M. Jesús Romero

M. José Carrau

Olga Ibáñez

Pepa Rey

Àngel Sanchis

Carrau, M. José

Ibáñez, Olga

Rey, Pepa

Romero, M. Jesús

Sanchis, Àngel

Hemeroteca Cientifica Catalana

124 Núm. 43 MÈTODEe l   j a r d í   a n i m a tMENGEN EN COMPTE DE SER MENJARS“Durant l’estiu de 1860, vaig quedar sorprès en observar un nombre elevat d’insectes capturats per les fulles de la rosada del sol (Dròsera rotundifolia) als bruguerars de Sussex. Jo havia sentit que atrapava insectes, però desconeixia la raó.” Insectivorous plants, Charles Darwin, 1877.J a des de 1760 es coneixien aquestes plan-tes, quan Mr. Dobbs, governador de Caroli-na del Sud (EUA) els va donar el nom deplantes carnívores, en concret a una planta de dio-nea. Per a Linnè aquestes plantes representaven unmiracle de la naturalesa. Per a Darwin eren les plan-tes més extraordinàries del món. La seua curiositatel va portar a dissenyar i realitzar importants experi-ments. De tot això, va escriure un tractat de plantesinsectívores el 1877, per fi el nom adequat. La cièn-cia, la investigació i la curiositat van determinar quela fantasia que adjudicava a aquestes plantes propie-tats i noms tan exagerats com “arbre que menjahomes” com se’ls coneixia a Madagascar, quedaraaclarida.En total hi ha més de 500 espècies, que pertanyena set famílies de plantes, i que es distribueixen pelscinc continents. També viuen en terra i a l’aigua itotes tenen en comú el seu caràcter carnívor determi-nat per la presència d’enzims digestius, és a dir, lesfulles són petits estómacs que poden digerir. Noméssón les fulles les que poden digerir i extraure els ele-ments necessaris per solucionar la manca de nitrogeni fòsfor que existeix als llocs on viuen.N’hi ha de grandàries i formes diferents, per exem-ple les fulles de la venus atrapamosques (Dionaeamuscipula) tenen forma semicircular, acabades enunes punxes d’uns 5 mil·límetres de longitud, actuencom una trampa cep. Presenten al seu interior unsnectaris, una coloració que li serveix per a atraure lesseues víctimes i uns pèls que són capaços de detec-tar-les. Quan es toca un pèl no passa res, però en tocarper segona vegada el mateix o un altre, la trampa estanca i atrapa. Ara comença a alliberar els sucs diges-tius amb què extrau tots els nutrients de la presa.De les regions tropicals és la planta gerra (Nepent-hes). Té les fulles transformades en gerres amb colorscridaners que dirigeixen els insectes cap a la boca. Enposar-se sobre la relliscosa entrada patinen i cauendins. Una vegada a l’interior ja no poden escapar,perquè les parets recobertes de pèls els impedeixeneixir-ne. A dalt, els xiquets i les xiquetes de l’Es-cola d’Estiu del Botànic observen laplanta gerra. A l’esquerra, vespa atrapadaper una planta gerra.A sota, rosada del sol. Detall, una moscacapturada per les trampes apegaloses dela rosada delsol.© Fotos d’aquesta pàgina: Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la UVAltres sistemes i grandàries presenten les espèciesde pingüícoles i dròseres. Les pingüícoles podemtrobar-les a la Comunitat Valenciana en zones pan-tanoses i humides. Conegudes com apegalosa o gra-sillas, si l’observem amb una lupa ens adonarem queles fulles estan cobertes d’una fina capa de pèls.Aquests són de dos tipus, uns apegalosos amb quèatrapen la seua víctima i altres digestius amb què lesdigereixen.  Aquest mateix mecanisme utilitza la rosada del sol(Drosera sp.). Els pèls més grans brillen amb la lluma causa d’unes substàncies apegaloses i dolces, d’acíel seu nom. ACTIVITATNom: Fer una planta carnívora (venus atrapamos-ques)Materials: Cartó, cordonet, pintures i pinzells,cel·lo, llapis i tisores.Destinataris: A partir dels set anys. Et proposem fer la trampad’una planta atrapamosques. Hasde fixar-te en el dibuix de laplanta. Veuràs que té forma semi-circular. Així que primer cerquemun motle. Aquest pot ser un regleangular o també un objecte circu-lar que després doblegarem. Coma exemple vegeu la figura 1. Pri-mer copia sobre el cartó, ajudant-ted’un objecte circular, com la figuradel dibuix (pots fer-la de la grandària devulgues) i després retalla-la. Cal pintarcada cara d’un color, roig i verd. Pri-mer pinta amb roig i després l’altracara amb el verd. Aquest pinzellens servirà després per a pintar elsescuradents de la boca, que seran elsfilaments de la trampa. Quan s’hajaassecat la trampa, doblega-la per la líniade punts. Recorda que el color roig que-darà en el part interior. També pots anar punxant jaels escuradents verds al voltant de tota la vora, apro-fitant els forats que ja té el cartó.Ara prepara la presa: dibuixa una mosca semblanta la de la figura 2, retalla-la i pinta-la al teu gust. Per a acabar, només has de fer un forat en la moscai un altre en la trampa (punt verd) i passar-hi un cor-dell per lligar-les de manera que ambdues queden uni-des. Ara, a jugar amb el teu atrapamosques.Gabinet de DidàcticaJardí Botànic de la Universitat de ValènciaIntegrat per Mª José Carrau, Olga Ibáñez, Pepa Rey, Mª Jesús Romero i Àngel SanchisNúm. 43 MÈTODE 125e l   j a r d í   a n i m a tVenus atrapamosques digerint la seua presa.figura 1figura 2Fent una planta carnivora.

Mengem en compte de ser menjars

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/44978/45143

Mengem en compte de ser menjars

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana