Mercè Piqueras

Piqueras, Mercè

Hemeroteca Cientifica Catalana

El proppassat 8 de febrer va morir Alfred Giner-Sorolla, científic i poeta vinarossenc, defensor indefa-llent de la llengua i la cultura catalanes. Va ser cone-gut principalment pel seu treball de recerca oncològi-ca, en la cerca de fàrmacs contra el càncer i en l’estu-di de la relació de diferents factors ambientals en lagènesi d’aquesta malaltia. Cal destacar la seva tascade divulgació, mitjançant conferències i articles,sobre les causes, tractament farmacològic i prevenciódel càncer. Ell proposava la terapèutica positiva, queprevé l’aparició de la malaltia, a diferència de laterapèutica negativa, que actua reparant el dany jacausat. No se’m va acudir mai pre-guntar a Giner-Sorolla si sesentia més científic que poeta;potser perquè no calia feraquesta pregunta. Tot i que perseguir el camí de la recerca cal-gui tenir unes determinadesaptituds, un científic es forma.De poeta, en canvi, se n’ha devenir de mena, malgrat que notots els poetes manifestin el seuart de la mateixa manera i quen’hi hagi que potser ni tan solsarribin a escriure mai unpoema. Per sort, Giner-Sorollano era d’aquests últims i ha dei-xat alguns llibres de versos. I això és gràcies a un altrepoeta valencià, Joan Fuster, que va encoratjar-lo apublicar els poemes d’adolescència i altres que haviaescrit després. El 1972 va veure la llum el primer lli-bre de poesia de Giner-Sorolla Dol duen les flames iAl·legòriques. Era un recull de poemes de dues èpo-ques diferents. Els primers, escrits entre 1937 i 1941,són les impressions d’un adolescent davant d’unaguerra “incivil” (com ell es referia sempre a aquellconflicte bèl·lic) en què l’amor pren descans, “mentreles Fúries mai no s’aturen les mans”.A la biblioteca de la Universitat Complutense deMadrid es guarda la tesi doctoral que Giner-Sorollava llegir el 26 de juny de 1954, una obra de 180 folisescrita a màquina amb el títol Contribución al estudiode la tecnología químico-farmaceútica de la tiosemi-carbazona del p-acetilaminobenzaldehido (Tioaceta-zona). Dirigit pel professor Del Pozo Ojeda, catedrà-tic de la Facultat de Farmàcia de la Universitat deBarcelona, va triar per a la seva tesi l’estudi de l’ob-tenció de la tioacetazona, un fàrmac per combatre latuberculosi; és un medicament que avui dia continuaemprant-se en països en vies de desenvolupament perlluitar contra la forma clàssica de la malaltia (la queno presenta resistència als antibiòtics), encara quemalauradament el seu ús no estàrecomanat per tractar pacientsafectats també de sida, com ésel cas de la majoria de personestuberculoses en aquells països.Posteriorment va anar als EstatsUnits i el 1958 va doctorar-seen bioquímica a la Universitatde Cornell, a l’estat de NovaYork. A la biblioteca d’aquellauniversitat es conserva la sevatesi, de 134 pàgines, que duu eltítol Studies of New Purines andPyrimidines. Posteriorment vatreballar a l’Institut de RecercaOncològica Sloan-Kettering, enla ciutat de Nova York, onactualment Joan Massagué diri-geix el programa de genètica ibiologia del càncer. També va fer una estada de dosanys (1960-1962) a Anglaterra, a la Universitat deCambridge, i va acabar la seva carrera professionalcom a investigador de la secció d’immunofarmacolo-gia de la Universitat de South Florida, a Tampa, on vaser també professor.Quan Giner-Sorolla, a Cornell, s’iniciava en l’estu-di del tractament químic dels tumors, Joan Oró prepa-rava la seva tesi doctoral en una altra universitat nord-americana: el Baylor College of Medicine, de Hous-ton (Texas). Tot i que ambdós investigadors van tre-ballar en camps de recerca aparentment oposats (Oró,EL DARRER EXPERIMENT D’ALFRED GINER-SOROLLA (1919-2005)Mercè Piqueras8 Núm. 46 MÈTODE«GINER-SOROLLA I JOAN ORÓVAN TREBALLAR EN CAMPSDE RECERCA APARENTMENTOPOSATS (ORÓ, EN L’ORIGENDE LA VIDA; GINER-SOROLLA,EN UNA DE LES PRINCIPALSCAUSES DE MORT DEL SEGLEXX), ANYS MÉS TARD VANENLLAÇAR AMBDÓS ESTUDIS I VAN PUBLICAR ALGUNARTICLE CONJUNTAMENT»© Arxiu El Tempsen l’origen de la vida; Giner-Sorolla, en una de lesprincipals causes de mort del segle XX), anys més tardvan enllaçar ambdós estudis i van publicar algun arti-cle conjuntament. Oró va aconseguir la primera sínte-si d’un component dels àcids nucleics –l’adenina, queés una base nitrogenada de les anomenades purines i un component essencial de la molècula de DNA– i Giner-Sorolla va estudiar la funció de les purines enrelació al càncer. Hi ha compostos derivats de purinesque causen mutacions i poden ser, per tant, carcinogè-nics. N’hi ha d’altres, però, que poden actuar com aimmunomoduladors, provocant una resposta immu-nitària diferent, segons les circumstàncies. Així, espot potenciar o suprimir la resposta immunitària o,fins i tot, induir la tolerància immunitària. Giner-Sorolla afirmava que la cèl·lula cancerosa prové d’unerror en el procés evolutiu que origina una “cèl·lulaimmortal” –citava Duran Reynals–, amb capacitat decréixer i propagar-se indefinidament en medis de cul-tiu, a diferència de les cèl·lules normals, que degene-ren i moren en un temps relativament breu. Els últimsanys de la seva carrera professional el seu equip derecerca va estar sintetitzant i assajant nous compostosdel grup de les purines per estudiar-ne el possiblepaper restaurador de la immunitat en malalts de sida. Alfred Giner-Sorolla va retirar-se oficialment de larecerca en la dècada de 1990, i va instal·lar-se defini-tivament a Vinaròs, a la seva terra, “filla de la valen-ciana Irta i l’alt Montsià català”, a la casa familiar dela plaça de Sant Antoni, a quatre passes del mar, queell tant s’estimava. Un científic, però, mai no deixa defer recerca, encara que ja no estigui en un laboratoriconvencional. El laboratori en què ell va investigarels darrers anys era el laboratori de la vida. És certque no podia aplicar-hi el mètode científic i la majoriadels experiments que ha vist aquests anys són irrepeti-bles, però la ciència també avança per observació i ellera un gran observador de la realitat. En el seu llibred’assaig L’ombra i els somnis (1993), escrivia: “Unacerta curiositat es barreja amb l’angoixa i l’aprensió,la paüra del perir. Per al filòsof i l’home de ciènciaconstitueix […] una necessitat i un anhel d’explicacióque tan sols es pot esbrinar amb l’acte mateix. És l’úl-tim experiment que efectua l’home de ciència ques’ha passat la vida fent-ne molts d’altres.” Fa unsmesos, Giner-Sorolla va fer el seu darrer experiment.Malauradament mai no ens en podrà explicar ni dis-cutir els resultats.Mercè Piqueras. Societat Catalana de Biologia (Barcelona).Núm. 46 MÈTODE 9«ALFRED GINER-SOROLLA VA RETIRAR-SEOFICIALMENT DE LA RECERCA EN LA DÈCADA DE 1990, I VA INSTAL·LAR-SEDEFINITIVAMENT A VINARÒS, A LA SEVATERRA, “FILLA DE LA VALENCIANA IRTA I L’ALT MONTSIÀ CATALÀ”»

El darrer experiment d'Alfred Giner-Sorolla (191-2005)

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/44803/44965

El darrer experiment d'Alfred Giner-Sorolla (191-2005)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana