B. Darder i Pericas

Darder i Pericas, B.

Hemeroteca Cientifica Catalana

LA VERGELLA DELS SAUEIS I LES SEVES APLICACIONS 1NDUSTRIALS Des de C I E N C I A ens hem ocupat diverses vegades del fenomen interes-sant de la vergella \ H o m recorda perfectament les importante apor tar ía is a 1 estudi científic d aquesta qüestió realitzades peí nostre collaborador Sr. B. DARDER I P E R I C A S , professor a l ' lnstitut de Tarragona. Les notes que pu-Bliquem a contmuació, es refereixen a dos casos en els quals 1 us de la ver-gella ha permés trobar filtracions daigua, allá on tots els altres mitjans haden fracassat, al menys parcialment. L'ús de la vergella deis saurís en els trebalis d'ímpermeabilíizacíó de la presa del Valí de Goiha (Tambach, Tnríngía) 2 A presa de Gotha, fou construida en els anys 1902 a 1905 segons el -L¿ projecte de renginyer Dr. M A I R I C H . Quan durant la primavera de 1926, es va procedir a omplir el vas, es va observar que en arribar l'aigua a eme metres d altura existien pérdues considerables a un i altre costat de la presa, a través de les roques i, especialment, per les galeries d assaig fe-tes abans de comentar la construcció; per una d'elles solament es compró-la una pérdua de 215 litres per segon. L'enginyer D O D I L L E T disminuí aquesta pérdua a 9o7 litres per segon mitjanqant una injecció de ciment a una escletxa visible. 1 remei no era mes que parcial; les pérdues continuaven augmentant !1da que el nivell de l'aigua pujava, malgrat diverses injeccions i ta-PQnaments. Hom pensá, aleshores, a procedir a la construcció de gale-a s impermeabilitzadores; pero calgué abandonar aquest projecte, per se-quencia del seu cost elevat. Fou en aquest moment que es féu carree de la ^ R D E / ? P ^ C I E N C I A : " A 1 £ u n e s investigacions sobre la vergella deis saurís", B. ai*b la V?TV^UCA\ VO1, A, PS?" 2 9 7 i 3 5 4 ' J926: "Algunes observacions geológiques dels saurín l 1 TTTSaHris ' P r ' K u r t OSWALD vol. III, pág. 49, 1928; "La vergella 2 U i ^ , vol. 111, pag. 216, 1928. bach" ne^ r f d e ! + t r e b a l l " D i e Dichtungsarbeiten an der Gothaer Talsperre zu Tam-Versorqilna x ^ U l t e c t e conseller GOETTE.—Jourmü fiir Gasbeleuchtung und Wasscr-les VerbiLlYtJ^*912' §erl"V, U n a c,6Pia í n t e S r a s ' h a Publicat en els "ScHriften Stuttgart Ktarung der ¡l vnschelrutenfrage", Quadern 4, 1913, WITTWER 64 C I E N C I A direcció del treball l'autor de l'article que extracten*, l'arquitecte GOTTE. El geóleg prof. SCHEIBE aconsellá de practicar sistemáticament una serie de taladres en disposició transversal i al llarg del mur de resitencia de la presa, en els quals s'injectés ciment a pressió. Els taladres prelnn-nars mostraren pérdues per les escletxes de la roca, ádhuc en 1 obra de la presa. . , El Sr DÓLL, a qui s'havia adjudicat la contracta de les obres, propo-sá l'ús de la vergella deis saurís amb l'objecte de trobar l'emplacament de les filtracions. L'aparenca mística del procediment que no s'exphcava per les liéis físiques i observacions fisiológiques conegudes, motiva la des-confianza de l'autor; pero el fracás deis primers taladres a l'atzar el por-taren a acceptar l'ús de la vergella. El resultat és digne d'ésser copiat a> tegrament: " i> El Sr. DÓLL assenyaiá, vergella en má, un corrent subtermni avall de la paret de resistencia de la presa. Removent les terres a la super-ficie hom no apreciara res i, no obstant, la indicado va coincidir exaeta-ment amb una conducció d'aigua, construida quan fe'ien la presa, i de l'e-xisténcia de la qual solament tenien noticies les persones que intervem.ue-ren anys enrera en la construcció. 2.a Mes sorprenent, encara, fou l'observació del moviment de la er-gella. Tan aviat com el Sr. DÓLL entrava al que ell anomenava esfera d'ac-tivitat, la vergella de fil d'acer que duia Ueugerament aknb les mans desple-gades horitzontalment es desplaqava primer cap avall i després cap amunt donant un cop al pit del Sr. DÓLL ; el moviment es va aturar en sortir dé l'esfera d'activitat. Sense teñir mes comprovants, m'he servit de la vergella en mans del Sr. DÓLL per tal de trobar les fissures no taponades i que originaven pér-dues. Les indicacions de la vergella es comprovaren sense excepció per assaigs de coloració o be per clorur sódic reconegut peí nitrat argentic És especialment interessant un cas que de primer moment sembla un er-ror de la vergella i que, després, tingué una brillant confirmado. Él senyof DÓLL, per l'ús de la vergella, va afirmar que en el taladre núm. 6 existía, encara, una escletxa, la filtració de la qual anava cap al pou de Haken, si-tuat a la part baixa de l'esquerra i fora de la zona de desaigüe de la presa del valí. Els assaigs després d'un dia sencer d'observació infructuosa, ^' sultaren nuls, de manera que semblava negar-se l'exactitud de l'observac feta amb la vergella. Davant la insistencia del Sr. DÓLL, es féu un not assaig tirant una solució molt concentrada de sal en el taladre i, al cap mitja hora, l'aigua comenc,á a mostrar, a presencia d'unes gotes de nit argentic, la reacció típica i intensíssima deis clorurs, que filis aquel! m C I E N C I A 65 ment havia estat negativa. L'experiment es va fer dues vegades amb igual resultat. Quan a Thivern de 1910 vaig deixar el meu lloc a Gotha, les pérdues havien baixat a un 5 per 100 de les primitives i quedaven sois a taponar dues fissures indicades, Tuna en la zona deis filtres i la l t ra en el pati d'una casa que l 'Ajuntament de Gotha, adquirí per tal de fer el taladre. Creia que la impermeabilitat total seria assolida amb aquests taladres 34 i 35, els assaigs de colorado deis quals havien comprovat la connexió amb les fil-tracions. Posteriorment a la meva sortida s'ha fet la impermeabilització deis dos taladres; perd la seca de l'any 1911, no ha permés comprovar si realment la impermeabilització del vas és ja total. Respecte al tant vivament discutit problema de la vergella, les obser-vacions fetes en la presa del valí de Gotha, son d'importancia, ja que una equivocado hauria estat coneguda i, per altra part, l'existéncia de les ve-nes aqüíferes no podia, de cap manera, ésser coneguda ni per vegetado ni per altres senyals exteriors, puix que es tractava d'antigues escletxes se-ques que es transformaren en venes aqüíferes quan el vas fou ompler t El brillant éxit deis treballs d'impermeabilització, que han evitat a la ciutat de Gotha un enorme perjudici, es deu, dones, a les indicacions de la vergella deis saur ís ." Lo filtración* de la presa de la Valí de Brfixer (bohemia) i lautil i laide la vergella de sauris per a llur ímpermeabílíizació EMBASSAMENT de Brüxer , s'ha fet en la valí de Hammergrund ; és •*-* una valí d'erosió dins el gneis que forma els vessants i la solera del vas, recobert, parcialment, de roques esllavissades i al-luvions diversos. Aquest gneis presenta una zona de descomposició amb nombroses diaclases que arr i-ben a donar-li un aspecte ruiniforme. El dictamen del geóleg LAUBE, de Pra-ga, datat de Fabril de 1908, indica la necessitat de fer impermeable la so-era netejant-la deis al-luvions fins a posar al descobert la roca ferma i pro-ceomt, després, a tapar els junts amb ciment líquid i recobrint-lo tot amb rmigo a capa prima. La inq>ermeabilització deis costats no es va poder í e r tan curosament. und ih rv^f ^e* t r e ^ a ^ "Die Sickerungserscheinungen an der Brüxer Talspe conseVlI6 P*chíu.n£ mit Hilfe der Wünschelrute" peí Doctor Enginyer MARQUAR] Conselle TU • • -imie uer vvuiihciiciiuic peí juociur r^iiginyer editor T r c 1 C * p a ^ ^ Arquitectura de Munich, Bauinqcnicur, quadern 52, any 1926, bands íU!1,í!,.?í>rinser, Berlín. El treball ha estat reproduít en els Schríftcn des Vcr-*W Klarung der ¡Vünschelrutenfrage, quadern 10, 1927. K. WITTWER, Stuttgart. 66 C I E N C 1 A La capacitat del vas és d'un milió i mig de metres cúbics, amb una pre-sa de 53 metres d'altura i 220 metres de Uargária; la seva construcció tou dirigida peí pfof. Dr. Eng. W E Y R A U C H . Acabats els treballs de construcció a darrers de 1913, a primers de 1914 es va procedir a omplir-lo d'aigua i el 8 de mar<j, quan l'aigua al-c a n c í a una altura de 10/80 m., es varen observar les primeres filtracions que semblaven procedir les unes de la solera del vas i les altres deis seus costáis. A mida que el vas s'ompli, les filtracions augmentaren; n'apare-gueren de noves, fins arribar al máxim de 132 litres per segon, per a una capa d'aigua de no mes 3 7 metres. U n estudi geológic detingut pernoté veure que la solera no perdia i les filtracions procedien en total deis costats passant per les escletxes del gneis de sota de la solera. Davant d aixó es procedí a construir en tot el Uarg de la paret exte-rior de resistencia, 60 taladres de 8 a 10 metres de fondária i de! 40 vm-de diámetre a una distancia de dos metres l u n de l a l t r e ; s'mjectaren, en total, 968 sacs de portland a una pressió de sis atmosferes. Tots aquests tre-balls no conseguiren disminuir gens les filtracions. Després d'aixó foren acceptades les ofertes de la casa DÓLL de Gotha, el propietari i director de la qual, el Sr. Eduard D Ó L L , que aleshores te-nia 61 anys d'edat (1924), era sauri i bavia assolit trobar les fissures de la presa de Gotha a Tambach. El treball de vergella fou comenqat en pre-sencia del Dr. O T T , conseller arquitecte, el qual mirava escépticament 1 irónicament aquesta qüestió; pero va modificar la seva opinió, quan va veure que el Sr. DÓL L indicava la conducció principal de la presa a Brü-xer i, en canvi, malgrat ele les suggestions que li feren, po va trobar-ne una altra que en realitat estava completament buida. La impressió unánime deis técntcs era que l'aigua donava un toirib al mur de la presa, sortint a esquerra avall de la caseta del guarda. El se-nyor DÓLL no va trobar res que confirmes aquesta impressió i, en; canvi, fent el cami transversal de la valí (lligat a una corda a causa del pendent abrupte del terreny), va trobar' cinc punts en els quals la vergella indicava l'existéncia de filtracions. Després va recorrer per sobre la presa, on nas-senyalá d'altres i, finalment, des d'un bot i per la superficie de 1 aigua> anava indicant els corrents subterranis de sota el mateix vas. El nivel de l'aigua molt inferior a la corona de la presa, impedia veure les senyais anteriors, de manera que el Sr. DÓLL no tenia cap classe de referencia 1)C guiar-se 4. 1 Peí que respecta a la possibilitat de trobar amb la vergella corrents a ( l l l l ' t c n \ i a altres anormalitats rábdiques de les roques recobertes d'aigua, tot i passant <;n u embarcació, he de dir que tinc la impressió que és perfectament factible; en el n l i r n ' *r (juliol 1928) d'aquesta mateixa revista, el Dr. OsSWALD fa notar que l'aigua de nl C I E N C I A 67 El Sr. DÓLL aconsellá la construcció de 5 taladres de 40 metres de fondária, en els punts que la vergella havia indicat i les corresponents in-jeccions de ciment a pressió. Durant la construcció es va poder veure com, efectivament, coincidien en marcades diaclases i l'assaig amb colorants mos-trá que, efectivament, coincidien amb pérdues d'aigua. Aqüestes cinc imperineabilitzacions, feren disminuir a 87 litres per segon les filtracions que abans eren de 132 litres. L'any 1915 continuaren els treballs d'impermeabilització mitjanqant ai-tres cinc injeccions a la part interior, les quals s'aprofundiren fins a 32 metres, amb qo que les pérdues es reduíren a 38 litres per segon, xifra en general inferior a laportació de la riera que va a l'embas samen t i que per tant, no hi havia interés a disminuir, ja que segurament és deguda a petites fissures molt costoses de taponar. Peí que fa a raspéete económic del problema, és de notar que els pri-mers taladres fets a l'atzar varen costar 14.600 mares, despesa absoluta-ment inútil. Els taladres fets amb les indicacions de la vergella varen cos-tar 70.000 mares, qo que suposa 740 mares per cada litre-segon guanyat. És, dones, un preu extraordináriamentí baix i que mostra tot el valor que té l'ús de la vergella per a la determinado de les pérdues deis embassa-ments. B. DARDER 1 PERICAS no acciona sobre la vareta si aquesta es porta fora de l'embarcació; pero sí en cas a esser .posada dintre la vertical del cánot estant aquest en moviment. El passat mes d'abril, vaig fer jo a la Bahia de Pollensa experiénciesi en aquest scntit, el resultat de les quals es pot sintetitzar dient que mentre el canot está immó-Dil la vergella no gira ni dintre ni fora de lambareado ; quan aquesta es posa en moviment, la vergella portada fora no es mou i sí, en canvi, si la portem a dintre 1 A C|Ue a ^ '^u a^ Q u e OSSWALD, he arribat a la conclusió que les masses d'aigua ai descobert o cobertes sense moviment son inactives rábdicament. Aprofitam l'ocasió vaig intentar de fer un assaig preliminar, observant els pesos alcats per la vegella en relacio amb la velocitat del canot; heus ací el resultat: velocitat en milles per hora o 2*5 4 5 9 0 pes algat en grams í sensetoata.negra o 25 — 50 50 — 75 125—150 alear C V ^ n t q u e ^ t x P c r ^ n c l a té poc valor per haver precisat poc els pesos límits inten 't P e r^V ^-e t 0 í e S • m a n e r e s » sembla destriar-se una relació entre la velocitat i la fora1 rí r raíf^^ca-. ,Vaig observar alguns punts en els quals la vergella portada prés e.mDarcació, experimentava moviments vius durant un o dos metres, restant des-s e n t - , l n a c t l v a - Aixó es pot interpretar, naturalment que amb tota mena de reserves, en el subma ^ i C n a q u e ^ nioment el canot passava per sobre una zona rabdoactiva del fons sions H >qua^ Ppdria ésser un corrent aquífer. Les dades exposades, sense preten-zar q ^ e t m í ? u n } vertadera valor científica, mostren lo interessant que fóra realit-tren e i X p e r i e n . ^ c s m^S ben preparados en aquest sentit, al mateix temps que ens mos-BriÍYa %? exactitud de les observacions del Sr. DÓLL sobre rembassament de u*er. (Nota del professor B. DARDER I PERICAS.) 

La vergella dels saurís i les seves aplicacions industrials

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/83510/83205

La vergella dels saurís i les seves aplicacions industrials

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana