Albert Masó

Masó, Albert

Hemeroteca Cientifica Catalana

140 Núm. 50 MÈTODEi n s t a n t s d e  n a t u r aFOTOGRAFIA AMB RECLAMC om a colofó dels nombrosos lliuramentsdedicats a la caça fotogràfica a l’aguait, enaquest parlem de la fotografia amb reclami, en general, de com atreure els animals. De fet, benmirat, és un perfeccionament de la tècnica del hide, jaque s’aplica per resoldre el principal problema del«caçador d’imatges de fauna», que és aconseguir queels protagonistes –freqüentment ocells– s’acostin. Comja hem comentat anteriorment, cal escollir bé lacol·locació del hide: un abeurador, un lloc on es banyenels animals, on descansen, on troben menjar... ALIMENT…I si no el troben, els hi posem nosaltres. En efecte, undels procediments més efectius és el de col·locar unamenjadora per als ocells que es queden a passar l’hivernamb nosaltres. Poden ser en forma de safata sobre unpal vertical o com una mena de petites gàbies que espengen d’un arbre. En el primer cas s’hi posen trossosde fruita, de formatge, patata bullida, greix o una pastafeta de llard, menjar per a canaris, pipes crues peladesi nous picades. Dins els recipients-gàbia s’hi posa frui-ta seca sense clofolla, mill, barreges de llavors (de lesque venen a les botigues) per a ocells granívors, etc. Fins i tot podem utilitzar cucs de la farina (larves del’escarabat Tenebrio molitor, que es poden aconseguiren tendes d’animals i són molt fàcils de criar amb pasec) per atreure els insectívors, cosa que podrem fer totl’any. Sempre s’ha de recomanar paciència, però a vega-des sorprèn la rapidesa amb què els ocells localitzen lanova font d’aliment en qüestió de pocs dies o fins i totd’hores. Lògicament, les millors fotos no s’aconseguei-xen quan estan menjant in situ, sinó quan s’esperen enuna branca propera, i el moment ideal és quan estan aca-bant d’engolir allò que han pispat. Un cop haguemaconseguit les fotos desitjades, convé retirar tot el quehem col·locat, sobretot a la primavera, quan començal’època d’aparellament, per tal de no alterar la reproduc-ció i la dinàmica poblacional. I si us agraden les bèsties grosses, podem parlar demuntar un abocador de cadàvers per tal d’atreure vol-tors, àguiles, milans, el trencalòs i tota mena d’espèciescarronyeres, com ara garses, corbs i fins i tot guineus.Els parcs zoològics poden proporcionar animals morts; itambé pot ser que algun pagès, ramader o escorxadorvulgui desprendre’s d’una ovella, un porc, etc., peròcalen permisos del propietari del terreny i de l’autoritatcompetent (per exemple, de la Generalitat). Per evitar elrecel dels protagonistes, en aquest cas cal instal·lar unaguait o lloc arrecerat des del principi, i deixar que «ma-duri» uns dies per tal que els animals descobreixin elmenjar. Després, un cop hagueu comprovat a distànciaque ja s’hi acosten, heu d’entrar dins el hide abans del’alba i procedir com ja s’ha explicat anteriorment.Molt més senzill que tot això, però no necessària-ment menys efectiu, és un abeurador (un simple gibrellpot servir). Com és lògic, resulta òptim buscar un llocsec –com ara una zona estèpica– a l’època estiuenca, jaque és quan més necessiten l’aigua tota mena d’animals.Si sabem dissimular bé l’improvisat toll i les vores,podem obtenir excel·lents imatges d’ocells bevent i ba-nyant-se.  GRAVACIONSFinalment, l’autèntic reclam: el so. Qui no ha escoltatembadalit el cant d’un ocell? Doncs d’això ens aprofita-rem. Primer hem d’aconseguir els cants (aconsellem<alosa@sonidosdelanaturaleza.com>) i guardar orde-nats i repetits els que desitgem en una cinta o CD. Des-prés, hem d’informar-nos dels indrets on viuen i nidifi-Osmany González, guia del parc.21Núm. 50 MÈTODE 141quen les espècies en qüestió. Un cop allà, buscarem unlloc amb branques abundants i punts adequats perquèes posin les aus. L’època més adequada és l’inici de latemporada de cria i el moment, a primera hora del matí,que és quan encara no s’han aparellat i estan més moti-vats per foragitar els intrusos del seu territori. Potser es tracta de la situació en què és menys neces-sari amagar-se massa; he aconseguit bones aproxima-cions sense cap mena de camuflatge. En tot cas, unaxarxa críptica no farà cap mal i sempre ajuda a tran-quil·litzar el «propietari del terreny». Si tot ho hem fetbé i ens somriu la sort, podem tenir el primer mascle in-quiet en un tres i no res. Ara bé, si no funciona en unahora, segurament ja no ho farà, de manera que és milloranar amb la música –mai millor dit– a una altra banda.Evidentment, perquè estiguem uns minuts cosint el pro-tagonista a «trets» fotogràfics, no passa res, però caltenir present que es tracta d’un mètode intrusiu, de ma-nera que no convé abusar-ne perquè la persistència po-dria perjudicar greument el mascle afectat i fer-lo de-sistir de defensar el seu territori o fins i tot empentar-loa que l’abandoni, comprometent la reproducció. I enca-ra que això no passi, se l’obliga a efectuar una despesaenergètica que no hauria de fer. LES FOTOSEs tracta d’una seqüència d’imatges que il·lustren l’acos-tament a una espècie rara i la utilització de reclam sonorper a aconseguir la foto final. A la primera s’observa labarca sense quilla necessària per a arribar al remot indreton viu, a la Ciénaga de Zapata. Quan hi arribes, amb sortobserves l’ocell com indica la foto 2. Amb una gravaciódel seu cant (foto 3), en pocs minuts el vam tenir al cos-tat i varem captar la imatge desitjada (foto 4, sobre unamata de mangle). El protagonista és Torreornis inexpec-tata, un emberícid endèmic de Cuba de 17 cm de longi-tud que ens recorda el nostre gratapalles.ALBERT MASÓBiòleg i fotògraf de natura© Fotos article: Albert Masó & Elizabeth Gallo. © Foto silueta d’Albert Masó: Grec Freixa«SI NO POTSACOSTAR-TE AL’ANIMAL, FES QUEELL S’ACOSTI A TU.COM? AMB MENJAR,AIGUA O CANTS»Oreste Martínez «El chino», ornitòleg expert de la zona.34

Fotografia amb reclam

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/44257/44426

Fotografia amb reclam

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana