptors i els circuits d'iHuminació de socors. Un altre grup motor-dinamo de les mateixes característiques es té en re-serva. A L T R E S CENTRALS YSSY-LES-MOULINEAUX.—Aques ta central, de la C. P. D. E., coneguda per Usine Sud-Ouest, compren 4 turbo-alternadors de 12.000/15.000 Kw a 2-5°o/3.ooo rev. i 2 de 30.000/35.000 Kw a 1.250/1.500 rev., alimentáis Pe r 10 calderes Babcock & Wilcox i 30 Delaunay-Belleville de Jes matei-xes característiques que les de la secció antiga de Saint-Ouen. A la secció nova d'aquesta fábrica s'estan instal-lant 6 calderes timbra-a 44 at d una prodtfcció normal de 74 tones de vapor per hora, quan-a- que pot forqar-se fins a 100 o 120. Aqüestes calderes, escalfades amb a r b o polvoritzat i proveides de recalentador ¿Taire fins a 250o i de l'aigua ,t m i s s l o fins a 170°, alimentaran un grup turbo-alternador de condensa-( e 3°-O0o/35.ooo Kw que febrá vapor a 35 at. i funcionará a 1.500 re-8o C I E N C I A volucions, i altres dos de contrapressió que reduiran la del vapor de 33 a 14 at per alimentar dues turbines antigües, la potencia de les quals será de 40.000 Kw. La potencia total será, dones, de 175.000 Kw. V I T R Y . — L ' Union d'Electricité ha renovat quasi del tot aquesta central que disposa actualment de 4 calderes Ladd-Belleville que cremen carbó pol-voritzat i teñen caraeteristiques molt semblants a les noves de Gennevilh rs. La producció de corrent eléctric trifássic a 50 periodes es fa en 5 graps turbo-alternadors de 15.000 Kw, en un de 10.000 i en un altre per a servéis auxiliars de 6.000 Kw. La mateixa societat disposa, també, de dues petites centráis a Nanterre i a Moulineaux, de 22.000 Kw. cada una, destinades a proporcionar l'ener-gia necessária ais F . C. electrificáis de l 'Esta t ; i, a mitjans de 1928, co-mencé la construcció d'una altra central, que es denominará Vitry-Sitd o Vitry II, la qual es confia que podrá subministrar 100.000 Kw durant l'hi-vern de 1930-31 i s'ampliará en els següents fins a 400.000 Kw. SAINT-DENIS.—Fina lment , la Société d'Electricité de París té, a Saint-Dénis, una central de 175.000 Kw que projecta ampliar amb turbo-alterna-dors de 75.000 H P i 3.000 rev. que admetin el vapor a 55 at i 450o en con-dicions normáis i construits de manera que mes endavant pugui arribar-se a 70 at i 500o si es creu necessari. JOSEP BORRELL 1 MACIA 

Centrals termoelèctriques de París

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/83511/83206

Centrals termoelèctriques de París

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana