Desertificaci&oacute; i canvi clim&agrave;ti

Àlex M. Orts

Orts, Àlex M.

Hemeroteca Cientifica Catalana

 l a   c o n v e r s a  d e   l ’ e s t u d i a n tDESERTIFICACIÓ I CANVI CLIMÀTICUna breu espera al vestíbul del CIDE (Centre d’In ves-tiga cions sobre Desertifi cació), centre mixt de la Uni ver-sitat de València i el Consell Superior d’Inves tigacions Científi ques (CSIC), és sufi cient perquè Patricio García-Fayos, director del centre, em convide amablement a passar al despatx on farem «La Conversa». A la porta ens esperen Juan Sánchez, catedràtic d’edafologia de la Universitat de València, i José Luis Rubio, investigador del CSIC. Comencem parlant del canvi climàtic, ara que tanta gent opina sobre el tema, fi ns endinsar-nos en allò que és la seua especialitat: la desertifi cació. Dos concep-tes que, com veurem, estan relacionats. Què és el canvi climàtic?PATRICIO GARCÍA-FAYOS: Es tracta de l’oscil·lació o canvi de paràme-tres del clima que afecta els éssers vius de la Terra i que es produirà en un futur, segons les opinions d’un gran grup de científi cs, a par-tir d’uns models i de les dades de les emissions. JUAN SÁNCHEZ: Una puntualitza ció que hem de fer és que, mal grat que tots som conscients que si continuem amb les emissions actuals hi haurà conseqüències importants a escala global, hi ha moltes objeccions en l’as-pecte regional. JOSÉ LUIS RUBIO: Jo crec que aquest és un canvi diferent. És la primera vegada que, a la Terra, el canvi es produeix com a conseqüència de les actua-cions humanes. La humanitat té capacitat d’afectar el funcionament de la Terra i els seus sistemes de regulació climàtica. D’ací la seua transcen-dència.És inevitable, ara mateix, aquest canvi que estem pro-duint?J. L. RUBIO: Hi ha alguns gasos que hem emès i que es-taran a l’atmosfera durant milers d’anys. Podríem aplicar ara mateix el protocol de Kyoto de manera estricta però encara hi hauria una inèrcia de tot el que ja hem fet. De totes maneres, per descomptat que és evitable.J. SÁNCHEZ: El problema pel que fa al canvi climàtic és determinar quins seran els impactes previsibles. Un amic de l’Institut Nacional de Meteorologia utilitza l’expressió «estem a punt de caure per una escala». És a dir, el fet que continuem amb les emissions i no actuem per parar-les suposa que estem encerant aquesta escala i, per tant, que el colp serà major. Ara bé, la caiguda per l’escala pot signifi car que et trenques el cap, et faces una luxació o no et passe absolutament res. De tota manera, el resultat més probable és que l’impacte siga d’una dimensió con-siderable.Pensen vostès que la presència del problema del canvi climàtic a l’agenda política és una moda passatgera o els dirigents són vertaderament conscients del problema?P. GARCÍA-FAYOS: Jo crec que n’es-tan prenent consciència perquè els signes són evidents. J. SÁNCHEZ: Si té alguna cosa bona el canvi climàtic és que és un dels problemes ambientals que té cabuda a l’agenda política. Altres temes com la biodiversi-tat o la desertifi cació mateixa no desperten un compromís entre els polítics a escala nacional. No obstant això, el canvi climàtic ha passat a ser el problema ambien-tal per excel·lència perquè és el que realment té repercussions econòmiques im portantíssimes. I un polític no pot quedar-se’n al marge.Amb tot hi ha qui està obstinat a desa-creditar el canvi climàtic. Tots hem sentit la famosa frase de Mariano Ra joy, que va aﬁ rmar que un cosí seu cientíﬁ c li havia dit que com podem saber el temps que farà d’ací 300 anys si no podem saber el que farà a Sevilla l’endemà. Què opinen d’aquesta justiﬁ cació?J. L. RUBIO: Crec que en tots els temes científi cs hi ha controvèrsia, però precisament aquest és un dels que més unanimitat presenta. Hi ha qui diu que no creure en el canvi climàtic és com quan fa molts anys hi havia qui creia que la Terra era plana. Hi ha unes bases científi ques innegables.P. GARCÍA-FAYOS: La frase de Rajoy pertany a un context d’assetjament i enderrocament polític en què hauria po-gut dir qualsevol bestiesa. A ell li feia igual el contingut científi c que hi haguera darrere, i pense que no sabia ben bé on s’endinsava...«AMB LA DESERTIFICACIÓ PASSA EL MATEIX QUE AMB EL CANVI CLIMÀTIC. LA GENT NO S’ALARMA FINS QUE NO HO PATEIX»(PATRICIO GARCÍA-FAYOS)© Àlex M. Orts© Àlex M. Orts 16 Núm. 58 MÈTODEJ. SÁNCHEZ: Quan es parla amb la premsa s’ha d’anar amb molt de compte, qualsevol declaració pot ser treta de con-text. Però és evident que va ser desafortunat. Parlem ara del seu treball al CIDE, relacionat en certa me-sura amb aquest canvi. Com deﬁ nirien a un ciutadà del carrer què és la desertiﬁ cació?J. SÁNCHEZ: És com fabricar les condicions de desert, de mínima productivitat, en zones que en principi no són  àrides.Al seu parer, la gent es pren més a la lleugera la desertiﬁ -cació que altres fenòmens i no li dóna la importància que realment té?P. GARCÍA-FAYOS: Jo crec que no li dóna importància, que passa el mateix que amb el canvi climàtic. La gent no s’alarma fi ns que no ho pateix.J. L. RUBIO: Personalment pense que no es percep adequadament. Altres temes ambientals són molt immediats: si l’aire es contamina afectarà la respiració, si l’aigua es contamina no podrem beure... Els processos de degradació del sòl, en canvi, són més lents i no tan espectaculars. La societat no aprecia el problema perquè el vi-sualitza com alguna cosa llunya-na. Això impedeix que s’adopten les mesures i que la gent s’adone que si no hi ha sòl no hi ha res.Llavors com es pot transmetre a una persona la impor-tància de conservar el sòl?J. L. RUBIO: És un tema molt difícil. El sòl és massa quo-tidià, no es percep la importància que té. Pense que hau-ríem d’incidir en els nivells educatius inicials.J. SÁNCHEZ: El problema, també, és que calculem el valor del sòl en funció del preu de mercat del seu producte i no pel seu propi valor. El sòl del litoral valencià és compa-rable a qualsevol sòl del món des del punt de vista pro-ductiu.P. GARCÍA-FAYOS: I la veritat és que una gran part ha que-dat davall l’asfalt.J. L. RUBIO: Pecant un poc d’optimista, jo crec que el tema del sòl, en un futur no precisament immediat, anirà pre-nent importància. Es valorarà el seu paper no solament com a productor d’aliments sinó també la seua contribució a la re-gulació del canvi climàtic, ja que absorbeix una gran quantitat de CO2. És un reciclador. Totes les restes vegetals es converteixen en humus i van a parar en forma de carboni orgànic al sòl. Aquí pot quedar el carboni emmagat-zemat durant milions d’anys si el conservem correctament. Per tant si conserves el sòl també lluites contra el canvi climàtic, ja que aquest CO2 no només està retingut sinó que a més augmen-ta la fertilitat.Acaba de dir que un bona conservació del sòl ajudaria a alentir el canvi climàtic. Al mateix temps diu que el canvi climàtic inﬂ ueix en la desertiﬁ cació. Què hi ha primer, l’ou o la gallina?J. L. RUBIO: El canvi climàtic a la Mediterrània té com a principal efecte la desertiﬁ cació. Però l’efecte contrari també es produeix! Per canvis en l’albedo i el tipus de ra-diacions, un sòl obscur dóna lloc a majors precipitacions, mentre que un sòl amb un to grisenc, com el de la zona d’Alacant, diﬁ culta les precipitacions. Les zones deserti-ﬁ cades poden incrementar els factors del canvi climàtic. A més, si tu lluites contra la desertiﬁ cació fas que aquest sistema capte grans quantitats de CO2 que anirien a parar a l’atmosfera.P. GARCÍA-FAYOS: És per això que podem considerar que hi ha una relació molt estreta entre canvi climàtic i deser-tifi cació.ÀLEX M. ORTSEstudiant de Periodisme, Universitat de València«NO CREURE EN EL CANVI CLIMÀTIC ÉS COM QUAN FA MOLTS ANYS HI HAVIA QUI CREIA QUE LA TERRA ERA PLANA. HI HA UNES BASES CIENTÍFIQUES INNEGABLES»(JOSÉ LUIS RUBIO)D’esquerra a dreta, Juan Sánchez, catedràtic d’edafologia de la Univer-sitat de València; Patricio García-Fayos, director del CIDE, i José Luis Rubio, investigador del CSIC. Núm. 58 MÈTODE 17

Desertificació i canvi climàtic

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64638/64506

Desertificació i canvi climàtic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana