José Pío Beltrán

Pío Beltrán, José

Hemeroteca Cientifica Catalana

La tercera revolució verda tindria el seu fonament en elsavenços de l’enginyeria genètica en el camp de la bio-tecnologia agrícola. Per poder parlar de revolució, elscanvis que genere la biotecnologia en les plantes culti-vades haurien de tenir un impacte apreciable en el sub-ministrament d’aliments i en les estructures socials anivell mundial. La primera revolució verda va succeiren el neolític. Per primera vegada l’home es va plantejarl’ús de les plantes en el seu benefici. Per a això, selec-cionà els caràcters desitjables entre la variabilitat naturalde les espècies vegetals, pràctica que va afavorir la per-manència de les unes i la desaparició d’altres. Vacomençar una lluita en què l’home sempre ha utilitzatles tecnologies disponibles i en què els avenços obtin-guts han tingut gran repercussió sobre els seus modes devida. La segona revolució verda es va basar en el desen-volupament de la Genètica com a ciència en el segle XXi va culminar en la dècada dels setanta amb les aplica-cions agrícoles que permeteren multiplicar els rendi-ments de les principals collites. Vam aprendre a produirhíbrids de major productivitat que els seus parentalsmitjançant creuaments dirigits, i a augmentar la variabi-litat natural mitjançant mutacions induïdes per agentsfísics o químics. Recentment s’han desenvolupat tècni-ques de cultiu in vitro que permeten regenerar individuscomplets a partir de cèl·lules úniques i reproduir clòni-cament plantes d’interès. Aquestes tècniques obren lesportes a l’enginyeria genètica de les plantes: bon puntidentificat un gen que és responsable d’una propietatconcreta, es pot intervenir específicament per modificar-ne l’expressió i per tant decidir si volem que la plantadispose o no de la propietat que el gen determina.Actualment la producció i el consum d’aliments sónexcedentaris en el món desenvolupat, i molt deficientsen el tercer món. El model d’agricultura intensiva estàen crisi. A escala mundial, és difícil augmentar lasuperfície de conreu i els recursos hídrics necessaris;afrontar els problemes d’erosió, desertització i salinit-zació associats a la pràctica agrícola; i reduir el consumenergètic alhora que la contaminació ambiental produï-da per l’ús de plaguicides i de fertilitzants. Davant d’a-questa situació, podríem dir que és necessària una novarevolució verda capaç d’afrontar els reptes neomalthu-sians de la humanitat. Podem recolzar-nos en la biotec-nologia agrícola per augmentar la productivitat de lescollites i contaminar menys? Lamentablement, i a pesard’èxits prometedors, som lluny de poder apostar persolucions a l’abast de la mà. S’ha de tenir en compteque moltes característiques desitjables en les plantesdepenen de l’expressió coordinada de gran quantitat degens; i que, fins i tot en el cas de caràcters monogènics,s’han de descartar efectes pleiotròpics indesitjables quees puguen produir per culpa de l’expressió d’un genconcret en la planta transgènica. Aspectes problemàticsde l’agricultura intensiva com ara l’ús abusiu de fertilit-zants nitrogenats apareixen avui com intractables mit-jançant tecnologies clàssiques o biotecnològiques. Pre-cisament en vista d’aquestes incerteses hauríem dedesenvolupar al màxim el potencial de la biotecnologia.Cal considerar les crítiques que diferents sectors socialsfan a la seua utilització, i entre elles, destacar el punt devista que diu que la biotecnologia atempta contra leslleis de la natura (res més lluny de la realitat); els perillspotencials que l’ús de la biotecnologia de plantes repre-sentaria per al medi ambient i per a la preservació de labiodiversitat; el possible augment de les diferèncieseconòmiques entre el món desenvolupat i el tercer món;el possible risc sanitari del consum de productestransgènics i la falta de comunicació dels científics a lasocietat sobre els seus objectius i metodologies. Aaquesta darrera, dóna resposta García Olmedo en el seullibre citat a peu de pàgina. Recomane la seua lectura atots els interessats en la matèria que ens ocupa1. Enaquesta obra s’esbossen una sèrie de plantejaments,exposats de manera original, que recullen algunes deles claus del debat social. Entre ells, he trobat a faltarun pronunciament més ferm sobre l’impacte de la bio-tecnologia agrícola en el tercer món i en especial en lesseues relacions amb el món desenvolupat. Aquestaspecte és fonamental perquè puguem contestar la pre-gunta: és la hipotètica revolució verda que alguns anun-cien desitjable a més de necessària i possible? Som atemps de reflexionar sobre els objectius i les conse-qüències d’aquesta revolució en un món globalitzat.*Professor d’Investigació del CSIC1. Francisco García Olmedo. La tercera revolución verde. Plantas con luz pro-pia Editorial Debate, Madrid, 1998LA TERCERA REVOLUCIÓ VERDA UNA REVOLUCIÓ NECESSÀRIA, POSSIBLE I DESITJABLE?José Pío Beltrán*Núm. 19  MÈTODE    7

La tercera revolució verda. Una revolució necessària, possible i desitjable?

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/47872/48053

La tercera revolució verda. Una revolució necessària, possible i desitjable?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana