Un equip de la Universitat de Val&egrave;ncia viatja a l&rsquo;Ant&agrave;rtida per investigarcom l&rsquo;escalfament global afecta les esp&egrave;cies que viuen als ecosistemes aqu&agrave;tics d&rsquo;aquest continent

Lourdes Velasco

Velasco, Lourdes

Hemeroteca Cientifica Catalana

DOSSIERVIATGE A L’ANTÀRTIDA 34 Núm. 57 MÈTODECom estan patint els ecosistemes de l’Antàrtida l’escal-fament del planeta per l’efecte hivernacle? Què passarà en el futur? Què es pot fer i què cal fer? Per intentar respondre aquestes preguntes i moltes més, tres inves-tigadors de la Universitat de València i un altre de la de Castella-La Manxa van empren-dre l’any passat l’aventura de pas-sar tres mesos a l’Antàrtida, dins del projecte internacional Limno-polar, per esbrinar les condicions de vida als llacs i els rius de l’illa Li vingston, a l’arxipèlag de les Shetland del Sud.Carregats amb l’equip bàsic, Antonio Camacho i José Anto-nio Gil-Delgado, professors de la Uni tat d’Ecologia de l’Ins titut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evoluti-va de la Universitat de València, Carlos Rochera, becari predoctoral, i Álvaro Chicote, professor de la Universi-dad de Castilla-La Mancha, viatjaren fi ns a la Patagò-nia xilena, on el vaixell Las Pal-mas de la marina espanyola els va portar en una travessia de quatre dies fi ns a la península de Byers, un dels pocs llocs de l’Antàrtida on el gel no és etern i que permet disposar durant l’estiu austral de l’element bàsic per a l’existència de vida: l’aigua en estat líquid. EL CANVI CLIMÀTIC TOCA DE PLE ELS ECOSISTEMES DE L’ANTÀRTIDA Lourdes Velasco Un equip de la Universitat de València viatja a l’Antàrtida per investigar com l’escalfament global afecta les espècies que viuen als ecosistemes aquàtics d’aquest continent.Alguns dels membres de l’equip de recerca Limnopolar, camí dels llacs. D’esquerra a dreta: Álvaro Chicote (Univer si dad de Castilla - La Mancha), Antonio Ca ma cho (Universitat de València), José Antonio Domínguez (CEDEX) i Carlos Ro chera (Universitat de València).© Fotos article: Projecte Limnopolar«ELS PRIMERS RESULTATS PALESEN QUE L’AUGMENT DE LA TEMPERATURA ESTÀ MODIFICANT L’EQUILIBRI ENTRE ELS ORGANISMES QUE VIUEN ALS RIUS I ESTANYS DEL CONTINENT GELAT»DOSSIERVIATGE A L’ANTÀRTIDAUna visita anterior, al 2002, els havia permès caracte-ritzar les espècies que poblen aquests ecosistemes aquà-tics terrestres. Hi descobriren virus, bacteris, protozous, microalgues i microcrustacis que formen una xarxa trò-fi ca –els uns es mengen els altres–. I ha estat precisa-ment ací on les primeres investigacions han donat resul-tats sorprenents, perquè, com explica Antonio Camacho, «fi ns ara qualsevol biò leg de l’Antàrtida pensava que les interaccions entre organismes tenien poca importància en el fun cionament d’aquests ecosistemes marcats per les condicions de llum, tempera-tura i disponibilitat d’aigua». Però resulta que si augmenta la tempe-ratura (i es calcula que durant les darreres dècades la mitjana s’ha incrementat en dos graus i mig) s’allarga l’estació productiva. El desgel es produeix abans, els rius i els llacs s’enriqueixen amb més nutrients, hi ha més biomassa i s’activa el sistema biològic.■ QUI ES MENJA QUIEn concret, els investigadors han descobert una «cascada tròfi ca» produïda per l’aug-ment de temperatura. Els crustacis, que es troben al capdamunt de la cadena i que se suposa que haurien de consumir algues, troben més quantitat de protozous i se’ls mengen. Els protozous abunden perquè, al seu torn, troben gran quantitat de bacteris per alimentar-se. Però al fi nal, com que els crustacis mengen tants pro-tozous, aquests acaben escassejant i són les poblacions de bacteris les que augmenten, sense tants depredadors que els amenacen. Els bacteris heteròtrofs, pel seu cos-tat, gaudeixen de les aportacions orgàniques dels tapis-sos microbians situats a les conques lacustres, i això pot explicar, juntament amb la raó anterior, l’abundàn-cia relativament alta que presenten.Tot plegat és un efecte directe de la disminució de la duresa de les condicions ambientals, que, a banda de variar les interaccions entre unes espècies que han evolucionat i s’han adaptat aïllades de la res-ta del món durant els darrers vint milions d’anys, poden produir la invasió d’espècies alienes. Aques-tes últimes, que no es podrien es-tablir a l’Antàrtida si la tempera-tura no haguera pujat, poden fi ns i tot adaptar-se millor a les noves condicions i acabar desplaçant les autòctones. Camacho explica que diverses investigacions marines han de-mostrat que espècies de pingüins de més al nord han envaït territoris meridionals i han desplaçat altres pingüins. En el cas d’espècies terres-tres, això ha ocorregut també a les Illes Georgia del Sud, on un escarabat depredador portat possiblement de manera accidental pels visitants ha eliminat alguns dels crustacis dels estanys.Dalt, Antonio Camacho, professor de la Universitat de València i di-rector del projecte, preparant un experiment a l’iglú-laboratori.A l’esquerra, eixida d’un llac després d’un mostreig. La feina a l’Antàr-tida és duu a terme en condicions molt difícils. Alguns llacs es troben a hores de distància del campament i per navegar-los cal dur una bar-ca que pesa 35 quilos.«LA DISMINUCIÓ DE LA DURESA DE LES CONDICIONS AMBIENTALS VARIA LES INTERACCIONS ENTRE UNES ESPÈCIES QUE HAN EVOLUCIONAT I S’HAN ADAPTAT AÏLLADES DE LA RESTA DEL MÓN» Núm. 57 MÈTODE 35DOSSIERVIATGE A L’ANTÀRTIDAPerquè, al canvi climàtic, cal sumar-hi la presència humana. «Durant els darrers dos segles els humans hem anat molt a l’Antàrtida», recorda Camacho, referint-se a les diverses expedicions que han viatjat a un continent que sempre va estar deshabitat. Qualsevol organisme portat per l’home i que s’hi adaptara podria provocar un daltabaix en ecosistemes aïllats i, per tant, molt fràgils.■  CAL FER ALGUNA COSA DAVANT EL CANVI CLIMÀTIC?Tot i esperant investigacions més completes, es constata que el canvi climàtic afecta la vida, fi ns i tot en les condicions més extremes. El següent pas és esta-blir models de com es pro duiran aquests canvis en els ecosistemes si la temperatura continua pujant, com molts estudis preveuen si no s’aturen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.Camacho qualifi ca la situació de «greu», perquè, tot i que el clima de la Terra és variable, «els canvis natu-rals ara es produeixen en dècades». Els humans hem cremat en forma de CO2 durant els darrers dos segles bona part del carboni fossilitzat al llarg de milions d’anys. L’efecte hivernacle, que és el que garanteix la vida a la terra, s’ha incrementat i ajuda, segons molts experts, a dur a terme una de les extincions d’espècies més massives de la història de la Terra, si no la més rellevant. Aquesta extinció no es refereix principalment a espècies animals, sinó sobretot a microrganismes que ni tan sols es coneixen. Per tant, estan desapareixent sense que  s’haja tingut constància que existien. Davant d’això es pot actuar sobre les cau ses o sobre les conseqüències. An tonio Camacho explica que «els humans podem adaptar-nos a les conseqüencies gràcies a la tec nologia construint dics, per exemple, per mitigar la pujada del nivell del mar». Però la «ELS INVESTIGADORS HAN DESCOBERT UNA “CASCADA TRÒFICA” POTENCIADA PER L’AUGMENT DE TEMPERATURA» 36 Núm. 57 MÈTODEMembres del grup de recerca, traslladant-se des del campa-ment ﬁ ns als llacs al principi de la campanya. DOSSIERVIATGE A L’ANTÀRTIDAresta d’espècies no ho pot fer i, per tant, s’ha d’apostar per «reduir els canvis actuant sobre les causes».■ EL TREBALL EN CONDICIONS EXTREMESL’Antàrtida ha viscut fi ns fa no-res quasi aïllada de la resta del món. El corrent marí circumpolar que produ-eix un salt de temperatura entre l’aigua de les costes de Sud-amèrica i la que envolta el continent gelat n’incre-menta la inaccessibilitat. La península de Byers, amb un clima relativament suau i humit, gaudeix d’una es-pecial protecció ambiental segons el Tractat Antàrtic, que, si bé garanteix el manteniment d’aquest territori en estat verge, també hi difi culta l’accés i l’estada durant llargs períodes de temps. No s’hi poden instal·lar grans campaments ni es poden fer servir vehicles de motor ni gossos de trineu.Quan els investigadors hi arri-baren per primera vegada el 2002 a bord d’una llanxa, hagueren de descarregar tres tones de materi-al i transportar-les a coll fi ns a la zona d’acampada. Hi instal·laren dos iglús de fi bra de vidre que fan les funcions de cuina i sala d’es-tar, per una banda, i laboratori per una altra. Per dormir, s’hagueren de conformar amb tendes de campanya. El muntatge i el desmuntatge del campament pot ocupar fi ns a una setmana. La resta de material es compon d’equips d’in-vestigació per fer experiments, ràdios, un ordinador i equips de supervivència. En defi nitiva, elements que garantesquen la seguretat i el contacte continu amb l’exterior. Camacho recorda que no disposen de metge i que hi poden ocórrer accidents. Durant la darrera es-tada, de fi nal de novembre de 2006 fi ns a començament del passat mes de març, hi hagué dos trencaments de braços, que van ser tractats per ells mateixos amb as-sessorament mèdic per ràdio. Per a aquestes urgències, i per mantenir en funcionament el campament, sempre els acompanya un muntanyenc d’elit contractat pel Co-mitè Polar Espanyol. I molt millor si els accidents no són greus, perquè el vaixell pot tardar fi ns una setmana a arribar-hi.La feina es porta a terme en condicions molt difícils. Tot és lent i laboriós. Alguns estanys es tro-ben a hores de distància del cam-pament i, per navegar-hi, cal por-tar una barca que pesa 35 quilos. Quan hi ha neu es pot arrossegar amb un trineu amb tracció huma-na. Quan no n’hi ha, cal carregar-la a pols.Tot i que la temperatura durant l’estiu austral no és gaire baixa, la sensació tèrmica sí que sol ser-ho. Perquè a zero graus, però en una zona molt humida, d’altíssima pluviositat i forts vents, aquesta sensació tèrmica pot arribar als 20 graus sota zero.És llavors quan, segons l’inves tigador, ix el millor de cadascú. «Quasi tots els qui hi anem som, en certa mesura, aventurers, i els qui hi repetim ho som del tot», relata Camacho. La investigació en aquestes condicions es pot fer gràcies a la col·laboració de diversos equips de científi cs. Segons Camacho, «no hi ha la competició que es produeix en altres camps i quan hi ha un desco-briment de seguida es fa públic» sense que la plasmació en revistes de prestigi com Nature o Science, encara que comuna, siga un fi  en si mateix. I això es nota a peu d’obra. «Si tu ja has acabat la teua feina, et poses a ajudar a un altre, o fas el sopar per a tot el grup», expli-ca Camacho, per a qui «les relacions humanes són les experiències que més es recorden després, perquè són molt intenses». La conclusió és que s’imposa, potser per necessitat, la solidaritat. «Al fi nal quasi tot el món és bo i allà cadascú trau el millor d’ell mateix», sentencia el científi c.Lourdes Velasco. Llicenciada en Periodisme, Universitat de València.«QUALSEVOL ORGANISME PORTAT PER L’HOME I QUE S’HI ADAPTARA PODRIA PROVOCAR UN DALTABAIX EN ECOSISTEMES AÏLLATS I, PER TANT, MOLT FRÀGILS Núm. 57 MÈTODE 37Manuel Toro, investigador del CEDEX (Centro de Estudios y Expe-rimentación de Obras Públicas) que també participa en el projecte Limnopolar, prenent mostres de sediments d’un llac gelat.

El canvi climàtic toca de ple els ecosistemes de l'Antàrtida

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64608/64476

El canvi climàtic toca de ple els ecosistemes de l'Antàrtida

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana