Joan Pellicer Bataller

Pellicer Bataller, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

82 Núm. 30  MÈTODET ambé jo estic content, Maulayya, per la teuadecisió de tornar a viure a la Marina, al teusecà de moscatells i de llimeres de la font dela Falzia, després de tants anys a València, la versàtilTyris del nostre cor. Estic content perquè, entre d’altresavinenteses, tornarem a visitar junts el Montgó, i, a la fi,podré aconseguir que, enguany, em presentes les donesde la teua comarca que tant estimen les alfàbegues, alfà-bigues o aufàbegues, i a l’estiu les ofrenen a la Verge. Més encara que la murta, que dels carrers primave-rals és la reina; o la ruda, que amb la seua presència dela salut de la casa té cura; o el romer, el llorer i l’olive-ra, que amb els seus rams beneïts la preserven delsllamps i de les pedregades; o l’orenga, la pebrella il’herba-sana que se n’entren fins les entranyes de lacuina; i, encara i tot, el cast espígol, que amb el seupulcre perfum les cambres saneja, és l’alfàbega l’herbaque, després d’estar present en l’hort, en la finestra i enla cuina, més fondament s’endinsa en la casa, la quemés íntimament hi penetra, fins el cor de l’estança mésíntima, el tàlem, la cambra nupcial. Quin és el secret de l’alfàbega, Maulayya? D’aques-ta planta tendral i delicada que ens arriba de la mésantiga Índia i porta un sonor i evocador nom àrab?Quin misteri palpita en el cor del seu olor? Aquestaolor que la ciència anomena olor reial. L’olor de lesseues fulles ovals i d’un fosc i fresc color verd? Per què aqueixa antiga i íntima volença femeninaper l’aufàbega, Maulayya? D’on aquest bell costumpopular, tan arrelat d’antic a tot el país, de cultivaralfàbegues les dones amb tanta cura i gust, sobretot lesxiques, les novençanes i fadrines? I el de posar, a laprimavera i a l’estiu, cossiols d’ aquesta planta fullosa iolorosa als balcons i finestres de les cases i alqueries?  Fins i tot l’alfàbega, “que aclareix el cor i lleva lespenes”, dóna nom i és l’innocent i eficaç reclam d’a-mor en un dels contes populars valencians més cone-guts i encisadors.  Reclam, elixir i averany del bon amor, l’alfàbega ésuna planta de clara significació eròtica. A Lleida l’ano-menen herba de fer-se estimar. Una planta que simbo-litza la virginitat pletòrica, l’amor fecund de la donzellaenamorada, de la dona jove i casadora. En qualsevolcas, antany, la nit de noces no podia faltar mai l’olorosaalfàbega en la màgica penombra de la cambra nupcial. Però allò més singular d’aquesta aromàtica herba ésel seu vincle amb el culte de la Mare de Déu Gitada o del’Assumpció o Mare de Déu d’Agost, també conegudapopularment com la Mare de Déu de les Alfàbegues, lafesta de la qual se celebra, curiosament i significativa-ment, en la mateixa data que antany els romans celebra-ven els festivals de la dea Diana, la Diana Nemorensis,personificació de la prolífica natura virginal.  En algunes de les poblacions valencianes on encarase celebra la festa de les alfàbegues, com Bétera, Elx,Gata o Palma de Gandia, aquesta va unida a la tradiciódel seu cultiu exclusiu, a fi de criar les alfàbegues mésgrans per a la festivitat, que corre a mans de les festereso majoralesses de la Mare de Déu, i constitueix tot unritus i un secret d’aquestes dones o famílies, que rivalit-zen noblement; i a fastuoses processons amb les fadri-nes bellament i barrocament abillades, en les quals éscostum traure les alfàbegues més monumentals al carreri a ornar amb elles l’església i ofrenar-les a la Verge. Aquesta relació de la fosca i aromada alfàbega ambla subtil i sagrada essència de la feminitat també haestat bellament copsada i expressada pels més genialspoetes nostres com Maragall, Estellés o Urban, que tu,Maulayya, millor que no jo coneixes: veies el cos adolescent dempeus / com una vaga idelirant alfàbega / dins de la safa; li corria l’aigua/ per sobre els muscles, vers els pits i vers / el ventrellis, i l’entrecuix gratíssim. No crec, Maulayya, que ningú puga mai revelar elsecret de l’olor de l’alfàbega, que com el de la dona, lavida o la poesia, és fascinador però inescrutable per ala raó, i només amb la llum del cor podem una micacomprendre’l. JOAN PELLICER I BATALLERALFÀBEGA (‘OCIMUM BASILICUM L.’) b o t à n i c a  e s t i m a d a© Joan Pellicer i Bataller

Alfàbega (Ocimum basilicum L.)

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/46376/46548

Alfàbega (Ocimum basilicum L.)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana