El futur impacte de la gen&egrave;tica en les nostres vide

José Pio Beltran

Pio Beltran, José

Hemeroteca Cientifica Catalana

Nº 55 MONO.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  8/11/07  13:34  Página 62gen, ètica i estèticamonogràficGEN, ÈTICA I ESTÈTICAEL FUTUR IMPACTE DE LA GENÈTICA EN LES NOSTRES VIDESMonogràfic coordinat per José Pío BeltránDes que a final del segle XIX Gregor Mendel va descobrir les lleis de l’herènciadels caràcters dels éssers vius, amb què va donar lloc a l’inici de la genè-tica com a ciència, s’han produït grans avenços en la comprensió de la natu-ralesa del material genètic, avenços de què es deriven aplicacions que estan canviantles nostres vides. La genètica molecular ha donat suport a la teoria de l’evolució, demanera que avui ningú no discuteix que tots els organismes estan relacionats per des-cendència comuna des d’una sola forma de vida. A les anàlisis genètiques clàssiques, avuis’hi sumen nombroses eines de genètica reversa, que són aquelles que permeten ana -litzar les funcions dels gens aïllats al laboratori mitjançant la sobreexpressió oanul·lació en organismes transgènics. La criminologia actual es basa en gran maneraen tècniques de genètica molecular que permeten identificar inequívocament individusa partir de mostres cada vegada més insignificants. La producció d’aliments, fàrmacs ifins i tot de combustibles passarà en el futur per la utilització de plantes modificadesper enginyeria genètica. L’anàlisi de gens a escala molecular als laboratoris ha passatde l’estudi gen a gen a estudis massius mitjançant abordatges òmics, que permeten ana-litzar alhora tots els gens que s’expressen (transcriptòmica), totes les proteïnes(proteòmica) o tots els metabòlits d’un organisme (metabolòmica). S’estan revelant lesbases genètiques de les malalties i també la predisposició a patir aquelles de més impacteen la nostra societat, com la diabetis, el càncer o les cardiovasculars, i estan sorgintnoves disciplines científiques com la nutrigenòmica. Tots aquests avenços estan trans-formant ja el funcionament de les indústries farmacèutiques i de les pràctiques mèdi-ques. La neurobiologia actual necessita desenvolupaments matemàtics que permeten cop-sar el funcionament de xarxes i circuits genètics que sens dubte ens faran comprendreen el futur el funcionament del cervell humà, la peça més complexa de l’evolució ge-nerada fins als nostres dies. Pensem que paga la pena reflexionar sobre la manera comla genètica canvia les nostres vides i com mou el nostre pensament.José Pío Beltrán. Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes. Universitat Politècnica de València - CSIC.Núm. 55 MÈTODE 63Per aquest número de tardor, MÈTODE ha comptat amb la col·laboració de dos pintors que alhora comparteixen la seua passió per la literatura.Tot i que la pintura ha estat la primera activitat de Manuel Baixauli (Sueca, 1963) i de Joaquim Pijoan (Santa Cristina d’Aro, 1948), tots dos han gua-nyat recentment importants guardons literaris (Premi Mallorca de Narrativa 2007 i Premi Sant Jordi 2007, respectivament). En aquestes pàginesdel monogràfic ens presenten les seues reflexions al voltant de les incerteses del futur, de la genètica i de l’ètica.A l’esquerra, Manuel Baixauli. Totes les grans idees són perilloses (O. Wilde), 2007. Aquarel·la i llapis sobre paper, 24,7 x 34,5 cm.Nº 55 MONO.qxp:•Nº 53 ACTUALITAT.qxp  8/11/07  14:10  Página 63

Gen, ètica i estètica

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64541/64404

Gen, ètica i estètica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana