Josep L. Barona

Barona, Josep L.

Hemeroteca Cientifica Catalana

120 Núm. 45 MÈTODEh istòr i es  de  c i ent í f i csCAROLUS CLUSIUS, JOAN PLAÇA I LA FLORA VALENCIANA EL VIATGE PER LA PENÍNSULA IBÈRICALes relacions de Carolus Clusius (Utrecht, 1526 –Leiden, 1609) amb Espanya es van iniciar entre 1564i 1565, arran del viatge que durant any i mig va realit-zar per la península Ibèrica acompanyant Jakob Fugger,fill del banquer Antonio Fugger, comerciant de produc-tes americans. Durant aquell viatge Clusius va desco-brir la flora espanyola i les noves descripcions de la na-tura de les Índies a través de naturalistes portuguesos iespanyols, que va contribuir a divulgar. Va traduir alllatí els Coloquios dos simples, del portuguès García deOrta, amb el títol d’Aromatum et simplicium aliquotmedicamentorum apud indos nascentium historia (Ant-werpen, 1567). L’obra d’Orta era la millor descripcióde les Índies Orientals i Clusius hi va afegir el 1582unes Aliquot notae in Garciae aromatum historiam(Antwerpen, 1582) amb noves observacions de l’expe-dició de Francis Drake pel Pacífic. La relació de Clusius amb els naturalistes espanyolsera estreta. El mateix any de la seua publicació va tra-duir l’obra de Nicolás Monardes (ca. 1507-1588) Pri-mera y Segunda y Tercera Partes de la Historia Medi-cinal de las Cosas que traen de nuestras IndiasOccidentales que sirven en Medicina… (Sevilla, 1574),obra transcendental per a la renovació de la matèriamedica amb els nous productes americans. La va tra-duir com De simplicibus medicamentis ex occidentaliIndia delatis quorum in medicina usus est (Antwerpen,1574). Les relacions de Clusius amb la botànica espanyolaes van centrar en la flora exòtica, que adquiria la seuamillor expressió en les obres d’Orta, Acosta i Monar-des. Però el seu més estret vincle personal el va establiramb el catedràtic de botànica de la Universitat deValència, Joan Plaça, i amb una sèrie de corresponsalssevillans. En el centre d’aquesta xarxa científica es tro-bava Benito Arias Montano. Va iniciar el seu viatge a lapenínsula per Castella: Burgos, Valladolid, Salamanca iAlcalá. Va seguir després a Madrid, Toledo i Extrema-dura, fins entrar a Portugal i visitar Lisboa. Tot seguites va dirigir a Sevilla, centre de les relacions comer-cials i científiques amb les colònies americanes. Des-prés passà per Cadis, Gibraltar, Màlaga, Granada i vaarribar a València a finals de 1564, on va romandre tresmesos durant els quals va establir una sòlida relaciócientífica i d’amistat amb Joan Plaça. A mitjan abril de1565, Clusius va tornar a Madrid de camí a Antwerpen,on va arribar a començament de juny.Núm. 45 MÈTODE 121h istòr i es  de  c i ent í f i csFruit de l’herborització per terres ibèriques van serels Rariorum aliquot stirpium per Hispanias observata-rum historia (Antwerpen, 1576), els Rariorum planta-rum historia (Antwerpen, 1601), que inclouen més decent espècies noves, i la seua obra de síntesi Exotico-rum libri decem (Leiden, 1605). El seu amic, l’editorPlantin va publicar el 1611 una edició pòstuma sota eltítol de Curae posteriores. L’AMISTAT AMB JOAN PLAÇAEls principals testimonis de la relació científica deClusius amb el catedràtic de botànica de la Universitatde València, Joan Plaça, procedeixen de les seues prò-pies obres. Malgrat l’estreta col·laboració científicaentre ambdós, no han quedat testimonis de la seua cor-respondència. No obstant això, els mesos que Clusiusva passar a València i el magisteri de Plaça van ser de-terminants per al seu projecte científic d’estudiar i im-primir una obra sobre la flora espanyola. En el capítolII del llibre primer dels Rariorum…, en referir-se a lapersea, afirma Clusius: “El seu fruit madura a la tardor,segons em va explicar l’il·lustre senyor Joan Plaça,metge i professor valencià, qui m’ho va mostrar en ellloc citat i em va assegurar que la gent del poble l’ano-menava mamay, si bé els espanyols que ens van des-criure Amèrica amb aquest nom designen un altre arbremolt distint.” Quan es refereix als fruits de la perseasempre verds també anota l’apreciació de Plaça, quanassenyalava que no són de color herba, sinó negre. En el capítol XLI de Rariorum… fa referència a lacasia, abundant en el Regne de Granada i a València,que els naturalistes flamencs identificaven amb l’osiris,encara que va acabar rebent el nom de casia, com en al-guns llocs d’Espanya. Per a identificar-laamb la botàni-ca clàssica, Clusius recorre a l’autoritat: “El savi Plaçala identificava amb el polygonus de Plini.” També li vaservir per a identificar el rubus Idaeus Valentinus, o es-pino del Ida de Valencia. La varietat observada no teniaespines, i això contradeia la descripció clàssica; peròel metge valencià li va aportar la clau en observar queun còdex llatí de Dioscòrides assenyalava que la plan-ta també es troba sense espines, el que no apareixia ales versions gregues. Comenta Clusius que Plaça lihavia mostrat exemplars de l’espino del Ida de Valen-cia en el mateix convent en què apareixia la persea,situat a penes a una milla de la ciutat de València. En referència a la varietat de Narcissus que anome-na esparganio de Plaça, afirmava Clusius que “Al nordde València, en llocs aspres i pedregosos, naix unaplanta que té dues fulles esteses pel sòl, allargades,grosses i de color verd negrós, molt paregudes a les delnarcís descrit en últim lloc, però en la cara interna deles quals es dibuixa una línia prou ampla i blanca i detraçat longitudinal. L’arrel és bulbosa i és formada permoltes capes, com la ceba, de les quals l’exterior ésnegra i les interiors blanques i plenes d’un suc viscós idens, i tenen un sabor amarg desagradable. L’il·lustremetge, el senyor Joan Plaça, deia que aquesta plantatenia una tija lleugera i d’un peu d’alt (perquè l’arrelamb les fulles només vaig aconseguir desenterrar-lagràcies a les seues indicacions) i en la part alta algunesflors semblants a les del lliri i blanques i que les càp-sules subsegüents eren rodones i s’hi amagava una lla-vor menuda que ell anomenava esparganio.”L’Hemerocallis valentina és una altra de les plantesesmentades per Clusius com a autòctona del litoral va-lencià i batejada així per Plaça “perquè deia que teniales flors com les del lliri, però lleugerament groguesfosques i de to pàl·lid”. De la mateixa manera, citaval’autoritat de Plaça en la descripció de la ruda silvestre,varietat esmentada per Dioscòrides i rebutjada per Rue-lle, i reconeixia: “El primer que em va mostrar aques-ta planta va ser l’il·lustre senyor Joan Plaça, metge iprofessor de València, a una milla de la ciutat de Valèn-cia, en el monestir consagrat a la Santa Mare de Déuque porta el sobrenom de Jesús, en el mateix hort quecreix l’alvocater; després la vaig veure en altres llocs.La vaig veure arrancada, amb l’arrel més gran de totesles plantes, en la finca suburbana de l’il·lustríssim se-nyor Pedro Alemany, que m’havia ofert la seua hospita-litat; tenia uns dos colzes de llarga i als costats haviennascut unes trenta plantes menudes, de les quals vaigarrancar-ne dues i les vaig portar amb mi a Bèlgica.”En les discussions o dubtes sobre la identificació d’al-gunes plantes, Clusius sovint recorre al criteri de Plaça.Ho fa fins i tot per a mostrar la controvèrsia, com suc-ceeix a propòsit de l’onobrichis, que el metge valenciàidentificava amb l’astragalus, encara que, segons l’opi-nió de Clusius, la descripció ho contradeia. I, sobretot,són nombrosos els casos en què es refereix a herborit-zacions que junts van realitzar en les terres valencianes:“Aquesta planta [Anthyllis valentina] només la vaigveure a la vora de les séquies de la ciutat de València, aEspanya, junt amb la porta que mira cap al castell reial, iaçò perquè me la va mostrar el senyor Plaça.” “El doctís-sim Plaça, mentre arreplegàvem junts diverses plantes enla costa de València, pensava que l’alipon era l’alypum.’Els llibres de Carolus Clusius sobre la flora exòticai la flora hispana són un testimoni clar del prestigi de labotànica renaixentista valenciana a través de la figurade Joan Plaça.JOSEP LLUÍS BARONACatedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València

Carolus Clusius, Joan Plaça i la flora valenciana

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/44834/44994

Carolus Clusius, Joan Plaça i la flora valenciana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana