Ximo Guillem

Guillem, Ximo

Hemeroteca Cientifica Catalana

8 Núm. 41 MÈTODEQuan vàreu decidir començar a treballar en la vida iobra de Martí Ibáñez? Què us va atraure d’ell?JOSÉ VICENTE MARTÍ: En realitat jo ja feia temps quevolia estudiar aquest personatge. Era un personatgepoc estudiat. Tanmateix, resultava de gran interès tantper la seua activitat en el camp de la medicina o en elde la història de la ciència (per posar dos dels campsacadèmics en els quals treballà) com per la seuaimplicació en la lluita social del seu temps.ANTONIO REY: El fet de començar a estudiar aquestautor també sorgí dins d’un projecte que ja ens vamplantejar fa uns anys. El projecte consistia en fer unaespècie de base de dades de metges i altres sanitarisprofessionals de tendència llibertària, que denominem“Bates Negres”. Ara bé, quan arribàrem a la figura deMartí Ibáñez, aquest destacà com un personatge moltpotent. Així, allò que anava a ser un registre en unabase de dades, al final ha estat molt més.Un dels aspectes més importants de l’obra de Martíes dóna en l’àmbit de la comunicació o la divulgació.Digueu-me, sobre què escriu Martí? Com escriu? Onescriu?J. V. MARTÍ: Quan comença a publicar, tracta elsgrans temes del moment. Així, escriu sobre eugenèsiai neomalthusianisme. Els obrers veuen que són carnde fàbrica i com a resposta a açò es plantegen lanecessitat de controlar la natalitat. Tot açò, però, noFÉLIX MARTÍ IBÁÑEZ: MEDICINA I CANVISOCIAL EN TEMPS DE REPÚBLICAXimo GuillemLa Biblioteca Valenciana ha estat escenari d’una exposició, un simposi internacionali altres actes diversos al voltant de la figura de Félix Martí Ibáñez. Aquest perso-natge, nascut en 1911, arribaria a destacar en àmbits molt diversos. Seria metge i psi-quiatre, gran comunicador i divulgador científic, historiador de la ciència i gestord’algunes de les reformes mèdiques més importants de la Catalunya de la preguerracivil. D’altra banda, va destacar pel seu compromís social. Vinculat a diverses orga-nitzacions de caire llibertari, participà intensament en les publicacions i iniciativesmèdiques del moviment llibertari durant la Segona República. A través d’aquesta entrevista José Vicente Martí i Antonio Rey, organitzadors de totsaquests actes juntament amb Josep Lluís Barona, ens mostren alguns dels aspectesmés importants de la vida i obra de Martí Ibáñez.A la fotografia, Antonio Rey (a l’esquerra) i José Vicente Martí (a ladreta), davant d’un dels cartells que componen l’exposició “Viatge alvoltant del Doctor Martí Ibáñez”.©Fotos entrevista:Miguel Lorenzotindrà les connotacions d’eliminació sistemàtica depersones que tindrà l’eugenèsia en el nazisme. L’eu-genèsia d’aquell moviment obrer tenia més a veureamb el dret dels nadons a nàixer en condicions per alseu correcte desenvolupament. Tot açò lligarà amb les reivindicacions del dret a l’a-vortament, en les quals Martí Ibáñez tindrà un papermolt important. Estarà, per tant, molt relacionat ambla sexualitat, que serà l’altre gran tema del Martí d’a-bans del final de la guerra. En aquest sentit, podemdestacar el consultori psíquic-sexual en la revista cul-tural anarquista Estudios o el posterior consultorimedicoeugènic de la revista llibertària catalana Tiem-pos Nuevos.A. REY: En l’obra escrita de Martí cal destacar també,sobretot abans de l’exili, que el seu interès és sovintel de divulgar, el d’acostar al poble els grans temes dela ciència. Els seus textos inclouen, a més a més, con-sells per tal que la gent visca millor, i per tal que l’o-brer siga més culte.Després, en la seua etapa americana, els llibres sónmés professionals. D’altra banda, en aquesta etapa faràun altre tipus de divulgació. Crearà la revista MD, quetindrà com a missió divulgar coneixements d’art,història, medicina, etc., entre la comunitat mèdica.Durant la República apareixen iniciatives popularsmolt interessants dins l’àmbit de la sanitat. En algunesd’aquestes participarà Martí...J. V. MARTÍ: En aquella època els serveis sanitaris sónmolt deficients. Així, sorgeixen dins del movimentobrer iniciatives com la de les mútues a baix preu, enles quals el treballador quan estava en l’atur no haviade pagar per continuar sent assistit. També es donenexperiències com les de Pedro Vallina a Sevilla. A laclínica d’aquest, les persones ingressades no haviende pagar. Pedro i la seua família vivien dels animals iles verdures que produïen per a l’autoconsum.L’experiència més coneguda, i en la qual va participarMartí, és la de l’Organització Sanitària Obrera, creadaper la CNT. Aquesta va durar un any. S’hi va crearuna xarxa de consultoris amb laboratori, radiografies,Núm. 41 MÈTODE 9«EL DR. MARTÍ REPRESENTARÀ UN PAPERIMPORTANT EN LA REORGANITZACIÓ DE L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA ENCATALUNYA»Recentment, la celebració a la Biblioteca Valencianad’un seguit d’activitats al voltant de la figura del metgeFélix Martí Ibáñez, anarquista, psiquiatre, sexòleg, divulga-dor científic i historiador de la medicina, ens ha fet recu-perar la memòria d’un passat de revolta, del qual ell fouun protagonista destacat. La dècada dels anys 1930 vaimpulsar la importància social i política del movimentobrer revolucionari a Espanya en temps de república iguerra civil, quan el conflicte, la crisi i la revolució erenl’escenari general d’una Europa trencada. Eren temps d’a-gitació i radicalitat, en què semblaven possibles els idealsmés utòpics. La cultura obrera va generar centenars decapçaleres de diaris i publicacions, de monografies i fulletsdivulgatius, de conferències als ateneus i cases del poble.Tot semblava estar en qüestió, el model de societat, lapropietat, els valors, la família... i construir un nou mónsemblava quelcom més que una quimera de visionaris. Lallibertat com a meta, que el moviment llibertari portavaals més íntims racons de la vida quotidiana –alimentació,sexualitat, procreació, abstenció de consumir alcohol...–, ala societat –educació dels fills, accés a la cultura, novesformes de producció, habitatges dignes…– i a la política.Quan la CNT es va implicar en el compromís de governdel Front Popular, Federica Monseny va accedir al Minis-teri de Sanitat i Félix Martí Ibáñez fou director general desanitat i assistència social a la Generalitat de Catalunya.Hihavia molt a fer per la salut d’una societat malaltissa, ambuns indicadors de salut que feien feredat i una organitza-ció sanitària suportada amb prou feines dins l’àmbit muni-cipal i provincial. Hi havia tant a fer. I Martí Ibáñez varomandre deu mesos al càrrec per a impulsar els idealsde l’Organització Sanitària Obrera d’una concepció inte-gral de la salut i igualitària per a tothom. Deu mesos quevan veure la promulgació del primer decret regulador del’avortament, per tal de fer efectius dos drets tantes vega-des argumentats a la premsa anarquista: la maternitatconscient de les mares i el dret dels infants obrers a unavida digna. I Martí va educar els obrers des del seu “Con-sultori psíquic-sexual”, de la revista Estudios, va investigarla psicologia mística de l’Índia en una lloada tesi doctoral,va escriure sobre Freud i Marañón, sobre glándules iestats intersexuals, es va interessar per l’eugenèsia i per lainjustícia social que feia malbé les forces de la classe obre-ra. I un dia va perdre la guerra, la seua guerra personal i laguerra de tots. I als Estats Units d’Amèrica esdevingué untriomfador en el món del glamour i l’acadèmia. Fou pro-fessor d’història de la medicina al New York MedicalCollege i el més brillant i reeixit divulgador de la medicinai de l’humanisme mèdic des de l’editorial MD PublicationsInc. Diverses col·leccions de revistes i llibres en són testi-moni, com també ho són les imatges envoltat dels mésimportants empresaris de la indústria farmacèutica ofamosos actors i actrius de Hollywood. Martí Ibáñezencarna el supervivent: revolucionari en una Espanyarevolucionària i el més refinat liberal en la societat nord-americana durant els anys de la guerra freda i la distensió.Sols així podia donar el millor de si mateix a la societatque l’envoltava. Els dos Martí Ibáñez en fan un, que és elnostre.JOSEP L. BARONACatedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de ValènciaTEMPS DE REVOLTA10 Núm. 41 MÈTODEetc. i fins i tot es va arribar a plantejar la creació d’unhospital obrer.El Dr. Martí exerciria també com a director generalde Sanitat i Assistència Social en la Conselleria catala-na que organitzava la CNT. Què va fer en aquestcàrrec?A. REY: Durant els nou mesos i mig que va exercir dedirector va desplegar una intensa activitat. Entre altrescoses cal destacar el paper tan important que va repre-sentar en la reorganització de l’assistència sanitària enCatalunya, en la comarcalització d’aquesta assistèn-cia. Sovint es diu que foren els francesos aquells queinventaren la política de sectors en psiquiatria i, defet, açò ja està present en els textos de Martí i en elsdecrets apareguts mentre era director.J. V. MARTÍ: Un aspecte que també resulta de graninterès és que el seu càrrec unifica l’assistència sociali sanitària. Açò permetrà que la prevenció aparegacom un dels aspectes més importants. Així, durant elspocs mesos que ocupa el càrrec, es realitzaran totauna sèrie de campanyes com les de la tuberculosi, eltracoma, la lepra i fins i tot la del càncer.Avui dia els metges o científics en general acostumena tenir cada vegada un coneixement més especialit-zat. En Martí, trobem precisament tot el contrari. Ésen aquella època habitual l’amplitud intel·lectual i elcaràcter polifacètic que demostra Martí?A. REY: Sí, Martí no era una excepció. Podríem trobarmolts exemples de metges així de polifacètics. Perposar-ne dos de ben coneguts podem anomenar-neuns pels quals Martí mostrarà una gran admiració:Pedro Laín Entralgo i Gregorio Marañón. Dos perso-natges que no necessiten presentació.Ara, cada dia anem més a allò de saber cada vegadamés de cada vegada menys. Però jo crec que la ideade Martí i dels científics del seu temps era la de tenirun coneixement global dels humans. Igual estudiavenla medicina, o la història, com l’art.I per acabar, volia preguntar-vos com s’exilia i comrefà la seua vida als EEUU. Com passa tot allò?J. V. MARTÍ: Des de l’1 d’agost de 1938 fins el 31 dedesembre de 1938 viatja als Estats Units. Després,camí de Barcelona passa per París. Allà es reuniràamb l’ambaixador, el doctor Pascua, i aquest li diràque la guerra està perduda, que els francesos preparencamps de concentració per als exiliats i que no semblamolt recomanable tornar a Barcelona.Té clar que cal no quedar-se a l’estat francès. Tanma-teix, tot i els consells de l’ambaixador, decideix tornara Barcelona. Allà lliura l’informe pertinent sobre laseua visita als EEUU, s’entrevista amb una sèrie depersones i s’incorpora com a metge militar. Quan esretiren les restes de l’exèrcit vençut marxa cap aFrança, on s’amagarà fins aconseguir exiliar-se alsEEUU.Allà, primer es troba amb el suport de la SolidaridadInternacional Antifascista (SIA), per a la qual dirigiràuna revista, Ariel, durant un temps. Després d’unaèpoca econòmicament inestable entra en el mercatlaboral americà. Comença treballant per als laborato-ris mèdics en el vessant de comunicació. Ocupa unlloc en la Universitat com a professor i director delDepartament d’Història de la Medicina a Nova York.I, finalment, també acaba deixant-ho per dedicar-se atreballar com a editor, la seua tasca fonamental.Ximo Guillem. Departament d’Història de la Ciència i Documentació, Uni-versitat de València.Núm. 41 MÈTODE 11«LA IDEA DE MARTÍ I DELS CIENTÍFICSDEL SEU TEMPS ERA LA DE TENIR UNCONEIXEMENT GLOBAL DELS HUMANS»

Félix Martí Ibàñez: medicina i canvi social en temps de República

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45247/45410

Félix Martí Ibàñez: medicina i canvi social en temps de República

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana