L'altre urbanisme a la Marina Alta: els casos de l'Atz&uacute;via i Parcen

Cèsar Palazuelos

Palazuelos, Cèsar

Hemeroteca Cientifica Catalana

Al seu Dillatari, el poeta menor-quí Ponç Pons es pregunta si«sobreviurem als bàrbars i alciment» i, tot seguit, sentenciaque «Déu és turista». Senseentrar en valoracions teològi-ques, no ens podem estar de dirque una nova religió ha crescut al’empara de l’urbanisme inten-siu. Una tendència que dels anysvuitanta ençà modifica d’allòmés, construcció rere construc-ció, els paisatges tradicionals delPaís Valencià, a grans trets, i elsde la comarca de la Marina Alta,en concret. Tanmateix hi ha dos municipis, l’Atzúvia iParcent, que ben al contrari de la tendència majorità-ria, més coneguda arran d’escàndols recents, no sesituen a la costa, sinó que són més propers a allò queeufemísticament s’ha denominat turisme rural. Unescaracterístiques que no els han salvat de la dinàmicacostanera: l’edificació desmesurada. Uns 2.000 noushabitatges a l’Atzúvia (que ara té 611 veïns) i vora1.800 a Parcent (960 habitants) són, en aquest cas,l’argument del drama en expansió.Així i tot, val a dir que l’urbanisme intensiu reper-cuteix en diferents sentits sobre el medi. Una d’aques-tes variants és la separació radical entre els paratgestradicionals, que desapareixeran sota tones de cimento gespa de voluntat artificial, i els homes que n’hanfet un ús en el temps, bé siga treballant, bé siga sim-plement d’esplai. Jesús (l’Atzúvia) i Joaquim (Par-cent) protagonitzen aquesta ruptura amb un món queesdevindrà en poc temps absolutament distint del seu.I amb ells se’n van, d’una banda, els paisatges, id’una altra, tota la memòria que n’han extret. Són elssavis més anònims.Jesús Pons Pons ha viscut totala vida a l’Atzúvia, açò és, desde fa 76 anys. Ha fet de jornaler iramader, tot i que a hores d’aral’afecció que manté amb mésencoratjament és la cacera, araamb la companyia del seu nétOriol. Jesús coneix pam a pamels paratges del seu terme muni-cipal, tant que «sovint caminà-vem de nit i quan no t’hi veiesllançaves un pedra i amb elsoroll que feia en caure et guia-ves». Per llocs que Jesús xafavafins fa poc ara es construiran untotal de 1.958 cases, segons les últimes xifres; la majo-ria d’elles amb tipologia de bungalous i també habitat-ges unifamiliars. En aquest sentit, una de les zones quepatirà una de les transformacions més importants és ellloc de Forna. De la falda del castell estant, Pons s’homira amb resignació: al voltant del xicotet nucli urbàexistent s’edificaran 1.519 cases (i encara queda unsector més per desenvolupar, si s’escau). La fortifica-ció que mana de Forna, d’origen andalusí i consolida-da pels templers entre el segles XIII i XIV, ja va estar apunt del col·lapse perquè tot just davall del tossal unapedrera va ensumar gran part de la muntanya. Lesdiverses pedreres que hi ha per tot el terme ofereixenun espectacle esfereïdor alhora que signifiquen la des-trucció d’importants boscos de pi mediterrani. Repre-senten mossos humans a la natura. «S’ESTAN BEVENT L’AIGUA DELS QUE VINDRANDARRERE»A l’altra banda del terme, un altre tossal predominasobre els atzuvians, tant que «a la penya de dalt hi haHOMES I PAISATGES QUE SE’N VANL’ALTRE URBANISME A LA MARINA ALTA: ELS CASOS DE L’ATZÚVIA I PARCENT«UNA NOVA RELIGIÓ HACRESCUT A L’EMPARADE L’URBANISME INTENSIU.UNA TENDÈNCIA QUE DELSANYS VUITANTA ENÇÀMODIFICA A MÉS NO PODERELS PAISATGES DEL PAÍSVALENCIÀ I ELS DELA COMARCA DE LA MARINAALTA, EN CONCRET»Vista general de la vall del riu Xaló i de la població de Parcent a la dreta. En aquest municipi de l'interior de la comarca de la Marina Alta, amb960 habitants, s'ha previst construir 1.800 habitatges.Cèsar Palazuelos© Xepo• 003-063 Nº52_ACTUALITAT52  7/2/07  17:04  Página 1920 Núm. 52 MÈTODEun clavill amb què jo sé dir l’hora que és», asseguraJesús. La Moleta és un turó que en els últims anys hapatit un parell d’incendis, el més recent al març pas-sat, que han arrasat la vegetació (pins, carrasques, oli-veres o garrofers). Sobre aquesta terra cremada s’haprojectat la construcció de 439 cases. L’Atzúvia havist com en els darrers anys un important percentatgedel seu territori ha estat socarrat per flames intencio-nades. A més, les noves llars de la Moleta abocaranl’aigua a un barranc que travessa el poble; una cano-nada massa menuda, segons denuncien des de l’asso-ciació Gelibre, entitat que defen-sa un creixement sostenible i quese n’ha fet ressò fins i tot al diarifrancès Libération. Al respectede l’aigua, Jesús Pons parla moltclar, i sentencia: «Els que vénenpagaran el mort, s’estan beventl’aigua dels que vindran darre-re.» Una dada en aquest sentit:«Quan jo era jove la sénia mésfonda la cavàvem a 20 metres;ara han de baixar als 100.» És adir, 80 metres, xifra per alsseguidors del debat sobre elcanvi climàtic. Sobre la qüestióhídrica, Gelibre ha denunciat a laUnió Europea que els tres PAI aprovats a l’Atzúviapoden danyar directament el subministrament delprincipal brollador que nodreix el parc natural de lamarjal Pego-Oliva, el Bullentó. En total, els tres plansurbanístics, que faran d’un poblet una gran zona resi-dencial, ocuparan una extensió de 1.145.009 m2; elterme té 14.700.000 m2. És a dir, quasi el 10% seràurbanitzat per bé que la Conselleria de Territori i Habitatge encara no ha donat llum verda.  TERRA LLAURADA EN MANS DE CANTANTSFAMOSOSA l’altre extrem sud de la Marina Alta, a Parcent, Joa-quim Mora Pérez, més conegut com Maldo, ha estatun dels pocs homes majors (70 anys) que s’ha mostraten contra de l’aprovació de tres PAI que modificarandel tot la fisonomia actual del poble amb la construc-ció d’unes 1.800 cases. La majoria d’aquestes sesituaran en la serra del Carrascar (també Barranquet oReplà, paratge travessat per la carretera del coll deRates, que dóna accés a Tàrbe-na, la Marina Baixa). La granpart d’aquest volum d’habitat-ges, 1.496, pertanyen al pla par-cial del Carrascar i són promo-guts per una empresa vinculadaal cantant Julio Iglesias. La mer-cantil de la qual és administra-dor l’artista posseeix, per exem-ple, més del 50% del territorique té d’extensió la localitat deBenigembla, que fita amb Par-cent, i que abraça 18,4 milionsde metres quadrats. Tota unagran finca que ha estat tradicio-nalment treballada pels veïnsdels dos pobles però que pertanyia a una família aris-tocràtica; de fet, a molts els ha vingut de nou assaben-tar-se que no eren realment propietaris de les terresque han conreat durant generacions i per les quals hanpagat la contribució cristianament. Ara, amb el vistiplau i l’empenta de l’equip degovern del PP local, com a l’Atzúvia, més de 1,5milions de metres quadrats passaran a ser una granurbanització que per a Maldo esdevindrà «un desas-«ELS TRES PAI APROVATSA L’ATZÚVIA PODEN DANYARDIRECTAMENT ELSUBMINISTRAMENTDEL PRINCIPAL BROLLADORQUE NODREIX EL PARCNATURAL DE LA MARJALPEGO-OLIVA, EL BULLENTÓ»Dalt, una de les pedreres que abunden al terme de l'Atzúvia i que hansignificat la destrucció d’importants boscos de pi mediterrani. A lesfotos de baix, Joaquim Mora Pérez (Parcent), a l’esquerra, i Jesús PonsPons (l’Atzúvia), a la dreta. Aquests dos homes representen la transicióentre dos mons.© Fotos doble pàgina: C. Palazuelos• 003-063 Nº52_ACTUALITAT52  5/2/07  16:19  Página 20tre, un mal viure per a Parcent». I per a ell, llaurador iramader de sempre, «això és trist perquè jo he tingutfe a la muntanya tota la vida i per això me l’he ense-nyada tota, pam per pam». A més, de la mateixamanera que ho feia a l’altra banda de la comarcaJesús Pons, Joaquim també adverteix que «es necessi-tarà molta més aigua i no s’ha concretat d’on estraurà». Com a la Moleta, el Carrascar de Parcent hapatit incendis des de fa quaranta anys, «des de l’arri-bada de l’obra», concreta Maldo, «ho han cremat»,conclou. L’arribada dels focs coincidí, segons els doshomes, amb l’abandó de la muntanya perquè «abansla gent vivia del bosc i, a més, havia d’estar net»,recorda Maldo. En el cas de Parcent, l’extensió delpla parcial de la serra del Carrascar, juntament ambels de la Solana i el Cantalar representarà la urbanit-zació, transformació del medi si més no, del 16% delterme municipal. Una transformació que Maldo ja noveurà. Una llarga malaltia se’l va emportar l’estiupassat.  LLICSONS I «GATS SALVATS»Jesús i Maldo han estat homes que han xafat cada trosde camí de cada muntanya que hi ha als seus pobles.En realitat, ells són part d’aquests paisatges. De lavegetació n’han fet ús quan ho consideraven adient.En aquest sentit, ambdós recorden plantes que tenienaplicacions diverses com ara la ruda o l’«herba depou» (per a la recuperació de les ovelles després d’unpart o d’un avortament), el card perdercal (usat contrael verí del cuc de pi), la dauradella (eficaç sobre unaferida humana) i el rabet de gat (en cas que el mal elpatesca un animal). A més, els típics llicsons i cama-roges com a adobs d’amanides o el raïm de pastor, feten salmorra, és clar. Pel que fa a la fauna, els avisdestaquen l’assídua presència ara de porcs senglarscom a conseqüència de l’abandó dels boscos. Ambtot, en el cas de l’Atzúvia encara s’hi veu per la mun-tanya algun exemplar de «gat salvat», una espècie delinx autòcton valencià, assegura Jesús Pons. Al marge de la vegetació i la fauna que desaparei-xerà per la construcció de les 3.500 cases, també hi hal’element de la pedra en sec, sistema d’edificacióemprat a la Marina Alta de manera preeminent. Enaquest cas, no sols fonts, marges i abancalamentsseran enderrocats, sinó que també forns de calç aniranen orris. Per exemple, a l’àmbit del gran PAI de Par-cent romanen les runes del que va ser la conegudacom Casa de la Neu, una típica nevera amb construc-ció de volta, segons conta Maldo, que l’abandona-ment farà desaparèixer definitivament.Núm. 52 MÈTODE 21«COM A LA MOLETA DE L’ATZÚVIA,EL CARRASCAR DE PARCENT HA PATITINCENDIS DES DE FA QUARANTA ANYS.L’ARRIBADA DELS FOCS COINCIDÍ AMBL’ABANDÓ DE LA MUNTANYA»• 003-063 Nº52_ACTUALITAT52  5/2/07  16:19  Página 2122 Núm. 52 MÈTODE LA CONTORNADA QUE NOMILLORAUn zoom d’ampliació des deParcent i l’Atzúvia cap a la seuacontornada ofereix un resultatgens encoratjador. Una panorà-mica des de la font de la Foiaparcentina deixa veure a l’es-querra el poble de Murla, alspeus del Cavall Verd, on unapromotora farà més de 100 casesa la muntanya del Seguili. Molt prop d’allí, el grantossal del Portet d’Orba –enmig de la instantània–també esdevindrà una gran urbanització en breu, justenfront del que ja és Orbeta, una gran zona residen-cial plena de ciutadans europeus (a la dreta de la imat-ge). A baix d’aquesta es pot veure una muntonada dexalets de Parcent. Darrere queda, per una banda, laserra de Segària amb la proliferació d’urbanitzacionsals municipis de la Rectoria com es pot comprovar ala llunyania i, per una altra banda i a l’esquerra, lesmuntanyes de la Vall de Laguar. La imatge superior reprodueix la vista des de daltde la serra de Mostalla, a Pego, al darrere de la qual hiha el terme de l’Atzúvia. Sobre els bancals de taron-gers es descobreix a l’esquerra la gran urbanitzacióbatejada com Monte Pego, on a hores d’ara hi ha vorados mil habitatges que es multipliquen com bolets anyrere any. A la dreta d’aquesta zona resta una part dePenya-roja, una muntanya que ha estat arrasada perl’edificació de 1.900 cases. En aquest cas, com es potcomprovar, la transformació del’espai ha estat absoluta, fins i totamb l’ús d’explosions de dinami-ta. Tones de terra, roca i vegeta-ció han estat arrabassades per aaplanar els vessants i poder obrirvials. Fora d’imatge, cap a ladreta i camí del nucli urbà dePego, hi són els més d’un milióde metres quadrats sobre elsquals es faran un camp de golf i1.400 noves llars, amb el visti-plau del tripartit que mana a l’Ajuntament pegolí i queés format per PP, PSOE i Bloc.   UNA INVITACIÓ«Sí senyor. Aconsellaria un viatge a peu per una qual-sevol de les nostres comarques, per exemple, senseanar més lluny, pel país on transcorre la meua vidahabitual». Això ho proposava Josep Pla en elcomençament d’Els pagesos i parlava de l’EmpordàPetit. Jo els convide, en aquest cas, a la Marina Alta,sobretot a l’Atzúvia i a Parcent. Hauria de ser un viat-ge lent i observador «no pas passant pels camins rals iles carreteres de l’ordre que fossin, sinó a través decamins veïnals, carretals i, si fos possible, utilitzantdreceres». Així i tot, ja estan assabentats que han defer-ho prompte, perquè els paisatges i els homes quehi habiten se’n van.Cèsar Palazuelos. Periodista.Vista des de la serra Mostalla on es pot observar a l’esquerra la urbanització Monte Pego. Actualment compta 2.000 habitatges i continuaaugmentant el nombre d'edificacions.«UN ZOOM D’AMPLIACIÓDES DE PARCENTI L’ATZÚVIA CAP A LA SEUACONTORNADA OFEREIXUN RESULTAT GENSENCORATJADOR, LATRANSFORMACIÓ DE L’ESPAIHA ESTAT ABSOLUTA»© C. Palazuelos• 003-063 Nº52_ACTUALITAT52  5/2/07  16:19  Página 22

Homes i Paisatges que se'n van

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/56206/56394

Homes i Paisatges que se'n van

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana