Carmen Gracia

Gracia, Carmen

Hemeroteca Cientifica Catalana

6 Núm. 55 MÈTODE© Fotos article: Sergio Ferrúa• Nº 55 ACTUALITAT.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  6/11/07  12:07  Página 6Núm. 55 MÈTODE 7Sergio Ferrúa, italouruguaià, es va formar com a escultora Buenos Aires. A partir de la dècada dels vuitanta co-mença una intensa activitat artística que desenvolupa aArgentina, Uruguai, Xile, Roma, Milà, Venècia i París. Final-ment el 2000 s’instal·la a València i treballa a la zona mun-tanyosa de La Jarra (Bunyol) on realitza intervencionscreatives en la naturalesa. Ferrúa i jo ens trobem per pri-mera vegada en l’Estufa Freda del Jardí Botànic de la Uni-versitat de València, on presentava algunes de les seues úl-times intervencions amb el títol d’Espai de protecció,intimitat i somnis (2007). En un moment en què jo mateixaem plantege dubtes sobre el sentit de l’art, de la històriade l’art i l’eficàcia de l’aprenentatge acadèmic en el mónactual, he tingut el privilegi de discutir amb Ferrúa sobreun altre tipus de creativitat, sobre un altre accés al conei-xement. Un coneixement que con-cerneix la vida, la mort, la tornada ala naturalesa com a força vital, lespossibles accions que ajuden a neu-tralitzar la conversió progressiva delpaisatge en camp d’explotació eco-nòmica. El diàleg següent resumeixaquelles converses sobre un nouart de viure.En un determinat moment deci-deix deixar el seu estudi i anar-se’na treballar a la muntanya, al bosc, a la vora d’un riu. Se n’hiva per viure prop de la bellesa, per viure prop de la na-turalesa o bé per fugir de la lletjor de la societat actual?La naturalesa està plena de vida i també de mort, peròpots gaudir d’aquesta bellesa terapèutica natural i neces-sària. En canvi en la societat urbana hi ha vida, mort imolta tristesa. Per a mi, art és tot allò que dóna una res-posta creativa a les circumstàncies de la vida humanaactual, en l’aspecte social, polític, cultural i mediam-biental.Amb la seua acció, pretén trencar amb esquemes cultu-rals heretats, per experimentar una forma de realitatmés profunda que aquella en què ens veiem atrapats?Ho fa amb intenció didàctica? En les primeres intervencions que vaig realitzar al cimaldels arbres vaig construir residències o refugis que sug-gerien llocs sagrats, però que en compte d’adorar déusservien per a adorar utopies. Quan els espectadors de lanaturalesa s’enfronten amb les intervencions artístiques,es produeix un diàleg amb l’obra sense conceptes previs,condicionat només per la mateixa configuració mental iper l’anàlisi de l’observador. Les actuacions en la natu-ralesa produeixen una emoció estètica que va de l’àmbitconcret a l’abstracte. En la naturalesa, els sentitss’aguditzen, sobretot la sensibilitat olfactiva. La per-cepció olfactiva és la que guia els altres sentits en la cap-tació del món exterior. No seria interessant utilitzar elmarc de la naturalesa viva i la creació d’indrets per al’evolució del coneixement a través de l’actuació artís-tica? No seria aquesta una solucióimmediata a molts dels problemesde difusió social de la cultura?Podríem dir que en el món actual,en què la majoria de nosaltres harenunciat a ser conscient de lavida i es limita a gaudir-ne, la seuaproposta és una crida d’atenciódavant aquesta forma tan balafia-dora de viure?L’ésser humà és conscient dels es-deveniments actuals, el que succeeix és que ens allunyemde la nostra pertinença a la terra. En la naturalesa eltemps ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos i sobreel nostre entorn. A la ciutat no vivim els ritmes naturalsper determinades raons que coneixem. El meu treball ved’obres ja realitzades, del diàleg entre arquitectura urbanai naturalesa viva, entre l’interior i l’exterior. L’individus’enfronta diàriament amb la necessitat d’un espai de pro-tecció, íntim, on puga concretar els seus somnis, un refugion puguen emergir els conceptes que defineixen la pla-taforma de l’home actual. Però, a més, la informació del’entorn del lloc que treballes et porta a certes actituds re-flexives com l’obra Morada del guardián (2006) realit-zada en un garrofer. Aquesta obra estableix un diàleg deprotecció i emergència en relació amb la llavor, amb elALBIRAR NOUS HORITZONS EN LA NATURALESA UN DIÀLEG AMB SERGIO FERRÚACarmen Gracia«ART ÉS TOT ALLÒ QUEDÓNA UNA RESPOSTACREATIVA A LESCIRCUMSTÀNCIES DE LAVIDA HUMANA ACTUAL»• Nº 55 ACTUALITAT.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  6/11/07  12:07  Página 7seu DNA i amb els conreus transgènics que poden despla-çar les varietats d’espècies autòctones conservades durantsegles, com el garrofer. Utilitza naturalesa viva en les seues obres: molsa, llavors,arbres... Realitza intervencions als rius, per què i com ar-riba a aquesta reflexió?L’art viu i el no viu giren dins d’una mateixa òrbita, entant que ambdós es fonamenten en la visió estètica. Peròtambé hi ha entre ells diferències significatives. La pri-mera cosa que em porta a intervenir en llocs específics,en qualsevol circumstància, és la seua essència. El queaquesta essència significa per al lloc i per als elementsvius que componen el paisatge. El treball que  realitze ambla molsa ve de la necessitat de comprendre i ampliar la in-formació de línies d’investigaciórelacionades directament amb la na-turalesa viva. Respon en termes es-tètics al fenomen de l’evolució bio-lògica a què es refereix Darwin enel seu llibre Origen de les espècies.La molsa, en el seu procés evolutiu,ha entaulat moltes batalles i és devital importància en l’ecologia de lanaturalesa. Actua com a embornalambiental del CO2 i és componentprincipal de les torberes. Pot seruna alternativa de combustible. En l’actualitat a PuertoRico s’experimenta amb extractes de diverses espèciescom a agents antitumorals i antibiòtics, ja que moltes deles substàncies produïdes pels briòfits tenen efectes bio-lògics. L’obra que treballe al riu amplia informaciód’obres realitzades. Partint de la idea segons la quall’aigua actua com a contenidor ambiental; de l’afirmaciód’Ortega y Gasset, «L’aigua té poder màgic de mesclarles coses»; i de la de Goethe, que deia que «l’ànima del’home s’assembla a l’aigua.»La seua forma particular de treball en llocs específics(dalt dels arbres i roques, en rius) requereix un esforç fí-sic particular), en què es diferencia de la pràctica escultò-rica convencional?Enfilar-se als arbres o escalar roques per construir al cap-damunt o submergir-se a l’aigua són gestos que expressenuna força i estratègia corporal necessàries per a l’acció enl’espai, considerant la fragilitat de suport de peus, mans icap. La llum del sol es percep en una altra atmosfera; lallum de l’ombra en les fulles i branques, la refracció de la llum a l’aigua converteix l’estat del lloc en una altra di-mensió indescriptible. L’espai és molt diferent del del’escultura convencional, en què l’espai es percep anteriora la separació dels sentits; és a dir, un camp d’acció en elqual cal arribar a un sentit. La meua manera de treballarrequereix una certa teatralitat enl’acció, escapa a una definició ex-acta més enllà de la simple declara-ció de què és art, feta per un artis ta,però en certa manera s’acosta molta la perfomance, però amb un pú-blic del regne animal. El lloc no sols està poblat de vege-tació, sinó també d’infinitat d’altreséssers. Moltes vegades aquests és-sers intervenen en la seua obra, re-corde, per exemple, Para los insectos (2006). A què res-pon açò?La idea de construir petites residències o refugis per a in-sectes sorgeix de la necessitat d’investigar camins que empermeteren donar una certa resposta artística i visual a lacomplexitat  de la vida animal. També per a comunicar al’espectador de la societat actual el resultat d’aquesta in-vestigació.Quan vaig finalitzar l’obra Para los insectos, feta en ungarrofer, de seguida va ser ocupada per centenars de for-8 Núm. 55 MÈTODEZapatudo, 2007. Refugios lumínicos, 2007.«L’ART VIU I EL NO VIUGIREN DINS D’UNA MATEIXAÒRBITA, EN TANT QUEAMBDÓS ES FONAMENTENEN LA VISIÓ ESTÈTICA»• Nº 55 ACTUALITAT.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  6/11/07  12:07  Página 8migues que anaven i venien com apersones per la gran via; està do-cumentat en el vídeo Para las hor-migas. Com ja sabem, l’equilibriecològic podria entrar en crisi sifaltaren les formigues o altres in-sectes, però no estaria en crisi sifaltàrem els humans.Realitza obres efímeres, fa servirmaterials barats, respecta el lloc…En què es diferencia la seua obra del land art dels anysseixanta i setanta?Els artistes dels EUA van imposar el land art de maneraagressiva sobre el paisatge; ho removien tot, utilitzaventota mena de maquinàries. Jo treballe l’«estat del lloc»sense alterar. En els últims anys, l’objecte que he creatper a la intervenció queda com a suport, quasi secundari,m’interessa la seua essència amb la seua diversitatd’espècies. Es rep molta informació, però tan sols inter-vinc en un determinat punt de l’extens paisatge. Si unespectador passara davant d’alguna de les meues obresen la naturalesa salvatge és possible que no la vera. Con-forme el lloc amb respecte i si l’espectador en percepl’impacte visual, aquest és profund, inesperat i reflexiu. Quin efecte té l’obra quan s’exposa a la galeria o salad’art, com la seua última presentació al Jardí Botànic dela Universitat de València?Les meues exposicions en galeria tracten d’acostar-se ala seua originalitat. En aquest sentit, les relacions entrereproducció i originalitat tornen a quedar de nou replan-tejades: d’una banda l’obra ha perdut corporeïtat, men-tre que de l’altra manté intacta la seua vocació de sin-gularitat. Per a mi, l’espai d’exposició requereix unmuntatge de característiques particulars, delimitar lallum direccional, ha de ser debaixa intensitat, com la llum del’alba o el capvespre, íntima, dinà-mica, que responga a la fotografia,al vídeo i a l’escultura. I així por-tar-la a una sola instal·lació i po-der obrir diàleg amb l’espectador.El Jardí Botànic també té la seuadiversitat d’espècies que formenallí el seu hàbitat com a integrantde l’ecologia d’aquest món. Perexemple, vaig traslladar per al’exhibició l’obra Polen, corazón y vida i vaig argumen-tar el suport amb terra ocre en compte d’aigua. En la partcentral, una muntanya de 20 cm d’alt per 30 cm de dià-metre. Els següents dies, petits cucs van treballar senseparar fent orificis com a cràters, van realitzar una arqui-tectura i una estètica animal; així l’obra va ser intervin-guda durant els dies de l’exposició. El visitant es mos-tra interessat per la relació mediambiental que mantéamb els problemes actuals. Carmen Gracia. Catedràtica d’Història de l’Art. Universitat de València.Núm. 55 MÈTODE 9Polen, corazón y vida, 2007.La morada del guardián, 2007.«SI UN ESPECTADORPASSARA DAVANT D’ALGUNADE LES MEUES OBRES EN LANATURALESA SALVATGE ÉSPOSSIBLE QUE NO LA VERA»• Nº 55 ACTUALITAT.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  6/11/07  12:07  Página 9

Albirar nous horitzons en la naturalesa

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64532/64395

Albirar nous horitzons en la naturalesa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana