Diversos autors

autors, Diversos

Hemeroteca Cientifica Catalana

Societats científiques, conferencies, congressos REAL ACADEMIA DE CIENCIAS Y ARTES, D E B A R C E L O N A METODES MODERNS DE MILLORA I OBTENIMENT DE VARIETATS DE PLANTES. Memoria reglamentaria d'ingrés llegida per l'académic electe Sr. Jaume NONELL I COMES. El recipiendari fa un detingut estudi historie deis moderns metodes de la Genéti-ca, rendint el cuite degut ais seus iniciadors i actuáis t specialistes en els metodes mo-derns auxiliáis per la Biometria. En tractar de la multiplicado cellular i de l'heréncia, aclareix la deducció de qué els cromosomes son els portadors o dipositaris capitals de les aptituds hereditáries i que en cada cromosoma s'enfilen mútuament una porció d'aptituds distintes. Desenrotlla el tema de les mutacions basant-se en els estudis de SPENCER, DAR-WIN, NAEGELLI, DE V R I E S i NEISMANN, així com en les liéis de MENDEL. Tanca aques-ta part del seu treball esmentant el postulat de JOHANSSEN : Hem de tractar els fets de Genética amh matemátiques, no com les matemátiques. Passa a profunditzar sobre la Biometria, on esmenta un altre principi de JOHANN^EN: Avui día es pot reduir a estirps purés qualsevol poblado d'éssers vius, per barrejada que estigui, i analitza detingudament l'acomodament de l'estudi del cálcul de les pro-babilitats ais estudis que l'ocupen. Fa ressortir com el descobriment de les linees pu-rés, que es féu a principis del segle XIX, fou degut a 1'iMustre botánic aragonés D. Mariano LA GASCA, l'admirable intuíció del qual és objecte d'admiració pels genetis-tes nordamericans. Alaba igualment la tasca del Sr. HURTADO DE MENDOZA al da-vant de l'Estació Central d V s a i g de llavors de l'Institut Agrícola d'Alfons XII, qui dona a conéixer, a l'igual que el seu successor Sr. GARCÍA HOMERO, mitjangant pubh-cacions periódiques, els principáis treballs que ais metodes d'hibridació aporta la ge-nética ; detalla a continuado els procediments seguits sobre aquests metodes per En jordi V. OLIVER, sota la direcció del Dr. B. T. GALLOVAY, cap del departament d'm-dústria de plantes deis Estats Units. Continua amb un detingut análisi de les institucions de genética, tan considera-blement ateses a Italia i fa notar les experiéncies que es realitzen a Espanya sota a direcció de l'eminent agrónom D. Marcelino ARANA i D. Jesús CÁNOVAS DEL C TILLO, sobre la varietat de blat Ardito, de tall curt i acaba fent vots perqué aquests estudis tinguin en el nostre país la deguda atenció. Sessió del dia 30 d'abril de 1927 VERS UNA SOLUCIÓ IDÓNEA DEL PROBLEMA DE LES JUNTES HELS CARRILS. Bernard P U I G I Buscó. L'autor comenga per establir que aquest punt de la técnica ferroviaria no na tat solucionat satisfactóriament, malgrat de la continu'itat d'esforgos laboriosos, a r ^  gats a assolir que la roda trobi completament lliure el seu camí, solució que rec C I E N C I A 223 men els ressalts que rítmicament pertorben la regularitat de la circulació i que con-dueixen a un rápid envelliment de les grans vies de rápid i intens tráfic, el qué exi-geix llur canvi prematur, tant mes de sentir pels fets que el desgast queda localitzat a una ínfima fracció de la longitud total de les barres i que les seves unions han ab-sorvit la meitat de les despeses aplicades a la conservació de la via. Aquests de-íectes son, també, l'origen de la depreciació del material móbil, afecten la segure-tat i constitueixen la principal causa de l'enervament que ocasionen els perllongats recorreguts ais viatgers i al mateix personal ferroviafi ambulant. El Sr. P U I G descriu el procés de les solucions successivament adoptades amb el propósit de prestar continuitat a la via, la qual ha estat constantment reduida per la progressió incessant de les cárregues concentrades, de les velocitats i de la den-sitat del tráfic; aqüestes accions han estat agreujades per l'extensió de l'ús de la pe-ora triutrada per al balast i la sobreelevació a ultranca del centre de gravetat de les locomotores; és també característica, en la via Vignoles, l'adopció de la junta a Taire en substitució de la recolzada, essent també de notar el ressonant iracas de les disposicions amb apoi continu. Analitza el funcionament de la junta suspesa em-bridada, partint de les investigacions experimentáis relativament recents i tenint molt en compte la distribució i la configurado característica deis desgastos, de les de-formacions, de les fisuracions i de les ruptures, dedueix que en lloc de funcionar per flexió senzilla l'eclisa desenrotlla en aqüestes condicions una tendencia imma-r¡ent a funcionar mitjangant una dislocació que s'accentua progressivament. Com a contrast féu notar la manera tan distinta en qué actúa en la junta apoiada. Esta-bleix que la junta ideal requereix l'establiment d'una articulació senzilla dotada de suficient dilatibilitat térmica i feta ajustable en relació al recobrament deis desgas-tos. Manifesta que davant de la inutilitat de totes les temptatives ássajades per a la consolidació de les juntes ferroviáries, s'havia recorregut a disminuir la freqüéncia de llur encontré, augmentant la longitud deis carrils, en el qual camí s'ha distingit Franca emprant barres que ádhuc arriben ais 24 metres de longitud. Aquest siste-ma es adoptat eficientment en les línies tramviáries—mes castigades sota aquest aspecte que les ferroviáries per circumstáncies que estudia detalladament—en les Quals es suprimiren les juntes per soldadura; pero el dissertant demostra que aquest recurs és inaplicable ais ferrocarrils, llevat de longituds molt limitades. Descriu di-versos paliatius que ha imaginat, indistintament aplicables a les juntes volades ae-ráis: localització i consolidació de les zones actives de les eclises amb reducció al Mínimum del nombre de caragols, juntes oblíqües descunyades, i empitonat mutu s caps deis carrils concurrents. Proposa, finalment, com a remei radical una readoptació de la junta apoiada, pero salvant-la de la seva básica deficiencia pri-11 iva mitjancant una perfecta estabilització deis travessers de sustentació obtinguda rtjancant l'alternáncia de les juntes, o bé desdoblánt aquelles per tal d'oferir a la 1110 l e f icient localització del seu apoi sobre un pont especial. académic Dr. FONTSERÉ, llegí una nota referent a la sotragada sísmica ocor-e en el Montseny el dia 12 de marg darrer. Féu notar algunes de les seves 'articulantats i precisa la rea epicentral. Segons es fa veure en aquesta nota, la _ ancia epicentral determinada pels métodes instrumentáis i la que resulta de la ormació esmentada, únicament es diferencien en una petita quantitat, que correspon error d u n segon en la duració de les ondes de la primera fase, el qué és una m e s de la precisió que actualment assoleixen els métodes de la sismología. 224 C I E N C I A El Sr. Josep COMES I SOLA comunica una nota sobre una simplificado en el cálcul ¿'efemérides de planetes i cometes. Aquesta simplificado consisteix a calcular la va-lor de l'anomalia mitjana en lloc de l'anomalia excéntrica expressada per l'equacio de KEPLER A l'efecte, basta calcular les tres anomalies mitjanes per a valors senceres de les anomalies excéntriques i efectuar una interpolado parabólica que ens propor-cionará una equació, mitjancant la qual será possible evaluar les anomalies excéntri-ques per a les dates que han de constar en l'efemérides. Amb aquest procediment i amb maquines calculadores, pot reduir-se a la décima part i sense perdre exactitud, el treball que exigeixen els métodes corrents. Acaba la seva nota fent remarcar que aquest sistema i n t e r p o l a d o pot emprar-se també en el cálcul d'órbites per obtemr ilocs normáis, assolint-se major rapidesa i ben sovint una exactitud superior en els resultáis. EL SEGON CONSELL DE QUÍMICA SOLVAY El primer' Consell de Química Solvay, tingut a Brusselles l'any 1922, reuní els mes eminents investigadors en el camp de la físico-química, que aportaren a les dis-cussions les seves ponéncies sobre isotopía, radioactivitat, valencia i constitució de íes molécules des del punt de vista deis raigs X i de l'activitat óptica. En canvi, el segon Consell celebrat l'any 1925, ha tractat assumptes própiament químics. El conjunt de les seves sessions ha estat portat al llibre, raport oficial del Consell, Structare et Activité Chimiques (Ed. Gauthier-Villars) que acaba de pu-blicar-se. La lectura d'aquest volum posa de manifest la importancia de la tasca realitzada i les clarícies que al tema central han aportat les investigacions deis savis que hi han intervingut, animats tots ells peí mecenatge géneros de M. SOLVAY. La lectura deis temes de les ponéncies dona idea del qué diem: A propósit del repartim->it deis fluid s sobre Vaigua i els sblids i del gruix duna peUícula primaria, per Sir W. B. HARDY. Cristalls orgánics, per Sir W. H. BRAGG. L'análisi de les estructures cristal-Unes pels raigs X; les seves relacions amb la constitució química, per W. L. BRAGG. L'estructura de les matines colloidals a Vestat sólid, per J. DUCLAUX. El mecanisme de la transformado química, per T. M. LOURY. Les relacions mediatcs en els compostos orgánics, per F . STEWARTS. Influencies exercides pels átoms o els grups d'átoms sobre la rcactivitat de molécules i sobre la solidesa deis lligams en les molécules, per TIFFENEAU i OREKHOFF. Llum i reaccions químiques, per J. P E R R I N . Les reaccions intermediarles en la catálisi, per A. JOB. La teoría deis fenómens catalítics en les reaccions heterogéneas, per E. RI1)E La catálisi per les superficies solides, per E. F. ARMSTRONG i T. P. HILDITCIÍ-L'autoxidació i els fenómens catalítics que shi relacionen, per Ch. MOUREAÜ Ch. DUFRAISSE. Catálisi i oxidado, per E. F . ARMSTRONG. L'absorció amb relació amb la catálisi i les accións encíniiqncs, per J. DUCL-El rol de la catálisi en les accions enrjiniátiques, per H . v. EULER. En números successius donarem un resum de les ponéncies precedents, Per d'orientar els nostres lectors sobre llur contingut; no per aixó deixem de recoma tal C I E N C I A 225 la lectura del llibre oficial del Consell a aquells que vulguin estar al corrent de les mes recents teories amb relació ais suggestius temes de l'estructura i activitat quí-miques. CONGRES DELS GEOGRAFS I ETNOGRAFS ESLAUS El segon Congrés deis geógrafs i etnógrafs eslaus tindrá lloc a Cracovia del 1 a 11 de juny proper. Les sessions tindran lloc a Varsóvia, Vilna, Leopol, Cracovia, Katowice i Gdynia, en el curs del viatge d'estudi que realitzaran els congressistes a Silesia, litoral polonés, Varsóvia, Polonia oriental, Leopol, jaciments miners de Bo-rislau i la Tatra. IV CONGRÉS NACIONAL DE REGADIUS L'acte inaugural d'aquest Congrés ha tingut lloc el dia 25 d'aquest mes de maig rn el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El mateix dia, a la tarda, va inau-gurarle l'Exposició d'Agricultura i Hidráulica en el Palau d'Art Modern del Pare de Mpntjuic. En el proper número parlarem mes detingudament deis actes i ponéncies del con-grés. Avui ens limitem a donar els temes de les esmentades ponéncies que serán des-enrotllades en el curs de les sessions. Registres d'aprofitaments d'aigües publiques; llur organització i eficacia, per En Santiago DE RIBA. Relacions entre els aprofitaments industriáis i els regadius, per D. Pedro M. GON-ZÁLEZ DE QUIJANO. Les Confederacions Hidrográfiques i el foment i regim deis regadius, per D. Tose VALENZUELA DE LA ROSA. Descapdellanient progressiu deis conreas en els nous regadius, relacionat amb els Meneos de la colonització, per D. Enrique ALCARA Y MARTÍNEZ. Comunitat de regants; facilitáis per a llur constitució i bon regim, per En Josep M. Boix. Inconveniente que la distribució de la propictat en les zones regables ofereix per-We l'atgua pUgui arribar a tota la superficie, per D. Severino BELLO POEYUSAN. 1oment deis petits regadius t llur organit.zació. Qüestions juridiques i económiques We planteja la moderna mecánica, per D. Luis GARCÍA ROS. Bases per reglamentar Vaprofitament de les aigiics del canal d'Aragó i Catalunya, ^lucionant les dificultats actuáis, per En Manuel FLORENSA. urant el curs del Congrés s'efectuaran diverses excursions i visites a Montser-^t, Obres del Port de Barcelona, canteres, fábrica i port del Sr. Josep Fradera a acarea, obres del Pantan de Foix a Yilaíranca, Clot del Médul a Altafulla, Tarra-gona 1 excavacions de la fabrica de tabacs, Pantan de Riudecanyes, presa del Canal e a dreta del Llobregat a Sant Vicents deis Horts, installació elevatóíia d'aigües ontcada i pous del Besos, fabriques Asland i Uralita, Obres de Riegos y Fuer-ej Ebro a Camarasa i Tremp i excursió a Palma. n a n u n c i a t Congrés de saurís es celebrará el dia 8 de juny a Can Sanromá de Tia-a' A n c a Propietat del Sr. Caries de Fortuny. Alt: r e s actes tindran lloc, destinats a fer agradable a la nostra urbs Testada deis eongressistes. 2 2 Ó C I E N C I A .IMBRICAN INSTiTUTEOF MINING AND METALLURGICAL ENGINEERS En la reunió d'aquesta associació tinguda a New-York del 14 al 17 de gener prop-passats, l'atenció deis ponents fou posada en la qüestió de la fundició i del seu con-tingut en carboni. NECESSITAT D'INVESTIGACIONS EN LA FUNDICIÓ DE FERRO. Ponencia de Mr. Richard MOLDENKE. Si hom es redueix a considerar la qualitat del producte obtingut, cal constatar en lobteniment de la fundició, una continua regressió. Comengant per la fundició amb carbó de llenya, amb injecció de vent fred, s'ha emprat l'antracita i el coc; després s'ha elevat progressivament la temperatura del vent en les fundicions que usen el coc, procediment que també han adoptat els alts forns per tal d'augmentar la pro-ducció. I s'ha arribat a les fundicions actuáis, amb coc i vent molt calent, amb addi-ció de desperdicis que arriben a constituir ádhuc el 65 % de la cárrega. A l'ensems, la producció ha estat considerablement augmentada. Per rao de les circumstáncies económiques, es produeix una diferencia, cada día mes marcada, en-tre la fundició de motlleig per a fundició gris o mal-leable'i la que és reservada a la producció de l'acer. La foneria es serveix sovint de fundicions d'afinatge, per raons d'economia, pero la inversa no es produeix mai. Cal establir especificacions pre-cises i si bé l'análisi químic té una forta importancia, cal no negligir l'antiga classi-hcació fonamentada en el gra de fractura. El procediment de l'alt forn és estrictament reductor; si aquesta reducció és com-pleta no han de quedar óxids residuals ni teñir lloc cap reoxidació a les toberes; en canvi, els procediments de refusió mes o menys oxidants que s'empren en foneria per a la preparado de les ,>eces motllejades, donen un producte les característiques del qual diíereixen de l'obtingut en primera fusió, malgrat d'ésser de composicio análoga. La proporció de fundició en les méseles de foneria permet fer variar la qualitat del producte obtingut, car elevant la proporció de fundició nova s'obtenen peces mes dolces per a un mateix análisi, mentre que s'obté un producte mes inferior en el cas d'utilitzar un percentatge de retalls superior. Quan s'empra la fundició d'afinatge per a la fabricació de l'acer, se 1'oxida per tal de separar el carboni; la desoxidació posterior s'efectua mitjangant l'addició de silici o de manganés. En canvi, quan es tracta de fundició gris o malleable la desoxi-dació és dubtosa i cal emprar oxidado a l'alt forn, per tal com, durant la refusio, ja s'oxiden suficientment, malgrat que es prenguin precaucions per evitar-ho. L'análisi de la fundició no dona cap indicació precisa sobre aquest particular, contingut elevat de sofre amb una feble proporció de carboni total indiquen, orai-náriament, una fundició decalada, a condició que l'análisi sigui exacte i que no hagi aram en proporció important. El dosatge de l'oxigen de l'óxid de ferro dissolt i deis gasos oclu'its fóra in teressant; així com ho fóra el posar en ciar certs fets misteriosos, entre ells la se dificació anormalment rápida de la fundició oxidada, ádhuc quan és fortament breescalfada. . Actualment es tendeix a establir una especificado de carboni total en les tu C I E N C I A 227 cions; es sap que aquest carboni depén del silici, de la temperatura i de la marxa del forn i d'altres factors. Caldria, sobre aquest punt, establir els límits. LA DEMANDA DE DIVERSES INDUSTRIES D!ÜNA FUNDICIÓ DE BAIX CONTINGUT DE CARBONI. Ponencia de D. Enrique TOUCEDA. L'autor examina si en la foneria de malleable és mes avantatjós servir-se d'una fundició poc carburada o bé afegir-hi desferres. Sembla que l'ús d'una fundició car-burada amb addició de trossos, no ofereix cap interés, car apart de les irregularitats, els riblons son, de vegades, tan cars com la fundició. Fóra, dones, interessant l'obte-niment d' una fundició amb un contingut de carboni inferior al 3 % ; aixó fóra difícil (I'obtenir regularment a l'alt forn, pero podría arribar-s'hi per mitjá d'una instal-la-ció auxiliar. EL CARBONI EN LA FUNDICIÓ. Nota de Mr. Ralph H. SWEETSER. Aquest senyor presenta els resultáis d'experiéncies realitzades en 1923 per tal de determinar la temperatura de la fundició a la sortida de l'alt forn, així com la in-fluencia d'aquesta temperatura sobre el carboni total i el tipus de fundició en funció del silici. L'autor dona nombrosos análisis, alguns d'élls relatius a fundicions que contenen fins a 4'5 i 496 % de carboni. Els seus assaigs l'han portat a la conclusió que fent la fundició básica amb el coc de forns amb recuperació de subproductes, el carboni i el silici augmenten amb la temperatura i el sofre disminueix. CARACTERÍSTIQUES EN CARBONI DE LES FUNDICIONS CUPROSES. Raport de M. W. B. COLEMAN. fundicions d'aquest tipus que donen análisis químics análegs, ofereixen propietats ten diverses després de la refusió i colada de les peces. Demés, una fundició des-pres de la fusió tendeix a donar ferrita. L'addició de menys de 1 % d'aram a la fundició liquida sembla que no modifica les propietats físiques. 

Real Academia de ciencias i artes de Barcelona

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/78911/78651

Real Academia de ciencias i artes de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana