M. José Carrau

Olga Ibáñez

Pepa Rey

Carrau, M. José

Ibáñez, Olga

Rey, Pepa

Hemeroteca Cientifica Catalana

124 Núm. 42 MÈTODEE ls arbres són, d’entre els éssers vius, elsmés longeus. Alguns poden viuredurant segles i fins i tot mil·lennis. A les Muntanyes Blanques de Califòrnia viu unpi que té més de 4.700 anys. Això vol dir que lallavor d’on va eixir aquesta conífera va germinarmés o menys alhora que l’home primitiu va desco-brir l’agricultura. El fet que els arbres, a diferènciadels animals, continuen creixent durant tota la seuavida, té com a conseqüència que certes espèciespresenten dimensions gegantines. Podem trobararbres que arriben a alçàries de més de 120 metres–quasi com un gratacel de 40 pisos!– i altres quetenen els troncs tan grossos que farien falta fins i tot35 xiquets, agafats de les mans, per abraçar-los.Però, per créixer d’aquesta forma tan espectacularal llarg del temps, primer han hagut de vèncer laforça de la gravetat i després mantenir-se erts, i aixòho han aconseguit gràcies a substàncies com la lig-nina. Aquesta substància, que va fer la seua aparicióen la història de les plantes fa més de 420 milionsd’anys, és l’element més important que constitueixla  fusta. A mesura que el tronc va envellint i augmentantde grandària, el temps va deixant-hi les seuesempremtes: l’una queda reflectida a l’escorça (quees clivella formant un dibuix característic), i l’altradins del tronc, on l’edat de l’arbre queda marcada enforma d’anells. Aquests anells de creixement es for-men cada any: durant la primavera, amb unes bonescondicions de llum, pluja i aliment, el creixement ésràpid i ofereix una fusta ampla; en canvi, a la tardorel creixement és més lent i per tant la fusta que esforma és més estreta. D’aquesta manera, és possibleesbrinar l’edat d’un arbre que ha estat tallat? Per aresoldre-ho tan sols necessites una lupa de mà imolta paciència per observar-ho.A continuació et proposem una activitat per ana-litzar l’interior dels arbres i poder calcular-ne l’edat.GEGANTS DE FUSTAe l   j a r d í   a n i m a tUna activitat molt curiosa és que els xiquets facen un dibuix dela seua edat com si foren arbres.Al tall d’un tronc es pot diferenciar clarament, pel seu color igrandària, el creixement de primavera i el de tardor.A més, l’amplària variable d’aquests anells anuals reflecteix la ra-pidesa de creixement, i per tant les condicions climàtiques de ca-dascun dels anys.© Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la UV«A MESURA QUE EL TRONC VAENVELLINT I AUGMENTANT DEGRANDÀRIA, EL TEMPS VA DEIXANT-HILES SEUES EMPREMTES»Núm. 42 MÈTODE 125e l   j a r d í   a n i m a t ACTIVITATNom: L’edat dels arbres. Materials: Llenya, paper de vidre, cera incolora idraps.Destinataris: A partir de nou anys.Grau de dificultat: Mitjà.Observant amb atenció els anells d’un arbre tallates pot estudiar d’una manera senzilla la seua vida, ia més, descobrir la seua edat. En primer lloc, amb untros de paper de vidre i amb molta cura, s’escata totala superfície del tall, d’aquesta forma podreu dife-renciar els anells fàcilment. Per ressaltar el color dela fusta, heu de prendre un drap amb un poc de ceraincolora i repartir-la de manera uniforme. Ara que jaes poden diferenciar clarament els anells, és possibleendevinar coses de la vida de l’arbre, com ara quantsanys tenia quan el varen tallar, l’any que més vacréixer, si va passar períodes de sequera (els anellsmés estrets) o de bonança (els més amples)… Unapràctica divertida que ens explica la vida íntimadels arbres.Gabinet de DidàcticaJardí Botànic de la Universitat de ValènciaIntegrat per Mª José Carrau, Olga Ibáñez, Pepa Rey, Mª Jesús Romero i Àngel SanchisCedre roig del Pacífic (Thuja pli-cata).Eben africà (Diospyros crassiflora).Taronger d’Osage (Maclura pomi-fera).Wenge (Millettia laurentii).Zebrano (Microberlinia brazzavi-llensis).Bubinga (Guibourtia demeusei).Cada fusta té diferent flexibilitat, pes, duresa, i resistència a l’ai-gua i a la calor; a més, la varietat de colors és quasi infinita, desd’un blanc groguenc fins al negre més pur.A l’esquerra diferents tipus de fusta.Creixement de tardorCreixement de primavera

Gegants de fusta

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45112/45283

Gegants de fusta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana