Un testimoni de primera m&agrave; sobre els malalts cr&ograve;nics del rony&oacute; i les m&agrave;quines dels quals dep&egrave;n la seva soluci&oacute

Xavier Raventós

Raventós, Xavier

Hemeroteca Cientifica Catalana

....... document � .............................. � Estic viu gràcies a una màquina: el ronyó artificial Gairebé 6 . 400 espanyols patei­xen " insuficiència renal cròni­ca" i estan lligats "per sempre més" a una màquina: el ronyó artificial, esperant com a solució definitiva el trasplantament d'un ronyó per tal de poder viure El ronyó: el seu funcionament E ls ronyons estan situats a l'alçada de les últimes coste­lles . Són uns dels òrgans més im­portants pel que es refereix a la regulació del nostre equilibri in­tern, sent la seva funció principal la de mantenir constant la com­posició del plasma i dels líquids intersticials, així com la d'elimi­nar les subst.1 ncies tòxiques i de rebuig. una vida normal. Però a Espa­nya, l'any passat solament es van fer uns 3 00 trasplanta­ments, i mentre, ells van morint, bé per complicacions, bé per causa de la desesperació i el suï­cidi. No menys important és la fabri­cació de la "renina", substància encarregada de regular la pressió sanguínia. Els ronyons eliminen les toxines a través de l'orina, i per a això, la sang circula pels capil · lars glome­rulars , on és filtrada, produint-se així un líquid semblant al plasma, però en el qual es poden detectar proteïnes i altres molècules de gran mida. En un primer filtrat, la majoria de les substàncies útils a l'organisme són tornades al tor­.... _ ....... .... � __ �,......�,...... rent circulatori, com per exemple és el cas de la glucosa, l'aigua i els fosfats. La resta forma l'anome­nada pre-orina, la qual, en passar successivament pels túbuls renals, es transforma en orina. 1 80 litres és el que filtren aproxi ­madament en vint-i-quatre hores els glomèruls, però solament són transformats en orina eliminable aproximadament 1 , 5  litres. Aques­tes notables diferències són degu­des a la gran reabsorció d'aigua que té lloc als túbuls proximal i distal del ronyó. Com veiem, la importància d'aquest òrgan és molt gran, ja que és l'encarregat de mantenir sempre el mateix volum de líquid al cos , i a més serveix per regular el creixement, és generador d'he­maties de la sang i influeix en la pressió arterial. Insuficiència renal crònica: conseqüències L es funcions principals d'un ronyó sa són: l'excreció de les substàncies de rebuig del me­tabolisme nitrogenat; la regulació del balanç hidro-electrolític i, per últim ,  les funcions endocrines i metabòliques. Quan utilitzem el terme "insufi­ciència renal aguda" volem dir que el ronyó està malalt i no compleix bé les dues primeres funcions . Però aquesta afecció és temporal i pot corregir-se si el Costen a l'Estat espanyol la quantitat de 3 2  mil milions de pessetes anuals . I el que és més greu és que no tots ells tenen la sort de disposar d'una plaça en un ronyó artificial i això els porta inexorablement a la mort. pacient se sotmet a un control mèdic. Però si el diagnòstic és "insuficiència renal crònica" , es­tem davant d'uns ronyons que han deixat de funcionar definiti­vament i per tant existeix una su­pressió total de les funcions renals d'excreció. Conseqüència imme­diata d'això és que el pacient, per poder seguir vivint, haurà de substituir el ronyó per una mà­quina: el ronyó artificial, que farà les funcions que els seus propis ronyons no poden efectuar. Gràcies als avenços tècnics dels últims quinze anys, el destí del pacient amb diagnòstic d'insufi ­ciència renal crònica ha  canviat notablement, ja que fins aleshores no tenia altra alternativa que la d'enfrontar-se a la mort per into­xicació progressiva de l'organisme (urèmia). No es coneixen científicament les causes d'aquestes malalties, però les últimes investigacions apunten com a factors influents l'stresi causat pel ritme de vida actual (nervis, alimentació descompen­sada, presses, etc . . .  ) . També po­den influir en l'aparició d'una in­suficiència renal aguda les pedres al ronyó, una infecció als glomè­ruls (filtres del ronyó), ja que aquests en inflamar-se impedei­xen que la sang hi circuli ,  i conse­güentment, els glomèruls no po­den realitzar les funcions d'excre­ció; també els quists, que moltes vegades són hereditaris ,  poden bloquejar el ronyó, paralitzar les seves funcions i impedir l'excre­ció; i és important destacar que . també un traumatisme pot afectar aquest òrgan. Totes aquestes cau­ses, i algunes més, poden afectar el ronyó, i encara que és cert que pot arribar a guarir-se sota con­trol mèdic, amb una dieta i medi­cació adequada, també existeix la possibilitat que això no succeeixi i la malaltia es converteixi en "in­suficiència renal crònica". Els símptomes que els ronyons han deixat de realitzar definitiva-ment les seves funcions són els següents :  -Intoxicació progressiva de l'or­ganisme deguda a la no elimina­ció de les toxines que contenen els aliments. -En conseqüència, el cos es va inflant gradualment,  en no po­der eliminar el líquid en forma d'orina. -Mals de cap motivats per la descompensació existent al cos del malalt . -Aspecte groguenc i cansament, deguts a l'esforç que realitza l'organisme. L'hemodiàlisi A rribat aquest moment , el pacient no té altra alterna­tiva que "l'hemodiàlisi" (ronyó artificial), i la seva esperança és aconseguir un ronyó per trasplan­tar i arribar d'aquesta manera a la solució definit iva de la seva ma-lalt ia. . En el cas d'insuficiència renal crònica, els metabòlits provinents del metabolisme nitrogenat no s'eliminen, i s'acumulen al plasma i als teixits, contràriament al que passa si el ronyó funciona bé. La urea és el més important en quant itat dels metabòlits nitroge­nats, i encara que no exerceix cap efecte tòxic per ella mateixa, la seva concentració pot ser causa de trastorns digestius i neurològics com : nàusees, vòmits, diarrees i somnolència. L'acumulació d'àcid úric pot oca­sionar l'aparició de crisis gotoses ("gota secundària"). Així mateix, un malalt crònic no pot eliminar l'aigua del cos, i apa­reixen aleshores els símptomes clínics i biològics de la urèmia descompensada, i es fa indispen­sable un tractament substitut iu per hemodiàlisi periòdica. Així es regula el balanç d'aigua i dels electròlits en el pacient .  Gràcies a l'hemodiàlisi, e s  regula l'eliminació de l'aigua, sodi, po­tassi i bicarbonats del cos. l és per això que el malalt del ronyó haurà de restringir mitjançant una dieta equilibrada l'aigua, la sal i el po­tassi, en els intervals entre hemo­diàlisi. El pacient també té un dèficit en la producció o en l'activació de "l'eritropoetina" (hormona que estimula la síntesi medul ·lar de glòbuls vermells), i en conseqüèn­cia presenta símptomes bastant marcats d'anèmia. Presenta també un dèficit d'absorció intestinal de calci i fòsfor, i consegüentment ,  desmineralització dels ossos. A un pacient amb insuficiència renal crònica sc: li presenten molts ,  i molt variats problemes: dependència periòdica a una mà-quina, i "per a tota la vida"; pro­blemes familiars i laborals ocasio­nats per aquesta dependència a la màquina; i també són freqüents els problemes psicològics i són r,lolts els malalts que han necessi­tat tractament psiquiàtric. Problemes laborals . . .  E n l'aspecte laboral. ressait'en en primer lloc els problemes d'horari, ja que si periòdicament ,  tres cops per  setmana i no menys de cinc hores cada vedada, el ma­lalt h'l de connectar-se al ronyó artificial i esperar que vagin pas­sant les hores, mentre la seva sang, que se li extreu de les artè­ries, és conduïda mitjançant una sonda al dialitzador, el qual la ne­teja d'impureses i l 'hi torna en condicions, és comprensible que es minvin les seves possibilitats de complir l'horari laboral nor­mal. Per la qual cosa, una activi­tat professional de plena dedica­ció és en general només possible en els pacients tractats per hemo­diàlisi domidiària, així corn en els pacients tractats a centres, sempre que s'ajustin als horaris .  Actualment ,  gairebé tots els cen­tres de d iàlisi donen prioritat als que vulguin treballar, per escollir un horari compatible amb el seu treball. Es pot dir que la limitació més gran que tenen aquests ma­lats és el fet de no poder efectuar un esforç físic cont inuat .  U n altre dels molts problemes de! malalt amb insuficiència renal crònica és e! de! règim alimentari al qual està sotmès. L'hemodiàlisi periòdica Q uan un malalt amb insufi­ciència renal crònica co­mença les sessions, la seva vida canvia radicalment .  Primerament haurà de ser sotmès a una petita intervenció quirúrgica per col· locar-li un accés vascular, e! qual gràcies a una fístula tdncara el circuit sanguini en un braç per poder connectar així amb la mà­quina de diàlisi : e! ronyó artifi ­cial. El 1 94 3 ,  Kolff va construir e! primer ronyó artificial, el qual es va utilitzar amb èxit en un pa­cient humà; el 1 9 5 5 Watschinger i Kolff van dissenyar la bobina bessona (Twin Coil Kidney), dia­litzador rebutjable, compacte i fà­cilment esterilitzable, que va po­pularitzar l'hemodiàlisi a tot e! món; l'any 1 960, Quinton i Scribner van desenrotllar el curt circuit extern, i gràcies a això es va poder seguir endavant amb e! programa d'hemodiàlisi periòdica en els malalts amb insuficiència renal crònica. Van continuar millorant notable­ment les tècniques, i s'ha de des­tacar el desenvolupament de la fístula arterio-venosa interna de Cimio-Brescia, així corn moltes modificacions i avenços, tant en la maquinària corn en els dialitza­dors, etc. Corn que era una tècnica comple­tament nova, les primeres hemo­diàlisis es van efectuar a hospitals, però no va passar gaire temps fins que l'equip de Scribner va co­mençar a efectuar l'hemodiàlisi domiciliària, la qual va ser molt ben acollida pels pacients .  Gràcies a ella, s'aconseguia una major mot ivació del pacient i la col· laboració familiar, integrant el malalt en la vida familiar en lloc d:apartar-Io d'ella. Un altre avall.­tatge que oferia erà la flexibilitat d 'horaris de tractament . S' intenta que tots els malalts pu­guin practicar l'hemodiàlisi do­miciliària, però existeix un dèficit important de màquines, i a més hi ha una sèrie de pacients que, o bé per no tenir un entorn familiar adequat, o per presentar un estat de salut delicat, necessiten efec­tuar l'hemodiàlisi en un centre hospitalari, ja que presenten un elevat risc de complicacions. Com ja hem dit, per poder realit­zar l'hemodiàlisi domiciliària, e! malalt amb insuficiència renal crònica haurà de ser preparat amb antelació, tant en l'aspecte psico­lògic com en e! quirúrgic. És molt important la preparació psicolò­gica de! pacient, ja que la majoria d'ells sofreixen cn fort trauma­tisme en assabentar-se de la ma­laltia que pateixen i com serà la , seva vida a partir d'aleshores, i � cal convèncer-los que seran capa­I ços de portar una "vida accepta­I ble" amb e! tractament, i mentre esperen la rehabilitació amb e! ! trasplantamt'nt. Com funciona . . .  E n esquema, l'hemodiàlisi consisteix a connectar la cir­culació sanguínia de! pacient a una màquina: e! ronyó artificial, e! qual suplirà les funcions d'ex­creció i de regulació hidroe!ectro­lítica dels ronyons malalts, desin­toxicant i netejant la sang d' im­pureses, per tornar-la al seu cos en condicions . I aquesta desinto­xicació s'aconsegueix mitjançant l ' intercanvi que es realitza per os­mosi, a través d'una membrana semipermeable, entre e! plasma de! malalt i una solució de diàlisi de composició gairebé idèntica a la de! líquid extrace!· lular normal. El dispositiu que permet realitzar aquest intercanvi entre la sang i e !  bany de diàlisi és  e! "dialitzador" :ronyó artificial). Esquemàtica­ment es compon de dos compar­timents separats per la membrana semipermeable, per on circulen la sang de! pacient en un, i e! bany de diàlisi en l'altre. La sang circula ajudada per una bomba, que fa les funcions de! cor pe! que fa al bombeig d'aquesta sang per la màquina, i per evitar que es coaguli s'utilit7..a una subs­tància anomenada "heparina", que la fa més fluida. Ens parla un malalt E I seu nom és José Antonio Coterillo. Va néixer a San­tander i té trenta-tres anys, en­cara que: "he viscut experiències d'un vell de 70 anys , ja que els metges m'han sentenciat a mort per malaltia, bastants vegades, però encara estic viu. Tinc ,la mentalitat i e! cos d'un vell". Es casat, i no li agrada lligar-se a cap lloc, però ara ho està a una mà­quina i per tant ha de viure a Barce!ona. No té fills, i espera que se li presenti l'oportunitat del trasplantament i se li solucioni la vida, "Jo estic així perquè hi va haver algú que va voler augmentar la rendibilitat de! seu negoci i va adulterar un formatge. Em vaig intoxicar, i em vaig quedar para­lític durant sis mesos. Després em van diagnosticar febres de Malta i els antibiòtics que em van recep­tar van afectar els meus ronyons, i em van produir una insuficièn­cia ¡enal aguda, que encara que vaig superar, amb e! temps em va ¡torar a la insuficiència renal crò­'nica". "Tenia aleshores vint- i- sis anys, i quan e! metge m'explicava què tenia i com seria la meva vida a partir de llavors, em va caure e! món a sobre. Era solter i la malal­tia va trencar e! meu esquema de v ida. A partir d'aleshores, tres cops per setmana hauria de con­nectar-me a la màquina". "Van ser uns temps difícils, so­bretot quan vaig agafar l'hepatitis a l'hospital. Vaig estar tres mesos al llit i vaig poder aprofitar per meditar, per plantejar-me un nou concepte de vida, perquè hi ha molts malalts que renuncien a viure, perquè no saben construir­se una nova escala de valors ,  però si se sap suplir amb inte!· ligència la insuficiència orgànica, t'adones que pots sobreviure. Com t'he dit, els metges em van sentenciar a mort bastants vegades, i lluitant contra tot a base d 'observar-me a mi mateix he aconseguit sortir endavant, i aquí estic". "És clar que lògicament la meva vida ha canviat molt amb les ses­sions d'hemodiàlisi : e! ronyó arti­ficial no em supleix totes les fun­cions de !  meu propi ronyò i això em produeix anèmia, hipertensió, descalcificació, etc. Estic traient l'orina de! meu organisme a tra­vés de! ronyó artificial tres cops per setmana i això és un concepte antinatural que em crea grans problemes. Tot això fa que de se­guida m'esgoti, i no puc realitzar grans esforços. Haig de dur una dieta molt equilibrada i si em passo es descompon e! meu equi­libri intern i em trobo malament: per exemple, si ara em mengés un quilo de fruita, em moriria" . "Es trenquen tots els esquemes a nivell familiar. La malaltia m'im­pedeix tenir fills , i no solament això, sinó que tota la vida familiar ha d'estar supeditada a la meva dependència d"'aquesta màqui­n/' ,  Visc al dia, i procuro ser al menys esclau possible de la meva malaltia: ara, per exemple, fixa't l'hora que és lsón les vuit de la tarda) i la meva dona encara no és a casa, I si hagués d'esperar que ella arribés, imagina't a quina hora acabaria la meva diàlisi . Com veus, el més important en un individu és tenir compensat el seu entorn, però amb la nostra malaltia costa molt ."  "Tinc, com tots els malalts renals, grans canvis d'estat d'ànim i de caràcter, perquè et ronyó no em manté l'equilibri de líquids al cos, però he après a controlar-me, com també he hagut d'aprendre a caminar, respirar, en resum, a viure sense esgotar-me massa" , Esperant un trasplantament "D epenem d'una màquina i acceptem aquesta ma­nera de viure temporalment, tot esperant un trasplantament, però un problema que a qualsevol país del món es resol en dos anys de diàlisi o menys, jo fa set anys que estic així i no m'he pogut tras­plantar. Per què? Doncs perquè no es creen els mecanismes ade­quats per a això", Segons les últimes investigacions mèdiques, es pot afirmar que l'única contraindicació que exis­teix en un individu perquè no se li pugui efectuar un trasplanta­ment és que pateixi càncer. De manera que tot malalt que neces­siti i vulgui un ronyó, pot rebre'l sempre i quan apareixi un donant adequat, i el tractament d'hemo­diàlisi no li hagi produït un gran deteriorament fís ic. Per aconseguir un ronyó existei-xen dos tipus de donants: d'una persona viva, que hau ra de ser un germà-na o els seus pares, i d'un cadàver. En el primer cas les pos­sibilitats d'èxit són més grans que en el segon. Com veiem, el que cal és un ma-jor aprofitament dels ronyons de les persones que moren als hospi-tals i en accidents, i això només s'aconseguirà amb la mentalitza-ció de tots nosaltres i amb la crea-problemes, l'alliberació a la de­pendència d'una màquina i la tor­nad� a una "vida gairebé nor­mal . Xavier Raventós ció per part de l'Administració Associacions de malalts dels mecanismes adequats perquè sigui possible. Això és important A l'Estat espanyol. com a la si tenim en compte l'escàs temps resta del món, s'han creat que ha de transcórrer entre la una sèrie d'associacions per de­mort i l'operació de trasplanta- fensar i ajudar a resoldre els pro­ment. blemes que afecten els malalts re­De tota manera, existeixen una nais . sèrie de riscos i contraindicacions José Antonio Coterillo és mern­motivats pel trasplantament, i si bre fundador d'ADER, una asso­bé el més temut de tots ells és el l ciació creada a Barcelona el 1 976 problema del rebuig, no deixen de ser també importants els pro­blemes motivats per les infeccions degudes a la manca de defenses del pacient. Encara que s'ha de tenir en compte que la medicina ha millorat molt i es van superant cada vegada més tots aquests pro­blemes . Per als malalts del ronyó, el tras ­plantamel}t és la solució als seus per a l'assistència al malalt del ronyó; informar i sensibilitzar l'opinió pública i col· laborar amb entitats públiques i privades en la investigació i tot el que sigui ne­cessari per ajudar els que pateixen aquesta malaltia. Les associacions de malalts renals són les següents: ADER - (Associació de malalts renals), Balmes 5 3 , 5 ,  3 a .  Barcelona-7 ·  Telèfons 9 3 1  2 5 3 . 60.89 i 2 5 4 -99. 47 .  RIÑON - (Associació de malalts renals), Fuencarral, 9 3 ,  3 esq. Madrid -4. Telèfon 9 1 /448 . 86 .09. ALCER - (Associació contra la lluita de malalties del ronyó) Arzobispo Morci-110, sl n, Madrid - 34. Telè­fon 9 1 / 2 1 5 . 84. 1 8 . AMARG - Associació de malalts de ronyó de Girona. A TLA - Associació de malalts de ronyó de Lleida i Aragó. Vistes generals de la sala d 'bemodialisi de l 'Hospital CllIlir d, BamlOlla. D,tall de les connexions brac Visio del pacient durant "cinc" bores 

Document: Estic viu gràcies a una màquina

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/127405/126143

Document: Estic viu gràcies a una màquina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana