Francisco Pelayo

Pelayo, Francisco

Hemeroteca Cientifica Catalana

Núm. 29  MÈTODE    17 LES EXPEDICIONS CIENTÍFIQUES: EMPRESESCARREGADES DE RISCOS I INFORTUNISLa història de la ciència s’ha desenvolupat ambfreqüència a través d’iniciatives agosarades en què elrisc físic que es corria estava al mateix nivell que elsimportants resultats científics que esperaven assolir-se.Un exemple d’aquesta mena d’empreses van ser lesnombroses expedicions científiques, que s’organitza-ren des de les metròpolis europees i que van ser envia-des a ultramar, principalment entre els segles XVI i XIX.Van generar grans expectatives inicials, perquè a mésde la perspectiva d’estudiar fenòmens naturals, de des-criure materials florístics, faunístics i geològics singu-lars i exòtics i de conèixer noves terres i comunitatsindígenes, es trobava la possibilitat d’aconseguir el re-coneixement i el prestigi de la comunitat científica.Aquest premi podia ser, en principi, prou atractiu per-què els dubtes raonables sobre la conveniència d’em-prendre un viatge amenaçat de perills quedaren en partdissipades. Però no els faltava raó als qui mantenienles precaucions i es plantejaven si els avenços i reco-ENTRE LA GLÒRIA I EL FRACÀSRISC I FRUSTRACIONS DE LES EXPEDICIONS CIENTÍFIQUESFrancisco Pelayo*Expedicionaris de la Comissió Científica del Pacífic (1862-1866). Quan la petita esquadra naval de la qual formaven part s’apoderarà de lesilles guaneres peruanes i amenaçaren de bombardejar El Callao, es va desencadenar un conflicte bèl·lic entre el Perú i Espanya. Un dels natu-ralistes viatgers, Juan Isern, va morir a causa de la malaltia contreta durant el seu viatge de tornada a través de l’Amazones. El dibuixant fotò-graf Rafael Castro es va suïcidar en un moment de pèrdua de la raó. Foto: Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC).neixements científics compensaven les dificultats inhe-rents a una expedició enviada a regions sense civilitzar.Un cas extrem d’aquesta actitud va ser la que van adop-tar aquells integrants elegits per formar part d’expedi-cions que, davant la perspectiva dels perills que es po-dien trobar durant el viatge, van fugir abans d’embarcar.Ben mirat, no es pot considerar extravagants aquestesaccions, perquè per a ningú no era cap secret que desque s’havien iniciat a finals del segle XV les expedicionsi els viatges de descobriments geogràfics transoceànics,havien estat continus els accidents, com ara incendisdels campaments o naufragis, catàstrofes naturals, mortsviolentes o per malalties, guerres, en fi, un elevat nom-bre d’infortunis diversos. Per si aquestes vicissituds nohavien estat suficients, la falta de suport econòmic i l’o-blit dels governants van ser un mal comú en pràctica-ment totes les expedicions espanyoles a la seua tornadaa la metròpoli. En síntesi, la frustració final va arribar aser una sensació molt comuna a l’hora de valorar els re-sultats de nombroses expedicions científiques. LA PRIMERA EXPEDICIÓ CIENTÍFICAESPANYOLA AL NOU MÓN: L’INICI DE LESFRUSTRACIONSEn el cas d’Espanya, hi ha tot d’exemples en què espoden citar els obstacles i desgràcies que van acompa-nyar assíduament les expedicions científiques i els seusresultats. El primer va començar amb la primera expedi-ció organitzada des d’un país europeu amb destinació aAmèrica, la comissió de Francisco Hernández, metge deFelip II, a Nova Espanya, actual Mèxic, entre 1570 i1577. Després d’uns quants anys recollint materials, He-nández va tornar a Espanya carregat de plantes seques,llavors de plantes indígenes, minerals, descripcions i di-buixos botànics i zoològics. La seua il·lusió per redactaruna gran obra sobre la història natural americana i laseua aplicació terapèutica es va veure frustrada quan elmonarca espanyol va decidir que no fóra ell, sinó el met-ge italià Nardo Antonio Recchi qui s’encarregara d’estu-diar els materials americans. Al final, solament se’n vapublicar un discret resum. Però no van acabar aquí lesdesgràcies. Un segle després, els materials reunits ambtant d’esforç per Hernández es van perdre en l’incendique va destruir el 1671 la Biblioteca de San Lorenzo deEl Escorial, en la qual estaven dipositats. LA QUINA AMERICANA, EL REMEI ANHELATPELS FRANCESOSDurant el segle XVIII, els successius governs delsmonarques borbons, conscients de la necessitat d’intro-duir els moderns coneixements científics i tecnològicsen la seua política il·lustrada, van dissenyar un progra-ma d’investigació, inspirat en el model francès, un delspunts del qual va ser el finançament d’expedicionscientífiques al denominat Nou Món. L’objectiu fona-mental era recopilar, inventariar i avaluar la possibleexplotació econòmica dels recursos naturals dels domi-nis colonials espanyols a Amèrica. En aquest darrerapartat, va ser decisiva la influència de la política cien-tífica francesa, motivada per l’interès dels monarquesdel país veí per aconseguir proveir-se de quina i d’al-tres remeis terapèutics americans.Convé recordar que fins començament del segleXVIII el comerç legal amb els ports espanyols americanshavia estat prohibit per a les potències europees. Aixòno obstant, per a França la situació anava a canviar des-prés de la mort, a finals del XVII, del monarca espanyolCarles II, en el testament del qual es donava pas a Es-panya a la casa de Borbó. D’entrada, ja no semblavaque hi haguera obstacles per aconseguir la tan desitjadaquina duta d’amèrica, que anhelava el rei Lluís XIV deFrança. Era el millor remei per contrarestar el seu la-mentable estat de salut: patia febres intermitents, reu-matisme, gota, tenia foruncles, etc., tot això afegit auna higiene deplorable i una dieta desordrenada. El vide xampany que li receptava el seu metge per curar-liels mals no li proporcionava cap milloria. Solament vaaconseguir trobar-se millor quan va començar a prendrequina mesclada amb el vi, costum que es va estendre ala resta de la cort, i posteriorment a la casa reial i alscortesans espanyols. ELS CONFLICTES DE LES EXPEDICIONSCIENTÍFIQUES FRANCOESPANYOLESL’interès de la casa reial de Borbó per la quina vaprovocar que la recerca d’aquest remei terapèutic fóraun dels objectius presents en l’organització de les expe-dicions científiques a Amèrica. Així que en la comissió18 Núm. 29  MÈTODECharles de La Condamine, inte-grant de l’expedició francoespanyo-la a l’Equador per determinar la fi-gura de la Terra, va passar per situa-cions compromeses i perilloses alllarg del seu viatge.Va perdre capa-citat auditiva (de fet es va quedarsord) després de pujar a la serrala-da dels Andes.Lemonier, Une soirée chez MadameGeoffrin, (1755), Rouen, Musée deBeaux-Arts (fragment).Núm. 29  MÈTODE    19de l’expedició francoespanyola a l’Equador, patrocina-da el 1734 per determinar la figura de la Terra, es vadecidir que hi figuraren botànics, com Joseph de Jus-sieu, entre els objectius del qual hi havia estudiar lamatèria mèdica americana. Els arbres de la quina vanser trobats i descrits pels expedicionaris francesos.Si bé és cert que l’expedició francoespanyola al’Equador va aconseguir importants resultats científics,també ho és que va ser molt problemàtica en el seu tre-ball quotidià. Per començar, els components espanyols,Jordi Joan i Antonio de Ulloa, tenien la missió secretad’informar de manera confidencial sobre la situació po-lítica, social i militar del virregnat del Perú, i de contro-lar les activitats dels seus col·legues francesos. Al seutorn, els científics gals havien d’informar de les possi-bilitats reals perquè el país veí poguera emprendre uncomerç ultramarí amb les colònies espanyoles d’Amè-rica. Les contínues disputes i friccions internes entreels components de l’expedició i amb la societat hispa-noamericana van assolir el punt àlgid quan un dels ex-pedicionaris francesos, el cirurgià J. Seniergues, va sermort per un crioll. El desencadenant de la tragèdia vaser la gelosia. Seniergues s’havia traslladat a la casad’una coneguda dama, i l’anterior acompanyant d’a-questa, sentint-se ofés en el seu honor, el va reptar a unduel. El tràgic desenllaç va tenir lloc després d’una cur-sa de braus, a la qual van assistir els expedicionarisfrancesos, i en la qual els ànims del poble es trobavenmolt esvalotats. En la confusió posterior a la mort deSeniergues, dos expedicionaris francesos més, Charlesde La Condamine i Pierre Bourguer, hagueren de sortircorrents per salvar la vida, perseguits per la multitud alcrit d’“avall els francesos”, i “avall els mals gover-nants”.Una altra expedició francoespanyola, en aquest casamb una experiència aparentment menys conflictiva,va tenir lloc amb la comissió del metge francès JosephDombey i dels botànics espanyols Hipólito Ruiz i JoséPavón al virregnat del Perú i el regne de Xile entre1777 i 1787. Durant el temps que van recórrer la regiósud-americana, van patir diverses penalitats, com aral’enfonsament durant una tempesta d’un dels seus vai-sells en què transportaven cap a Espanya cossis ambplantes americanes. Més perillós per a la seua integritatA l’esquerra, José Celestino Mutis, metge i naturalista de Cadis que va desplegar la seua labor científica en l’anomenat Nou Món, va organitzarl’expedició botànica a Nova Granada (actual Colòmbia). Alguns dels seus deixebles van adoptar posicions polítiques independentistes per lesquals van acabar morint afusellats.A la dreta, l’expedició a Nova Granada va ser rica tant en resultats científics como artístics. Se’n conservenmilers de làmines botàniques que representen les espècies arreplegades i descrites en el camp. Entre aquestes, la coneguda Mutisia, les rames dela qual conformen en aquest dibuix el monograma del nom del famós naturalista de Cadis. Foto:Arxiu del Reial Jardí Botànic (CSIC).20 Núm. 29  MÈTODEfísica va ser l’alçament indígena liderat pel cacic TupacAmaru, que els va obligar a canviar el recorregut delseu viatge. A la tornada, Dumbey va tenir problemes aCadis amb la duana espanyola, perquè li decomissarengran part del material científic per prevenir que no ob-tinguera la prioritat en la publicació de la rica docu-mentació botànica, aconseguida durant l’expedició delPerú i de Xile. Això no obstant aquesta violació de l’è-tica científica no va impedir que els botànics espanyolsveieren frustrada la possibilitat de realitzar una obracientífica d’importància mundial, fonamentalment a ca-sa de problemes burocràtics i econòmics. A sobre, perfalta de suport estatal, moltes de les seues col·leccionsde manuscrits botànics, plantes seques d’herbari i làmi-nes de la flora peruana i xilena van acabar essent venu-des a institucions europees, que sí que saberen apreciar-ne el valor científic. UNA OPORTUNITAT CIENTÍFICA PERDUDA:L’EXPEDICIÓ A NOVA ESPANYAUna expedició posterior al Nou Món, organitzada ifinançada aquesta vegada exclusivament des de la Cortespanyola, va tenir lloc el 1787. Es va comissionar elsmetges M. de Sessé i M. Mociño, juntament amb unequip de naturalistes i dibuixants, perquè recorregueren iestudiaren la flora i fauna de territoris avui pertanyents aMèxic i Guatemala, establieren jardins botànics ambplantes indígenes medicinals i fomentaren una sèrie dereformes en l’àrea sanitària. Van ser nombroses les des-ventures de tota mena que hagueren de patir els expedi-cionaris. En primer lloc, en arribar a Mèxic, toparen ambl’obstacle i oposició de les autoritats mèdiques locals,zeloses que el seu poder en el camp sanitari es pogueraveure qüestionat pels enviats des de la metròpoli. Segui-ren les dificultats per trobar un lloc adequat on establir eljardí botànic. Si no hi havia prou amb els problemesaliens a l’expedició, les mateixes divergències entre elsexpedicionaris, degudes a les actituds agressives d’al-guns, les deficiències dels altres i el xoc de personalitats,van provocar un malestar generalitzat en el si del grup.L’escena final d’aquest escalfat ambient va ser la situa-ció creada per Mociño, quan va abandonar la seua dona.Amb el suport del seu oncle, el bisbe d’Oaxaca, aquellava sotmetre el naturalista a una persecució implacable. A més a més, van ser constants les penalitats i les misè-ries causades per la falta de diners, una penúria pràctica-ment constant en totes les expedicions, que obligarenSessé a haver de vendre els seus béns particulars per po-der subsistir. Així mateix, la guerra marítima i comercialcontra Anglaterra va ocasionar tot de problemes a l’horad’enviar el material científic a Espanya. De totes mane-res, la pitjor part de tot va ser que durant l’expedició vanmorir dos dels seus components: el farmacèutic JaimeSenseve i el naturalista José Longinos Martínez.No els va anar gaire millor als expedicionaris a laseua tornada a la península. Després de les dificultatsper instal·lar-se en una oficina on poder estudiar el ma-terial, la guerra contra Napoleó va provocar la persecu-ció i l’exili de Mociño, acusat d’afrancesat i de col·la-boracionista amb el règim napoleònic. En la fugida,Mociño se’n va endur amb ell els dibuixos botànics izoològics realitzats durant l’expedició. A Montpeller,“quasi cec i menjant rosegons”, Mociño va prestar leslàmines al botànic A. P. Decandolle, qui va organitzar-ne la còpia, dibuixos que va encarregar a un grup dedames de l’alta societat de Ginebra. En tornar a Espa-nya, Mociño es va emportar les làmines i llavors se’nperd el rastre fins 1981, quan la Junta de Calificación,Valoración i Exportación, “sense advertir-ne” (?) el va-lor científic i artístic i la seua condició de patrimoniCertificat d’embarcament del naturalista suec Pehr Löfling davant laseua partida en l’expedició del tractat de Límites a l’Orinoco en quèperdria la vida. Löfling, deixeble favorit de Carl von Linné, va ser undels diversos “apòstols” que moriren perquè el seu mestre assolira laglòria científica. Foto:Arxiu del Reial Jardí Botànic (CSIC).històric, va concedir permís per exportar-les. A pesarde les gestions diplomàtiques realitzades després d’a-questa nefasta gestió patrimonial, a hores d’ara les là-mines continuen dipositades en l’Institut Hunt dePittsburg (EUA). Si l’oblit i la deixadesa dels gover-nants espanyols tardoil·lustrats van impedir la realit-zació d’una important contribució espanyola a lahistòria de la botànica, la ignorància i la desídia admi-nistrativa d’un present recent va causar la pèrdua d’u-na important col·lecció historicocientífica, part inte-grant del patrimoni cultural llatinoamericà. CIÈNCIA I LLIBERTAT: EL COMPROMÍS POLÍTICDELS EXPEDICIONARISNo es pot comentar les vicissituds que van acom-panyar les expedicions científiques sense tenir encompte el context històric, polític i social en què tin-gueren lloc. Així, en el cas de l’expedició botànica deNova Granada, l’actual Colòmbia, organitzada per Jo-sé Celestino Mutis, els darrers anys coincidiren ambun període molt agitat des del punt de vista polític. Enel moviment revolucionari que desembocaria en elprocés d’independència van participar alguns dels dei-xebles criolls de Mutis, integrants de l’expedició, comara el botànic F. J. Caldas, el dibuixant Salvador Rizo iel zoòleg Jorge Tadeo Lozano. Acusats de conspira-dors, tots tres van ser afusellats el 1810 per les tropesespanyoles. Un altre represaliat polític per part dels governantsespanyols, afortunadament sense arribar a la brutalitatamb què es va tractar els criolls neogranadins, va serAlejandro Malaspina. A la seua tornada de l’expediciócientífica espanyola que va circumnavegar el globusterraqüi durant el període 1789-1794, el van implicaren una conxorxa política. Jutjat per conspiració, va serdestituït dels seus càrrecs i tancat en presó a la Coru-nya, pena que va ser commutada per la de desterra-ment a Itàlia. Va ser la culminació d’una gestió admi-nistrativa ignorant amb la ciència i cega per percebreles conseqüències d’una desastrosa política que obli-garia en el futur a la dependència científica d’Espanya. *Institut d’Història de la Ciència i Documentació López PiñeroCSIC-Universitat de València.Núm. 29  MÈTODE    21Les incomptables dificultats a què hagueren d’enfrontar-se els naturalistes i dibuixants de les expedicions científiques no els van impedir derealitzar un esplèndid treball de camp. Un exemple és el dibuix de l’Armadillo d’Isidoro Gálvez, integrant de l’expedició botànica al Virregnatdel Perú i Regne de Xile. Foto: Arxiu del Reial Jardí Botànic (CSIC).

Entre la glòria i el fracàs

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/46387/46561

Entre la glòria i el fracàs

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana