Maim&ograve;nides (Cordova, 1135 - Fustat, 1204) i la medicin

Josep Lluís Barona

Barona, Josep Llu

Hemeroteca Cientifica Catalana

134 Núm. 56 MÈTODEMAIMÒNIDES (CÒRDOVA, 1135 - FUSTAT, 1204) I LA MEDICINAE ncara que la ciència i la medicina medievalsocupen un espai menor en la majoria de ma-nuals d’història i sovint els seus protagonis-tes són oblidats en les antologies d’història de la ciència,cal reivindicar la ciència medieval com un ampli espaide transmissió de coneixements, en el qual la cultura islà-mica i la cultura hebrea desenvoluparen un impressionantpaper de comunicació científica entre Orient i Occident.D’altra banda, els científics, filòsofs, artistes i metgesàrabs i jueus van conservar i enriquir la tradició de l’hel -lenisme clàssic, sens dubte un dels grans pilars de la cultura occidental.La medicina àrab va heretar la tradició grecollatina,representada principalment pels textos hipocràtics i l’o bra compiladora de Galè de Pèrgam. Durant el Ca-lifat de Bagdad, als segles VIII i IX, molts textos cientí-fics, mèdics i filosòfics grecs van ser traduïts a l’àrab; elscristians nestorians i els jueus participaren activament enaquest primer procés, que es va expandir particularmentper les comunitats jueves instal·lades a les poblacionsislàmiques i més tard pels espais cristians. L’estudi de lamedicina va assolir un gran prestigi entre els jueus quevivien en la Península Ibèrica, de manera que els metgesjueus ultrapassaren els límits de les aljames o juderies perassolir gran influència social i sanitària a les corts mu-sulmanes i cristianes. UNA SÒLIDA FORMACIÓ RELIGIOSA I CIENTÍFICAMoseh ben Maimon (Maimònides) va fer els seus estu-dis bíblics i talmúdics a Còrdova, en un període difícilper a les comunitats hebraiques, a causa de la creixentintransigència religiosa dels governants almohades,menys tolerants que els seus predecessors. Deixebled’Averrois, Maimònides va haver d’abandonar Al-Àndalus per problemes religiosos –és a dir, ideolò-gics– el 1160 i va decidir traslladar-se amb la seuafamília a Fes, on sols va romandre cinc anys acausa de la pervivència de l’ame naça almo-hade. Finalment va haver d’exi liar-se aEgipte, primer a la ciutat d’Ale xandria imés tard a Fustat, actualment El Caire, onva viure la resta dels seus dies com ametge del visir Saladí i del seu fill Al-Fadl. Va ser l’exercici de la medicina elque li va reportar un major prestigi i elnomenament de dirigent de la comunitatjueva d’Egipte el 1177. h i s t ò r i e s d e c i e n t í f i c s«MAIMÒNIDES ERA UN PROFESSIONAL DE LA MEDICINA PERFECTAMENTINTEGRAT EN UNA SOCIETAT MEDIEVALPLURILINGÜE I FORTAMENT ARRELADA A LA TRADICIÓ CIENTIFICOMÈDICA DE L’HEL·LENISME»• Nº 56 SECCIONES.qxp:• HISTORIAS.qxp  14/2/08  19:19  Página 134Núm. 56 MÈTODE 135Va escriure dues grans obres de contingut religiós: uncomentari en àrab de la Mishnà (1168) que ha estattambé intitulat Llibre de l’elucidació i la Segona llei oRepetició de la llei (1180), que conté una recopilació deles lleis i normes religioses i jurídiques del Talmud, és adir, de la vida jueva. Durant l’última etapa de la seua vidava escriure les obres que tingueren major pes en el pen-sament medieval, l’anomenada Guia de perplexos (1190)i el Tractat sobre la resurrecció dels morts (1191), ontractava de conciliar fe i raó, és a dir, la religiositat juevaamb l’aristotelisme.Les comunitats jueves establertes a les poblacionsislàmiques incloïen estudis científics i de medicina en laformació habitual dels estudiants. Maimònides va estu-diar medicina a Còrdova i, a més de destacar com ametge de la noblesa egípcia, va aportar una excepcionalobra escrita sobre assumptes relacionats amb la medicinai la salut que el converteix en el més important metgejueu, per la seua capacitat d’unificar el coneixementclàssic i la tradició amb l’experiència pròpia. Maimòni-des es va establir a Fustat el 1166, després d’una breu es-tada a Jerusalem i Alexandria, on vivia una pròspera co-munitat hebrea derivada de dos grups procedents deBabilònia i Palestina, i una altra de minoritària, l’hetero -doxa comunitat caraïta. Amb la mort del seu germà, uncomerciant que es va ofegar a la mar, Maimònides haguéd’assumir el manteniment de la família i va optar per l’e-xercici de la professió de metge. Sols un any després, elprestigi assolit el va portar a ser metge del sultà i la seuafama i influència no van minvar fins que va morir. L’OBRA MÈDICAMaimònides era un professional de la medicina perfec-tament integrat en una societat medieval plurilingüe i for-tament arrelada a la tradició cientificomèdica de  l’he -l·lenisme. Coneixedor de les llengües clàssiques, comtambé de l’hebreu i de l’àrab, va escriure obres religio-ses i legislatives en la llengua hebrea, mentre que va es-criure els seus textos científics i filosòfics en àrab, la llen-gua científica predominant i de més difusió internacional.Tanmateix, molts dels seus textos foren traduïts a l’he -breu i al llatí. La seua obra mèdica no tingué un caràcter enciclopè-dic o de síntesi general de coneixements; ben al contrari,Maimònides, a la manera hipocràtica, va escriure unagran quantitat de tractats sobre aspectes específics de lasalut i de la pràctica mèdica. Va escriure un Tractat so-bre el coit, on parlava de la higiene sexual i dels estimu-lants de l’apetit sexual; un Tractat sobre la curació deles hemorroides, on feia èmfasi de la prevenció de la ma-laltia; un Tractat sobre l’asma, escrit el 1190, que no solsabraçava les qüestions clíniques de la malaltia, sinótambé el règim de l’ànima i el cos; un Tractat sobre elregiment de salut, un gènere típicament medieval desti-nat a establir normes de vida sana per a l’aristocràcia iels grups socials dominants; un Tractat sobre les causesi els símptomes, una pluralitat de fragments dels llibresde Galè, un Tractat sobre els verins, escrit el 1198 a pe-tició del visir Al-Afdil, on tractava els verins i els seusantídots, que va ser traduït a l’hebreu i al llatí; un Co-mentari sobre el nom de les drogues, que conté unallista de més de dos mil medicaments, com també diver-ses obres d’Aforismes, inspirades en l’obra hipocràticahomònima.En definitiva, la personalitat científica, la biografia i les idees mèdiques de Maimònides representen la com-plexitat, les limitacions i l’amplitud d’espais i referentsde les societats medievals. Un intel·lectual que sintetitza,millor que cap altre, els lligams entre la medicina, laciència i la religió, capaç no sols de sobreviure a les per-secucions ideològiques, sinó també d’aportar elementsd’integració.   JOSEP LLUÍS BARONACatedràtic d’Història de la Ciència, Universitat de València© Ayuntamiento de CórdobaPàgina manuscrita, en àrab amb caràcters hebreus, de l'obra de Maimò-nides Guia de perplexos (1190).• Nº 56 SECCIONES.qxp:• HISTORIAS.qxp  14/2/08  19:19  Página 135

Maimònides (Cordova, 1135 - Fustat, 1204) i la medicina

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/64589/64457

Maimònides (Cordova, 1135 - Fustat, 1204) i la medicina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana