Martí Boada

Boada, Martí

Hemeroteca Cientifica Catalana

L’any 2010 ha estat proclamat per l’Assemblea General de les Naci-ons Unides Any Internacional de la Biodiversitat amb la finalitat de cridar l’atenció sobre la pèr-dua continuada d’espècies, una pèrdua que algunes institucions situen en més de vint mil tàxons anualment. Una biodiversitat que, lluny d’entendre-la com un món de curiositats biològiques, repre-senta un component bàsic per a la vida, ensems que un indicador diàfan de la qualitat ambiental i de l’estat de salut dels paisatges. La proclama de Nacions Unides proposa reflexionar sobre la intervenció humana en la conservació i molt especialment proposa incrementar esforços per reduir el ritme actual de pèrdua d’efectius, un ritme mil vega-des superior al que es pot considerar el ritme natural. Aquesta pèrdua, per primera vegada, en una fracció molt notòria, és induïda per causes humanes. Al llarg de la història de l’evolució sembla que s’han produït cinc grans extincions; l’actual es reconeix com la sisena gran extinció, diferenciada de les documentades anteri-orment per la pressió humana com a agent responsable.La biodiversitat (Bd), tal com la defineix el Conveni de Rio 92, s’entén com els ecosistemes, espècies i es-tructures genètiques mantenidors de la vida al planeta. En la proclama d’enguany es defineix que la Bd, en-tre altres aportacions, ens proveeix d’aliments, purifica l’aire i l’aigua, estabilitza el clima de la Terra, i un llarg etcètera. Les pèrdues i transformacions, a més de reduir el nombre d’espècies, es produeixen també a gran esca-la; en els darrers anys els catorze grans biomes que con-figuren les cobertes de la Terra han estat canviats i han vist reduïda la seva superfície entre un 20 i un 50%. Lamentablement ens hi podríem estendre molt, amb dades de diferents fonts que ens mostrarien la intensa transformació i les nombroses pertorbacions que en aquests començaments de mil·lenni assoten el planeta.Unes transformacions que són l’expressió d’unes dinà-miques socioecològiques que no tenen precedents his-tòrics coneguts, lligades a un context de crisi que alguns autors defineixen com una crisi civilitzatòria, atès que, en intensitats diferents, afecta com cap d’altra crisi co-neguda les diverses societats d’ar-reu del planeta.Una de les característiques d’aquest moment civilitzatori és l’acceleració constant dels pro-cessos. Una acceleració que, com diria Margalef, redueix la capaci-tat humana de reacció en aquest context de crisi. L’eminent ecòleg, referint-se a la biodiversitat, la de-finia com un catàleg de la flora i la fauna en un moment determinat, i la comparava amb les paraules. La diversitat seria la riquesa del llenguatge d’un text, que pot ser literàriament molt creatiu i bella-ment executat o molt simple i matusser.Al fil de la metàfora margalefiana, pensem que l’Any Internacional de la Bd hauria d’ajudar a aprofundir en la necessitat de retornar a la biodiversitat, en sentit ampli, el valor d’escola d’aprenentatges continuats, la compren-sió del medi com a recurs primer, per entendre nivells superiors de complexitat.Ens podem preguntar quina serà l’aproximació que es podrà desplegar per tal de comprendre la biodiversi-tat, quan la major part de la societat actual n’és profun-dament desconeixedora. Fa pocs dies, en l’avinentesa de presidir un lectura de tesi de grau, fonamentada sobre el coneixement que tenen de les plantes en una comunitat indígena ximane, a la selva boliviana, vaig assabentar-me que el coneixement mitjà d’un indígena era de 460 espècies de plantes, un nombre de tàxons que, en una societat «desenvolupada» com la nostra, sols deu ser a l’abast d’algun naturalista avesat.Alguns autors sostenen que actualment la visió tele-visiva de la natura –entengueu biodiversitat–, amb uns programes sobre la vida silvestre d’una gran qualitat d’imatges, contemplades des de la comoditat d’un sofà, ha rebaixat el caràcter estimulant de l’observació en di-recte. Lluny de les denominades visions amazonistes de la biodiversitat, caracteritzades per l’exaltació del medi llunyà i el menysteniment de l’immediat, ens sembla que la manera d’ésser solidaris amb el manteniment i custòdia de la biodiversitat universal passa pel coneixe-ment i l’estima de la biodiversitat que ens envolta.Martí Boada. Doctor en Ciències Ambientals, Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental, Universitat Autònoma de Barcelona.«LA BIODIVERSITAT REPRESENTA UN COMPONENT BÀSIC PER A LA VIDA, ENSEMS QUE UN INDICADOR DIÀFAN DE LA QUALITAT AMBIENTAL I DE L’ESTAT DE SALUT DELS PAISATGES» Núm. 65 MÈTODE 3LA BdMartí Boada

La Bd

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64921/64791

La Bd

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana