Jorge Velasco

Velasco, Jorge

Hemeroteca Cientifica Catalana

Núm. 23  MÈTODE    3Una mirada a l’estat actual del món no autoritza undesbordant optimisme. Les desigualtats materials entrepaïsos, i fins i tot dins d’un mateix país, són enormes(1.600 milions de persones viuen amb menys d’undòlar el dia). La preocupació augmenta quan observemla tendència dels darrers vint anys, en què aquestesdiferències no han parat de créixer. Els conflictesbèl·lics proliferen pertot arreu i el segle XX s’acomiadasense tenir res a envejar als precedents en aquest aspec-te. Si hi afegim l’aparició de seriosos problemesambientals, la radiografia actual de la Terra, la nostrallar, dista molt de ser falaguera.Aquesta situació tan inquietant és conseqüència,segons nombrosos cercles, del model de societat indus-trial i tecnològic avançat, amb una estructura de produc-ció capitalista (preocupada pelsbeneficis a la curta), que produeixaccions sobre el nostre medi am-bient que amenacen de fer-se irre-versibles, incloent-hi la mateixasupervivència de l’Homo sapiens.Al binomi ciència-tecnologia li co-rrespon, en aquesta descripció ca-tastrofista, el poc agradable paperde ser el dolent de la pel·lícula,vistes les immenses capacitats des-tructives que ha posat en joc. Elsqui, tot i compartir bona part d’a-questa descripció o diagnòstic, noacceptem el veredicte de culpabili-tat perquè creiem en el valor de laciència, en la seua doble vessant de meravellós instru-ment de coneixement i de mitjà per contribuir a unavida millor, hem de procurar una resposta. Que faré endos temps.En el primer, desfent un equívoc propalat pels ende-vinaires mil·lenaristes amb una afirmació rotunda: l’ú-nica solució per tallar els problemes no passa, encaraque sone paradoxal, per fer menys ciència, sinó que calfer més ciència. Convé posar de manifest que ella haestat la que ens ha mostrat la gravetat de la situació, laque ens ha alertat, per exemple, de l’augment del nivellde CO2 en la nostra atmosfera, origen de l’efecte hiver-nacle. Una altra mostra: el nostre coneixement delsasteroids, cometes i meteorits que circumden la Terra éscada vegada més precís. Molts hem assistit al fascinantespectacle del cometa Shoemaker-Levy-9 estavellant-secontra Júpiter el 1994. Si el blanc haguera estat laTerra, la gegantina petardada còsmica ens hauria fetmolta menys gràcia. Potser no estaríem ací comentant-ho. Per tant, ara, gràcies a la ciència, sabem alguna cosanova, que afecta la mateixa possibilitat de l’existènciadel nostre futur. I això independentment de les nostresopinions o prejudicis ideològics, culturals, religiosos,sexuals o de qualsevol altra mena. La idea d’una xarxade vigilància externa (satèl·lits, telescopis en òrbita)que evite aquestes catàstrofes es va obrint camí. Si somcapaços de tenir una visió a llarg termini i solidària, deldestí humà, hem de llegar als nostres descendents unambiciós programa de prevenció i la possible soluciód’aquesta mena de successos. Matar el missatger –laciència– no resoldrà el problema.No és que el món s’haja tornat, desobte, un lloc més insegur. Això és,naturalment, un miratge, perquèvivíem en una situació de falsaseguretat causada no per un excés,sinó per un defecte de ciència…En el segon, afirmar que nosolament necessitem més ciència,sinó que cal fer millor ciència.Encara que els possibles descobri-ments científics i les seues even-tuals aplicacions són imprevisibles,la direcció que prenguen es potorientar i cal que s’oriente social-ment. Les línies prioritàries dedesenvolupament científic, en una societat democràtica,estan obertes a debat perquè són un problema que afec-ta tots els ciutadans. Quines desigualtats socials sónmoralment acceptables? Haurem de continuar invertint,per posar el cas d’Espanya, més del 50% del pressupostde R+D en investigació amb fins militars? Quin móndesitgem per a nosaltres i per als nostes fills? Aquell enquè anem evolucionant fins assolir una convivènciapacífica entre gent de distintes conviccions que accep-ten i respecten les seues diferències, o un altre en quècada grup social que es considera diferent i millor s’ar-ma fins les dents per defensar els seus privilegis i des-truir els seus inventats oponents?MÉS CIÈNCIA I MILLORJorge Velasco**Director de l’Institut de Física Corpuscular de la Universitat de València«QUINES DESIGUALTATS SOCIALS SÓN MORALMENTACCEPTABLES? HAUREM DE CONTINUARINVERTINT MÉS DEL 50% DELPRESSUPOST DE R+D ENINVESTIGACIÓ AMB FINSMILITARS? QUIN MÓN DESITGEMPER A NOSALTRES I PER ALSNOSTES FILLS?»

Més ciència i millor

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/46848/47027

Més ciència i millor

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana