Martí Domínguez

Domínguez, Martí

Hemeroteca Cientifica Catalana

12 Núm. 23  MÈTODESens dubte Michael Ruse és un dels filòsofs de laciència més coneguts. Els seus llibres sobre l’obra deDarwin (Taking Darwin seriously) o sobre aspectes dela sociobiologia (Sociobiology) han estat traduïts anombrosos idiomes i figuren ja entre els clàssics de labiologia moderna. El doctor Ruse, professor de Filo-sofia de la Ciència a la Universitat de Guelph,Canadà, malgrat el seu preponderant protagonismedins de la comunitat científica (és l’editor de la presti-giosa revista Philosophy & Biology), és un home detarannà obert i alegre, entusiasta i divertit. De seguidacontacta amb l’auditori, i els seus cursos i conferèn-cies es caracteritzen pel seu dinamisme i colpets d’ull,densitat intel·lectual i alhora habilitat en l’exposició.Durant la XVI edició de la Universitat d’Estiu deGandia, el professor Ruse va impartir una conferènciasobre la influència de la teoria de l’evolució en lanovel·la.Quins són els escriptors que han emprat idees cien-tífiques en les seues novel·les?Bé, n’hi ha hagut mooolts… [El professor Ruse s’es-tenalla sobre el sofà i fa un gest d’exclamació]. Peròen aquest segle, per tal de delimitar les coses, una deles persones més interessades va estar Aldous Huxley,que fou el nét de Julian Huxley, un dels més eminentsbiòlegs del segle passat... I per no abandonar l’am-bient anglosaxó, el següent escriptor és H. G. Wells,que també fou deixeble de Huxley i que va empraridees científiques, especialment en la seua obra Entiremachine, on fa servir idees evolucionistes... Per tanthi ha sens dubte un gran nombre d’escriptors per alsquals la ciència ha estat una font d’inspiració; perexemple en la literatura russa.I actualment?Curiosament els escriptors actuals no empren tant laciència com els del segle precedent. En una èpocapurament tecnològica, ens trobem amb una literaturacientíficament molt pobra... En la conferència he par-lat d’un dels qui considere més importants: Ian Macu-re, un escriptor anglès que va guanyar recentment elBook Price, amb la seua novel·la Enduring love,MICHAEL RUSE“ELS ESCRIPTORS ACTUALS NO ESTAN INTERESSATS EN LA CIÈNCIA”Professor de filosofia de la ciència al CanadàFoto: Ana Mª Parejo RipollNúm. 23  MÈTODE    13publicada fa cinc anys, on introdueix un gran nombred’idees de la biologia contemporània, entre les qualsmoltes de relacionades amb el comportament humà...Creu que les idees del darwinisme han influït d’algunamanera en la novel·la? Vull dir, si l’acceptació per partdels escriptors del nostre origen biològic s’ha manifes-tat en la forma de caracteritzar els personatges.És molt difícil de dir... Però sí que és cert que hi hahagut molts escriptors que han incorporat les ideesfreudianes a les seues novel·les... Altres, com quetenien una formació humanista, no han pogut evitarfer-hi alguna referència… Però, en general, els escrip-tors han obviat les idees darwinistes. Per què els escriptors han rebutjat les idees socio-biològiques com una forma per caracteritzar els seuspersonatges?Bé… No tots, Ian Macure fa servir en la seua novel·laalguns dels postulats sociobiològics, i amb gran èxit…No sé si la novel·la està traduïda…Sí, per l’editorial Destino. Amor perdurable...En aquesta novel·la de Ian Macure es pot veure perfec-tament que les noves idees científiques poden ajudar enla creació literària. Però el desinterès dels escriptors ésen general contra la ciència. De tota manera, la malafama de la sociobiologia és conseqüència del determi-nisme biològic que segons alguns implica.... Entre ellsStephen Jay Gould...Li interessa l’obra de Stephen Jay Gould?Ehhh... Ahhh... Sí... (el professor Ruse fa una riallada ipondera un of course molt explícit)... Però el que vulldir és que si bé l’obra científica de Gould és bàsica-ment paleontològica, i per tant no se’n poden obtenirconclusions sobre el comportament humà, en canviels treballs de Wilson són enaquest sentit més útils, estandirectament relacionats amb lanaturalesa humana... Wilson ésmés interessant perquè empraidees biològiques per a explicaralguns aspectes del comportamenthumà.Recentment acaba de publicar Mys-tery of mysteries. Is evolution a socialconstruction? Quines noves idees pro-posa en aquest llibre?Fa uns anys, Alan Sokal, un físic deNova York, va enviar un article a Social Text, unarevista d’estudis culturals, que va posar de manifest eldebat, o fins i tot la batalla que existeix entre els filò-sofs anglosaxons i els filòsofs influïts per la culturafrancesa sobre si la ciència és objectiva, o si bé és sub-jectiva, si és una forma més de la cultura... És a dir quela ciència és una construcció social, una sèrie d’ideessocials. El que intente discernir en Mystery of myste-ries és si la teoria de l’evolució s’estructura sobre pos-tulats objectius, o si bé té una base subjectiva. I, enaquest sentit, mentre que els postulats del segle XVIIItenien una base subjectiva –i com a millor representantfiguraria Erasmus Darwin, l’avi de Charles Darwin–,en canvi, durant el segle XIX els científics varen realit-zar enormes esforços per tal de dotar d’argumentsempírics els seus postulats i hipòtesis.No troba que existeix un sentiment anticientífic en lasocietat?Bé, però és natural. L’home s’espanta sempre d’allò quedesconeix. I la ciència actual cada vegada és més desco-neguda per l’home del carrer... Per altra banda, la socie-tat també percep la ciència com un instrument que potalterar la seua percepció de les coses, i així els inquietaque, per exemple, una col puga haver estat modificadagenèticament amb gens humans, o alguna cosa així... Ila ciència avança tan, tan ràpidament que és comprensi-ble que la gent estiga preocupada pels seus efectes. Peraltra banda, els científics també són culpables d’unexcés de superioritat, de no divulgar la seua investiga-ció d’una manera accessible al gran públic.I què pensa del llibre de John Horgan La fi de la ciència?Creu que ja s’han contestat totes les grans preguntesque es pot fer un científic? Que hem deixat enrere eltemps dels grans descobriments?Ah! No en absolut... El segle passat ja es deia que laciència havia tocat sostre, i encara Charles Darwin nohavia formulat la seua teoria de la selecció natural! I elmateix s’esdevenia amb la física, abans que aparegueraAlbert Einstein! És simplement fals… És un argumentun poc ingenu, naïf… Crec que queda un enorme con-junt de preguntes per contestar, per exemple, s’estàrealitzant un treball increïble sobre el cervell, i encaraqueda un gran camí per tal de tenir una teoria analíticasobre la consciència, en el camp social queda un enor-me treball sobre l’origen de les llengües… Evident-ment, potser alguns dels descobriments no seran tanespectaculars com, què sé jo!, la tectònica de plaques,però sens dubte queden moltes coses per descobrir.Especialment sobre el cervell.MARTÍ DOMÍNGUEZ

Michael Ruse

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/47393/47572

Michael Ruse

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana